31.1.13

Bicicletes inclinades

Les bicis inclinades són aquelles en que la posició del ciclista és parcialment estirada i els seus avantatges són la comoditat i una major velocitat gràcies a la posició de pedaleig i al ser també més aerodinàmiques.

En trobem de fabricants més o menys coneguts o especialitzats, però també hi ha força tradició de fer-les a mida o fer-se-les un mateix.

Tricicle inclinat
Detall d'un tricicle inclinat
En anglès les anomenen Recumbent bikes i en castellà els hi diuen reclinadas. En català el Termcat recomana el terme bicicleta inclinada.

Tot i que aquest tipus de bicicletes les podem associar amb alguna discapacitat, només les bicicletes de mà (en anglès handbikes), tricicles inclinats on els pedals s'accionen amb la mà, són les que realment estan adaptades per a certes discapacitats físiques.

Se'n veuen diverses variants, per exexmple el tricicle inclinat o el tàndem inclinat com el model Hase Pino que us comentava fa temps.

Una bici de mà en una carretera

En aquestes 2 últimes fotos es pot apreciar un dels problemes de les bicis inclinades: són molt menys visibles des d'altres vehicles a motor i a més a més són molt poc freqüents.



27.1.13

Preparant la marató (2): reflexions sobre el pla d'entrenament

Seguint les recomanacions d'altres corredors, jo també em vaig fer el meu pla d'entrenament per la marató. El vaig fer adaptat al nombre de dies que podia entrenar i al ritme que volia fer.

Comparant plans d'entrenament veus que tots funcionen d'una forma similar. S'entrena 3, 4 o 5 dies a la setmana sumant de seguida més de 42 km setmanals. Sempre hi ha un dia a la setmana que es fa un tirada més llarga que es va allargant durant l'execució del pla. Hi ha també setmanes de descans intercalades en que la tirada llarga s'escurça un 30% i el pla finalitza amb 2 setmanes amb menys intensitat per no acumular cansament.

El primer que sobta dels plans d'entrenament és que per córrer 42 km no s'entrena mai aquesta distància, sinó que s'arriba a fer com a màxim als 32-36 km i segurament només una vegada en els mesos previs a la cursa. També hi ha una tendència en els últims anys d'acumular menys distància de la que s'acumulava antigament.

22.1.13

De Castelldefels al cim de la Morella

Volta circular amb ascensió al cim de la Morella des del castell de Castelldefels i tornada per coll Sostrell i vorejant la serra de Can Perers. Espectaculars vistes del delta del Llobregat en tot l'ascens i no menys espectaculars vistes de tots els cims de les comarques veïnes des de la Morella.
El cim de la Morella (596 m) és el punt més alt
del massís del Garraf


Distància i desnivell: 16 km i +745 m.
Dificultat: Mitjana. No aconsellable a l'estiu. Alguns senders baixen amb força per terrenys accidentats.
No ciclable, és per fer a peu.
Punt d'inici i accés: sortirem del castell de Castelldefels que queda a 1 km de l'estació de Renfe i que també és accessible en cotxe des de Gavà per la carretera de la Sentiu.

Descripció: Sortim de la plaça del castell en direcció Nord com si volguéssim anar cap a la carretera de la Sentiu i travessant una rotonda trobarem unes escales a la cantonada amb el carrer Julivert. Pujarem les escales, deixarem un carrer a l'esquerra per continuar per una pista encimentada que continua pujant turó amunt per la carena. Passarem per un dipòsit d'aigua i finalment arribarem a la masia del Cal Ganxo. Deixarem la masia a la nostra dreta i continuarem pel camí de l'esquerra que s'enfila amb força fins al pas de la Mare de Déu. En aquest coll veurem l'antic abocador de la vall de Sant Joan i una pedrera encara en funcionament. Continuarem cap a l'esquerra amb forta pujada per un petit sender fins a dalt del turó del Fanxó. Durant tot l'ascens trobarem marques de pintura negra.
Les vistes del delta del Llobregat són esplèndides des del turó del Fanxó (278 m)

18.1.13

Preparant la marató de les vies verdes. Reflexions.

Al febrer correré la meva primera marató, o almenys ho intentaré (us ho comentava aquí). L'any passat vaig fer la Mitja Marató de Barcelona, però abans d'això rarament corria més de 10 km. Així doncs, porto un any fent força esport i un temps corrent distàncies més llargues i això m'ha aportat noves experiències i reflexions.

Me'n vaig d'excursió...
He descobert que fer distàncies més llargues (i majors desnivells) em permet fer veritables excursions i gaudeixo molt de córrer per entorns naturals, fins al punt de que faig més desnivell del que em caldria a costa de fer menys distància...

Córrer de nit
La falta de temps per córrer i especialment la necessitat de fer tirades més llargues em fa cercar altres moments per córrer. Córrer al vespre o d'hora al matí a l'hivern és córrer de nit. He experimentat amb parcs urbans, zones periurbanes, he agafat el frontal, he corregut a la llum de la lluna i he sentit de prop la meteorologia. 

Asfalt i muntanya
Córrer per asfalt se'm fa dur. Em motiva menys tot i que trobi entorns agradables, però més enllà d'això, noto que se'm carreguen molt més les cames i fa poc he tingut una sobrecàrrega en el bessons que m'ha obligat a deixar de córrer uns dies.

Crosstraining
Complementar l'entrenament amb altres esports ajuda també a reforçar la musculatura auxiliar i evitar lesions, motiva, etc. En els últims mesos he nedat, he anat en bici (urbana), he caminat força, m'he calçat les raquetes de neu, he improvisat una mica de Pilates a casa, he fet bici estàtica, el·líptica, etc. Volia sortir amb la BTT i aprofitar la nevada d'aquests dies per fer una mica d'esquí de fons, però de moment no he pogut.

Estirar, estirar i estirar
A hores d'ara tothom sap que estirar és important, oi? Doncs quan li demanes més al teu cos, encara és més important! Ja us en parlaré en un segon apunt.

17.1.13

Articles recomanats del Bici-Vici

La pròpia estructura d'un bloc fa que els apunts vagin quedant amagats, per això, igual que faig amb les rutes, vull mantenir un petit recull d'apunts que crec que us poden interessar i que no perden actualitat amb el temps:

Circulació:
Contaminació:
Diversos
Podeu fer una ullada a les etiquetes i així consultar els apunts d'un tema concret. Si veieu algun article que creieu que és interessant i no ha perdut actualitat amb el temps, us agrairé que em deixeu un comentari i l'afegiré en aquest recull.

Actualitzat a març de 2015

11.1.13

Barcelona i les bicis (V): les places i les rotondes

Les places i les rotondes de Barcelona continuen sent un obstacle per la bicicleta i és on es veu clarament a qui es dóna prioritat a la ciutat.

El tortell de Glòries
El Pla de Foment de la Bicicleta no canvia la situació. La bicicleta continua sense ser prioritària en l'urbanisme i la mobilitat barcelonina. Quan el Pla assenyala punts negres de la xarxa ciclista existent, oblida moltes de les places i rotondes de la ciutat i dubto que les solucions que apliqui el pla donin prioritat i seguretat a la bicicleta.

Quins són els problemes de les places o sobretot de les rotondes? 
La plaça Espanya
  • Ofereixen trajectòries més llargues (quan volem anar rectes o girar a l'esquerra) per a tots els mitjans de transport.
  • Pels vehicles més lents, com els vianants i les bicicletes, això suposen un increment del temps de viatge superior.
  • Els vianants i els ciclistes sovint fan un recorregut exterior i per tant recorren una major distància.
  • Són punts que acumulen més accidentalitat.
  • Són cruïlles amb més espai, però sovint l'espai central queda inutilitzat i inaccessible.
  • Sovint tenen 2 o més carrils i les trajectòries de sortida no queden clares.
  • Hi ha molta confusió sobre les normes de circulació que regulen les rotondes.
  • Són perilloses pels ciclistes: els angles morts, les maniobres de canvi de carril i la velocitat excessiva dels vehicles motoritzats posen en perill al ciclista.
Solucions? Poques. Trencar les places i rotondes perquè les bicis i els vianants puguin seguir una trajectòria recta i si cal mantenir carrils exterior per a bicicletes pels canvis de direcció. Utilitzar semàfors, catifes vermelles, segregar el trànsit o fer zones d'aturada avançada per a ciclistes són algunes solucions més que es poden combinar. Però tot això s'ha de fer posant-se en el lloc del ciclista, fomentant la mobilitat sostenible i la protecció del més dèbil, coses que encara no veiem a Barcelona.

En els apunts anteriors ja he parlat una mica de la plaça Catalunya o de Francesc Macià. Són només 2 exemples diferents de places on la bicicleta no ho té fàcil per falta d'infraestructura o per una infraestructura deficitària, però la llista és molt més llarga.

Vegeu també:

8.1.13

Bicicletes de càrrega Babboe

Babboe són bicicletes de càrrega holandeses pensades pel transport de nens i nenes, però que també serveixen per portar càrrega. Sembla que l'origen de l'empresa és un grup de pares i mares que no trobaven bicicletes per portar nens amb preus i qualitats raonables.

Babboe City
Bàsicament hi ha 3 models: el tricicle Babboe Big, la Babboe City i el tricicle per mercaderies Babboe Transporter. A més a més, tots tenen  versió amb assistència elèctrica.

Dues o tres rodes? Doncs la meva experiència és que per les nostres contrades són més pràctics  els models de 2 rodes perquè són més maniobrables i superen millor els graonets. Però és evident que el tricicle sempre és més estable (a excepció de les corbes). De totes maneres, tingueu en compte que per una bici de càrrega un graó és un obstacle sovint insalvable i si vas molt carregat pot ser necessari treure càrrega per poder aixecar la bici!

En tot cas, tots els models tenen configuracions i prestacions similars, amb bons acabats i bon equipament. Jo detallaré el model City que és el que m'agrada més!

La Babboe City és una bici de càrrega que et permet portar 2 nens i certa càrrega addicional com la compra i les bosses dels nens. És una bici molt llarga i cal tenir on aparcar-la, fins i tot al carrer podem tenir algun problema. El pes deu ser elevat.

Babboe Big amb una capota
Les seves característiques més destacades:
  • Canvi intern Shimano Nexus de 7 velocitats
  • Frens de tambor
  • Quadre d'acer
  • Caixa de fusta amb cantonades arrodonides
  • Un banc i 2 cinturons de 3 punts per portar nens (més segur que una cadireta).
  • Llums LED a davant i darrera (de piles).
  • Aguanta 80 kg la caixa, 100 el seient i 25 el portaequipatges addicional.
  • Rodes reforçades amb pneumàtics de 26" amb reflectants.
  • Tanca de seguretat a la roda de darrera.
  • 255 cm de llarg, 110 d'alt i 65 d'ample.
  • El preu ronda els 1355€ en el distribuïdor català. Una bici similar holandesa de la casa Bakfiets costa uns 1.600€.
Alguns accessoris:
  • Banc addcional per portar 2 nens més (un total de 4).
  • Portaequipatges per damunt de la roda de darrera on es podria posar fins i tot un altra cadireta estàndard i portar fins a 5 nens!
  • Capotes i cobertes diverses per la pluja.
  • Personalització del serigrafiat de la caixa.
  • Seients i cadiretes diverses per a infants.
Més informació:

7.1.13

Barcelona i la bici (IV): les Corts

A les Corts, entre la Diagonal i la carretera de Collblanc i el carrer de Sants no hi ha pràcticament carrils bici. N'hi ha un a l'oest, a l'avinguda Xile, i el de la Gran Via de Carles III que no connecta ni amb la Diagonal ni amb la plaça Cerdà.
Carril bici de l'avinguda Xile

Carrers com Arístides Maiol, avinguda de Joan XXIII, Travessera de les Corts, avinguda Madrid o el carrer de Sants són eixos articulars del barri, però continuen vetats als ciclistes i a més a més sovint trobem carrils bus a mà dreta i per tant ens toca circular pel segon carril.

El Pla de Foment de la Bicicleta en aquest barri només reconeix que cal millorar la Gran Via de Carles III i enllaçar-la amb la Diagonal i enllaçar també el carrer Numància, però de la resta d'itineraris est-oest res de res.

Vegeu també:

4.1.13

Barcelona i la bici (III): Badal - Gran Via

A la plaça Cerdà conflueixen 3 grans avingudes que haurien de ser eixos de la xarxa ciclista com són la Gran Via, la rambla de Badal o el passeig de la Zona Franca. Només la Gran Via té carril bici i
s'acaba abans d'arribar a la plaça Cerdà, tot i que després hi ha un enllaç cap a la Ciutat Judicial i la Gran Via de l'Hospitalet. No hi ha carril bici al passeig de la zona Franca ni tampoc a la Rambla de Badal. El Pla de Foment de la Bicicleta no contempla aquests carrils bici ni les connexions des la Gran Via.

A la rambla de Badal hi ha indicacions ciclistes de convivència amb els vianants, però tot i que el Pla de Foment de la Bicicleta vol treure les bicis de les voreres no es preveu un carril bici. La continuació per rambla de Brasil i l'avinguda Carles III haurien de ser la connexió lògica amb la Diagonal. 

Una mica més amunt de la Gran Via, al carrer Gavà també hi ha un carril bici (vegeu apunt) que no connecta ni amb la plaça Espanya ni amb Badal i el pla només preveu la connexió amb la plaça Espanya, però no pas amb Badal.

En definitiva, ens trobem amb una zona amb molts ciclistes (vegeu), pocs carrils bici i un Pla de Foment de la Bicicleta que oblida la zona.

Vegeu també:

Vegeu també