24.5.12

Reflexions sobre la bicicleta a Barcelona i els canvis que venen

Sembla que l'Alcalde ja ho ha decidit, les bicicletes no podran anar per les voreres (ja us vaig dir que em sembla massa aviat). D'altra banda, el regidor de mobilitat el Sr. Eduard Freixedes deia que aquesta legislatura no es farien nous carrils bici, però a la pràctica sí que s'estan fent canvis:
  • S'ha eliminat el carril bici del carrer Nàpols pel tema dels autocars turístics de la Sagrada Família i com a contraprestació s'ha fet bidireccional el carril bici de Sicília amb certes mancances d'amplada, entre d'altres.
  • Sembla que el carril bici de la part baixa de Marina es farà bidireccional en un dels costats per donar cabuda a un carril bus a l'altre costat.
  • Sembla que en poques setmanes s'ampliarà el carril bici del carrer Girona i cobrirà també el tram Consell de Cent - Còrsega.
  • S'ha dit que es farien canvis al carril bici de Diagonal i que les bicis anirien pels laterals, però encara no s'ha donat a conèixer cap proposta ni tenim data.
Com us deia, hi ha molta feina per fer i poca voluntat política per fer-la:
  • La xarxa de carrils bici de Barcelona està inacabada i continua desconnectada. Ho demostren carrils bici aïllats o malt connectats com el de l'av. Roma, el carrer Gavà o tants d'altres. Tampoc hi ha connexions amb els municipis veïns: l'Hospitalet, Esplugues, Sant Adrià, Santa Coloma o Badalona
  • Tot i que les infraestructures ciclistes han millorat en els últims anys, encara hi ha un dèficit de qualitat: amplades insuficients, bonys, senyalitzacions insuficients, etc.
  • Es continua sense voler donar prioritat a la bici: semàfors per a bicis i ones verdes, autoritzar contrasentits, permetre girs a la dreta, creació de zones d'aturada avançada, etc.
Els que pedalem per Barcelona i rodalies aquesta primavera estem constatant un augment de ciclistes. Cada primavera passa, però ja sigui per la crisi o per l'augment del preu de la gasolina i el transport públic, aquesta vegada l'augment de ciclistes sembla més gran. Als carrils bici, les cues en els semàfors i els avançaments entre ciclistes ja són situacions habituals. Els trens de rodalies i FGC transporten cada dia més bicicletes. Les bicis plegables cada dia són més habituals. Els aparcaments per a bicis estan plens. Les administracions públiques però, no mouen fitxa.

La cultura de la bici cada cop és més present entre els ciutadans i ho demostra la disminució d'actituds agressives dels conductors de vehicles de motor contra els ciclistes, però la circulació en vies de més d'un carril no dóna sensació de seguretat als ciclistes i les diferències de velocitat encara són massa elevades.

La reforma del codi de circulació amb un capítol propi per a les bicicletes s'està fent esperar i no sabem si amb alguna retallada respecte de l'últim esborrany del final de la legislatura socialista. Qualsevol reforma de l'ordenança pot ser paper mullat si no es té en compte aquesta reforma. Estaríem parlant d'un altre situació si per exemple finalment la velocitat màxima genèrica a la ciutat fos 30 km/h.

Entre anar per les voreres i no anar-hi hi ha terme mig. Actualment, les bicis només poden circular en voreres de 5 metres d'amplada amb 3 metres lliures o en zones de vianants sense aglomeracions, sempre i quan, no hi hagi cap carril bici. Entre això i prohibir les bicis a les voreres hi ha altres solucions. Igual que es fa a la Rambla Catalunya, es pot prohibir la circulació de bicicletes en certes voreres conflictives. També es podria prohibir la circulació de grups de ciclistes per les voreres.

El debat de treure els ciclistes de les voreres és contradictori en diversos aspectes:
  • Hi ha carrils bici, aparcaments de bicicleta i estacions del Bicing damunt de la vorera. Quan s'acabi el carril bici a mitja vorera haurem de continuar a peu?
  • No sembla que hi hagi problema per donar llicències per posar terrasses a les voreres causant realment un problema de mobilitat i d'aglomeracions. Potser hauríem de tornar a debatre quines prioritats tenim a l'hora de repartir l'espai públic.
  • Realment no hi ha un problema d'accidentalitat bicicleta-vianant, en canvi si que n'hi ha un de cotxe-vianant.
  • L'incivisme d'una minoria no pot ser excusa per prohibir les bicicletes a les voreres.
  • Si us hi fixeu, en les voreres més col·lapsades, els problemes els tindreu amb la resta de vianants i no amb les bicicletes.
  • Treuran les motos aparcades a la vorera?
Amb tant de debat potser ens oblidem de les coses importants: la salut pública. La contaminació a Barcelona el 2011 va augmentar enlloc de disminuir quan encara falta molta feina per entrar en els llindars que recomana l'Organització Mundial de la Salut. La mortalitat associada és molt alta i els costos sanitaris  molt elevats, però els polítics no tenen nassos de treure cotxes. D'altra banda, afavorint la bicicleta reduiríem la factura sanitària, a França fent càlculs del que s'estalvien, han decidit incentivar econòmicament els treballadors que van en bici a la feina.

Com a reflexió final, em dóna la sensació que Trias i el seu equip, fins al moment, no toquen massa de peus a terra. Els experts en mobilitat, seguretat vial,  contaminació, salut, urbanisme donen solucions molt clares als problemes de Barcelona, però ells continuen navegant sota el vent del lobby del cotxe. Els ciclistes som ciutadans, electors, vianants i en molts casos també conductors de cotxe o de moto, però no ens sentim respectats per les decisions que està començant  prendre aquest Ajuntament.

Altres reflexions interessants d'aquests dies:

22.5.12

Volta a peu a la Desfeta

Torre de vigilància a
la Desfeta (524m)
Excursió circular a peu pel Parc Natural del Garraf amb opció acostar-se al castell d'Eramprunyà i pujar la cim de les Agulles.

Distància i desnivell: 6km i +170m (als que sumarem 1,4km d'anada +140m si fem la pujada al puig de les Agulles i 0,6 km d'anada +42 m si Visitem al Castell d'Eramprunyà).

Dificultat: fàcil

Punt d'inici i accés: en cotxe agafant una pista al km 7.5 de la carretera Gavà - Begues (últim revolt tancat). Si venim de Gavà, és aconsellable acabar d'arribar a Begues (la Rectoria) i a la primera rotonda que trobem fer un canvi de sentit i tornar a descendir un 500 metres per agafar una pista a la dreta en una corba tancada. Recorrerem 150 metres d'aquesta pista i aparcarem el cotxe prop de l'entrada del mas de les Planes.

En transport públic, vegeu l'apartat observacions.

Descripció:

Comencem doncs l'excursió seguint la pista que surt de la carretera de Begues i deixant a mà dreta la portalada d'entrada del Mas de les Planes. Al cap de pocs metres deixem a l'esquerra una pista que va a un dipòsit d'aigua i a la dreta un caminet que és per on tornarem. La pista puja i veiem la torre de vigilància al cim de la Desfeta. Quan acaba la pujada, trobem un magnífic mirador amb vistes del Delta, del castell d'Eramprunyà de l'Ermita de Sant Ramon, de Santa Creu d'Olorda i fins i tot la Mola de Sant Llorenç del Munt és visible en dies clars.

Vistes de Sant Ramon i Barcelona
A partir d'ara la pista baixa cap al Castell d'Eramprunyà i arribarem en una cruïlla on podrem anar a l'esquerra si volem visitar el Castell d'Eramprunyà i l'ermita de Sant Miquel (a uns 600 metres) o anirem a la dreta per continuar la nostra ruta circular.

La pista baixa en direcció al mas abandonat de Can Bassoles, però a mig camí agafarem un camí a la dreta seguint el GR-92. El camí puja amb força i deixarem a la nostra esquena les vistes del Castell mentre se'ns obriran a davant vistes de les Agulles. Al final de la pujada trobarem les restes d'un antic camp de tir i després ja sortirem al coll de la Clota on trobarem una cruïlla de camins amb una creu: la pista de l'esquerra baixa a la Sentiu o a la vall de Sant Joan i el caminet de darrera de la creu fa un volta al voltant del puig de les Agulles. Si anem cap a la dreta trobarem també a l'esquerra una pista que és l'accés al puig de les Agulles (1,4 km amb uns 140 metres de pujada).

El coll de la Clota rep el nom del mas abandonat del mateix nom. Els prats que s'obren davant nostre són un lloc ideal per aturar-se a menjar o descansar.

L'itinerari que us proposo continua per la pista de la dreta o travessant el prats de la Clota. Agafant la pista de la dreta passarem pel costat del mas de la Clota i deixarem a la dreta un parell de pistes (la de la dreta puja a la Desfeta). Continuarem fins a trobar una cadena i agafarem la segona pista a la dreta. Anirem en pujada per dins el bosc i sempre per la pista més marcada i després de deixar a l'esquerra les restes d'una casa sortirem al capdamunt d'una serra on travessarem la pista de la carena i continuarem recte i ara ja baixant.

La ruta en el mapa de l'ICC
Començarem a trobar alguns camps i arribarem a una pista on girarem a la dreta. Continuarem i la pista transcorrerà entre un camp de vinyes a la dreta i els murs del mas de les Planes a l'esquerra. En acabar les vinyes, entrarem al bosc per trobar en pocs metre la pista d'inici i girant a l'esquerra acabarem altre cop al portal d'entrada del mas de les Planes.

Observacions:
  • El primer tram de la ruta transcorre per la solana i té menys ombres, per tant a l'estiu millor fer-la d'hora. La resta hi ha forces ombre al travessar boscos.
  • Podem iniciar l'excursió a l'ermita de Bruguers i pujar al Castell d'Eramprunyà, però el desnivell és llavors superior.
  • En transport públic, el bus 902 té parades a l'estació de Renfe de Gavà, a l'ermita de Bruguers i a la Rectoria de Begues.
  • La ruta no és ciclable en el sentit que està ressenyada, en sentit contrari, el tram de camí coincident amb el GR-92 és poc recomanable de fer en bici.

Ver Volta caminant a la desfeta en un mapa más grande

Excursions a peu

Recull de ressenyes d'excursions per fer a peu.

Quan la ressenya es va fer originalment pensant en la bici ho indico al costat perquè ho tingueu en compte.
Grau de dificultat fàcil: indica que l'excursió no recorre grans distàncies ni grans desnivells i és apte per fer-la amb nens i nenes.

Garraf i Ordal
La Cerdanya
Empordà
La Garrotxa
El Montseny
Sant Llorenç del Munt i l'Obac
Ripollès
Serra de Catllaràs
Penedès
Pallars i Vall d'Aran
Els Ports

El Vallès
Última actualització: gener de 2017

21.5.12

Circuïts de seguretat vial en bicicleta!

Com es pot ensenyar mobilitat sostenible amb karts? Ensenyar a moure's de forma sostenible i fer-ho amb un vehicle insostenible és una contradicció. Ja ho he vist moltes vegades i avui un cop més a Barberà del Vallès (vegeu). Hi ha molts parcs d'educació vial a Catalunya en part perquè les policies locals els reclamen per fer educació vial a les escoles, però no sempre fan servir bicicletes. També hi ha diverses fundacions que organitzen parcs d'educació vial, però perquè no ho fan en bicicleta?

En bici és més barat, més educatiu, més lògic i més sostenible.

18.5.12

Canvi d'orientació del bloc

Ja són casi 7 anys de Bici-Vici i, com tot en aquesta vida, el meu vici per la bici també ha canviat. Tranquils, perquè això continua, però segurament d'una forma diferent. Tinc ganes d'introduir nous temes més enllà de la bici, segurament ressenyes d'excursions a peu que he fet i potser altres temes: fotografia, indrets, receptes de cuina, reflexions...


El meu vici per la bici no ha afluixat, però no tinc temps de fer tantes sortides com abans, tot i que quan puc, recupero el temps perdut. Ara faig més ciclisme urbà, però d'això tampoc en puc escriure molts apunts, ja n'he fet molts i molts sobre mobilitat urbana i bici urbana, i ara fa temps que no n'escric perquè em dóna la sensació que em repeteixo i que tot ja està escrit.

Abans també comentava moltes notícies sobre mobilitat i bicicleta, ara el Twitter em sembla una millor eina per donar a conèixer coses que estan passant o per difondre informacions que es comenten per si soles.

La majoria dels que veniu al bloc ho feu per cercar rutes i pel cantó més lúdic de la bici, espero poder continuar donant guerra en aquest aspecte, temps al temps.

Resumint, el Bici-Vici continua igual, però diferent, mantenint lo de sempre i afegint nous temes.

Gràcies per la paciència!

17.5.12

Cartografia

Un petit recull de recursos per orientar-se i preparar rutes: mapes, tracks, toponímia, programes, webs, etc.

Revisat el juliol de 2016

Enllaços indispensables:
Aplicacions  per a mòbils:
  • Aplicacions com el MyTracks o similars ens permeten gravar o seguir rutes i després compartir-les o analitzar-les. (Ja no existeix!)
  • Hi aplicacions més socials que permeten compartir els tracks que un realtiza, potser la més coneguda és Endomondo.
  • Si volem veure el mapes de l'ICC al mòbil, podeu fer servir MapICC o Catalunya Offline.
  • També podeu consultar el mapes de l'ICC amb el web per a mobils mobi.icc.cat.
  • Altres aplicacions que ens poden ser útils són un inclinòmetre o una brúixola.
Més recursos:
  • Per editar rutes en el teu ordinador, el Google Earth és segurament l'opció gratuïta més pràctica.
  • Wikiloc és segurament una de les pàgines on més tracks es pugen. Hi podeu trobar tracks de tot tipus amb petites ressenyes i fotos.
  • Si el que busqueu són mapes de carrils bici, en mantinc un recull aquí.
Vegeu també:

15.5.12

Pantalons per la pluja Rainmates

Rainmates fabrica uns sobre-pantalons per la pluja per anar en bicicleta (i per algunes altres activitats...) que semblen molt pràctics. 

El model raimates legs tapa les parts de la cama que es mullen quan plou i gràcies al sistema de subjecció no cal ni treure's les sabates per posar-te'ls.

14.5.12

Lightskin: una tija de seient amb leds incorporats

Lightskin és una enginyosa manera de portar els llums de darrera dins la tija del seient. Són 5 leds que segons la bici i la nostra estatura seran molt visibles o no... Funcionen amb dues piles AA que també van dins la tija.
És pràctic perquè els LEDs queden molt protegits i quan estant apagats no es veuen gaire, pel que no hi ha molt més perill de que ens robin la tija del que ja hi havia.
Sembla que hi hi diversos models i longituds de tija inclòs un model per bicis plegables Brompton i Dahon.

10.5.12

Els mapes del cartogràfic al mòbil amb gvSIG

No hi ha res com un mapa topogràfic per orientar-se i des de ja fa uns anys, a Catalunya, els millors mapes són els que es basen en la cartografia subministrada per l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

Així doncs, sóc un gran aficionat a consultar on-line els mapes de l'ICC, per preparar sortides en bici, a peu, corrent, etc.

Fins ara no sabia com veure aquests mapes al mòbil, però un amic m'ha recomanat el programa gvSIG que està disponible també per Android.

Algunes característiques que destacaria de la versió per a mòbil són:
  • Per defecte, ja venen 3 capes de l'ICC. El mapa topogràfic de l'ICC ve amb el nom ICC Topo.
  • Permet carregar mapes amb diversos protocols (per exemple WMS)
  • Porta ja carregat el mapa d'OpenStreetMaps i l'OpenCycleMap...
  • Pots configurar que desi a la targeta SD del mòbil els mapes per no haver-te de connectar a Internet amb el conseqüent estalvi de bateria.
  • Té eines de navegació similars al MyTracks (que encara no he provat). 
 Si afegiu una nova capa WMS i poseu l'adreça http://shagrat.icc.es/lizardtech/iserv/ows podreu explorar les capes que l'ICC té disponibles mitjançant aquest protocol.
També, us poden interessar els serveis WMS a IDEC (Catàleg de Serveis WMS de diferents institucions i organitzacions catalanes): http://catalegidec.icc.cat/SDIExplorer/cercaCataleg.jsp?lang=ca_ES). O a nivell espanyol: idee.es (http://www.idee.es/CatalogoServicios/CatServ/directorio_servicios.html#7R).

L'ICC també te un web optimitzat per a mòbils que està força bé: http://mobil.icc.cat.

Fent servir el MyTracks al mòbil amb la bici

Segurament un dels programes més habituals per orientar-se, gravar i seguir rutes amb el GPS del mòbil és el MyTracks per mòbils Android. Està desenvolupat per Google i potser per això s'integra molt bé amb la resta de serveis i productes d'aquesta empresa.

Enregistrar una ruta
Primer cal activar el sensor GPS que en alguns casos triga una estona a rebre correctament el senyal. Després enregistrar la ruta és tant fàcil com clicar l'opció "Enregistra una ruta" i clicar a Finalitza quan haguem acabat.

Mentre enregistrem una ruta podem utilitzar la resta d'aplicacions del mòbil.

Afegir punts
Només quan enregistrem una ruta podem també guardar punts que ens interessin. S'enregistra la coordenada, un nom i opcionalment, una descripció.

Seguir rutes
Per a seguir rutes només cal que la triem de la llista de rutes i al activar el GPS veurem la nostra posició respecte al mapa.

Si la ruta està en format GPX o KML la podem guardar a la targeta de memòria del mòbil i després importar-la (carpetes Mytracks/gpx/ o MyTracks/kml). Si està

I si no engego el GPS?
Sense el GPS activat podem continuar mirant les rutes que tenim enregistrades, però no podrem enregistrar-ne ni localitzar la nostra posició.

I si no tinc xarxa?
Amb MyTracks pots enregistrar o seguir rutes sense connexió a la xarxa. Si prèviament hem visualitzat els mapes de la zona que estem mirant, segurament el programa ens els mostrarà.

Altres consideracions
L'ús del GPS incrementa considerablement el consum de bateria. Sempre és interessant deixar prou bateria com per poder fer una trucada d'emergència, especialment si fem una ruta sols.

MyTracks permet compartir les rutes de diverses formes, entre elles, enviar els tracks al teu Google Maps.

Les dades de distància recorreguda són prou exactes, però el desnivell acumulat acostuma a ser erroni.

Els mapes de Google no sempre són molt orientatius o no tenen tots els topònims. Per a veure els mapes topogràfic de l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) utilitzo el programa gvSIG.

Anant en bici de ruta és incòmode consultar el mòbil i seguir tracks. Les pantalles petites del mòbils i la llum del sol són un inconvenient i a més a més molts cops no saps si estàs en el camí correcte fins que no fa uns quants metres que has passat la bifurcació. De totes maneres, tot i la incomoditat, fer servir programes com aquests ajuden molt a orientar-se!

Actualització! Altres apunts posteriors escrits al blog:

8.5.12

SleekSpeak: altaveus bluetooth per la bici

SleekSpeak és un nou projecte per desenvolupar una altaveu sense fils per a la bici. Petit, compatible amb mòbils i altres aparells amb Bluetooth, amb 12 hores d'autonomia, 80dB de volum i un preu que ronda els 60€ segons el model:
Vist aquí.

7.5.12

Bicicletes elèctriques Vandor

Vandorbikes són bicicletes elèctriques amb disseny i enginyeria catalana. Fan bicis amb 2 estils: unes amb un quadre molt característic d'una sola barra que uneix manillar i eix de la roda de darrera (vegeu fotos i una altra amb un quadre molt més tradicional de bicicleta de ciutat i bateria discreta en el portaequipatges de darrera.

Tenen una gamma força extensa i les característiques tècniques arriben als mateixos estàndards que altres fabricants: autonomia de 50-100 km, pesos entre 24 i 28 kg, bateries de liti modernes, etc.

Destacaria què...
  • Totes porten canvis interns de 3 a 7 velocitats
  • El model CVT incorpora un canvi intern progressiu (sense salts) que arriba a una relació del 360%.
  • Diversos models van encarats a fer rutes fora d'asfalt i van equipats a l'estil BTT.
  • Van força equipades amb llums i parafangs.
  • Els components són de qualitat.
Segons el meu gust (i per preu), la millor bici de la gamma és el model Avenue. Una bici urbana totalment equipada i relativament lleugera on destacaria: el canvi intern de 7 velocitats, el display electrònic, la tanca fixa per bloquejar la roda de darrera, el parafangs amb protecció de seguretat i una roda gran i prima.

3.5.12

Dades de contaminació del 2011

Com que fa un parell de setmanes Barcelona ja havia publicat les seves dades de contaminació del 2011 (vegeu apunt) ja sabíem per on anirien els trets. A l'àrea metropolitana el 2011 la contaminació ha pujat respecte el 2010. Els motius:
  1. No haver fet cap política de restricció del cotxe.
  2. Els vehicles dièsel en conducció urbana continuen contaminant tant com ho feien els cotxes dels anys 90 (vegeu la xacra dels dièsel).
  3. La meteorologia de 2011 ha propiciat que la contaminació no es dispersi tant.
Alguns mitjans de comunicació han donat titulars donant a entendre que amb la crisis circulen més vehicles antics i això dóna peu a confusions perquè aquests vehicles no han sortit de sota les pedres. La gent compra menys cotxes i per tant el ritme de renovació és més lent. Els vehicles que han circulat durant el 2011 per força són més moderns que els de 2010 i teòricament més respectuosos amb el medi ambient.

La Conselleria de Medi Ambient ha donat a entendre que el cotxes que no tenen un manteniment correcte contaminen més basant-se en una prova pilot que es va fer a Granollers. Segons sembla, un 5% dels vehicles ("els més bruts") emeten el 25% de les emissions de tot el trànsit i per tant la Generalitat facilitarà aparells de mesura als Ajuntaments perquè ho controlin (vegeu aquí).

La Generalitat ha dit que el principal culpable de l'increment de la contaminació al 2011 han estat aquests vehicles bruts, però jo em continuo preguntant si han augmentat tant els vehicles bruts en un sol any i continuo creient que els 3 motius que he donat són els principals responsables de l'augment.

Què hi poden fer els nostres governants?
  • Modificar l'impost de matriculació per no basar-se només en les emissions de CO2 i tenir realment en compte quins són els vehicles bruts. En general, els dièsel que no compleixin encara amb la normativa EURO6 (en vigor el 2015).
  • La velocitat variable de l'àrea metropolitana hauria de funcionar en el moment que es detecten pics i no 5 dies després d'estar en anticicló com fins ara. El pic de contaminació segurament estarà a l'Eixample, però caldria limitar la velocitat a tots els voltants.
  • Restringir el trànsit. Qualsevol política que restringeixi els trànsit a les ciutats ajudarà a millorar la qualitat de l'aire i és imprescindible fer-ho quan es superen certs límits de contaminació que són científicament molt perjudicials per la salut.
Vegeu més apunts sobre contaminació.

Vegeu també