30.4.10

Lleida en bici

Aprofitant la meva estada a Lleida vaig fer un reportatge fotogràfic de les infraestructures ciclistes de la ciutat. Us faig cinc cèntims de com està el tema i si us situeu damunt de les fotos podreu veure els comentaris que en faig. Em disculpo per avançat perquè no conec la ciutat amb profunditat i tot aquest anàlisi l'he fet amb 3 dies a peu i en bici per la ciutat.

Actualment, sembla que Lleida disposa de 20 km de carrils bici que juntament amb diverses zones pacificades i de vianants comencen a donar forma a un nou model de mobilitat, però aquest model encara està lluny, els problemes que he vist són els següents:
  • La xarxa ciclista encara està desconnectada
  • La infraestructura ciclista és versió 1.0, la qualitat deixa encara molt a desitjar: distàncies de seguretat dels carrils bici, falten passos per a bicicleta, pintura gastada, falta senyalització i semàfors específics per a bicis, no es dóna prioritat a la bici...
  • Zones de vianants massa estretes per donar cabuda a la bicicleta en certs moments.
  • Semàfors que posen a prova la paciència dels vianants.
  • Carrers com la Rambla de Ferran que no són agradables de passejar ni ofereixen itineraris específics per a bicicletes...
  • Falla la cultura ciclista dels urbanistes de la Paeria, els carrils bici es planifiquen, no es pinten a posteriori.
També hi ha alguns punts forts:
  • Hi ha una xarxa de camins rurals al voltant de la ciutat important.
  • El ciclisme d'oci és potent i el cicloturisme té força potencial.
  • Els desnivells de la ciutat estan prou ben salvats a nivell de planificació urbanística.
  • En bona part de la ciutat hi ha amplada suficient en els carrers com per reformar-los per donar cabuda i prioritat al vianant i la bicicleta.
Finalment, us recomano el bloc Lleida amb bici que fa un bon anàlisi i us posa al dia de la situació dels carrils de la ciutat.

29.4.10

Robant bicis al carrer

Aquest vídeo mostra com robar bicicletes és molt fàcil i també en llocs concorreguts on la gent passa de tot, almenys a Nova York:



I quan triga una bici no lligada a desaparèixer? Doncs crec que és qüestió de sort...

Algunes notícies sobre carrils bici

Necessitem 175 cotxes per demostrar que la mobilitat sostenible descongestiona la ciutat!

VINE A FER HISTÒRIA AMB LA MOBILITAT SOSTENIBLE DE BARCELONA!


El proper diumenge 2 de maig al matí, la plataforma Diagonal per a Tothom organitzarà una demostració estàtica per comparar la capacitat de la mobilitat sostenible amb la del vehicle privat a la Diagonal. Simularem el transport de 200 passatgers comparant 4 fotos, i per fer-ho necessitarem 175 cotxes (foto 1), 1 tramvia-catifa (foto 2), 3 autobusos (foto 3), i 200 persones a peu, patins o bicicleta (foto 4). Aquesta prova es va celebrar a Estrasburg l’any 1990 amb caràcter pedagògic, i des d’aleshores la ciutat compta amb una de les xarxes de transport públic més important d’Europa.

COM POTS PARTICIPAR? Si disposes d’un turisme entre les 9:30 i les 11:15 del matí del 2 de maig, i vols participar, només cal que truquis al 93 244 49 70 o 634 698 365 o enviïs un correu electrònic a demostracio@transportpublic.org (PTP) per fer la teva reserva.

28.4.10

Cadenats en forma de polígon

Uns cadenats per a bicicletes que no coneixia són els plegables en forma de polígon de 6 costats. Sembla que segons el model poden ser tant segurs com un una tanca en forma d'U.

Els que us mostro a les fotos són de la gamma Bordo d'ABUS.

El vermell bici barceloní surt de Barcelona?

A Barcelona són vermells, a Copenhagen són blaus i a Sevilla verds. Amb la pintura dels carrils bici no hi ha consens i tampoc si es pinta tot el carril o només a les cruïlles. A mi m'agrada el blau clar danès que no es confondria amb el blau zona blava, però Barcelona va triar el vermell i crec que dóna força més seguretat a la bicicleta en les cruïlles, ja que sovint els passos de bicicleta són poc respectats.

L'altre dia em vaig fixar que a Gavà Mar havien pintat diversos passos de bicicleta paral·lels a passos de vianants. Malauradament, terra endins, acostant-té cap a Gavà centre no n'hi ha i això que hi ha algunes cruïlles que ho requeririen.

En general, els municipis del voltant de Barcelona tenen infraestructures ciclistes molt precàries i que jo sàpiga encara no n'hi ha cap que hagi adoptat els estàndards de Barcelona (vermell en cruïlles, les dames en voreres, la segregació amb peces de cautxú...).

27.4.10

Cauen uns lladres de bicicletes

Llegeixo a el Tourmalet que ha caigut una banda que robava bicicletes d'aparcaments i trasters. També en parlen a Europa Press (26/4/2010). De fet, fa temps que a través de blocs veig que hi ha molts robatoris de bicis de gama alta, ara se n'investiguen alguns a Figueres (9diari 19/4/2010).

Recordeu de guardar bé la factura de compra de la vostra bici i anotar el Número de Sèrie, i sobretot, si us la roben denuncieu-ho!

Bicicleta plegable Strida

Abans de començar a escriure aquesta entrada he fet una cerca ràpida i veig que encara no havia parlat d'aquesta bicicleta plegable de disseny característic.

El seu quadre triangular no passa desapercebut i vista de prop la subjecció de les rodes només per un dels laterals o la cadena de goma són elements diferenciadors.

Avantatges:
  • Cadena de Kevlar que dura uns 80.000 km.
  • Possibilitat de reparar punxades sense treure les rodes.
  • Pes reduït.
  • plegada es pot portar amb una mà fent-la rodar.
Desavantatges:
  • Una sola marxa (hi ha una versió amb dues velocitats)
  • El plegat és molt allargat: 114cm x 54cm x 28cm (segons versió).
No l'he provat, però els desavantatges per a mi pesen massa: una sola marxa és molt poc versàtil i ni que estiguis en una ciutat completament plana, s'agraeix poder anar ràpid en alguns moments. Hi ha un versió amb rodes més grans (18") en que es guanya velocitat i una altra versió molt més cara que porta un canvi de 2 velocitats, però llavors el pes i el preu augmenten i llavors que voleu que us digui, millor una Brompton.

26.4.10

Anunci de Batavus

Anunci del fabricant holandès de bicicletes Batavus. A sota teniu la transcripció traduïda del vídeo.


Transcripció:
    El primer home diu: Ei veí! ESP, ABS, anti-boires, llantes de 16 polzades i 6 velocitats.

    El segon home diu: Llantes de 28 polzades, 8 velocitats, llums d'alta potència i ordinador integrat a la direcció. La meva dona i la meva filla tenen la mateixa.
La publicitat de les bicicletes ha de fer servir les mateixes tàctiques que la publicitat que utilitza la indústria de l'automòbil. Malauradament a casa nostra els anuncis de bicicletes no han arribat encara a la televisió. Via Copenhagize.com

23.4.10

Dahon III, una plegable de 1987

El propietari d'aquesta bicicleta plegable Dahon III em va dir que l'havia recuperat crec del seu pare i que tenia almenys 20 anys. No anava desencaminat, en algun lloc l'he vista datada del 1987, per exemple en les fotos que es poden trobar en el Flickr.

Com segurament ja sabeu, de bicicletes plegables ja fa molts més anys que existeixen, no sé de quan daten, però em sembla recordar que el disseny de les Brompton és de la segona guerra mundial.

L'Escala comença la millora del passeig marítim

Veig que comencen les obres al passeig marítim de l'Escala (El Punt 23/4/2010). Ja us ho havia comentat, el carril bici adossat a la vorera interior no ha tingut èxit i ara es farà adossat a la vorera de mar:

Amb la nova Diagonal tothom guanya

La PTP ha publicat un decàleg força complet anomenat Amb la nova Diagonal tothom guanya.

La bicicleta també, no és difícil, però realment hi guanya tothom i només hi perd la vaca sagrada, el cotxe.

22.4.10

Bicicla't, el joc de la bona conducció

Bicicla't és un joc interactiu que ensenya a circular en bicicleta tot respectant els vianants i els senyals de trànsit.

Adaptació de la bici plegable Taga

No fa molt us ressenyava la bici plegable convertible en cotxet per infants Taga. Ara ja l'he vista en acció i amb una adaptació per transportar mercaderies. Aquesta caixa feta a mida substitueix la cadireta i permet portar-hi diversos tipus de mercaderies.

Pel que fa a la bicicleta, porta un canvi intern de 3 velocitats que la limita a pujades relativament suaus, especialment si portem càrrega. A nivell de maniobrabilitat també cal una mica més de pràctica, però tot i la seva amplada normalment no té dificultats per passar entre les pilones i altres obstacles del mobiliari urbà.

On sí que falla és en la superació de voreres o petits graons, però suposo que en aquest aspecte fallen totes les bici de càrrega, llavors cal baixar de la bici i aixecar-la!

21.4.10

L'Alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, caminant pel carril bici

Llegeixo al bloc d'en Marc Belzunces que en una foto del diari Avui 20/4/2010 apareix l'Alcalde de Barcelona caminat pel bell mig del carril bici de la Diagonal.

Com bé destaca en Marc això està prohibit per l'Ordenança de Circulació de Barcelona, és un mal exemple i a la vegada és un exemple molt gràfic del que passa a la Diagonal i en general als llocs on el carril bici va per la vorera, no està segregat i a més l'espai per a vianants no és especialment generós.

De Cornellà Centre a l'Hospitalet Centre per la cornisa verda

Us proposo un itinerari per connectar Cornellà i l'Hospitalet utilitzant principalment zones verdes i voreres amples tot seguint la línia del tren que connecta aquestes ciutats, el que a l'Hospitalet anomenen la cornisa verda.

Distància: uns 3,5 km fins a l'Hospitalet Centre i uns 4 km fins al barri de Sant Josep.

Itinerari:
Sortim de l'Església de Cornellà per l'av. República Argentina i creuant una rotonda i després les vies del tren per les zones de vianants arribarem fins a l'avinguda Salvador Allende ja damunt de les vies del tren.

Continuarem amb una pujada suau fins a creuar un carrer que baixa cap a Can Mercader i el barril de l'Almeda. Pujarem una mica més fins arribar una zona que fa de mirador sobre les parts deltaiques de Cornellà i l'Hospitalet. Aviat trobarem la torre de la Miranda i continuarem altre cop amb una mica de pujada fins arribar a una rotonda que creuarem pel pas de vianants per situar-nos ja al terme municipal de l'Hospitalet.

Creuarem la Ronda de Dalt per una plaça dura i baixarem per un carrer amb força baixada fins arribar a incorporar-nos a un carrer de doble sentit. Continuarem baixant uns metres fins a girar a l'esquerra per entrar al parc de Can Boixeres.

Dins als parc seguirem rectes (vegeu foto) i a l'arribar a l'entrada d'un camp de futbol girarem a la dreta per encara una baixada que en durà fins darrera del palauet que dóna nom al parc. Farem la volta al palauet i trobarem diversos indicadors de la Ronda Verda que podem seguir fins a l'entrada del parc que passa per sota de les vies del tren.

En aquest punt podem continuar les indicacions de la Ronda Verda i dirigir-nos cap a la Rambla Just Oliveras o continuar per la Cornisa Verda uns 500 metres més per tal d'anar a altres barris d'aquesta ciutat. Baixant per la Rambla i agafant el carrer Barcelona fins a l'església arribarem ràpidament a la plaça de l'Ajuntament de l'Hospitalet.


Mostra Cornellà Centre - l'Hospitalet Centre per la Cornisa Verda en un mapa més gran

Alguns comentaris:

Amb aquest itinerari evitem la carretera de l'Hospitalet de Cornellà i a més a més connectem barris com Sant Ildefons i la Gavarra de Cornellà o Sant Feliu, Can Serra, la Florida i Sant Josep de l'Hospitalet, a més a més dels barris del Centre de ambdues poblacions.

El mapa adjunt mostra algunes de les connexions possibles.

Més informació:

20.4.10

Finalitza el 3r Congrés Català de la Bicicleta

El tercer congrés ja ha acabat i n'han sortit coses positives, potser la més destacable és el compromís de la DGT de canviar el codi de circulació per tenir més en compte la bicicleta i evitar els buits legals i les contradiccions amb les ordenances municipals.

A nivell personal em van agradar veure els últims canvis que està experimentant San Sebastián de la mà del seu alcalde, l'Odón Elorza. També va ser interessant la presentació de Mikael Collins-Andersen sobre Copenhagen que va anar en la línia del seu bloc que sovint cito, el copenhagenize.com. Algunes presentacions sobre Barcelona (les podeu descarregar en aquesta notícia) van ser interessants sobretot per les dades que aportaven. Sobre infraestructures emvan agradar les ponències que parlaven de les rotondes, la circulació en contra-sentit o de l'accidentalitat de les zones 30 i sobre legislació va ser interessant la presentació de Ramon Ledesma, subdirector de normativa de la DGT presentant les línies mestres dels canvis del codi de circulació o la ponència d'Esther Anaya que posava de manifest diversos buits legals i contradiccions en les normatives estatals, autonòmiques i locals pel que fa a la regulació de la bicicleta.

Les conclusions dels mitjans de comunicació han estat diverses i sovint pixant fora de test ja que molts periodistes confonen la circulació urbana amb la interurbana, dos mons diferents en aspectes com el tipus de ciclista, l'accidentalitat o en les peticions dels usuaris de la bicicleta.

1.000.000 de ciclistes més el 2010

El projecte 1.000.000 ciclistas más promou un increment de ciclistes per l'any 2015 pressionant l'administració perquè faci més polítiques en favor de la bici. Segons el baròmetre de la bicicleta (PDF) de 2009:
  • A Espanya hi ha 23 milions de persones amb bici, però només 2 milions l'usen diàriament.
  • A Catalunya, 4 milions de persones tenim bicicleta, però només unes 400.000 persones l'usen diàriament.
Els impulsors d'aquesta iniciativa són ConBici (la Coordinadora Estatal), el BACC i la Fundació SRAM.

14.4.10

Cap a Lleida!!!


Comença el 3r Congrés, vegeu el que us deia... Ens veiem a Lleida!

Una nova passarel·la per a vianants i bicicletes a l'Hospitalet de Llobregat

L'Hospitalet de Llobregat estrenarà les properes setmanes una passarel·la per a vianants i bicicletes que dóna continuïtat al projecte de "Cornisa Verda", un itinerari que ressegueix el traçat de les vies del tren (línia Barcelona - Molins de Rei) tot unint diversos parcs.

La nova passarel·la connectarà els parcs de Can Cluset i de les Planes per damunt de l'avinguda Isabel la Catòlica i s'inaugurarà probablement durant les festes de primavera de la ciutat.

Amb la nova infraestructura el tram connectat serà del parc de les Planes fins al parc de Can Buixeras on s'uneix amb la Ronda Verda. El projecte hospitalenc de Cornisa Verda preveu a llarg termini connectar el tram actual amb el parc de la Torrassa i arribar fins a Riera Blanca connectant amb Barcelona. Pel que fa a l'altre extrem, no hi ha prevista una connexió amb Cornellà tot i que aquest municipi de fet ja té connectada bona part de la seva cornisa. Caldrà veure si els dos municipis s'entenen o si es continuen donant l'esquena i quines oportunitats genera un eventual soterrament d'aquesta línia de rodalies. Penseu que el traçat de les línies de tren és molt pla i que aquesta línia en concret està construïda en un tal·lús que delimita l'inici d'un zona muntanyosa de la zona deltaïca i de la cubeta del riu Llobregat, això es veu força clar en municipis com l'Hospitalet, Cornellà, Sant Joan Despí o Sant Feliu, entre d'altres.

Informació relacionada:

13.4.10

El greu problema de la contaminació

Via un apunt d'en Marc Belzunces trobo aquesta entrevista al doctor Jordi Sunyer, codirector del CREAL (Centre de Recerca i Estudi de les Al·lèrgies). És una lectura IMPRESCINDIBLE! Cito textualment l'apunt del Marc que comparteixo totalment i destaco que a Barcelona el 90% d'aquesta contaminació ve dels cotxes:
Interessantíssima, i imprescindible, entrevista al doctor Jordi Sunyer, codirector del CREAL (Centre de Recerca i Estudi de les Al·lèrgies), sobre els problemes causats per la contaminació de l'aire i el preavís que la Comissió Europea ha fet a l'estat espanyol pels alts nivells que té, molt per sobre dels límits permesos en partícules, ben inclosos els Països Catalans.

Només dues idees de l'entrevista:
  • Cal reduir un 20% la contaminació a l'aire per complir la legislació europea.
  • El dia que hi ha més contaminació a l'aire, el dia que més gent mor.
I què fa el nostre govern? Convé recordar que tenim un partit polític que es declara ecologista al govern de Catalunya.

Calen mesures dràstiques d'una vegada, més enllà de campanyes de conscienciació inútils per resoldre els problemes reals. Algunes idees evidents:
  • Restricció dràstica del trànsit motoritzat.
  • Inversió per fer créixer el transport públic elèctric (tren, metro, tramvia).
  • Conversió del transport públic a motor (autobusos, taxis) a motors elèctrics.
  • Implantar una veritable xarxa de carrils bici a les ciutats. Infraestructura seriosa, no dues línies blanques pintades sobre la vorera. S'ha d'aspirar a què entre el 30 i el 50% dels desplaçaments a les ciutats siguin en bici.
  • Canvi tecnològic del parc automobilístic de motor d'explosió a motor elèctric, començant per les motos.
No és broma, a Barcelona estem respirant una de les pitjors atmosferes del món desenvolupat, incomplint la llei, i altres ciutats que tenien nivells de contaminació a l'aire superior a nosaltres ja fa temps que han fet els deures i estan molt millors que no pas nosaltres. I els responsables polítics mirant cap a un altre costat. Cal que tothom en sigui conscient.

En certa manera això és com el tabac a la feina. Fins que no s'ha eliminat dels llocs de treball, no hem estat completament conscients del que estàvem aguantant i respirant.

L'ús de la bici a Sevilla arriba al 5% en dies laborables

Segons dades de l'Oficina de la Bicicleta de Sevilla referents a l'any 2009, la bicicleta es fa servir pel 5% dels desplaçaments en dia feiner. M'atreviria a dir que Sevilla és actualment la ciutat líder en ús de la bicicleta, ja que no hi ha cap altra ciutat que arribi a aquesta proporció, tot i que segurament en nombres absoluts Barcelona continua guanyant.

Comparant amb Barcelona on l'índex ronda l'1%, cal dir que Sevilla té un índex relativament baix de desplaçaments a peu, només un 30% i a Barcelona aquest índex supera normalment el 50%.

12.4.10

S'inicien les obres de la passarel·la de la riera de Canyars al passeig marítim de Gavà

Finalment, han començat les obres de construcció d'una passarel·la al passeig marítim de Gavà damunt de la riera de Canyars. Aquest era l'últim tram del passeig marítim que quedava per acabar la connexió del tram central i el tram sud del passeig marítim. Crec que va ser l'any passat que es va finalitzar un nou tram de passeig fins al peu del que serà la nova passarel·la.

També en parlen:

Els ciclistes reclamen més seguretat per poder circular per vies interurbanes

TV3 aquest cap de setmana va emetre aquest reportatge seguint un grup de ciclistes d'Amics de la Bici entre Barcelona i Mataró. Com ja sabeu, aquesta setmana passada van morir 3 ciclistes a la N-240 a Mont-roig del Camp i a principis de mes va morir un ciclista a Barcelona ciutat, a la confluència de Tarragona i Diputació. Si els accidents de ciclistes a la carretera és una lacra que fa anys que no aconseguim reduir, a Barcelona ciutat feia anys que no moria cap ciclista.

11.4.10

Dipòsit i localitzador de bicicletes de Girona, Banyoles, Salt i Sarrià de Ter

Al web de la Policia Muncipal de Girona podem trobar un localitzador de bicicletes que fa una cerca a les bicis custodiades als dipòsits municipals de les policies locals de Girona, Banyoles, Salt i Sarrià de Ter.

El cercador permet fer una cerca per marca, color i tipus de bicicleta i ens mostra una fotografia de la bici. Sens dubte un exemple a seguir!

9.4.10

Queden pocs dies pel 3r Congrés Català de la Bicicleta

La setmana vinent comença a Lleida el 3r Congrés Català de la Bicicleta. Aquest congrés bianual de la bicicleta ja s'ha cel·lebrat a Barcelona i a l'Hospitalet reunint experts, tècnics municipals, polítics, moviments socials, usuaris, comerciants, fabricants, etc. al voltant de la mobilitat en bicicleta.Aquest any el congrés gira al voltant de 2 temes que estan en ple ordre del dia: infraestructures i legislació. D'infraestructures ja en parlo sovint i és evident que molts polítics i tècnics municipals s'haurien de posar les piles. La legislació és un altre tema molt actual i on calen canvis, m'explico. El codi de circulació no regula bé l'ús de la bicicleta a les ciutats ja que considera que això és competència municipal, però les ordenances municipals estan fent regulacions molt diferents a cada municipi que són molt desconegudes pel ciutadans.

Us recomano també aquest article del Punt 9/4/2010 amb el qual també estic molt d'acord.

Timbre integrat al manillar en una Monty EF-38

L'altre dia en veure una Monty EF-38 nova, un model elèctric i plegable, em vaig estranyar en no veure el timbre. Sent obligatori no ve de fàbrica? Llavors sí que el vaig veure, no m'hi havia fixat perquè la forma no és l'habitual. El disseny triat per Monty és molt enginyós, és un timbre en forma d'anella (o de donut...) que es posa pel manillar prop del puny. Els avantatges que li veig són que és més difícil de robar i que ocupa menys espai.

Cercant amb el Google he trobat alguna cosa similar a Amazon. I finalment crec que he trobat el fabricant és Mirrycle. Té una gran gamma de timbres (feu-li una ullada), per exemple un de similar (vegeu foto) que pot anar instal·lat a la punta del manillar o de les banyes del manillar.

També podeu escoltar com sonen, per exemple aquest últim sona així:

Els lladres desembarquen a Vilanova i la Geltrú

Sembla que ha començat una campanya de la policia local de Vilanova contra els robatoris de bicicletes que s'havien incrementat de forma espectacular durant aquesta any. Agents de paisà han enxampat ja 4 persones, dues d'elles robaven als voltants de l'estació i s'enduien les bicis amb el tren cap a altres poblacions. Ara s'està intentant que els mossos investiguin el destí de les bicicletes robades.

El meu consell és no baixar la guàrdia, ja que s'hi posem les coses fàcils convidem als lladres a actuar. Només lligant bé la bici (el quadre, les dues rodes, el seient...) i amb tanques de qualitat farem que el lladre es decideix per una altra bici que no sigui la nostra o triï una altra zona per robar.

8.4.10

Cursos de mecànica reciclant bicicletes velles

Rebiciclem de Biciclot són cursos de mecànica partint de bicicletes velles:
"..un programa que dóna valor a residus que provenen de l'abandonament de bicicletes alhora que fa formació per la inserció laboral de joves i adolescents amb risc de fracàs escolar..."

Actualització: sembla que als matins hi ha un curs més complet d'inserció laboral i per les tardes es fan cursos oberts.

6.4.10

L'Hospitalet de Llobregat aprova definitivament la seva nova ordenança de mobilitat

Si fa uns mesos us parlava de l'aprovació inicial de la polèmica ordenança de circulació de l'Hospitalet de Llobregat (ho feia en l'article Els homes que no estimaven les bicicletes), ara, passat el període d'al·legacions, L'Hospitalet aprova definitivament la seva nova ordenança de mobilitat en que s'esmenen moltes de les barbaritats de la primera versió, però encara en queden algunes perles:
  • Les bicicletes hauran d'anar a la velocitat d'un vianant quan circulin per carrils bici situats a les voreres i continuen suggerint la velocitat de 5 km/h. A Barcelona ho limiten a 20 km/h. I el pitjor és que la majoria de carrils bici de l'Hospitalet són a les voreres.
  • No es podrà lligar la bici a cap element del mobiliari urbà. Tampoc en tanques o en senyals on no s'afecti la visibilitat.
Però no tot es negatiu del tot:
  • Ara les bicicletes podran anar per les voreres i zones de vianants a la velocitat d'un vianant, però es continua suggerint entre parèntesis els 5 km/h. Qui hagi escrit això hauria de provar d'anar a 5 km/h, no crec que aguanti l'equilibri!
  • El redactat definitiu permet l'ús de remolcs pel transport d'infants o mercaderies, però només a plena llum del dia. A Barcelona es permet tot el dia.
També hi ha alguns punts positius en el redactat definitiu:
  • Circular pel carril de la dreta serà opcional.
  • Es podrà circular per la calçada tot i que hi hagi carril bici. Un avenç respecte l'ordenança de Barcelona, però també s'adequa a la realitat d'una ciutat amb una minsa i precària xarxa de carrils bici.
  • Es permet la circulació de bicicletes en els dos sentits en carrers de prioritat invertida (carrers residencials). Ja es fa a molts llocs d'Europa i també a Barcelona tot i que sigui bastant desconegut.
  • Es poden portar menors de 7 anys en cadiretes, no només una com a Barcelona, es podrà portar per exemple una cadireta a davant i una altra a darrera.
Podeu llegir en el següent article tots el detalls i fins i tot baixar-vos el redactat definitiu de l'ordenança:
Finalment, una observació per la gent que circuli per zones com Collblanc, Riera Blanca, carrer Badal, la Ciutat Judicial i la Gran Via: recordeu que esteu a la frontera i que si poseu la roda al cantó de l'Hospitalet o al de Barcelona la llei canvia!!! Un exemple: aneu pel carril bici de la Gran Via i creueu la plaça Cerdà per continuar per davant la Ciutat Judicial. Atenció! Heu de prémer els frens i passar de 20 km/h a uns 5 -10 km/h!!!


Gran Via copia el model obsolet del carril bici de la Diagonal

Un article de l'Avui 4/4/2010 recull la finalització de les obres del carril bici de la Gran Via. Us en parlava fa un parell de mesos.

1.4.10

Connexions verdes a la ciutat

L'altre dia pedalant pel parc de Vallparadís a Terrassa em van venir al cap altres parcs d'aquest estil (valls i torrents convertits en parcs) com el parc dels Torrents d'Esplugues, fins i tot vaig pensar en algun del trams del riu Ripoll a Sabadell.

També pensava en la sort de tenir espais com aquests que et permeten connectar de forma molt agradable diverses zones de la ciutat, tot i així, a vegades els polítics aprofiten que és agradable el fet de travessar un parc per estalviar-se un carril bici i no és això, una cosa és travessar un parc (perquè escurces camí) i l'altra és entrar i sortir d'un parc fent-te donar una volta perquè el polític s'ha estalviat el carril bici! D'altra banda, un parc és per sobre de tot una zona de vianants que en determinats moments pot tenir una alta ocupació.

Més o menys totes les poblacions tenen algun parc o franja verda que depenent del nostre trajecte ens permeten a la vegada fer una mica de drecera i gaudir d'una conducció més relaxada. També segurament tenim un munt de franges verdes desconnectades que amb algunes millores urbanístiques ens oferirien bones rutes per fer a peu, corrent o en bici. Un consell: acosteu-vos al vostre ajuntament i pregunteu si hi ha alguns planificació, sinó demaneu-ho amb una instància, amb l'associació de veïns, amb l'AMPA de l'escola, quan tingueu ocasió de parlar amb algun polític local...