29.1.07

Per què les zones 30 no han de tenir carril bici?

Com que veig que aquest és un tema conflictiu (apunt del Marc Belzunces i comentaris en un apunt meu) donaré la meva opinió que coincideix amb la del BACC i d'Amics de la Bici i que crec que no està tant lluny de la d'en Marc Belzunces.

Una ciutat ha de tenir una xarxa troncal de carrils bici que ens permetin arribar ràpidament a qualsevol zona de la ciutat, però no hem de voler caure en l'error de voler fer carrils bici a tot arreu, hi ha llocs on l'amplada dels carrers no ens ho permet i que per tant hem de triar tenir voreres més amples i un sol carril per on circulin cotxes i bicicletes. Quan l'amplada ho permeti potser també necessitarem zones de càrrega i descàrrega que són imprescindibles pel comerç de proximitat que dóna vida als nostres barris i que fa que no tinguem necessitat de desplaçar-nos lluny per anar a comprar. Tot això ha d'anar combinat amb zones exclusives de vianants i carrers de prioritat invertida on els vianants tenen preferència davant dels cotxes.

Hi podran circular pares i fills en bicicleta? Bé, un carrer d'una zona 30 no és un espai de joc, sí que ho podria ser una zona de vianants o un carrer de prioritat invertida. Tot i així, estic d'acord amb els raonaments del Marc Belzunces, segurament els cotxes no ho respectaran i els tindrem a darrera fent pressió i alguns pares amb fills renunciaran a circular-hi, però potser no tots els ciclistes i llavors aconseguirem reconquerir aquest espai.

A les zones 30 es procura que hi hagi una convivència de cotxes i bicicletes i per tant es limita la velocitat dels cotxes tenint present que si hi ha bicicletes la velocitat haurà de ser sensiblement inferior a 30. Ho respectaran els cotxes? Hem de fer que sigui així ajudant-nos d'un disseny adequat, de conscienciació ciutadana i d'una vigilància adequada.

Pel que fa al disseny hauríem d'intentar que els carrers no fossin massa llargs i si ho són posar per exemple passos de vianants elevats i altres elements que regulin la velocitat dels cotxes. Tampoc haurien de ser carrers massa amples, ja que afavoreixen les temptacions d'avançament del cotxes.

Han de desaparèixer completament els carrils bici de les zones 30? No sempre, quan la zona 30 és molt gran necessitarà carrers vertebrals que formin part d'aquesta xarxa troncal. No conec amb profunditat el barri de Sant Andreu, el tram del carrer Gran de Sant Andreu que conec és un carrer amb molt de comerç i vianants i no amb prou amplada per tenir un carril específic per a bicicletes i un altre per a cotxes, al ser força llarg i tenir força circulació és un carrer on segurament la convivència per culpa dels cotxes és complicada i molts ciclistes preferiran cercar alternatives per carrers paral·lels per no tenir problemes, per altra banda, crec que carrers com el passeig Fabra i Puig haurien de tenir carrils específics per a bicicletes. Com que no tinc un coneixement global del barri no sé dir si la zona 30 s'ha implementat de forma correcta o quines correccions si haurien de fer. He vist noves zones 30 en carrers de l'Eixample i no m'ha agradat gens el seu disseny, tenint en compte la lleugera pujada que fa i l'amplada de les cruïlles entre d'altres.

Finalment, crec que les associacions ciclistes han d'apostar per les zones 30 perquè és el model de ciutat que volem com a ciclistes i com a vianants que som. Hem d'apostar per un model de futur i no un de passat, sobretot tenint en compte que els passos que aconseguim són molt lents i que les administracions encara són molt reticents a fer inversions serioses en infraestructures ciclistes.

25.1.07

Europa fa marxa enrera i no regula l'emissió de CO2 dels cotxes

Després d'anunciar diverses mesures contra el canvi climàtic, finalment la comissió es fa enrera i no regularà de moment les emissions màximes de CO2 que pot emetre un cotxe. En principi s'havia dit que es fixaria un màxim de 120 gr per Km a partir del 2012, ara la discussió s'ha posposat sense data. Sembla que la comissió vol arribar a acords amb els fabricants, una via que ja s'ha utilitzat anteriorment i que no ha donat grans resultats.

El País 24/1/2007

Europa reconeix que els trens han de tenir un espai per a bicicletes

En una esmena d'una llei la Unió Europea que regula els drets dels passatgers de trens i les infraestructures ferroviàries es fa esment a que en un "futur" tots el trens europeus hauran de tenir espais reservats a les bicicletes, cotxets i equipaments esportius.

Ho podeu llegir a:

24.1.07

Sistemes de préstec de bicicletes a Espanya

A la pàgina de Circula en bici podeu trobar un apartat on es recull informació sobre les ciutats que han posat o posaran en marxa algun sistema de préstec de bicicletes, algunes d'elles són: Vitòria, Sevilla, Cartagena, Barcelona, Santander, Bilbao etc.

Vitòria estudia estendre el sistema de préstec tot l'any

Algun cop ja us he comentat el sistema de préstec de bicicletes de Vitòria i com ha anat evolucionant gràcies al gran ús que n'ha fet la ciutadania, aquí teniu un article amb les dades del 2006 i que explica que l'ajuntament d'aquesta ciutat està estudiant convertir aquest servei en permanent.

Exposició dels ciclistes a la contaminació atmosfèrica

En aquest apunt del seu bloc en Marc Belzunces ens comenta un article d'una revista científica que parla sobre l'exposició als contaminants de les persones que circulen en bici o van en autobús entre d'altres.

Els barris amb zones 30 no tindran carrils bici

Els 20 minutos d'avui es fa ressó de que els barris amb zones 30, o més ben dit, les zones 30 no tindran carrils bici. És lògic. Esperem que els ciclistes reclamin el seu dret a circular-hi i no vagin per la vorera en aquestes zones i que els cotxes respectin la velocitat que marquin les bicicletes, que serà normalment inferior a 30 Km/h.

22.1.07

Actualització del mapa col·laboratiu de carrils bici

Hi ha una nova actualització d'aquest mapa de carrils bici dels Països Catalans. En aquesta versió s'han afegit els carrils bici de Cabrera de Mar i Mataró, a més a més, hi ha una nova categoria de carril, les vies interurbanes, on s'ha afegit part de la via verda del ferro i la via verda del Carrilet entre Olot i Girona.
Ja us he anat parlant d'aquest mapa, al Bici-vici també en teniu un enllaç a l'apartat Plànols de carrils bici.

Rodalies perd viatgers

El transport públic a l'Àrea Metropolitana de Barcelona guanya viatgers. Durant el 2006 el metro ha guanyat un 2,34% (353 Milions de viatges), els busos de Barcelona un 1,31% (208 M), els FGC un 4% (78 M), el Tramvies un 30% (17 M), però les rodalies de RENFE han baixat un 0,32% (122 M).

Tots els mitjans de transport han anat guanyant passatgers els últims anys, durant el 2006 s'han realitzat 23,5 Milions de viatges més que l'any anterior (un 2'6%). Des del 2001, any en que es va iniciar la integració tarifària, els viatges han crescut més d'un 20%. Aquesta és l'evolució normal d'una societat que està fomentant una mobilitat més sostenible amb la promoció del transport públic com a eix fonamental, però els problemes de rodalies RENFE són evidents i ara queden reflectits en les xifres, una vergonya que els nostres polítics no són capaços de resoldre.

El Periódico 20/1/2007
El Punt 20/1/2007

18.1.07

Mugrons sensibles

Quan l'altre dia us comentava la ruta Trans-Canada vaig estar mirant les galeries de fotos i entre els magnífics paisatges d'aquesta ruta també vaig trobar aquesta foto. Bé, no és el primer que té aquest problema (especialment amb els coulottes amb tirants) i no és el primer que s'hi posa tirites, jo ja en conec un!

GIANT sí que compleix, però...

Si fa un temps us comentava que GIANT no volia fer-se càrrec d'un quadre trencat, ara sembla que ha rectificat.

17.1.07

Al març comença el sistema públic de bicicletes de Barcelona

La notícia de l'any sobre mobilitat a Barcelona va ser l'anunci de la implantació d'un sistema públic de lloguer de bicicletes. Doncs el proper mes de març ja disposarem de les primeres 200 bicicletes a Ciutat Vella i a finals d'any es preveu que siguin 3.000 bicicletes repartides per 200 punts de la ciutat de Barcelona.

La primera 1/2 hora de lloguer serà gratuïta i fins a les 2 hores costarà un màxim de 0,90 Euros (30 cèntims cada 30 minuts). Per poder utilitzar les bicicletes caldrà fer un abonament que costarà des d'1 Euro el setmanal als 25 Euros de l'anual. Els usos de més de 2 hores estaran penalitzats ja que no es vol fer la competència a les empreses de lloguer.

Aquest sistema com ja us he parlat diverses vegades funciona també a ciutats com Lió, Estocolm o Oslo. Podeu veure més detalls sobre els terminis d'implementació i el funcionament d'aquests sistemes en els següents enllaços:

16.1.07

Reportatge sobre el Pla Estratègic de la Bicicleta

A través del Ciclotimes trobo aquest reportatge (PDF) de la revista del Col·legi d'Enginyers Industrial sobre el Pla Estratègic de la Bicicleta de Cataluny del qual ja en vaig parlar quan es va presentar l'any passat.

Paris es planteja reduir un 40% el trànsit

Ara que aquí tenim en portada dels mitjans de comunicació temes com el canvi climàtic, la reducció d'emissions contaminats, el límit de 80 Km/h o la millora del transport públic, és bon moment per veure que fan en altres ciutats i països Europeus.

A França s'han començat a posar les piles. Ja fa temps que graven amb un impost més elevat els cotxes que contaminen més (al Regne Unit també ho faran i aquí diuen que també...). A París, es proposen reduir el trànsit un 40% i les emissions un 60% en 19 anys (un termini massa llarg!). La recepta serà reduir l'espai dedicat al cotxe en 13 eixos viaris. Aquesta és una estratègia nova, ja que fins ara moltes ciutats només reduïen la presència del cotxe en certes zones i mantenien el trànsit en els grans eixos. París també espera que el govern francès introdueixi un peatge urbà o redueixi a 60 Km/h la velocitat màxima de circulació per el perifèric, el cinturó que envolta la ciutat. El que si que farà el consistori és reservar un carril d'aquesta autovia a la circulació de taxis i vehicles d'urgències.

D'altra banda, l'altra mesura que aplicaran és la millora del transport públic amb la prolongació de línies de metro i bus, la reintroducció del tramvia i la creació d'aparcaments a les estacions de l'extraradi.

En parla El Periódico 16/1/2006

Noves oportunitats de negoci de la mobilitat sostenible

Llegint una notícia d'El punt 16/1/2007 que parla de la creació d'un empresa de missatgeria en bicicleta per Girona (GiroVelo) he recordat que us volia parlar de les noves oportunitats de negoci que obre la bicicletal. Una d'elles se'ns dubte és la missatgeria, a Barcelona ja fa temps que existeix per exemple la cooperativa Trèvol. En faré una petita llista:
  • Missatgeria en bicicleta.
  • Lloguer de bicicletes tant puntual com de flotes, també transport de bicicletes.
  • Sistemes de bicicletes compartides: Barcelona o Lyon han fet concessions a empreses per a que gestionin aquest sistema.
  • Tallers de mecànica ràpida per a bicicleta.
  • Trixis, bici-taxis: turisme i publicitat.
  • Gestió de flotes de bicicletes per a empreses i administracions públiques: renting de bicicletes?
Un altre negoci emergent és el ciclisme d'oci com a activitat turística. Els ciclisme és una bona eina de desestacionalització i diversificació turística: és un bon complement per les zones de muntanya a l'estiu i per les zones de costa a l'hivern. El cicloturisme sovint necessita allotjaments preparats i que acceptin reserves d'una sola nit, per tant els cicloturistes cerquen èpoques de més baixa ocupació i quan el clima és més propici (primavera i tardor). Ja he parlat d'això algunes vegades, les vies verdes són un negoci important i molts ajuntaments propers treballen per fer-ne bifurcacions. També els Centres BTT o les rutes temàtiques i naturals són eines per atraure aquest turisme. Pensem que el cicloturista porta poca cosa al damunt i sovint necessita allotjaments, bars, restaurants, botigues etc.

Els holandesos fan més quilòmetres en bici que en tren

A través de l'apunt la bici ja guanya al tren del bloc d'en Carles Soler m'assabento d'un article d'El Periódico del 14/1/2007 on s'explica que els holandesos ja fan més quilòmetres a l'any en bicicleta que en tren. I és que Holanda és un país amb una implantació molt elevada de la bicicleta, les dades canten: 16 milions de persones per a 18 milions de bicicletes amb una mitjana teòrica de 875 Km en bicicleta per holandès cada any.
Els aparcaments de les estacions de tren holandeses són enormes i plens de bicicletes, en Carles fa un càlcul de l'espai que ocupa un bicicleta (1'70 x 0'40 m), aproximadament on cap un cotxe hi caben 6 bicicletes, sort que no s'usa el cotxe per anar buscar el tren!

15.1.07

Fotos antigues de bicicletes

A la web de 20 minutos s'hi pot trobar una galeria de fotos de bicicletes antigues. En parlen, també, al Ciclotimes i al bloc d'en Carles Soler.

Caravanes al carril bici

Han pensat els dissenyadors urbans en que hi poden haver caravanes al carril bici? No ho crec. La situació que planteja en Marc Belzunces en un apunt del seu bloc pot ser cada vegada més habitual: carrils estrets unidireccionals on diversos ciclistes circulen en caravana darrera un ciclista més lent. Amb l'augment del nombre ciclistes aquesta situació pot ser cada cop més habitual. Una solució una mica més bona és fer carrils bidireccionals i/o fer carrils més amples.

14.1.07

La meva "bicicleta-camioneta"

A la web d'Alacant en Bici trobo aquest apunt sobre com s'ha utilitzat la bicicleta per carregar coses molt grans, allà hi trobareu més fotografies.

Actualment, els remolcs per a bicicletes no estan autoritzats en el codi de circulació tot i que sí que ho estan a d'altres països europeus. El BACC ha aprofitat la reforma de l'ordenança de circulació de Barcelona per demanar-ne la regulació.

El Trans Canada Trail

El Trans Canada Trail és un projecte de construcció d'un camí de 18.078 Km que travessa Canadà de punta a punta. Sembla que més d'un 60% del camí ja està construït. El Trans Canada Trail és un camí verd orientat per ser utilitzat a peu, en bicicleta, a cavall, en esquí de fons i per a motos de neu. Aprofita camins existents, vies de tren abandonades, camins paral·lels a vies de tren etc.

He trobat aquesta pàgina amb fotos i sembla molt xulo. Algú s'anima aquest estiu?
Una de les coses que m'ha sobtat és aquest doble ús hivern-estiu i també això de les motos de neu...

Més informació:

12.1.07

Bicicleta plegable de Conor

Fa uns dies llegia l'apunt La bici plegable , moda o necessitat? on en Carles aconsella marques de casa que estan millor de preu que altres marques estrangeres que tenen preus elevats. Avui m'han passat aquest vídeo d'un bici plegable Conor:

Les rutes d'Eurovelo a la Viquipèdia

Alguna vegada ja us he parlat d'Eurovelo, tal i com diu la Viquiipèdia és una xarxa de 12 rutes trans-europees per a realitzar en bicicleta. La xarxa s'està desenvolupant de forma local des de diversos països i entitats i és coordinada per la European Cyclist Federation (ECF, Federació Europea de Ciclistes), per Sustrans del Regne Unit i per De Frei Fugle de Dinamarca. Tot i que la xarxa està dissenyada per un ús essencialment cicloturista, les rutes EuroVelo també donen suport als desplaçaments locals per anar a la feina, a l'escola, per oci etc. De fet, l'objectiu d'EuroVelo és encoratjar a utilitzar la bicicleta en la major part dels desplaçaments possibles.La distància total de les rutes planificades és d'uns 60.000 Km, dels quals 20.000 ja estan construïts.

Ciclotimes de gener de 2007

Ja tenim el Ciclotimes d'aquest mes . Entre els enllaços que ens proposa hi ha articles interessants donant suport al límit de 80 i a l'ús de peatges com a element dissuassori. També hi ha 2 articles de CONBICI de persones que han estat a Dinamarca i Alemanya i expliquen la seva experiència referida a la bicicleta.

A mesura que tingui temps us aniré comentant altres articles.

10.1.07

Sant Boi arranjarà un camí de 16 Km al voltant del municipi

Durant l'any 2008 l'ajuntament de Sant Boi arranjarà un camí de 16 Km per promoure el senderisme i la descoberta del medi gràcies a una subvenció del Ministeri de Medi Ambient. El camí, que també serà apte per a bicicletes, passarà per la llera del riu Llobregat, la Colònia Güell (al municipi de Santa Coloma de Cervelló), el Montbaig, les valls de Santa Bàrbara i Can Carreres, l'ermita de Sant Ramon i el Parc de la Muntanyeta. Segons l'ajuntament de Sant Boi, aquest és un primer pas per connectar diversos camins rurals de la comarca.

9.1.07

L'experiència d'anar en bici a Alemanya

Un català que viu ha Alemanya (a Karlsruhe) explica com és la mobilitat en aquesta ciutat, ho podeu llegir en un apunt del bloc de Marc Belzunces. És evident que la conscienciació de la societat alemanya és molt diferent de la d'aquí, fixeu-vos que fins i tot les empreses promouen que els treballadors agafin la bici.

Escolars per la vorera

Segons un estudi de la Policia Local de Vilafranca del Penedès (La Fura 6/1/2006) quasi la meitat dels escolars que van en bici pel carrer ho fan per la vorera perquè ho consideren més segur. L'estudi, realitzat mitjançant un qüestionari a 220 alumnes de 5è de primària, també destaca que el 95% dels enquestats tenen bicicleta i un 64,5 % casc.

Crec que veure nens en bicicleta per la vorera és molt freqüent a tot Catalunya, però el perill és que converteixin qualsevol vorera en un espai de joc o que circulin posant en perill als vianants. És un cas més que fa evident que cal una educació integral sobre mobilitat.

8.1.07

Canvis dels últims dies

Com ja vaig fent últimament us informo dels últims canvis:

Bici-vici en altres idiomes

Fa temps havia provat de traduir aquest bloc amb alguns traductors automàtics disponibles per web, tot i així no funcionaven correctament ja que no acceptaven la codificació UTF-8, per sort ara ja funciona aquesta codificació. La pàgina principal es tradueix de forma acceptable i millor que les secundàries, també en castellà la traducció és millor que en anglès. Vegeu-ho vosaltres mateixos:
Segurament afegiré algun enllaç a la pàgina principal.

5.1.07

Espai per debatre i valorar els articles de l'ordenança

També des de fa dies hi ha disponible un fòrum per valorar amb votacions els diversos articles de l'ordenança de circulació. Si aneu a "veure les valoracions" podeu veure les les valoracions positives o negatives de cada article i veure'n els comentaris de la gent que ha votat.

Posicionaments respecte la modificació de l'ordenança de circulació

Ja fa dies que està disponible i em sembla que no us ho havia comentat, hi ha un document amb la posició del BACC respecte a la modificació de l'ordenança de circulació.

Per altra banda, també hi ha disponible el posicionament d'Amics de la Bici i la CCUB (PDF).

Article de la Ronda Verda a la Viquipèdia

Ja podeu trobar una article de la Ronda Verda a la Wikipèdia catalana. Per cert, la Viquipèdia ha arribat als 50.000 articles, sembla que 25.000 són d'aquest any!

4.1.07

Desenvolupament del Pla Director de la Bicicleta de l'Hospitalet de Llobregat

L'entitat la Saboga fa un resum i una valoració (novembre de 2006) del desenvolupament del Pla Director de la Bicicleta de l'Hospitalet de Llobregat. El resum apunta els carrils bici que s'estan construint, dóna informació sobre terminis de finalització i fa valoracions sobre el disseny.

La mateixa entitat va presentar al juliol de l'any passat diverses propostes per millorar les infraestructures ciclistes existents.

El tren entre Zaragoza i Canfranc

El ciclistes som també usuaris del transport públic i en especial del tren, que ens permet fer llargues distàncies i transportar la bicicleta. La línia de tren de Renfe entre Zaragoza i Canfranc ens permet arribar al cor del Pirineu de Huesca, és una línia -per fer-se una idea- amb similituds a les línies (o trams de línia) catalanes Balaguer - Pobla de Segur o Vic - Puigcerdà.

El Canfranero és un tren de gasoil molt petit que va a poc a poc per una via antiga amb paisatges impressionants com quan passa pels peus dels Mallos de Riglos. És una d'aquestes vies que quan hi passes penses que bé si fos una via verda per anar en bicicleta! I a continuació et sents culpable i penses no, això s'ha de conservar i millorar!

Des de fa temps es demana des d'Aragó la millora de la línia i la connexió amb França. El govern espanyol esgrimeix que un estudi francès diu que no és viable. Bé, no totes les línies són rendibles, però s'hi s'inverteix sense por, es creen bones connexions des de les estacions amb altres mitjans de transport, es potencia l'excursionisme, el ciclisme, el turisme en tren i es fa la connexió amb França segur que no surt tant car com un tram molt més curt del tren d'alta velocitat. Les línies catalanes de la Pobla de Segur (traspassada a la Generalitat) i la Vic - Puigcerdà que connecta amb la Cerdanya francesa i el tren groc bé que continuen funcionant.

Actualment aquesta línia té dos trens diaris d'anada i dos de tornada que tarden unes 4 hores en fer tot el recorregut. Les estacions i els baixadors de la línia són: ZARAGOZA-DELICIAS, VILLANUEVA DE GALLEGO, ZUERA, TARDIENTA, HUESCA, PLASENCIA DEL MONTE, AYERBE,RIGLOS-CONCILIO, RIGLOS, SANTA MARIA Y LA PENA, ANZANIGO, CALDEARENAS-AQUILUE, SABINANIGO, JACA, CASTIELLO-PUEBLO, CASTIELLO, VILLANUA i CANFRANC.

Recull d'enllaços relacionats:

Descripció d'alguns colls del Garraf

En Carles fa un descripció (amb plànol i gràfic de desnivell) de les rampes de diversos colls del Garraf que es poden fer per asfalt, en concret del Coll de les Ventoses des de Sant Jaume dels Domenys, l'ascensió a Begues des de Gavà, de Vilanova a Canyelles, de Castellet de Foix a Clariana i de Sant Sadurní de Noia als Cassots.

3.1.07

Ruta per la Vall d'en Bas

En Carles ens proposa un un tomb amb bici per la Vall d'en Bas, ens parla d'aquesta zona i de les seves possibilitats ciclistes i ens proposa una ruta d'uns 50 Km que surt d'Hostalets, passa per Joanetes, Pocafarina, Sant Privat, el Mallol, Les Presses i Sant Esteve d'en Bas entre d'altres.

Noves zones 30 a Barcelona

Segons publica una notícia del diari Avui (3/12/2006) aquest any entraran en funcionament tres noves zones 30 a Barcelona. Després de l'experiència de Sant Andreu a mitjans de gener s'aplicarà a Nou Barris i posteriorment a 2 barris més de la ciutat (possiblement Gràcia, Sants, Ciutat Vella, Sarrià o Horta).

Les valoracions del funcionament de la zona 30 de Sant Andreu són diferents segons l'ajuntament i els veïns. L'ajuntament diu que la mitjana de velocitat ha baixat i en canvi els veïns veuen que els cotxes continuen circulant a més de 30 amb total impunitat.

Les zones 30 haurien de ser un espai de convivència de bicicletes, cotxes i vianants, però si no es respecten els límits de velocitat es converteixen en un carrer més. I ja sabem el que passa, la bicicleta circula com a molt entre 15 i 25 km/h i si circulem correctament pel mig de la calçada tindrem el cotxe enganxat a darrera.

2.1.07

Carril bici d'Enric Granados a Barcelona

Nou vídeo de Marc Belzunces sobre el carril bici d'Enric Granandos amb els aspectes positius i negatius d'aquest carril:

Problemàtica dels carrils bici a Nova York. La mateixa que aquí

En Marc Belzunces en els seu bloc comenta uns vídeos sobre la problemàtica dels carrils bici a la ciutat de Nova York que és la mateixa que a Catalunya. El vídeo (en anglès) justifica la necessitat de construir carrils bici segregats de la circulació dels cotxes, parla de sistemes de segregació (línies d'aparcament, xinxetes, pals...), d'aprofitar l'espai amb carrils bici bidireccionals etc.

Anar en bicicleta està de moda

Ja fa cert temps que els publicistes utilitzen la bici com a complement pels seus anuncis. No és estrany veure-la en anuncis de moda, aquest Nadal he vist bicicletes en dos aparadors de botigues de roba d'un centre comercial.

Benvinguda sigui aquesta publicitat! Esperem que duri i no tornem enrera com en aquell anunci d'un cotxe en que es contraposava la seva comoditat amb el sofriment i l'esforç de la bicicleta.

Ruta per l'alta Garrotxa

La revista Descobrir Catalunya d'aquest mes (núm. 105) proposa una ruta circular d'uns 50 Km i uns 700 m de desnivell per l'alta Garrotxa.

El punt de sortida és Sant Joan de les Fonts, molt a prop d'Olot. La ruta continua cap a Castellfollit de la Roca (3,5 Km) i segueix per la carretera d'Oix fins a Can Bundància (6,15 Km) on agafa la pista de la vall d'en Bac. Passat el collet de Colldecarrera (15,45 Km) arriba a l'Hostal de la vall d'en Bac (16,5 Km) i continua cap a Sant Pau de Segúries. Al mas de Mariner (26,2 Km) comença la baixada per la vall de Bianya (passant per Sant Salvador de Bianya) fins a enllaçar amb la carretera C-26 (35,9 Km). Finalment s'arriba al punt d'inici passant per Sant Martí de Capsec (39,7 Km) i Llocallou (44,75 Km).

A la revista podeu trobar fins a 3 alternatives per allargar la ruta amb una BTT. Aquesta ruta coincideix en part amb una de les alternatives que us proposo per enllaçar la via verda del Ferro i del Carbó amb la via verda del Carrilet.

El cotxe un element indispensable per a la mobilitat

Molts cops els que defensem una mobilitat més sostenible ho fem des de l'òptica de les grans ciutats on el cotxe es converteix en el gran enemic: el que contamina, el que ocupa l'espai urbà, el que fa soroll, l'insostenible! I segurament és així, però cal tenir present que fora de les grans ciutats el cotxe es converteix en un element de mobilitat indispensable i difícilment substituïble. No podem ser integristes, el transport públic no podrà donar respostes a les necessitats de mobilitat de petites poblacions quan avui dia no dóna una resposta adequada a les necessitats de les grans ciutats.

Cal incentivar la investigació en alternatives energètiques que facin del cotxe un mitjà de transport més sostenible i s'ha de donar ajudes i incentivar fiscalment els cotxes més sostenibles ambientalment.

Vegeu també