29.10.13

Solucions pels ciclistes que no porten llums: multar i regalar llums!

Ara que es fa de nit més aviat, és quan arreu d'Europa aprofiten per conscienciar als ciclistes de la necessitat de portar llums. A Catalunya trobem a faltar un campanya seriosa per abordar aquest problema que a més s'intensificarà a mesura que el nombre de ciclistes augmenti.

Una de les millors pràctiques en aquest camp (al meu parer) és una campanya policial que consisteix en multar els ciclistes amb una multa simbòlica a la vegada que se'ls hi entrega un joc de llums. L'import de la multa ha de cobrir el cost dels llums, ja que no és pretén tant multar com aconseguir efectivament que els ciclistes compleixin amb aquest aspecte de la normativa.

No recordo d'on prové aquesta campanya, però la trobo molt efectiva. Es pot articular de moltes maneres. Per exemple:

1r pas: una campanya informativa

Potser com aquesta campanya holandesa que s'ha estrenat aquests dies amb el canvi d'horari:


Ajudes a la compra de bicicletes elèctriques. Preguntes i algunes respostes.

El govern espanyol subvencionarà la compra de bicicletes elèctriques amb 200€. Només hi ha 4 requisits per començar a beneficiar-se d'aquestes ajudes:
  • El fabricant s'ha de donar d'alta al web del ministeri.
  • El punt de venda també s'ha de donar d'alta al web del ministeri i ha d'estar al dia de les seves obligacions tributàries.
  • La bateria de la bici no pot ser de plom-àcid.
  • L'autonomia de la bici ha d'estar entre els 20 i els 60 km.
Així doncs, si anem a una botiga que ha fet els deures i comprem la bici elèctrica d'un fabricant que també ha fet els deures (entenc que el distribuïdor també ho pot fer), llavors el descompte se'ns aplicarà en el moment de la compra i apareixerà a la factura. En un termini de 7 dies, la botiga rebrà el reemborsament dels 200€.

La valoració de la mesura és positiva. És la primera vegada que l'estat subvenciona d'alguna manera la compra de bicicletes. Evidentment, la segona observació és per què no es subvencionen també les bicicletes convencionals? És evident que les bicis convencionals són molt més sostenibles ambientalment i que a més tenen un benefici pel sistema sanitari molt més gran.

D'altra banda, em sorprèn això de l'autonomia, 20 km és poc i per què es limita l'autonomia màxima? Hi ha bicis que arriben als 80 km. Com mesuren l'autonomia? Està homologat el nivell d'assistència i el circuit per mesurar l'autonomia?

Les subvencions estaran vigent fins més enllà de final d'any sempre i quan no s'esgotin els fons. Vegeu la nota de premsa del Ministeri d'Agricultura i Medi Ambient:

24.10.13

Enganxar-se els dits amb el cotxe

Igual que amb moltes altres coses en aquesta crisi econòmica, hi ha gent que s'ha enganxat els dits comprant un cotxe que després no poden pagar o mantenir. De fet, conec casos de molt abans i crec que és un fet cultural que forma part de la nostra cultura del cotxe.

La indústria del cotxe a través de la publicitat directa i a través d'un teixit empresarial molt ampli ha generat una passió pel motor per afavorir les vendes dels seus automòbils. A més, tots els governs han recolzat sempre aquesta indústria i en concret han donat ajudes a la indústria i a la compra de vehicles nous.

Dins d'aquest espiral consumista, molta gent ha volgut aspirar a tenir un cotxe esportiu, de gamma alta, un tot terreny, el d'aquesta marca o el d'aquella que encara té més prestigi, etc. Part d'aquesta gent, s'han trobat amb situacions com aquestes:
  • El manteniment del cotxe és molt car. Uns exemple, és molt car: canviar uns pneumàtics de perfil baix o els d'un tot terreny, les peces i el manteniment oficial d'algunes marques, etc.
  • Han tingut un accident que ha malmès el cotxe i la reparació és molt cara. Si no havien acabat de pagar el cotxe o l'assegurança no els hi cobreix el sinistre el tema es complica molt més.
  • Quan van fer números per comprar el cotxe només van comptar el seu preu i potser es van oblidar alguna de les següents coses: el combustible, l'assegurança, la neteja, els manteniments, les avaries, l'impost de circulació, la ITV, l'aparcament, les condicions del crèdit, etc
Resumint, molta gent va estirar més el braç que la màniga perquè pensava que algunes coses no passarien i el pitjor de tot és que un cop tens un cotxe entres en un cercle viciós sense sortida en que si el fas servir molt, et surt molt car, però si el fas servir poc et continua sortint car perquè els costos fixes són també elevats.

22.10.13

De cal Jan de la Llosa fins a la cabana dels Esparvers a la vall de la Llosa

Ressenya de l'ascensió a peu de la part superior de la vall de la Llosa seguint el camí dels Bons Homes.

Distància i desnivell: 14km +460m (anada i tornada pel mateix camí).

Accés: des Viliella s'agafa una pista de terra que ens porta fins al mas de cal Jan de la Llosa (on en determinades èpoques el propietari cobra per aparcar). També es pot deixar el cotxe prop del Salt del Molí i caminar un tros més.

Descripció:
Des de Cal Jan de la Llosa baixem al riu, el creuem per un pont i girem cap a l'esquerre per tal de remuntar-lo pel marge esquerre. De seguida trobarem una pista que ens ajudarà a remuntar la vall. Passarem una de diverses tanques que trobarem durant el camí i a mà esquerra veurem el castell de la Llosa i l'ermita de la Mare de Déu dels Àngels.

Més amunt trobarem una cabana de pedra anomenada la Farga (vegeu les dues primeres fotos).

Continuarem pujant fins que la pista s'allunya del riu per encarar la pujada a un tossal de pedra (el Pedró). Si estem atents, veurem un sender que fa drecera i ens tornarà a portar a la pista ja més amunt.

Deixarem un desviament senyalitzat (vegeu foto) cap a Viliella, Cap de Rec i els estanys de la Muga.


17.10.13

Triar bossa per la Brompton

Un amic em parlava de les diverses bosses de Brompton i la seva experiència amb elles i m'ha semblat interessant recollir-ho en un apunt. Em deia més o menys:
Bossa de compra (24 litres): la més versàtil i gran, però té un problema important: al plegar la bici l'has de deixar a terra, on no és estable i poden caure les coses de dins o embrutar-se.

C-Bag (25 litres): hi cap força cosa, te la pots posar a coll per plegar la bici. Però també és força voluminosa, de manera que si has de dur poca cosa et pot fer nosa.

Mini O-Bag (7 litres): és cara, però "resultona". El sistema de tancament i la corretja està mal aconseguits (molesta al tancar i pot sortir fàcilment). Això sí, tothom la mira pel carrer, es veu que és molt "cool"! A diferència de les altres dues, penalitza molt poc la pedalada (les altres es noten força). Hi cap més del que sembla. Tot i el preu, crec que paga la pena per la gran utilitat i que està feta per durar.

En tot cas, noto a faltar una bossa entre la C i la Mini. La S no té gran diferència amb la C. També que hi hagués un model més urbà (formal/fashion), però vaja, són bosses de qualitat fetes per durar, i realment van molt bé a l'estar ancorades sobre el quadre i no el manillar. Junt amb el plegat de la bici, és l'element diferenciador de la resta de bicis.

15.10.13

La Tilt elèctrica, la plegable elèctrica de Decathlon

Fa un any us parlava de la nova plegable de Decathlon, la Tilt que llavors encara no es trobava a les botigues catalanes i que presentava un disseny molt innovador començant per un disseny que permet un plegat extraordinàriament ràpid.

Ara veig que també hi ha una versió elèctrica de la bicicleta. El pes augmenta dels 13 fins als 23 kg i l'autonomia és una mica limitada: 30 km.

No tenim molts més detalls de la bici, en principi comparteix les característiques de les seves germanes plegables, només veig que porta una cadena convencional (enlloc de la corretja de goma) i que ve equipada amb un canvi intern automàtic de 2 velocitats que canvia quan es sobrepassen els 19 km/h.

Se'm fa difícil fer-ne una crítica més acurada sense haver provat cap de les bicis Tilt. El plegat sembla molt interessant, però no sé si la durabilitat de les peces serà l'adequada: per exemple els botons de plegat. D'altra banda, el sistema per fer-la lliscar no ha de ser gaire còmode amb la versió elèctrica degut al pes (vegeu vídeo a partir de 0:42).
 
El vídeo, gravat a Barcelona:


14.10.13

5 anys de Brompton!

I un munt de quilòmetres que no he comptabilitzat, al no portar el compta-quilòmetres, però que he gaudit molt!

En tot aquests temps, només he tingut una punxada en la que vaig haver de canviar cambra i coberta i no he tingut absolutament cap despesa addicional!

El manteniment ha estat posar oli a la cadena regularment, netejar la bici, alinear les pastilles de fre una vegada i també he hagut de collar més d'una vegada la tanca de la tija del seient.

Ara tocava canviar cables perquè el plegat els havia segat. També tenia un pedal esquerdat i posats a fer, també he canviat el seient per un dels de Brompton actuals i no l'antic que tenia (més rústic i amb algun petit desgast). Ah, i per fi he posat les Easy Wheels!

En definitiva, he fet una revisió a Cap Problema que ha inclòs una inspecció a fons, greixat de la bici, els canvis que us he comentat i ajustos diversos (tanca de la tija, canvi, frens, radis, etc). Ara la bici va de maravella!

Només un problema

La Brompton ha crescut. Plegada ara és més alta que abans, potser 10 cm més. Per què? Doncs perquè les easy wheels tenen un diàmetre més gran i sobretot perquè m'han posat un suport del seient que es subjecte a la punta de la tija i que no és regulable en alçada, però sí que sembla que permet regular la inclinació del seient.

11.10.13

Bookman USB Light

Llums per a bicicleta petits i recarregables de treure i posar. Poden ser un bon substitut del seus equivalents no recarregables que van amb piles de botó cares i contaminants.

Duren 25 hores en mode intermitent i 5 en posició fixa. N'hi ha un blanc per davant i un vermell per darrera. Es recarreguen amb un cable micro-USB subministrat.

L'únic inconvenient que els hi veig és la durada de la goma de subjecció i el fet que no sembla fàcil poder reparar si es trenca.

Més informació al web del fabricant: Bookman.

Vegeu també:

3.10.13

Volta per les bordes de Baiasca

Circuit a peu amb un paisatge espectacular i forces ombres si es fa de tarda. La presència de cursos d'aigua i la combinació equilibrada de boscos i prats amb flora abundant a l'estiu la converteixen en una ruta interessant que combina natura i patrimoni cultural. L'itinerari forma parts dels itineraris senyalitzats del Parc Natural de l'Alt Pirineu i s'anomena "Sant Bartomeu de Baiasca".

Distància, desnivell i dificultat: 4,1 km +235m amb alguns trams de sender una mica exposats.

Accés: sortint de Llavorsí per la C-13 en direcció a Esterri d'Àneu, trobem a mà esquerra un desviament i una carretera que ens porta primer a Barestui i després a Baiasca.

Descripció:

Del centre del poble surt un camí cap a l'est que passa entre diverses cases en molt mal estat. En sortir del poble segueix per un marge girant en direcció nord i finalment entrant a un barranc que remuntarem seguint uns pals indicadors. És un barranc humit, amb força vegetació i que les llums de la tarda li donen un encant especial. Anirem pujant i creuant el riu fins a deixar un camí a mà dreta per continuar pujant fins a les restes de l'ermita de Sant Bartomeu (vegeu les fotos).

Continuarem per la carena fina una borda i continuarem en direcció nord-oest per un camí una mica exposat entre prats amb força pendent. Finalment anirem a trobar el fons del barranc per canviar de vessant i pujar fins a una collada amb bones vistes que ens portarà a la vall per on tornarem.

Des del coll baixem entre prats cap al nord-oest fins arribar al fons de la vall, on per bosc canviarem de direcció i anirem paral·lels al riu. Ens acostarem al curs d'aigua en una ocasió quan el camí fa una ziga-zaga. Després, el riu cada cop ens quedarà més avall i a la vegada deixarem el bosc de bedolls i avellaners per passar a un paisatge una mica més rocós i sec. Anirem girant i baixant cap a l'oest fins a tornar a trobar el poble i descendir-hi per trobar el punt de sortida.

Bona part del camí de tornada transcorre per senders una mica exposats ja siguin camps amb força pendent o marges amb caigudes més o menys grans, per tant, hem d'anar en compte i tenir-ho present si anem amb nens.

2.10.13

De Músser al Roc de l'Àliga

Passejada agradable des del poble de Músser fins al Roc de l'Àliga on trobareu un espectacular búnquer amb molt bones vistes de la Cerdanya.

Distància i dificultat: 4km (anada i tornada) amb poc desnivell (+110m) i per pista. Al búnquer cal anar en compte amb les caigudes!

Accés: des de la N-260 a Martinet de Cerdanya, s'agafa la carretera de Lles fins a trobar el desviament de Músser.

Descripció:

Travessem el poble de Músser pel carrer principal i de seguida tindrem una visió força completa del recorregut que farem:  el nostre destí és un turó proper al poble que té unes antenes (vegeu la segona foto). De seguida agafarem una pista a mà esquerra que baixa i deixarem les indicacions que ens guien cap Arànser.  El nostre camí descendeix una mica cap al nord i va girant cap a l'oest i el sud-oest mentre va travessant, camps i petites zones de bosc. Passat un primer tram amb presència d'aigua, trobarem una cruïlla on agafarem el camí de la dreta que puja i en el següent revolt trobarem un primer búnquer amb un cercle a cel obert on es situaria una metralladora antiaèria o un morter.
Continuarem fins a un coll on deixarem una pista a mà dreta per continuar cal al nostre turó i en 100 metres trobarem una nova pista a mà dreta amb una tanca que impedeix l'accés als vehicles. Passarem pel costat de la tanca i ens endinsarem en un bosc i farem la pujada final fins al turó.

Abans d'arribar a les antenes trobarem un primer mirador i ja un cop a les antenes, veurem el búnquer del Roc de l'Àliga (vegeu 1a i 3a foto).


Podeu accedir a la part superior del búnquer amb una grimpada fàcil o usant unes túnel amb escales des d'una estància inferior. Val la pena pujar damunt de la fortificació per tenir millors vistes, però aneu en compte de no caure. També cal remarcar que les escales interiors estan molt desgastades (vegeu foto).

La tornada la farem pel mateix camí.

La línia Pirineus

El búnquer del Roc de l'Àliga forma part d'una línia defensiva de més de 10.000 búnquers que Franco va ordenar construir durant la post-guerra per defensar-se d'un possible atac aliat que mai es va produir i que si s'hagués produït, hauria arribat molt probablement per mar o per aire. Finalment, només es van construir 5.000 d'aquests búnquers. La Cerdanya és una via d'accés relativament fàcil i per això s'hi van construir moltes fortificacions distribuïdes en Centres de Resistència. El búnquer del Roc de l'Àliga és el centre de comandament i observació del Centre de Resistència de Músser.

Passeig pel torrent de Botelles

Una passejada a peu per la zona forestal entre Sabadell i Terrassa entrant en el bonic torrent de Botelles.

Distància i desnivell: 5,5km +200m.

Descripció:
Sortim del Centre d'Informació Ambiental de Bonvilar (CIAB) de Terrassa en direcció nord per una pista que surt de la l'àrea de lleure del CIAB. Aviat deixarem una pista a mà esquerra i continuarem cap a la dreta mentre gaudim de bones vistes de la Mola (vegeu foto). Deixarem una altra pista a la dreta i continuarem recte deixant dues pistes més a la dreta abans d'arribar a la carretera.

Creuarem amb compte i continuarem pel costat d'un camp tot girant cap a l'est i descendint ja per un sender cap al fons del torrent de Botelles. Trobarem una primera font i iniciarem el descens del barranc per un bonic sender que va creuant el rierol que ens acompanyarà un bon tros. Finalment sortim a una pista i  continuem rectes fins a trobar la forta pujada que ens durà fins a Sant Jaume d'Altura.
Sortim de l'església i paral·lels a la carretera en direcció oest. En un trencall girarem a la dreta per donar la volta a un camp enlloc d'anar a buscar la carretera. Deixarem altres camins i ens mantindrem paral·lels a la carretera i al costat d'un camp fins a acostar-nos definitivament a la carretera per creuar-la.

Blinker Grips: punys amb llum al manillar de la bici

Els BlinkerGrips són punys pel manillar de la bici amb un llum LED incorporat que serveixen com a llums de posició lateral i també com a intermitents.

Aquests punys són un complement de seguretat i no exclouen l'ús d'enllumenat a davant i darrera de la bici i tampoc no implica deixar de senyalitzar amb els braços. Veig que com a intermitent, la seva visibilitat és reduïda, però com a llum de posició lateral és un bon complement. Entenc que els llums de posició lateral per a bicicletes no estan en cap normativa i per tant no hi ha d'haver cap problema als portar-los.

Sembla que hi ha una versió que enlloc d'usar piles poden fer servir una dinamo de boixa o per exemple, la bateria d'una bici elèctrica.

1.10.13

En estan escanyant!

Un cop més, ens demostren que no ens volen. Els pressupostos generals de l'Estat espanyol pel 2014 preveuen retallar un 8% les inversions, però les inversions a Catalunya cauran un 25% respecte l'any anterior deixant la inversió a la mitat del que fixa l'Estatut de Catalunya. A més, tradicionalment a Catalunya, l'estat només executa de mitjana un 77,4% del pressupostat, en general un 10% menys que la mitjana de la resta de comunitats.

Si a tot això, li sumem un finançament injust i els impagaments de l'Estat, tenim un any més, un nou capítol de l'escanyament de Catalunya que repercuteix directament en la qualitat de vida dels ciutadans. Parlaria de les inversions a Rodalies, de carrils bici, de vies verdes, de desenvolupament local, de transport públic i de tantes altres coses que quedaran dins d'un calaix.

Suposo que ja compten que l'any vinent no hi serem, però potser això serà una nova decepció pels que esperen la tercera via o pels que encara creuen que podem canviar Espanya.

Un cop més, ens demostren que no ens volen i menys, tal com som. 

Barcelona City Challenge

Els districtes de Barcelona competeixen per veure quin fa més quilòmetres damunt de la bicicleta! El Barcelona City Challenge és un concurs que clou els actes de la Setmana de la Mobilitat i que consisteix a comptabilitzar els km que recorren els ciclistes de la ciutat. Per participar, només cal inscriure's i escollir el teu districte (que és com escollir equip, no cal que hi visquis ni que hi circulis en bici ni que hi treballis). Després cal baixar-se l'aplicació per mòbil PlayToRide (o la versió per iPhone) i enregistrar amb el GPS tots els desplaçaments en bici.



L'incentiu per tot plegat són premis pels participants, i col·lectivament, de la informació emmagatzemada, se'n treu una "aranya de trànsit": una fotografia de la mobilitat en bici que permet estudiar com es mouen els ciclistes i que ben usada permet millorar les infraestructures ciclistes.

Si teniu una mica de memòria, recordareu que diverses ciutats europees van competir l'any 2012 i tot i no guanyar, en vam treure unes dades molt interessants:

Vegeu també