28.2.13

60° North. Travessant les illes Shetland

Interessant documental de la travessa de les illes Shetland de sud a nord amb bicicletes plegables Brompton i bots inflables:


Cicloturisme en essència!

27.2.13

Analitzant la via verda a Sant Feliu de Guíxols

He aprofitat la meva recent estada a Sant Feliu de Guíxols per recórrer alguns carrils bici del poble, especialment, els del final de la via verda que són els que podeu veure a les fotos i que analitzo a continuació.

Un primer element de reflexió és: això és un carril bici urbà o una via verda? Si és un carril bici, caldrà tenir una zona paral·lela perquè hi vagin els vianants i si en canvi considerem que continua sent un carril tipus camí verd, llavors potser cal usar les voreres per complementar l'amplada?
Dit això, el que he vist és que com a carrils bici hi ha forces problemes d'amplada i de distàncies de seguretat als laterals dels carrils (fotos 2 i 3). No es compleixen els mínims recomanables. A nivell de vianants, les voreres paral·leles al carril bici a vegades són inexistents o massa estretes.

Un altre tema que crec que caldria canviar (i que també passa molt en la via verda i no solament als carrils bici de Sant Feliu de Guíxols) és la senyalització horitzontal de cedir el pas pels ciclistes (vegeu la primera o l'última foto). Posar un "cediu el pas" al carril bici té implicacions importants:
  1. La prioritat és pels vehicles que circulen per la calçada, els de motor, per tant no podem parlar de mobilitat sostenible si es prioritzen els vehicles de motor per sobre de les bicicletes en un centre urbà.
  2. La segona implicació és legal. En cas de col·lisió, la bicicleta serà d'entrada la culpable del sinistre.
En definitiva, amb els cediu el pas en els carrils bici penalitzem el vehicle més sostenible i culpabilitzen el dèbil.

26.2.13

Crònica personal de la Marató de les Vies Verdes

Girona, 8:45h, -5ºC
Per fi va arribar el gran dia, el repte de superar la meva primera marató!

Les gèlides temperatures de diumenge van fer que molts corredors fessin l'escalfament dins de l'autocar que ens portava a la sortida o en el meu cas en un cafeteria propera fent petar la xerrada. En tot cas, l'escalfament previ va ser en la majoria dels casos més curt que en altres ocasions.

La filmació aèria
La sortida va ser puntual a les 9h amb bon caliu, però molt de fred i amb una andròmina per damunt dels nostres caps (la filmació aèria). Vaig sortir amb un company a bon ritme (massa bon ritme) i vam fer uns 2,5 km per carretera abans d'entrar a la via verda (la via verda només fa 39 km i n'havíem de recórrer 42).

L'ambient i el paisatge fantàstics, el sol brillava i el fred ja no es notava tot i estar encara sota zero. En el primer avituallament, vam tenir la sorpresa de que els gots d'Aquàrius tenien una fina capa de gel a damunt. Coses del temps.

En general, la primera meitat de la cursa va ser genial, tot i que ja vaig notar molèsties al genoll dret. La mitja marató no estava marcada, però en passar el km 21 vaig esperar 100 metres i vaig mirar el rellotge, havia rebaixat considerablement el meu temps oficial en mitja marató. Anava massa ràpid!

Passat Llagostera ja vaig deixar que el meu company-llebre s'avancés conscient de que el meu cos començava a demanar un ritme més suau. Estava a punt de començar a entendre allò del mur del km 35, però a mi em va arribar ja abans... Recordo l'última pujada i aquell avituallament en que vaig tirar unes quantes ampolles d'aigua intentant agafar el que volia, la coordinació ja no era tant bona. La voluntària em va dir amablement que no em preocupés. Crec que va pensar que intentant arreglar-ho n'hagués tombat alguna més, potser sí.

12.2.13

Llençar coses a terra

A aquestes alçades em sembla bastant trist haver de parlar de coses tant bàsiques com que no s'han de llençar coses a terra. Em pregunto, si la gent que ho fa no li van explicar el seus pares de petit. Suposo que no, però a l'escola segur que li van dir.

Quan estàs al bell-mig de la muntanya o un espai natural, trobar-te coses a terra fa més mal a la vista. Quan veig que qui ho ha llençat és una persona que fa esport, penso que quina manera més diferent d'entendre l'esport a l'aire lliure.

Diuen que a les marxes ciclistes la gent ho fa imitant els professionals. Els professionals espero que tinguin un servei de neteja al darrera! De fet, en curses de muntanya cada cop més, el reglament prohibeix llençar objectes fora dels punts designats.

No entenc l'esport a l'aire lliure sense el respecte per l'entorn. Potser molts esportistes no han passat per cap centre excursionista, esplai o similar que en la seva cultura han incorporat el respecte per la natura i l'entorn.

Cotxes elèctrics per a infants?

Ahir vaig veure una nena que anava amb el seu cotxe elèctric i com que no anava prou ràpid (suposo que la bateria estava baixa) treia els peus i es donava impuls. No vaig poder evitar riure, els nens fan gràcia. Després vaig mirar la mare (que l'acompanyava) i em vaig preguntar si havia estat ella la responsable d'aquella joguina, o el pare? O algun familiar o amic?

La velocitat i el soroll del vehicle elèctric em va fer pensar en aquelles cadires de rodes elèctriques que porten les persones discapacitades i tot seguit vaig pensar en que som els pares els que a vegades posem barreres o dis-capacitem els nostres fills.

Una alternativa
En tot cas, hi ha un munt d'alternatives molt més saludables i educatives segons els gustos i l'edat dels infants per ajudar al nen a caminar o a moure's i passar-ho bé, per exemple: un carretó o caminador, un cotxet amb una nina, un cotxe sense motor, una bici sense pedals, un patinet de 2 o 3 rodes, un tricicle amb pedals, un patins, una bicicleta de nen amb o sense rodetes, etc.

Vaig parlar d'aquest tipus de joguines fa un temps en veure en un catàleg aquesta foto que he reproduït (apunt).

4.2.13

Canvis a la vista? Reflexions sobre la crisi i la bicicleta.

Sembla que finalment hi ha moviments en la reforma del codi de circulació i aquesta podria arribar abans de l'estiu. En el nou capítol ciclista, sembla que el tema del casc ja no es discuteix i es dóna per fet que la legislació no variarà en aquest aspecte. Les propostes del lobby ciclista són interessants i ens posarien a nivell europeu. Falta veure que diuen els responsables polítics de la DGT.

Més enllà del codi de circulació, la nostra societat necessita canvis de tots tipus que la modernitzin i que encarin el desenvolupament en els camins de la sostenibilitat, la competitivitat, etc. Suposo que som molts els ciutadans que vivim amb frustració que les polítiques no aborden els problemes tal i com voldríem o amb la visió de futur necessària. Penso en les infraestructures, en el sistema educatiu, en el sistema energètic, en la reforma de les estructures polítiques, l'organització territorial i en tantes altres coses.

Bé, tornant a la mobilitat en bicicleta, ens trobem que com en molts altres camps no s'han fet els deures i ara costa trobar diners per a infraestructures per la bici i a la vegada la bici es fa servir més que mai. Suposo que ens haurem de conformar amb carrils bici fets a brotxa, és a dir, reordenant espai ja existents amb senyalització horitzontal.

Vegeu també