13.4.10

El greu problema de la contaminació

Via un apunt d'en Marc Belzunces trobo aquesta entrevista al doctor Jordi Sunyer, codirector del CREAL (Centre de Recerca i Estudi de les Al·lèrgies). És una lectura IMPRESCINDIBLE! Cito textualment l'apunt del Marc que comparteixo totalment i destaco que a Barcelona el 90% d'aquesta contaminació ve dels cotxes:
Interessantíssima, i imprescindible, entrevista al doctor Jordi Sunyer, codirector del CREAL (Centre de Recerca i Estudi de les Al·lèrgies), sobre els problemes causats per la contaminació de l'aire i el preavís que la Comissió Europea ha fet a l'estat espanyol pels alts nivells que té, molt per sobre dels límits permesos en partícules, ben inclosos els Països Catalans.

Només dues idees de l'entrevista:
  • Cal reduir un 20% la contaminació a l'aire per complir la legislació europea.
  • El dia que hi ha més contaminació a l'aire, el dia que més gent mor.
I què fa el nostre govern? Convé recordar que tenim un partit polític que es declara ecologista al govern de Catalunya.

Calen mesures dràstiques d'una vegada, més enllà de campanyes de conscienciació inútils per resoldre els problemes reals. Algunes idees evidents:
  • Restricció dràstica del trànsit motoritzat.
  • Inversió per fer créixer el transport públic elèctric (tren, metro, tramvia).
  • Conversió del transport públic a motor (autobusos, taxis) a motors elèctrics.
  • Implantar una veritable xarxa de carrils bici a les ciutats. Infraestructura seriosa, no dues línies blanques pintades sobre la vorera. S'ha d'aspirar a què entre el 30 i el 50% dels desplaçaments a les ciutats siguin en bici.
  • Canvi tecnològic del parc automobilístic de motor d'explosió a motor elèctric, començant per les motos.
No és broma, a Barcelona estem respirant una de les pitjors atmosferes del món desenvolupat, incomplint la llei, i altres ciutats que tenien nivells de contaminació a l'aire superior a nosaltres ja fa temps que han fet els deures i estan molt millors que no pas nosaltres. I els responsables polítics mirant cap a un altre costat. Cal que tothom en sigui conscient.

En certa manera això és com el tabac a la feina. Fins que no s'ha eliminat dels llocs de treball, no hem estat completament conscients del que estàvem aguantant i respirant.

1 comentari:

Jordi (L'Hospitalet) ha dit...

Estic totalment d'acord amb tu! La solució passa pel que tu dius i no costa tant.

Jo sóc ciclista urbà de BCN ençà ara fa una mica més de dos anys i mai m'hagués imaginat com això em canviaria tant positivament el meu dia a dia.

Les Administracions s'han de posar les piles i xerrar menys. Però, és clar, qui governa mai ha pedalejat per ciutat. Com a molt, ho ha fet algun diumenge pels voltants del seu xalet.

Per cert, tens un bloc increïble!! Moltes felicitats!!.

Vegeu també