17.10.11

Complicar-se la vida per la vorera

Aquest matí he vist un noi que circulava en bici per la vorera. No era especialment ampla i aviat s'ha trobat una vorada alta que la seva plegable no li ha agradat. Ha passat a la calçada (he cregut que hi posava seny), però enlloc d'avançar els cotxes que feien cua al semàfor o d'esperar-se entre ells ha provat més sort per la vorera contrària, però unes tanques d'obres, l'han fet tornar a la calçada...

No totes les voreres són iguals, ni totes les calçades, etc. Però crec que anar per la vorera en bici és complicar-se la vida, especialment si no tens molt clar on vas. Anant per la vorera:
  • no pots anar ràpid, has d'esquivar a poc a poc vianants que no et senten i que es poden moure imprevisiblement (especialment els nens-joves) i has d'evitar espantar la gent (especialment la més gran).
  • t'has d'allunyar de les façanes per evitar vianants i cotxes que entrin i surtin de porteries, botigues i garatges.
  • has de creuar amb 4 ulls els passos de vianants perquè no t'atropelli un cotxe.
  • si la vorera es fa estreta o hi ha masses vianants es fa impracticable (i il·legal...) circular-hi.
En definitiva, molta gent circula per la vorera assumint que és molt més segur, però jo no ho tinc tant clar. Us plantejo un repte, en un itinerari que feu per la vorera compteu tots els punts perillosos on podeu tenir una col·lisió amb un cotxe (ja no parlem de vianants), quants passos de vianants i sortides de cotxes travesseu?

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Sí que és complicar-se la vida...
Però també entenc que en certs moments pots preferir anar molt a poc a poc (fins i tot baixar de la bici) a que et passi un camió a 5 cm de distància...
M'imagino que com més pràctica tens, menys utilitzes la vorera.

Jordi ha dit...

Completament d'acord. La primera vegada que vaig anar en bici per Barcelona, en el trajecte de plaça de Sants a plaça Catalunya vaig trigar... quaranta-cinc minuts! Em feia por la calçada i el vaig fer tot per vorera. Ara el faig per calçada i en uns vint minutets ja ho tenim, i no he de patir d'atropellar ningú.