28.6.10

Bicicarrers al Prat de Llobregat

Aquests dies m'han dit que al mitjans de comunicació parlaven dels Bicicarrers del Prat. Podeu trobar informació a Ajuntament del Prat - Bicicarrers ho llegir-ho a continuació i veure l'enllaç al plànol. En principi, em sembla molt bé el concepte i com sempre depèn de quines mesures de pacificació del trànsit es prenguin. El que em sorprèn és que el nucli del poble no tingui a més a més alguns carrils bici que creïn una mica de xarxa exclusiva. El que em temo és que sigui una política de brotxa i pot de pintura:

Els bicicarrers són vies urbanes de moderada o baixa intensitat de trànsit, cosa que les fa ideals per circular amb bicicleta de manera còmoda i tranquil·la. Aquests bicicarrers estan identificats amb una bicicleta pintada al terra, per advertir als conductors i conductores de vehicles de motor que estan circulant per un carrer on la circulació de bicicletes és habitual.

Aquest senyal també anuncia a les persones que van en bici que aquests són els millors carrers que poden fer servir per desplaçar-se per la ciutat.

Cal recordar que les bicicletes tenen el dret de rodar per qualsevol carrer de la ciutat, però els bicicarrers permeten una circulació més tranquil·la.

Al Prat, les bicicletes no poden circular per les voreres, tret d'algunes excepcions que també estaran senyalitzades.

La xarxa de bicicarrers del Prat abasta 31 quilòmetres. També existeixen 93 aparcaments per a bicis, que sumen un total de 467 places.

Plànol de bicicarrers (PDF, 1280KB)

23.6.10

Cicloturisme i negoci a les comarques gironines

He trobat diversos articles al diari el Punt que parlen del potencial del turisme en bicicleta a les comarques de Girona i com ja s'està explotant des de fa temps (El Punt 22/6/2010, El Punt 22/6/2010, El Punt 22/6/2010). Ja he parlat en altres ocasions dels beneficis d'aquest tipus de turisme: la desestacionalització, els beneficis en el territori, etc. També us he parlat moltes vegades de les vies verdes i les xarxes cicloturistes de l'Empordà. Els articles que us enllaço parlen de les vies verdes i de dues empreses que venen cicloturisme esportiu i cicloturisme, respectivament:

22.6.10

Coses que pots fer amb la bici de carretera


Vist aquí.

L'Alcalde i els regidors de Sant Joan Despí canvien el cotxe oficial per la bici

L'Alcalde de Sant Joan Despí i president de l'Entitat Metropolitana del Transports (l'EMT) ha canviat el cotxe oficial per una bicicleta elèctrica, almenys per la foto, però segons diu la notícia de la Vanguardia (22/6/2010) també ho han fet els regidors, els treballadors municipals i la policia municipal. Suposo que no tots, però en tot cas és una bona notícia i un bon exemple i si els responsables polítics fan servir la bici, llavors es posen en la pell del ciclista.

La notícia també parla de 4 noves zones 30 a Sant Joan Despí, del nou parc ciclista del Llobregat i de l'adjudicació de la xarxa d'aparcaments segurs BiciBox el més vinent.

18.6.10

Envia en verd. Una nova bici-missatgeria

Neix a l'Hospitalet una nova bici-missatgeria i això sempre és una bona notícia, sobretot perquè de bici-missatgeries n'hi ha a les grans capitals, però sovint no abasten més enllà i, a més a més, aquesta nova iniciativa té un tret diferenciador de totes les altres que conec i és que té un projecte social a darrera d'integració laboral de persones amb discapacitats psíquiques.

El projecte de missatgeria compte amb bicicletes convencionals, bicicletes plegables elèctriques (Monty) i un tricicle (Taga) adaptat pel transport de mercaderies. La flota es complementa amb un furgó elèctric per transportar els enviaments més grans. La vocació de la missatgeria és abastar tot el terme municipal de l'Hospitalet i rodalies: s'ha de tenir en compte que segurament és més ràpid arribar al centre de Cornellà o a la ciutat judicial i plaça Espanya o el Prat de Llobregat que no pas a la part alta de l'Hospitalet o de Cornellà o anar a Esplugues, és per això que per salvar aquests desnivells es compte amb diverses bicis elèctriques.

Vilanova i la Geltrú impulsa mesures per promoure la bici

Vilanova impulsarà un registre de bicicletes i la instal·lació d'aparcaments tancats a l'estació de Renfe. Tot plegat, per intentar combatre els robatoris que són una de les principals causes que dissuadeixen l'ús de la bici. En ambdós casos, tindria més sentit si es fa a nivell supra-municipal, el registre perquè seria més efectiu i els aparcaments perquè seria més atractiu pels usuaris si formessin part de la xarxa Bicibox que impulsa l'Entitat Metropolitana del Transport.

D'altra banda, s'ha presentat la Guia de la Bicicleta de Vilanova que recull informació de com circular en bicicleta per la ciutat i ambé es parla d'implantar un sistema de bicicletes públiques si es rep una subvenció de la Generalitat.
Apunts relacionats sobre Vilanova al Bici-Vici:

16.6.10

Vorals insuficients i impracticables

Els ciclistes per carretera han de circular pel voral sempre que tinguin amplades suficients i siguin practicables. I com ja sabem els ciclistes, els vorals no acostumen a ser ni molt amples ni practicables
.
En l'apunt I JO PER ON PASSO ???? es fa un bon recull fotogràfic de situacions molt freqüents.

Al gimnàs amb moto

Ahir em vaig fixar que un poliesportiu municipal tenia 16 motos aparcades a fora i només 2 bicicletes. Em va semblar una contradicció. Uns minuts abans havia passat per davant d'un gimnàs privat freqüentat per culturistes (per què els hi diuen així?) i a davant hi havia aparcades diverses motos de gran cilindrada.

Suposo que aquest esportistes viuen lluny d'aquestes instal·lacions, no? Deixeu-me ser políticament incorrecte i fer generalitzacions injustes amb els motoristes culturistes, em disculpo per avançat: les coses petites s'han de compensar amb grans aparences, un moto gran per compensar un cervell petit? I uns músculs grans i vistosos per compensar algun altre múscul més petit?

15.6.10

Manual de senyalitzacions de vies ciclistes a Barcelona

L'Ajuntament de Barcelona ha presentat una proposta de manual de senyalització de vies ciclistes on recull totes les senyalitzacions que ha anat emprant en els últims anys i que d'alguna manera han arribat a convertir-se en un estàndard barceloní de senyalitzar infraestructures ciclistes. Pel que entenc els objectius del manual són diversos:
  • Tenir una guia de referència per empreses subcontractades que dissenyin o urbanitzin la ciutat.
  • Que els ciutadans coneguin la senyalització específica de la ciutat.
  • Acabar de consensuar amb les diverses parts implicades quins dissenys són els més adequats en cada situació.
Més enllà de tot això, aquest manual servirà per exportar millor el model de Barcelona a altres ciutats.

El que no s'ha de fer mai en bicicleta

Alguna vegada us he posat algun vídeo de carreres il·legals, en aquest cas no sé si són carreres, però en tot cas és un trailer d'un film que segueix la conducció salvatge d'un grup de ciclistes de pinyó fix que no respecten ni semàfors, ni distàncies de seguretat, ni eviten angles morts, etc.:

11.6.10

Cistella-portaequipatges davantaer que substitueix el manillar

Copenhagen Parts dissenya aquest portaequipatges davanter en forma de cistella que enlloc de subjectar-se a la forquilla o penjar-se del manillar, substitueix completament el manillar de la bici.

El temps de vida de la franja reflectora als pneumàtics

Em va semblar una gran idea i una bona innovació que els pneumàtics de la Brompton portessin una banda reflectora. Ara, al cap d'un parell d'anys, veig que aquesta franja té data de caducitat i que comença a desfer-se i per tant crec que en el proper any acabarà de perdre la seva capacitat reflectora.

Així doncs, està molt bé que els pneumàtics la portin, però potser en aquestes bicis no està de més posar algun catadiòptric als radis.

10.6.10

Avançar o no avançar els cotxes?

Circulant entre cotxes sovint ens trobem amb que hem de prendre la decisió d'avançar-los o no en els semàfors, però també en embussos i cues. Jo normalment els avanço per no respirar contaminació i per anar més ràpid, però soc conscient que aquesta maniobra té els seus riscos i a vegades no ho faig. És important que si ho feu intenteu posar-vos ben al mig del carril a davant de tot o si no us dóna temps entre dos cotxes.

Quan avançar els cotxes?
  • Quan tenim espai per fer-ho.
  • Quan tenim temps per fer-ho abans que comencin a avançar.
Què passa si els cotxes comencen a moure's i encara estem avançant?
  • El meu consell és trobar un forat entre els cotxes per recuperar una posició central en el carril i no quedar-se a la dreta dels cotxes. Si no trobem cap forat, ens col·loquem entre 2 cotxes i quan el primer d'ells es posa en marxa nosaltres ho fem darrera d'ell. És important que ens vegin i si cal el mirarem als ulls per comprovar-ho.
I si Molestem?
  • Més molesta haver-te d'empassar els fums dels cotxes (vegeu enllaços finals).
  • Tot i que els cotxes ens tornin a avançar, normalment nosaltres ho tornarem a fer en el següent semàfor demostrant que la seva velocitat mitjana és igual o inferior a la nostra.
  • La bici sempre molesta si no hi ha costum i cultura ciclista, però no per això deixarem d'anar pel centre del carril posant en perill la nostra seguretat.
  • Molts cops quan veig un semàfor vermell davant meu deixo de pedalejar, però el cotxe de darrera no aixeca el peu de l'accelerador, perquè no ha alçat la vista i no ha vist el semàfor.
Més motius?
  • Sortir el primer d'un semàfor et dóna molta visibilitat i et pot permetre continuar recte amb un segons d'avantatge, fer girs amb seguretat o travessar un pas de vianants per fer un canvi de direcció.
  • Les zones d'aturada avançada per a ciclistes que trobem a moltes ciutats europees o els semàfors per a bicicletes que es posen verds uns segons abans incentiven que els ciclistes surtin abans per seguretat.
  • Si sou dels que circuleu per la dreta per no molestar (posant en perill la vostra seguretat), avançar els cotxes us permetrà ser més visibles i que no se us emportin en un gir a la dreta.
Quan no fer-ho?
  • Quan no hi ha espai, quan falta poc perquè es canviï el semàfor o quan el semàfor està en verd, quan hi ha vehicles grans com camions i és probable que ens haguem de quedar a la seva dreta.
  • Potser en vies ràpides on els cotxes que haguem avançat ens tornin a avançar i no disposem a continuació de voral suficient o un carril bici.
Vegeu també:

Com afecta la contaminació al ciclista III

Llegeixo l'escrit de Juan Merallo Nuevo estudio sobre exposición a la contaminación en bicicleta on parla d'un nou estudi que s'està duent a terme a Bèlgica i que ja mostra alguns resultats preliminars.

En general els resultats no es desvien massa del que ja es sap, però sí que hi ha una novetat i és que mostra evidències que en alguns casos el ciclista respira fins a 5 vegades més contaminació que els conductors de cotxe. Tot i que la concentració de partícules ultrafines és la mateixa dins i fora del cotxe, el ciclista inspira més degut a la seva respiració, però lògicament a la que el ciclista cerca rutes alternatives (que el cotxe no té) el temps d'exposició del ciclista a altes concentracions és menor. De fet, com ja es deia en altres estudis, el fet d'allunyar-se un metre de la calçada significa una diferència exponencial.

El sistema de mesura d'aquest estudi es basa en un sensor o filtre situat a la màscara d'un ciclista de manera que té en compte la seva respiració.

Personalment, aquests resultats em reafirmen que cal evitar les rutes congestionades, que cal avançar els cotxes en els semàfors i com a vianants també farem bé evitant els carres de més circulació o allunyar-nos de la calçada quan ens esperem en un semàfor. També sembla evident i potser s'hauria de donar més a conèixer és que el principal perjudicat en una congestió de trànsit és el conductor de cotxe.

Vegeu també:

8.6.10

I love my bike!

Amb aquests timbres tant chic en forma de cor inicio una nova etiqueta "cycle chic" per etiquetar els apunts que parlin de ciclisme amb estil, de moda o del moviment cycle chic que va iniciar el www.copenhagencyclechic.com i que ha tingut tantes rèpliques arreu del món, com el Barceloní Barcelona Cycle Chic.

Amb el moviment cycle chic comparteixo la idea que per incrementar la presència de la bicicleta a la ciutat hem de fugir de la roba de lycra, dels culots i dels mallots i de l'esport. Tot això està molt bé, però per utilitzar la bici pels desplaçaments quotidians necessitem roba normal i si pot ser amb estil millor que millor ja que posarem de passada la bici de moda.

4.6.10

L'UCI reconeix l'existència de bicicletes amb motor ocult

Sembla que hi ha uns motors per a bicicleta molt petits que es poden integrar en el quadre i hi ha sospites de que ciclistes professionals les utilitzessin en el Tour o el Giro.

El fabricant d'aquest tipus de motors és Gruber Assist, aquí en teniu un vídeo promocional:

3.6.10

Terrassa estrena carrils bici

Diversos mitjans es fan ressò de la inauguració de carrils bici a Terrassa en la diada de la bici que es va cel·lebrar aquest diumenge, però m'ha fet especial gràcia l'entrevista a l'alcalde i la regidora de mobilitat a terrassadigital 31/5/2010 (vegeu el vídeo) on es justifiquen dient que no s'ha perdut espai pel cotxe! Ni aparcaments ni carrils!

Són unes justificacions que he sentit moltes vegades de la boca dels polítics. Tranquils que no perdreu gaires vots per fer carrils bici!

Una animació amb Playmòbils a Madrid

El bloc del Madric Cycle Chick ha fet una petita animació força divertida. Xafardejant el seu web m'ha fet gràcia trobar l'adaptació Madrilenya del manifest cycle chic que segurament s'ajusta una mica més a la realitat espanyola.

1.6.10

Sobre bicicletes públiques...

Amb les últimes dades sobre el Bicing i sobre mobilitat a Barcelona sembla que es confirma el bon estat de salut de la bici i el paper clau que hi ha jugat la bicicleta pública. Tot i la caiguda en els desplaçaments causada per la crisi la bicicleta ho nota menys i d'altra banda sembla que molts usuaris del Bicing s'han passat a la bicicleta privada i això és bo per molts motius.

En altres llocs, la crisi s'ha endut la bicicleta pública, així a l'Àrea Metropolitana de Barcelona no hi hagut finalment Àrea Bicing o a Madrid sembla que han retardat l'entrada en funcionament del seu sistema que estava previst per a principis de 2011. Però també hi ha altres llocs on l'aposta per la mobilitat no s'ha arronsat, com a Londres on Barclays s'ha convertit en el patrocinador del sistema de bicicletes públiques de la ciutat, el Barclays Bicycle Hire.

Vegeu també