7.10.15

Entendre la desobediència ciclista a Amsterdam, una mica de reflexió

Avui us presento un interessant audiovisual de 6 minuts que justifica la desobediència dels ciclistes a les lleis i la poca disposició de les autoritats per fer-les complir als Països Baixos. Aquest potser seria l'aspecte més polèmic del vídeo vist des la nostra òptica. Feu-li una ullada a veure que us sembla (és en anglès):


L'audiovisual explica una diferència notable entre la legislació holandesa i per exemple l'espanyola (i que des dels col·lectius ciclistes sempre s'ha defensat), i és que a Holanda en cas d'accident entre un cotxe i una bici, el cotxe sempre és culpable per defecte, passa el mateix que aquí amb els vianants. Això fa que allà els cotxes siguin molt més curosos amb els ciclistes i els vianants.

Anant a la part més polèmica, el narrador suggereix que aquesta desobediència i aquesta tolerància policial té diverses conseqüències positives:

  • La policia es centra en els delictes importants i no en petites faltes administratives.
  • Fer complir les normatives molt estrictament, en el fons, desincentiva l'ús de la bicicleta (de forma similar a com ho fa el casc obligatori).
  • Les infraestructures ciclistes queden petites en hores punta i l'ocupació de parts addicionals de l'espai públic, ajuda a evitar col·lapses.
  • El conductors d'altres vehicles estan molt acostumats a certes conductes dels ciclistes i per tant no hi ha més accidents.
  • Incentivar l'ús de bicicleta és una de les millors polítiques de salut pública, i com més bicicletes, més baixa la taxa d'accidentalitat ciclista.
Fins ara, tenia molt clar que els casc obligatori desincentiva l'ús de la bicicleta, però no era tant conscient que com més es regularitza la bici i més es fa complir la llei, en el fons més traves es posen al seu ús i per tant es desincentiva. Uns exemples:
  • La majoria d'ordenances de circulació (i de forma genèrica el codi de circulació) no permeten la circulació per les voreres. I si no fos per la desobediència, molts infants no podrien circular per les voreres. De fet, a Barcelona, l'última modificació permet als menors de 12 anys anar per la vorera i també als seus pares o acompanyants majors d'edat.
  • De forma similar, l'antiga ordenança de Barcelona no permetia portar més d'un dispositiu homologat per portar infants, és a dir, només permetien portar un sol infant en una cadireta. A la pràctica, és relativament fàcil posar dues cadiretes a la bici. També hi ha moltes restriccions en l'ús de remolcs per infants que vénen del codi de circulació.
  • Tampoc es permet portar persones al portaequipatges de la bici, però un cop més la gent ha de triar entre desobeir o no agafar la bici.
Acabo amb un parell de cites del final del vídeo:

La cultura ciclista és alguna cosa més que carrils bici. És un equilibri complicat entre les infraestructures, les polítiques i el compliment de la llei o la seva desobediència.
És la desobediència ciclista un indicador d'un bon sistema de transport actiu? Si els ciclistes es senten prou segurs com per travessar els semàfors en vermell sense preocupar-se pels accidents i per les multes, no serà que el sistema funciona perfectament? No tinc resposta per aquesta pregunta.

Vegeu també