28.9.12

Bicicletes clàssiques Cinzia de fabricació italiana

CINZIA és un fabricant italià de bicicletes que té diversos models de bicicletes urbanes, i d'elles, n'hi ha unes quantes de tall clàssic.

Semblen bicis senzilles i pel que he vist amb preus assequibles en consonància (entre 160 i 260€).

Algunes d'elles incorporen el portaequipatges davanter que trobo que és un detall estètic diferenciador. 

El model Bombi (a sota) incorpora un canvi intern de 3 velocitats Shimano Nexus que trobo imprescindible, ja que per Barcelona un sol pinyó no és acceptable.

Què els hi falta? Doncs al ser bicis senzilles els hi falten components de més qualitat, però a nivell pràctic els llums podrien funcionar amb una dinamo de boixa i es podria incorporar una tanca de seguretat a la roda de darrera.

27.9.12

La UE revisarà la legislació sobre contaminació atmosfèrica

Un nou informe sobre la qualitat de l'aire de l'Agència Europea del Medi Ambient i la Setmana Europea de la Mobilitat han estat les excuses per recordar que una gran part de la població Europea que viu en zones urbanes està exposada a nivells de contaminació molt superiors als que serien recomanables per la salut humana.

En un nota de premsa de la Comissió Europea (traduïda al català per la Saboga), el Comissari de Medi Ambient indica que s'està revisant la legislació europea i dóna a entendre s'endurirà per tal d'harmonitzar-la o acostar-la a les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut. També declararà l'any 2013, any de l'aire.

La nota de premsa recorda que les últimes investigacions apunten a que aquesta qualitat de l'aire està escurçant l'esperança de vida dels europeus fins a 2 anys i fa un repàs dels principals contaminants en joc i la seva afectació a la població.

Per mi, la notícia està en que la legislació molt probablement s'endurirà i en el fet de que a l'àrea de Barcelona no es compleix ni amb la legislació actual.

He trobat 2 diaris que en parlen:

Noves elèctriques de BH

Sembla que ens els últims anys BH ha incorporat uns quants models a la seva gama de bicicletes elèctriques convertint-la en una de les games més extenses que he vist mai. Hi ha bicis plegables, de ciutat, de passeig, de carretera o fins i tot BTTs.

Neo Volt Sport
Els usos més normals per una plegable són els de ciutat i per tant aquest és el model que crec que es ven més o en tot cas també les plegables pel fet que al desar-les ocupen menys espai. Són sobretot aquestes les que he estat mirant i he vist que BH ofereix característiques més innovadores, sobretot per la gamma més alta que també s'ha de dir que arriba preus molt elevats. 

Destacaria:
  • En molts casos integra la bateria al quadre. No és nou, però és interessant.
  • Tot tipus de bicis, diverses marques de bateria conegudes, traccions a davant o a darrera i fins a 4 posicions diferents de la bateria segons el model.
  • Fins a 12 nivells d'assistència.
  • Autonomies entre 90 i 150 km.
  • Canvi interns de fins a 8 velocitats en alguns models.
De la bici de gamma més alta, la Neo Nitro, destacaria que:
Neo Nitro
  • Reaprofita la frenada per recarregar la bateria
  • El motor és més potent del necessari i la limitació de potència que obliga la legislació el fa més silenciós.
  • Hi ha un mode en el que no cal pedalar i circules a 6 km/h.
  • Vida útil de la bateria Samsung al 100% 35.000 km. Després reté el 80% de la seva carrega.
  • Autonomia de fins a 90 km/h
  • Possibilitat d'afegir-hi un sistema anti-robatori amb GPS i posant una targeta SIM dins el quadre.
  • Possibilitat d'afegir un mecanisme Bluetooth per tenir el teu mòbil al manillar i comunicar-te amb la bici usant una aplicació específica.
  • Possibilitat d'alimentar els llums amb la bateria
  • Possibilitat d'usar un motor més potent (no homologat com a bici) que permet mantenir l'autonomia, però agafar velocitats de 45 km/h o 20 km/h sense pedalar.
Com veieu els de BH s'han posat les piles!

26.9.12

Continuen les curses de transport i la bici continua guanyant

La bici continua traient bons temps en les curses de transport on participa. A Lleida s'ha cel·lebrat la segona cursa metropolitana i des de 8 municipis propers els participants han viatjat fins a Lleida. Sembla que la bici només ha participat en una de les curses (suposo que per la distància), però ha arribat amb 7 minuts d'avantatge respecte al cotxe.

Cursa de Girona, foto de la PTP
A la cursa de Girona hi han hagut 3 itineraris, en 2 ha participat la bici i ha guanyat. Res de nou. Només destacaria que en un dels itineraris la distància era de 17 km i que s'ha utilitzat una bici de carretera, tot i així, la bici ha arribat 4 minuts abans que el cotxe.

En aquestes curses metropolitanes, un cop més, es posa de manifest la necessitat de crear carrils bici també metropolitans que interconnectin municipis. Tot i que la bici és òptima per desplaçaments de fins a uns 8 km, ho pot ser per a desplaçaments majors i els ciclistes un cop acostumats a desplaçaments curts, acostumen a trobar acceptables i convenients desplaçaments en bici bastant més llargs.

24.9.12

Visita guiada als carrils bici de l'Hospitalet i BiciEsmorza 2012

Dins dels actes de la Setmana de la Mobilitat Sostenible de l'Hospitalet, l'entitat la Saboga organitza dues activitats gratuïtes:

21.9.12

La bici guanya de calaix a la cursa de l'Hospitalet

Si fa uns dies us comentava els resultats de la cursa de transport de Barcelona, ahir es va cel·lebrar la cursa de l'Hospitalet, que a diferencia de Barcelona, tenia diverses sortides, però un punt de pas comú que obligava a aparcar cotxes i fer transbords.

Els resultats no presenten cap gran sorpresa. La bici guanya o queda en les primeres posicions en totes les curses i edicions cel·lebrades!

Avui mateix la bici ho ha tornat a demostrar en la cursa de transports escolar que s'ha cel·lebrat a Lleida. Les bicis han estat les guanyadores, per davant fins i tot dels poc previsors equips de TV3!

Ruta la Sentiu - Puig de les Agulles - Sant Climent

Ruta en BTT pel Garraf partint de la plana del delta entre Castelldefels i Gavà, pujant les rampes del purgatori, arribant al puig de les Agulles i tornant per Begues, Sant Climent i Viladecans.
Bassa i font prop de la Sentiu

Distància i desnivell: 27 km, +690 m

Accés: des de Castelldefels per la carretera C-245 en direcció a Gavà fins a la cruïlla del Tanatori. Des de Gavà es pot accedir per la mateixa carretera o bé per la carretera de la Sentiu o els camins paral·lels.

Descripció:

Partim de la carretera C-245 entre Castelldefels i Gavà. A la cruïlla del Tanatori surt una pista de terra en direcció al Garraf. Passada una porta deixarem la pista principal per agafar-ne una a mà esquerra. Passarem per diversos vivers i zones boscoses fins a sortir a la carretera de la Sentiu. Continuarem per la carretera de la Sentiu o paral·lels a la carretera en direcció Castelldefels i en un corba agafarem un carrer de 2 carrils que en pujada ens dirigeix cap a la muntanya.
Cruïlla de can Vinyes


Vistes del Delta havent passat el purgatori
El carrer es converteix en pista al deixar les últimes cases de la urbanització. Poc després ens trobem una cadena que tanca la pista i un poc més endavant una font i una bassa (vegeu foto). Continuem i ja en pujada passem per davant de Can Dardena i d'alguns camps abandonats. Quan la pista torna a planejar arribem a  una cruïlla just a la porta de Can Vinyes (vegeu foto). Girarem per agafar la pista de l'esquerra i a uns 60 metres agafarem una altra pista a ma dreta que puja amb força.

Ens trobem a les primeres rampes del que popularment anomenen el Purgatori (1,7 km i +200 m). El pitjor ve al principi i a mesura que pugem trobem trossos més plans entre rampa i rampa. Ja bastant amunt passarem per les restes de Can Tardà amb bones vistes de tota la vall i l'altre cantó amb el castell d'Eramprunyà o el mas de Can Bassoles. També veurem el puig de les Agulles, la torre de vigilància de la Desfeta o part del delta del Llobregat i la seva costa.

Cruïlla a la Clota
Poc després arribem a les restes del que havia estat un camp de tir des d'on crec que també feien pràctiques de punteria fins a l'altre vessant de la vall! Per sort això ha passat a la història i podem continuar tranquil·lament deixant una pista a ma dreta que va a l'abocador (vall de Sant Joan) i agafant una pista a l'esquerra que després de pujar uns metres comença un petit descens. Un cop al fons de la vall la pista gira i torna a pujar deixant a ma dreta una bassa d'incendis.
Creu al coll de la Clota

La pista voreja el massís del puig de les Agulles i més aviat planeja fins a pujar fins al coll i els plans de la Clota (vegeu fotos).

Pujada al Puig de les Agulles
Sortint del coll de la Clota agafem la primera pista a ma esquerra. La pujada és suau i comença fent forces esses per després planejar cap a l'oest i descendir lleugerament cap al nord per després anar tornar a l'oest i trobar una cruïlla on girant a l'esquerra en dirigirem cap al cim. Són uns 2,5 km i +150 m de desnivell positiu que val  la pena fer gaudir de bones vistes en totes direccions! El descens el farem pel mateix camí.

Continuant cap a la Rectoria i Sant Climent
Tornant al coll de la clota, agafarem la pista més marcada que en direcció nord i nord-est es dirigeix cap a Begues. Deixarem una pista a la dreta que va a la Desfeta i després d'una cadena agafarem la pista de la dreta. Pujarem lleugerament per dins el bosc i després de passar un mas en ruïnes ens enfilarem fins a dalt d'un coll i continuarem rectes travessant el camí que careneja. Baixarem, travessarem uns camps i agafarem una pista a l'esquerra que ens dura fins a la carretera de Begues.

La pista de terra vermellós
Anant fins a la rotonda entrarem al barri de la rectoria i el travessarem per anar a buscar la carretera de Torrelles. La carretera de Torrelles és una pista forestal asfaltada que baixa amb força. Anirem atents perquè en mig km trobarem una pista de terra vermellosa a ma dreta i l'agafarem. La pista baixa amb força i haurem de vigilar amb els profunds solcs que s'hi formen.

Després de la baixada arribarem a un collet amb una cruïlla. Si no coneixeu la zona, us recomano que continueu rectes en pujada cap al mas de Can Bruguera i després continueu cap a la dreta seguint la carena fins a l'ermita del Roser ja que segurament és la ruta amb millors vistes (vegeu aquesta ressenya). Jo en canvi, com que ja ho coneixia, vaig triar la pista de la dreta que descendeix una mica i va resseguint la vall de la riera de Salom per acabar sortint al cementiri de Sant Climent.

De Sant Climent a Viladecans seguirem la carretera i en arribar a Viladecans podem anar a l'esquerra per anar a buscar el carril bici que ressegueix la riera de Sant Climent.


Alternatives i més informació:
  • La tornada de Begues a Sant Climent (tal i com us comento) la podeu fer seguint aquesta ruta.
  • Podeu tancar la ruta pel delta del Llobregat amb aquest itinerari.
  • Aquesta altra ruta a peu (i poc ciclable) comparteix part de l'itinerari.
  • Al barri de la Rectoria de Begues hi ha un parell d'Esglésies i un mirador, el mirador del Mur, que només obre en caps de setmana, però que ofereix molt bones vistes.

Mapa:


Vegeu Gavà - Puig de les Agulles - Sant Climent en un mapa més gran

19.9.12

De Calonge al Dolmen de la Cova d'en Daina

Ruta sobre asfalt pel massís de les Gavarres que es pot complementar amb una ruta sobre terra per veure monuments megalítics i arbres monumentals.

Dolmen de la Cova d'en Daina
Distància i desnivell: 26 km +370 m

Descripció:

Sortim de Calonge per la carretera GIV-6612 en direcció a Romanyà de la Selva. El primer tram de carretera pot ser una mica més transitat, però aviat deixem les urbanitzacions i ja amb més tranquil·litat entrem a la vall dels Molins (passarem pel costat d'almenys 4 molins). Els bosc mediterrani i les alzines sureres ens acompanyaran tot el camí, també en els últims 4 km de pujada fins al dolmen de la Cova d'en Daina que trobarem indicat a mà dreta.

En aquest punt, si la vostra bici ho permet us proposo seguir part de la ruta dels Gegants, un petit camí (de terra, però ciclable) que enllaça el dolmen amb altres monuments megalítics i alguns arbres monumentals. Per exemple, podem deixar la visita al dolmen pel final i creuar la carretera seguint els indicadors i en baixada acostar-nos a la Cista, al suro de l'Almeda (una alzina surera monumental, la més gran de Catalunya) i a la font del Prat.
Suro de l'Almeda
Des d'aquí ens podríem acostar a Romanyà i visitar la seva església pre-romànica de Sant Martí (s.X) i tornar per carretera fins a trobar el cementeri (on hi ha enterrada l'escriptora Mercè Rodoreda). Pel costat del cementiri podem tornar a agafar la ruta dels gegants i arribar fins al dolmen de la Cova d'en Daina.

La tornada la faríem altra vegada per la mateixa carretera fins a Calonge.


Jo he fet únicament la ruta dels Gegants del Bosc a peu i la carretera en cotxe, per tant és una ruta que tinc pendent!


Més informació:

Resultats de la IX Cursa de transports de Barcelona

La bici es continua imposant com la solució més ràpida, econòmica i sostenible dins de la mobilitat urbana any rere any. Ahir es va cel·lebrar la IX edició de la Cursa de transports de Barcelona i un cop més, en velocitat, la bici va encapçalar les primeres posicions en tots els desplaçaments, juntament amb els patinadors i amb les motos, que tot i que igualen en molts casos les bicis, tenen un cost econòmic i ambiental molt elevat.


Més informació i resultats:
Properes curses:
Animeu-vos a participar! Què no quedin trajectes en bici per cobrir! Demostrem que la bici és més ràpida!

18.9.12

Volta per la riera de Rellinars

Itinerari circular a peu al voltant de la riera de Rellinars al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. 
Riera de Rellinars

Distància, desnivell i dificultat: 5-8 km i +100 o +200 m segons l'itinerari, dificultat baixa.

Accés: en cotxe des de la C-55 des de Castellbell o des de Terrassa (per la ctra. de Rellinars, la B-211). Un cop a Rellinars baixem cap a la riera fins a l'església de Sant Pere i Sant Fermí on podem aparcar.

Ruta curta (5 km +100 m):

Sortim des de l'església de Sant Pere i Sant Fermí i agafem la pista que remunta la vall paralel·la a la riera seguint el GR-5 i el sender SL-C-55 que més o menys anirem seguint tota l'estona. En uns 300 metres trobarem un camí a la dreta que és el que us proposo que utilitzeu a la tornada. Un poc després passarem per damunt de la balma de l'Endaló (hi podem baixar per un caminet). I seguint un tros mes arribarem a les fonts.

Balma de l'Endaló
Les fonts de Rellinars és una petita zona recreativa amb taules entre la riera i diverses fonts que ragen en fila.

Continuarem per la pista amb lleugera pujada i deixarem a ma dreta una presa de formigó i el camí que farem servir a la tornada. A l'esquerra també deixarem un sender i continuarem per la pista que es fa més estreta i s'allunya a poc a poc de la riera per entrar en un torrent paral·lel (torrent d'en Roca).

Fonts de Rellinars
La pista acaba al fons del torrent, però uns metres abans hi ha un sender a ma dreta que creua el torrent i torna per l'altre cantó del barranc. El sender va girant fins a tornar altre cop a la riera de Rellinars i creuar-la. El camí s'enfilarà per l'altre cantó fins a la pista. Si anem a l'esquerra ens podem acostar a la font de Carlets i si anem cap a la dreta de seguida trobarem el sender de tornada. Des de la font de Carlets podem arribar-nos fins a la font del Brull. Només hem de seguir remuntant la riera per la pista i agafar una pista que creua a la riera. En poc metres, un sender ens acostarà a la riera i a la font que es troba al costat del llit de la riera.

La tornada la fem pel marge esquerre de la riera per un sender senyalitzat i força ample. Trobarem diversos camins que baixen a la riera, però no baixarem fins al moment de creuar-la i sortir a l'altre cantó just al punt on hi ha la presa de formigó.

Font de Carlets
Agafarem la pista de l'anada en sentit contrari fins a les fonts de Rellinars i allà agafarem un sender que recorre un petit canal que recull l'aigua de les fonts. Anirem molt propers a la pista fins arribar a la zona de la balma de l'Endaló. Després el sender creua un  pontet per acostar-se altre vegada a la pista i acabar-hi desembocant ja molt a prop del punt de sortida.
En el mapa adjunt en blau trobareu la ruta realitzada des de la font de Carlets perquè és accessible en cotxe. En vermell trobareu els enllaços per sortir del punt d'inici suggerit i arribar també a la font del Brull.


Ruta llarga (8 km +200 m):

Sortim des de l'església de Sant Pere i Sant Fermí i agafem la pista que remunta la vall paralel·la a la riera seguint el GR-5 i el sender SL-C-55. En un 300 metres, trobem un camí a la dreta que va prop de la riera i que ens durà prop de la Balma de l'Endaló i poc després a les fonts de Rellinars. Continuarem remuntant la riera per la pista i en passar la presa creuarem la riera per continuar per la riba contrària. El camí es converteix en pista i creuem la riera a la font de Carlets. Continuem per la pista que gira cap al nord i en pujada deixa la riera. Pugem fins a unes cases, les Boades Velles i les Boades.

Continuem per pista cap al nord i deixem una pista a la dreta. Seguirem el GR-5. En arribar a un dipòsit d'aigua (font de les Boades), continuem per un sender en direcció sud-oest. En arribar a les Cases (en ruïnes), continuem per pista que anem combinant amb algunes dreceres senyalitzades com a GR. Sortirem a damunt de la Balma i girarem a la dreta per tornar al punt d'inici.


Ho podeu combinar també amb:

Ciclabilitat:

Els camins són tots bastant pedalables i el trams on haurem de baixar de la bici seran curts. Com a ruta en bici és massa curta, fins i tot combinant-la amb la de la pedra seca. La zona és molt maca, si puc, hi tornaré algun dia amb la bici! Si feu l'aproximació des de Castellbel i el Vilar per carretera (un 7-8 km) o des de Monistrol de Montserrat allargareu una mica la ruta.
Mapa:


Vegeu Volta per la riera de Rellinars en un mapa més gran

Antònia Font:Per jo i tots es ciclistes

Antònia Font ens avança un primer single del seu nou disc Vostè és aquí i que distribuirà a partir de l'octubre. El single que durà menys de 2 minuts es diu Per jo i tots es ciclistes i forma part de les 40 cançons que formen part del nou àlbum.

En parlen a Enderrock, Time Out, Vilaweb o el diari Ara.

17.9.12

Rodant pel carrer Tarragona: algunes reflexions aplicables a tota la ciutat

L'altre dia vaig anar de Sants Estació fins a un pavelló de la Fira de Barcelona a plaça Espanya en bici i tot i que el carril bici del carrer Tarragona i els espais de vianants de Sants Estació i l'avinguda Maria Cristina van fer el fet, vaig trobar que les infraestructures eren una mica justetes, antigues, poc pràctiques, mal connectades i s'abusava massa d'espais que haurien de ser dels vianants.
És una zona per on hi passo sovint fent altres trajectes i que em serveix d'exemple per parlar de les infraestructures ciclistes de Barcelona. Anem per pams:

Sants Estació
  • El carril bici del carrer Tarragona hauria d'arribar fins a la porta de l'estació i no ho fa.
  • Pel cantó de la plaça de Sants passa exactament el mateix.
  • Hi ha molt espai dedicat al cotxe, al taxi i al transport públic i les bicis han d'anar per l'espai de vianants, sortejant, entre d'altres, graons, mobiliaris i evidentment vianants. 
Carrer Tarragona
  • És un carrer molt ample, però el carril bici va per la vorera. En alguns punts, entre el carril bici i les terrasses dels bars no hi ha massa espai pels vianants.
  • Molts passos de vianants i bicicletes podrien ser elevats ja que molts carrers que travessen són secundaris. En bici, les rampes dels passos de vianants són com una muntanya russa.
Plaça Espanya
  • És un caos.
  • S'ha resolt per vorera la connexió de Tarragona i Paral·lel, però la carretera de Sants, la Gran Via cap a l'Hospitalet i Rius i Taulet no estan ben connectats ni tenen cap senyalització.
Avinguda Reina Maria Cristina
  • Anar pel mig de la calçada és incòmode perquè hi ha carril bus i bussos aparcats en doble fila a la part baixa.
  • Anar per les amples voreres és incòmode perquè hi ha algun trams de petites llambordes que et fan tremolar tota la bici.
  • L'amplada de l'avinguda permet en un futur reformar-la sense masses problemes.
Reflexions finals

On vull anar a parar? Doncs que aquest tram il·lustra molt bé les mancances de la xarxa ciclista barcelonina: mala connexió, abús de voreres, falta de senyalització, falta de prioritat ciclista, etc.

Com pot ser que un centre d'atracció de viatges com l'estació de Sants no tinguin un carril bici fins a la porta? Aquesta situació és repeteix en molt punts de la ciutat que atrauen molts viatges.

Ens hem quedat amb la catifa vermella i 4 senyals més per a bicicletes i d'aquí no passem, no avancem. Les zones d'aturada avançada per a bicicletes van desaparèixer, els semàfors per a donar prioritat a la bici no existeixen, les ones verdes semafòriques adaptades a la bici tampoc i la legislació no canvia i no afavoreix una conducció de la bici més europea.


14.9.12

Bromptons

Continuo amb els reculls fotogràfics. Avui una recopilació de bicicletes Brompton:



11.9.12

En bici a l'#11S2012

Una petita guia ràpida per anar en bici a la manifestació de l'11 de setembre, perquè els mitjans de comunicació han parlat del cotxe, dels autocars, del transport públic i en algun cas de que el Bicing tancava (Estacions de Bicing tancades), però i les bicis particulars?

Doncs crec que amb bici ens podrem acostar més a la manifestació,  però aquí van alguns consells:
  • Segurament tindreu dificultats per aparcar-la en un aparcament de bicicletes convencional. Si ho feu en un altre lloc on no molesti no crec que avui us la retirin.
  • No aparqueu en els proximitats de l'itinerari de la manifestació, ni prop de les boques de metro i tren que la gent utilitzarà.
  • Aparqueu ben bé a 1 km de la mani i continueu a peu.
  • Lligueu bé la bici.
  • Si feu intenció de fer servir el Bicing, probablement totes les estacions perifèriques a la manifestació estaran plenes.
I 2 consells més genèrics:
  • Porteu sabates tancades que us evitin trepitjades.
  • No espereu tenir cobertura de mòbil, per tant si quedeu amb algú, feu-ho abans!
Què tingueu una bona diada!

10.9.12

1 Bus = 50 cotxes


Ahir es va realitzar a Sabadell aquesta fotografia que vol conscienciar dels avantages socials del transport públic pel que fa a: congestions, ocupació de l'espai públic tant en circulació com en aparcament, menor contaminació i consum energèctic, menor soroll, etc.

En altres fotos d'aquest estil també s'hi afegit la bici (com en aquesta de la Diagonal) que tot i que ocupa més que el vianant i el transport públic treu bona en molts altres aspectes de la mobilitat. L'acte d'ahir va ser organitzat per la PTP:

Reorganització de les rutes del Bici-Vici

Fins ara les rutes en bici les tenia dividides en 3 apartats (Cicloturisme per Catalunya, Cicloturisme fora de Catalunya i Rutes en BTT), però aquesta divisió crec que donava peu a confusions i per això he decidit reorganitzar-ho.

Per mi el cicloturisme és fer turisme en bici, ja sigui un dia o una setmana, ja sigui sobre asfalt o sobre terra, per això, la frontera entre el que havia de ser una ruta de cicloturisme o una ruta BTT no quedava molt clar.

Ara he unificat totes les rutes en un sol apartat i en tot cas, quan pugui, afegiré indicacions al costat tal i com faig quan indico que la ruta és original d'aquest bloc.

Espero que els canvis us facilitin la cerca de rutes!

Rutes en bici: BTT, Gravel i Cicloturisme

Última actualització: febrer de 2024
Recull de rutes en bici per Catalunya amb ressenyes pròpies i una selecció de rutes que he fet o que he trobat interessants. Hi trobareu tot tipus de distàncies, dificultats, asfalt, pistes i camins (aptes per a BTT,  Gravel, Bikepacking, Cicloturisme...).
 
Ho trobareu ordenat per zones. Bones pedalades!

El Delta del Llobregat, el massís del Garraf, el Baix Llobregat, el Penedès i l'Anoia (Bici-Vici)

Sense desnivell destacable:

Amb una mica de desnivell:


Vies Verdes, camins fluvials i similars
 
A les comarques gironines:

En altres comarques:


Collserola

Recordeu que dins dels Parcs Naturals només està permès circular per camins amples, aquí trobareu la normativa i tots els camins en un plànol i en un track GPS.

 
Delta de l'Ebre
  • Itineraris oficials: 1 Ruta de les llacunes, 2 Ecomuseu - desembocadura, 3 Ecomuseu Fangar, 4 Aldea - Camarles - Ampolla, 5 ruta familiar Desembocadura - Garxal - Riumar, 6 Amposta-Ullals-Casa de fusta, 7 Sant Carles de la Ràpita - Casa de Fusta, 8 Camí de Sirga (Amposta - riu Migjorn), 9 Façana fluvial de Deltebre, 10 Sant Jaume d'Enveja - els Muntells - Eucaliptus.
 
Terres de l'Ebre i els Ports: el Montsià, el Baix Ebre, la Ribera d'Ebre, la Terra Alta, el Baix Aragó-Casp i el Matarranya
 
L'Empordà
 
Us recomano molt especialment la xarxa cicloturista del Baix Empordà que en els últims temps s'ha anat estenent cap a l'Alt Empordà i que es complementa amb les nombroses vies verdes que s'han anat desenvolupament i altres camins:
 
La Garrotxa

 

El Montseny, el Baix Montseny, el Corredor i el Montnegre


 
El Pirineu

Catalunya Nord
Altres zones
 
Com trobar més rutes?

 

8.9.12

La mobilitat es mesura a partir del dia 12

Aquests dies és notable els pocs cotxes que circulen pels carrers de les nostres ciutats. Algú ho atribuïa a la crisis i altres a que encara hi ha gent de vacances, sí, d'acord, però el principal motiu és que el curs escolar encara no ha començat!

Tot això em porta a reflexionar per què durant el curs escolar hi ha tants cotxes i què hi podem fer per evitar-ho?

A la dreta, teniu el cercle viciós i el virtuós de la mobilitat extret d'un document del BACC. Resumint, si agafem la bici o ens movem de forma sostenible ajudem a que sigui més segura la mobilitat en bici i per tant ajudem a que altre gent hi vagi.

El problema crec que és que acompanyar infants a l'escola en bici no és tant fàcil i si els acompanyants després han d'anar a altres lloc pot ser que la bici no sigui el més convenient. Unes quantes idees ràpides, problemes i solucions:
  • Quan tens més d'un fill, portar-los en bici a l'escola es complica.
  • Si vius en un pis, treure la bici de casa i el teu fill no sempre és possible si vas sol.
  • Si vius en una casa amb aparcament a peu de carrer hi ha multitud de models de bicicletes de càrrega per portar nens i també remolcs!
  • No totes les escoles tenen encara aparcaments per a bicicletes a dins o fora (per pares i per infants).
  • Fins que els infants no aprenen a anar en bici la cadireta i alguna alforja és una bona opció.
  • Els nois i les noies més grans poden anar a estudiar sols en bici, però els pares són massa protectors i com que no hi ha costum durant la primera etapa escolar el tema és més complicat.
  • El concepte de "bus escolar en bici" consisteix en quedar per anar a l'escola o a l'institut junts i guanyar seguretat.
  • Els mecanismes que lliguen la bici del pare/mare a la bici del fill/a són una bona opció quan els nens no tenen prou habilitat.
Apunts relacionats:

7.9.12

Només 3 de 30 països europeus obliguen a portar el casc

Una pràctica pàgina del RACC (Viatjar en bici per Europa) ens informa en quins països europeus i en quines condicions cal portar casc i armilla reflectant.
Llistat extret del web del RACC
basat en dades de la UE



Els casc només és obligatori sempre en 3 països (Eslovènia, Finlàndia i a Espanya) i aquí, com ja sabeu, només és obligatori fora de zones urbanes.

En 7 països el casc és obligatori per a infants i menors d'edat, però el límit d'edat varia des dels 12 anys d'Àustria fins als 18, passant pels 15 o els 16 anys.

Pel que fa a l'armilla reflectant, només Malta la fa obligatòria tot el dia, però 5 països la fan obligatòria de nit (en alguns casos fora de zones urbanes).

Les dades és probable que tinguin inexactituds (de fet diu erròniament que el casc és obligatori a Itàlia). Per exemple, el codi de circulació espanyol permet treure's el casc els dies molt calorosos o en pendents molt pronunciats i d'altra banda, l'armilla per a ciclistes no és en cap cas obligatòria, però sí que ho és l'ús d'elements reflectants visibles a 150 metres quan es circula per zones no urbanes de nit. Per tant és probable que en alguns països hi hagi també alguns matisos més en la normativa.

Vegeu també: Bicycle helmet laws by country

Actualitzat el 9/9/2012: gràcies a @esberginia (Twitter) detecto un error en les dades del RACC, a Itàlia no és obligatori el casc. Canvio el títol, el redactat i afegeixo l'enllaç final a la Wikipèdia.