5.11.14

Un país que inverteixi en infraestructures per a la bicicleta

Poques vegades ens pregunten què volem i diumenge tenim l'oportunitat de donar la nostra opinió sobre el nostre futur. Potser no serà de la manera que esperàvem, però no deixa de ser una oportunitat perquè la nostra opinió consti i es pugui comptar. Si som molts, serà un pas definitiu.

I en aquest nou país, vull un nova manera de fer que em permeti expressar la meva opinió més sovint. Vull que se'm pregunti, vull tenir l'opció de decidir sempre. I això, i tantes altres coses, serà més fàcil d'aconseguir en país petit on el nostre govern jugui a favor nostre i no en contra.

Ja fa 10 anys que parlo de mobilitat sostenible en aquest blog i sempre he acabat veient que el govern espanyol ha estat un impediment pels canvis en la mobilitat, alguns exemple ràpids que em vénen al cap són: la lentitud i la decepció de la reforma de la normativa obsoleta de trànsit, l'ofegament econòmic en inversions que pateix Catalunya, el finançament dels Ajuntaments, els despropòsits en les infraestructures ferroviàries de rodalies i d'alta velocitat, els peatges, la xarxa de metro, els ajuts insostenibles a la renovació de cotxes, la manca de lideratge per atacar els problemes de contaminació i salut, etc.

No m'allargo en cadascun del temes, si voleu pregunteu. També hi ha molts despropòsits a les institucions catalanes, hi tant, però aquest que he comentat depenien principalment del govern espanyol.

Vull un país que inverteixi en infraestructures per a la bicicleta i que faci moltes més coses i crec que serà més fàcil sí que aquest país és una Catalunya independent. Per això, diumenge intentaré fer sentit la meva veu un cop més, i et proposo que tu també donis la teva opinió sigui la que sigui. Si ho fem, tots aconseguirem una societat més justa, més democràtica. Fins diumenge!

1 comentari:

John Lirween ha dit...

Comparteixo el teu punt de vista! Jo habitualment m'he de desplaçar, intento fer el mínim possible amb el cotxe... però les últimes 5 vegades que ha intentat anar a l'aeroport, fent la marató de combinacions (FGC, Metro, Rodalies i bus) casi perdo el vol. I això que ja hi vaig amb un munt d'hores d'antelació! És increible que una ciutat com Barcleona no pugui tenir un aeroport amb una conexió ferroviària (o ja des d'altres indrets, on has d'acabar passant per l'embut de Barcelona ciutat...)

Vegeu també