Hora punta a Copenhagen

He mostrat vídeos d'altres ciutats i aquest ens mostra l'hora punta de Copenhagen. No cal arribar a aquest gruix de ciclistes perquè a Barcelona i rodalies els carrils bici se'ns facin petits. Diversa gent ja s'ha fet ressò de que els carrils bici de Barcelona són massa estrets per permetre avançaments entre ciclistes i que certes bicicletes hi passen de forma molt justa.

La bici, la cultura de la por, el casc...

Una conferència d'en Mikael Colville-Andersen parlant de bicicleta i de la cultura de la por. En anglès:

Una solució per no mullar-se l'esquena quan no portes parafangs

Una solució senzilla i econòmica, i que segurament es pot fer de forma casolana, que ens evitarà mullar-nos l'esquena o fins i tot embrutar-nos-la de fang si n'hem de trepitjar:

Ass Saving Techniques from Ass Savers on Vimeo.

És un invent d'aquesta gent que sembla que ho comercialitzen i ho he llegit aquí.

Com tenir fills i no deixar de fer esport

Un recull de trucs per no deixar d'estar en forma quan es tenen fills petits i poder continuar anant en bici, fent natació, córrer, fer excursions, anar al gimnàs... Vosaltres mateixos ho podeu adaptar a l'esport que toqui, a l'edat i circumstàncies dels vostres fills:

1. Aprofitar quan fan un curset de natació per nedar a la vegada a la mateixa piscina.
2. Quan són petits i van a la piscina amb vosaltres (per lliure o en un curs) l'altre pare pot anar a nedar. Podeu fer una estona en família i una estona amb cada pare...
3. Quan són més grans i aneu a la piscina o a la platja podeu agafar un suro i treballar peus mentre el vostre fill neda al vostre costat. També podeu nedar junts agafats o arrossegar-lo dins l'aigua.
4. A partir de 9 mesos ja podeu portar infants a la bici en cadiretes. Les que van al manillar no aguanten tant de pes, però l'infant va més protegit i veu més el paisatge. Hi ha nens que els hi agrada més i altres que els hi agrada menys. Trieu rutes on pugueu anar parant per descansar i que facin coses.
5. El remolc és una opció més adequada per rutes més llargues, ja que el nen pot portar joguines. A nivell de seguretat és molt visible i permet portar trastos i sovint fins a dos nens.
6. Les bicis de càrrega per portar infants ja són molt més fàcils de trobar a casa nostra, les de dues rodes són més pràctiques per superar obstacles que les de 3.
   
7. Segons el vostre horari laboral cerqueu l'hora més adequada per fer esport. Al matí, al migdia, a la tarda o a la nit.
8. Els nens van a dormir d'hora. Mentre la vostra parella explica el conte, vosaltres podeu marxar... O si sopeu amb els nens podeu anar a córrer a les 23h...
9. Hi ha gimnasos que obren a les 7h i a les 8h ja podeu estar a casa per despertar el vostre fill/a.
10. Porteu o recolliu els nens a l'escola en bici i combineu-ho si podeu amb anar a la feina o comprar.
11. Feu una excursió lineal amb nens. A la tornada un dels membres de la parella pot tornar corrent a buscar el cotxe. També es pot fer si es combina amb transport públic.
12. A la platja també podeu fer torns amb la vostra parella i podeu córrer per la sorra o fer una mica de natació.

Estudiant els accidents amb càmeres al casc

13 ciclistes graven 127 hores de circulació en bici pels carrers de Melbourne (Austràlia)

Aquest estudi doctoral ha consistit en posar 13 càmeres en el casc d'uns ciclistes que han realitzat els seus trajectes habituals per anar a treballar durant dues setmanes. D'això n'han sortit 127 hores gravació, i entre elles, 54 esdeveniments destacables: 2 xocs, 6 casi-xocs i 46 incidents.

En el 87% dels incidents, el conductor va ser responsable de la maniobra que va precedir l'incident. I d'aquests, en el 74% dels casos, el conductor va tallar la trajectòria del ciclista, girant davant seu sense deixar prou espai o sense indicar-ho de forma efectiva o sense mirar movent el cap.

Naturalised cycling study (clip 4) from conversationEDU on Vimeo.

Vist a Helmet-cam captures bike accidents (and could make cycling safer).

Pregunta'm per què no porto casc

He descobert que l'ECF (European Cyclist Federation) té una pàgina explicant perquè les polítiques de promoció del casc són perjudicials pels ciclistes. Ja n'he parlat vàries vegades, el casc dóna una visió de perillositat sobre la bicicleta que no és real i desincentiva l'ús de la bici, per tant a menys ciclistes, més accidents.

El gràfic adjunt és molt clar, els països on els ciclistes no porten casc són els que tenen més ciclistes i una taxa d'accidentalitat meś baixa.

També us recomano aquest PDF on s'explica en anglès més extensament la postura de l'ECF sobre el casc i diversos estudis que s'han realitzat. Inclou també un gràfic del qual també us n'he parlat, sabeu quin són els països europeus amb menys obesitat? Els de la dieta mediterrània? No, els més ciclistes: Dinarmarca i Holanda.

Res com la Bici. En Miquel Calçada (Mikimoto) ja ho tenia clar als 90

Pel Twitter m'ha arribat aquests dies aquest vídeo del programa Persones Humanes que dirigia Miquel Calçada, àlies Mikimoto, ho hauria de Mikibici en aquest cas? Bé, el meu dubte és si el vídeo és pro-bici o contrari a la bici, en tot cas, té el seu mèrit anar per l'autopista en bici...

Es comencen a saber els detalls de la reforma Trias de la Diagonal

Sembla que el carril bici passarà al lateral de la Diagonal entre les places Francesc Macià i Glòries, però tot i que en principi es traurà aquests espai als cotxes per encabir-hi el carril bici i potser ampliar la vorera, en alguns trams hi podria haver convivència de cotxes i bicicletes amb zones d'aturada avançada per a bicicletes. El projecte està en estudi i com bé sabem els ciclistes, a part del projecte, també és important el detall de l'execució.

Ho podeu llegir a La Vanguardia 25/10/2011, i també publiquen aquest vídeo de la situació actual:

Altres utilitats dels aparcaments per a bicicletes

Els aparcaments de bicicleta estan fets a la mida dels nens i tenen diverses funcions: túnel, barra per fer salts mortals, paral·leles, etc. Segurament fan falta més parcs infantils, és la lluita per l'espai públic a les ciutats, la cultura del cotxe...
Com veieu també hi ha nens més crescudets que troben en aquesta infraestructura ciclista un bon seient.
Altres usuaris (aquests indesitjats) són els gossos que s'hi pixen i les motos ocupes!

Articles interessants sobre el canvi cultural en mobilitat i sostenibilitat

A EEUU hi ha reticència per canviar el model de mobilitat i urbanisme, el Tea Party ho encapçala. A França el Front Nacional accepta certs postulats ambientals, però hi desconfia. Al Regne Unit sembla que el jovent prefereix un smartphone a un cotxe...

Aquests són alguns dels postulats d'aquests 2 articles de Sostenible que us recomano:

• A L'era de l'atreviment, Albert Punsola ens parla de com l'extremisme intenta conquerir el centre del discurs tergiversant qüestions ambientals.
• A Connectant els puns 2: les onades silencioses, Oriol Lladó, ens diu que la mobilitat sostenible s'imposa per conveniència i no pas per la pressió de la problemàtica ambiental i cita, per exemple, aquest article de The Guardian: The end of motoring.

Les bicis de càrrega donen més bona imatge

Com que encara és poc freqüent veure bicicletes de càrrega pel nostre país, criden molt l'atenció i poden ser un bon reclam publicitari. El mateix passava amb les Brompton i encara passa quan la plegues... Aquest vídeo de la missatgeria Pedal, Missatgeria a pinyó, ho il·lustra:

Cargo bikers make you look better from txell hernandez gil on Vimeo.

Pedalant per Nova Zelanda en família

Dimarts a Sabadell podeu veure l'audiovisual complet, suposo que això només és un tràiler:

Kiwizibidaia from Bizibidaia on Vimeo.

Dimarts 25 d’octubre, a les 8 del vespre, a la sala d’actes de la Unió Excursionista de Sabadell es projecte l'audiovisual, "KIWIZIBIDAIA, Nova Zelanda pedalant en família".

El passat mes de novembre, la Rosa Lizaso, el Mikel Bringas i els seus fills Eki i Lur (de 5 i 2 anys) se’n van anar a les antípodes per recórrer Nova Zelanda en bicicleta.
Ara ens presenten un àudiovisual per mitjà del qual coneixerem el paisatge espectacular, el contacte amb els animals, l’exuberant flora autòctona i les vivències i trobades amb altres famílies locals, durant els tres mesos que durà el viatge.
Posteriorment, per mitjà d’un col·loqui amb el públic assistent, exposaran una sèrie d’aspectes pràctics de l’organització del viatge i respondran les preguntes que els plantegeu. Finalitzaran la xerrada amb un joc de fotogeografia.

Sempre m'agrada quan atrapen el lladre de bicicletes

I en aquest cas li fan pagar per tots els robatoris...

Vist aquí.

Donant mal exemple

Ahir vaig veure una guàrdia urbana de Cornellà conduint i fumant dins del cotxe patrulla i poc després vaig veure com a més a més realitzava la infracció: llençava la cendra per la finestra.

Desconec si el reglament intern d'aquesta policia local ho prohibeix, però això és fumar en el lloc de treball i també: és un lloc tancat, hi havia un company de patrulla que feia de fumador passiu i el cotxe segur que queda ben fumat pel propers companys que el facin servir.

Llençar la cendra o la cigarreta per la finestra és una infracció del codi de circulació.

Sembla que a Reus pugen el llistó i a més a més parlen pel mòbil (vegeu tweet). Per sort, crec que això només són excepcions. De fet és la primera vegada que ho veig.

Col·lisió cotxe-bici en un camí de terra

Ahir m'explicaven que un grup de ciclistes havia tingut una col·lisió amb un cotxe en el camí de la llera del riu Llobregat a l'altura de Pallejà. Només un ciclista en va resultar lleument ferit i el cotxe una mica abonyegat. El cotxe venia per la dreta passant per sota un túnel (travessant l'autovia i les vies del tren) i no va parar per incorporar-se al camí del marge dret del riu en un punt sense visibilitat.

El camí de la llera del riu Llobregat (i en especial el del marge dret) no té pràcticament senyalització i per tant es fa difícil dir si tenia prioritat el de la dreta. En tot cas, si enlloc de ciclistes haguessin estat vianants (o excursionistes) no hi hauria dubte de qui seria la culpa.

Això va passar entre setmana i la sort va voler que només un dels ciclistes en sortís ferit i de forma lleu, però hagués pogut ser tot el grup o hagués pogut passar en cap de setmana quan centenars de ciclistes recorren aquest camí.

Cal fer els canvis legislatius adequats per protegir els ciclistes de la mateixa forma que es protegeixen els vianants tal i com fan altres països europeus. Estaria bé que el camí del riu Llobregat estigués ben senyalitzat en ambdós costats, però sempre hi hauran camins de terra amb cruïlles on haurem d'extremar la precaució i com a ciclistes també hem de vetllar pel més dèbil que és el vianant.

L'exercici ajuda a reduir el càncer de mama

Avui és el Dia Internacional Contra el Càncer de Mama i he fet una cerca ràpida perquè recordava que havia publicat algun estudi al respecte i avui és bon dia per recordar-ho, i sí, a principis d'any us comentava que l'exercici físic té efectes preventius en el càncer de mama i de còlon.

Quan és millor saltar-se un semàfor?

Qui no s'ha salta mai un semàfor? Què tiri la primera pedra! A peu, en cotxe, en moto, en bici? Jo cada dia veig gent que es salta semàfors en cotxe i amb moto, de fet a diverses cruïlles de Barcelona han posat càmeres per multar els infractors. Faig aquests comentaris inicials no per justificar res, sinó perquè sembla que els ciclistes siguin més incívics que la resta de conductors i tots venim de la mateixa societat.

Dit això, vaig per feina. Sóc partidari d'una reforma del codi de circulació que permeti, en certes circumstàncies i amb la senyalització pertinent, saltar-se un semàfor en vermell quan vas en bicicleta (això ja es fa en diversos països). En quins casos ens podríem saltar un semàfor i què s'ha de tenir en compte?

• Quan no hi ha una intersecció (no hi ha cruïlla). Als semàfors que només regulen un pas de vianants, un cop hem cedit el pas als vianants, podríem continuar i això ens donaria més prioritat i més seguretat perquè ens dóna temps d'allunyar-nos dels cotxes.
• Quan els semàfors regulen una rotonda on totes les entrades tenen el verd i el vermell sincronitzat, un cop hem cedit el pas als vianants, si ens saltem el semàfor podem fer la rotonda en solitari amb l'evident guany de seguretat i fluïdesa, i a més a més, donem prioritat altre vegada a la bici.

En quins casos no ens hauríem de saltar un semàfor:

• Si no coneixem bé la zona, ni la sincronització dels semàfors.
  
• Si hi ha una cruïlla, sobretot si la circulació és ràpida, si hi ha diversos carrils, si hi ha circulació bidireccional, etc.
  
• Si tenim la Guàrdia Urbana observant-nos.
• Si és de nit, sobretot si no portem llums (no s'hauria de donar el cas).
• A l'Eixample (per posar un exemple), passar sense mirar és un suïcidi i parar per mirar o esperar és perillós perquè hi ha aparcament en bateria en els xamfrans i incorporacions, marxa enrere, etc.
  

Què passa si no reformem el codi de circulació en aquest sentit:

• la circulació és més perillosa per a tots els modes de transport
• no es prioritza la bicicleta i per tant no es prioritza la mobilitat sostenible
  
• els ciclistes infringeixen la normativa
• els ciclistes pugen a la vorera pels pas de vianants per saltar-se els semàfors de forma legal.
  

Complicar-se la vida per la vorera

Aquest matí he vist un noi que circulava en bici per la vorera. No era especialment ampla i aviat s'ha trobat una vorada alta que la seva plegable no li ha agradat. Ha passat a la calçada (he cregut que hi posava seny), però enlloc d'avançar els cotxes que feien cua al semàfor o d'esperar-se entre ells ha provat més sort per la vorera contrària, però unes tanques d'obres, l'han fet tornar a la calçada...

No totes les voreres són iguals, ni totes les calçades, etc. Però crec que anar per la vorera en bici és complicar-se la vida, especialment si no tens molt clar on vas. Anant per la vorera:

• no pots anar ràpid, has d'esquivar a poc a poc vianants que no et senten i que es poden moure imprevisiblement (especialment els nens-joves) i has d'evitar espantar la gent (especialment la més gran).
  
• t'has d'allunyar de les façanes per evitar vianants i cotxes que entrin i surtin de porteries, botigues i garatges.
• has de creuar amb 4 ulls els passos de vianants perquè no t'atropelli un cotxe.
• si la vorera es fa estreta o hi ha masses vianants es fa impracticable (i il·legal...) circular-hi.

En definitiva, molta gent circula per la vorera assumint que és molt més segur, però jo no ho tinc tant clar. Us plantejo un repte, en un itinerari que feu per la vorera compteu tots els punts perillosos on podeu tenir una col·lisió amb un cotxe (ja no parlem de vianants), quants passos de vianants i sortides de cotxes travesseu?

Cicloturisme amb Brompton

He conegut gent que s'emporta la Brompton de viatge i havia vist algun altre vídeo, però crec que aquest resumeix una mica l'essència del seu viatge amb Bromptons:

Extret de The Path Less Pedaled i vist a aquí.

L'accidentalitat ciclista de Lleida comparada amb la de Barcelona

He llegit un article sobre la bici a Lleida (El Punt Avui 14/10/2011) i he comparat les dades d'accidentalitat amb les de Barcelona.
L'article diu que a la bici li costa d'arrencar a la terra ferma. També comenta que Barcelona té 10 vegades més població i 30 vegades més desplaçaments en bicicleta i que la percepció de risc és un dels factors que aturen possibles usuaris.
Vist això i com que l'article dóna dades d'accidentalitat de Lleida he fet uns càlculs ràpids: Lleida va tenir 32 accidents amb ciclistes implicats el 2010 i Barcelona 414, Barcelona té 10 vegades més població que Lleida, multiplico per 10 els accidents i em surten 320 que comparats amb els 414 de Barcelona no són tants, però resulta que Barcelona té 30 vegades més desplaçaments en bici. Afirmar que si Lleida tingués 3 vegades més desplaçaments també tindria 3 vegades més accidents (uns 96 accidents a l'any) és molt atrevit, perquè normalment es demostra que en augmentar els desplaçaments baixa la taxa d'accidentalitat.
En definitiva, només podem especular. Potser sí que Lleida té una taxa d'accidentalitat una mica més elevada que Barcelona, però augmentant el nombre de ciclistes la taxa hauria de baixar com ho fa a tot arreu.

Exemple de mala ciculació pel carril bici

Aquest vídeo d'en Marc Belzunces és un bon exemple de mala circulació per una carril bici. És un carril bici estret i que passa per diverses entrades del Parc de la Ciutadella on s'hauria de cedir el pas als vianants. El ciclista no s'atura ni mira. Quan arriba al final del carril bici continua a tot drap per una zona de vianants.

M'agrada també la reflexió d'en Marc, per què no s'aprofita per enviar informació de circulació vial en bici a tots els abonats del Bicing?

La vall de Pineta i el Canal del Cinca (Bielsa)

Una ruta imprescindible per l'espectacularitat d'aquesta vall que a més a més es pot allargar recorrent l'exposat camí del Canal del Cinca.

Dificultat: 22km +200m amb un tram exposat (4-5 hores).

Descripció: descendim la vall de Pineta sortint del refugi Ronatiza (situat casi a la capçalera de la vall) i seguint les marques del PR. Des del refugi de Pineta sortim cap a la carretera per trobar als pocs metres els senyals del PR que seguirem. El camí transcorre pel marge esquerre combinant senderoles, el llit del riu sec (amb còdols) i prats que fan de més bon rodar. Després creuem el riu per una passarel·la i continuem el descens per una pista que no ofereix dificultats.

Als 8 km trobem un pont que ens permet fer ruta circular tornant per la carretera o dividir la ruta en dues rutes d'anada i tornada.

Si continuem el descens veurem l'embassament i en arribar a la presa veurem com hi ha una captació d'aigua que alimenta el Canal del Cinca que en aquest punt desapareix dins de la muntanya. Continuarem i deixarem la pista principal per seguir les marques del PR cap a Bielsa, però no baixarem cap a Bielsa sinó que retrobarem el canal i seguirem el PR. Trobarem un parell de baixadors més a Bielsa, però nosaltres mantindrem altura i seguirem per una senderola estreta i a estones exposada.
A estones trobarem restes de trams de canal que ja no s'utilitzen i trams especialment exposats on haurem de ser curosos.
Més informació a TurismoSobrarbe.com i la ressenya de la ruta aquí.

Ruta per la Bal de Barrosa (Bielsa)

Poques vegades una ruta tant curta ens permet l'accés a un escenari pirinenc tant impressionant com el circ de Barrosa on s'alcen cims tant emblemàtics com la Munia o el Robiñera.

Distància i desnivell: 4 km i +300m aproximadament

Aproximació: Ascendint la vall de Bielsa cap al túnel amb França, passada l'antiga aduana i abans de creuar el riu, trobem a mà dreta una pista que ascendeix la vall de Barrosa.

Descripció: La pista ascendeix passant per les restes d'un antic complex miner i continua fins a una captació d'aigua. A partir d'aquest punt la pista està abandonada i trobarem herba i roques que dificultaran la ciclabilitat, però el paisatge compensa les dificultats almenys fins a trobar el riu. La continuació fins al refugi la deixo pels més agosarats, però pot ser interessant caminar 10 minuts per tenir una vista més completa del circ de Barrosa.

El descens es fa pel mateix camí. Si esteu interessats en explotacions mineres trobareu diversos plafons que us explicaran el seu funcionament. El bany al riu Barrosa pot ser un bon complement pels que no els hi faci por el fred!

Rutes sobre asfalt al vessant nord del Canigó

Us proposo unes quantes carreteres locals de muntanya pels peus del Canigó amb paisatges excepcionals. Sembla mentida que tot i tenir-ho tant a prop, es vegin pocs catalans per aquesta zona de la Catalunya Nord. Per fer ciclisme (cicloturisme d'alforges, BTT o ciclisme de carretera) la zona està molt bé.

De Vinça fins a Vallmanya i els Masos (17 km +800m)
Aquesta vall és molt bonica i es pot fer un ascens suau gaudint del paisatge i de com canvien els estatges de vegetació. Sortim de Vinça (262m) en direcció al Canigó cap a Finestret, però poc abans d'arribar-hi (a uns 3 km de Vinça) ens desviarem cap a Baillestavy i Vallmanya. Entrarem en una carretera més estreta i començarem l'ascens per boscos més secs. Als 12 km arribarem a Ballestany (646m) i continuarem l'ascens canviant de cantó de la vall i ja amb una vegetació més alpina. Vallmanya és un nucli de poques cases no massa juntes. Travessant el poble trobarem un trencall i agafarem la carretera de la dreta per arribar fins al nuclis dels Masos (1020m) on s'acaba l'asfalt i on comencen algunes rutes a peu i per pista. Us recomano un bany al riu abans de tornar!
Per cert, no confongueu els Masos amb el poble de "los Masos" també proper a Vinça direcció Prada.

De Vinça a Estoher (9km +140m): també sortint de Vinça (280m) podem anar fins Estoher (380m) passant per Finestret i Espirà. És una ruta fàcil que ens permetrà conèixer uns quants pobles

Prades - Mosset - coll de Jou (26km +1000m): aquesta carretera comunica el Conflent amb l'Aude i potser té una mica més de trànsit, però no gaire més perquè no deixa de ser una carretera de muntanya. A partir de Mosset és més ombrívol i el paisatge és espectacular. Un cop al coll hi ha rutes de BTT per continuar o la baixada cap a l'Aude és preciosa.

Prades, Sant Miquel de Cuixà, Taurinyà, Fillols (11 km): a només 3 km de Prades trobem el monestir de Sant Miquel de Cuixà (visita obligatòria), continuant cap a Taurinyà, Fillols o fins i tot fins a Vernet podem recórrer un bon tros de la falta del Canigó. Des d'aquesta zona surten algunes de les pistes forestals que pugen cap al Canigó.

I per la zona de Vernet del Banys i Castell: pujar al Monestir de Sant Martí del Canigó en bici és tot un repte, crec que hi ha almenys dues rutes ciclables, no n'estic segur (vegeu). Vegeu també les rutes en BTT de la zona:

• Rutes del centre BTT de Vernet

Vinça - Marqueixanes - Arboçols - Marcèvol (9km): una ruta a la solana per anar a visitar el priorat de Marcèvol. També es pot continuar la carretera i fer una circular i tornar per la zona de l'embassament de Vinça (uns 21 km). Tot i ser una mica pelat, les vistes del Canigó són molt bones.

Quad elèctric per a nens i nenes

No he pogut amb aquest anunci de l'Hipercor:

1. Enlloc de fer anar els nens amb bici, els hi comprem un quad i que agafin hàbits sendentaris!
2. Hello Kitty rosa per la nena i l'Spider-Man pel nen, el primer pas per discriminar per raó de sexe.
3. Quan s'espatlli, a les escombraries perquè això no ho arregla ningú. I un munt de residus inclosa la bateria.

Si el pares trien una bici fomentem hàbits saludables, es pot arreglar i amb una mica de sort podrem triar un model que no sigui ni de princeseta ni de super-heroi.

Brompton Docks

La intermodalitat tren+bicicleta es promou al Regne Unit amb bicicletes molt particulars, les plegables d'alta gama de la famosa marca britànica Brompton. Les bicicletes es troben a dins de consignes que s'obren operant amb una targeta intel·ligent. Com que estan plegades, ocupen molt poc espai ben bé vora l'andana de l'estació.

Es tracta d'un programa pilot que acaba d'encetar el propi fabricant amb la companyia de ferrocarril. Aquest programa s'inicia a Guildford, població situada a 50 km al Sud-Oest de Londres, dins la xarxa de South West Trains. L'abonament anual costa uns 58 euros, al que s'ha de sumar cada ús que se'n faci. Quants més dies seguits es tingui llogada la bicicleta, més barat és el cost per dia (oscil·lant entre els 4,6 euros per només un dia i els 1,8 euros per dia quan es lloga la bicicleta per tot un mes). Les tarifes podrien semblar una mica excessives, però no oblidem que estem parlant de Bromptons, bicicletes que costen a partir de 850 euros, aproximadament.

El curiós és que la que us escriu va fer servir una d'aquestes bicicletes, abans que el sistema es posés en marxa, durant unes jornades de cultura de la bicicleta a Leicester (UK). La vaig estrenar!

A veure com evoluciona aquest particular projecte quant a intensitat d'usos, tipus de demanda, tipus d'usuari... pot ser una bona manera de provar una Brompton. També se m'acudeix que el programa podria funcionar simplement com una xarxa d'aparcaments tancats per a Bromptons, com el nostre Bicibox, però de butxaca! (o gairebé...)

Més informació a Brompton Docks.

Per: Esther Anaya

Baròmetre de la bicicleta 2011: creix el nombre de ciclistes i la freqüència d'utilització de la bici

El baròmetre de la bicicleta 2011 (PDF) ens confirma les sensacions que tenim: que cada cop es fa servir més la bicicleta en tots els seus àmbits (desplaçaments quotidians, oci i esport) i que la cultura ciclista va avançant a poc a poc.

Algunes fonts critiquen la fiabilitat de les dades, en tot cas, es tracta d'una estadística amb una mostra relativament reduïda. No sé si han augmentat els ciclistes diaris en un milió en 4 anys, però el que veig és que els accidents mortals han disminuït lleugerament i ho atribueixo principalment a l'efecte massa crítica.

Algunes tendències dels últims anys:

• En 4 anys hi hagut un augment proper al milió de persones que utilitzen la bici diàriament. Uns 2 milions en els últims 10 anys (segons DGT).
  
• La mortalitat de ciclistes ha disminuït una mica (segons DGT)
  
• Ha augmentat significativament la percepció que els conductors de vehicles a motor són més respectuosos amb els ciclistes.
• Ha augmentat una mica la percepció que els ciclistes són respectuosos amb els vianants.
• Augmenta la gent que pensa que el principal avantatge de la bici és la mobilitat (inclou el medi ambient), augmenta una mica els que espontàniament diuen la salut i baixen molt les respostes relacionades amb l'oci i el temps lliure.
• Disminueix significativament la gent que creu que el principal desavantatge de la bici és la seva perillositat, tot i ser l'inconvenient més habitual. Augmenten els que diuen que falten facilitats pels ciclistes.
• Augmenta els ciclistes que utilitzen la bici pels desplaçaments quotidians i augmenta la freqüència d'ús. Augmenta una mica també els que l'utilitzen per fer esport.
  
• Hi ha un augment de la gent que considera que els espais per les bicis són insuficients.

El baròmetre de la bici va començar a Catalunya i després amb la participació de la DGT es va estendre a Espanya, per això tots els baròmetres espanyols tenen una sobremostra per Catalunya. Espero que es publiquin aquestes dades abans del proper Congrés Català de la Bici que s'hauria de cel·lebrar el 2012.

En parlen a:

• El País 30/9/2011
• Ministeri de l'Interior
• Bicicletas, ciudades, viajes...

Vegeu també:

• Baròmetre de la bici 2010 a Bici-Vici
• El Baròmetre del 2009 (PDF)

Ara resulta que el límit de 80 km/h sí que serveix

Després d'eliminar el polèmic límit de 80 km/h i haver-lo de tornar a recuperar al cap d'una setmana, ara ens trobem que el nou pla contra la contaminació tampoc contempla el límit de 80, però ara, després de 8 dies d'anticicló, sembla que és l'única solució per no pujar més les concentracions de contaminants.

Per què no van limitar la velocitat fa una setmana? Per què no limiten la velocitat cada vegada que la contaminació augmenta? Per què el govern de la Generalitat juga així amb la nostra salut?

• Ara 4/10/2011

Per cert, l'Ajuntament de Sabadell tallarà els subministres a l'estació que mesura la contaminació perquè la Generalitat no s'ha avingut a negociar el seu trasllat. El consistori sabadellenc diu que l'estació no és representativa de la contaminació del municipi. Segur que no representa tot el municipi, però les seves dades són reals i representatives d'una part important de la ciutat. Avui a les 6 del matí ja es duplicaven els límits de NO2 i a les 8h ja es triplicaven.

Per cert, a l'eixample avui l'NO2 tripliplica el límit amb puntes que el quintupliquen i les partícules PM10 estan en uns percentatges similars respecte els límits.