27.2.15

Volta per la pedra seca de Rellinars

Passejada a peu pels voltats de Rellinars visitant un munt de barraques de Pedra Seca i unes quantes fonts. Correspon a l'itinerari SL-C 57 "La pedra seca" del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i com a tal, està senyalitzat.

Distància i desnivell: 6 km +180 m sense dificultats.

Descripció:

Sortim de l'Església de Rellinars (de Sant Pere i Sant Fermí) situada al afores del poble, havent de creuar la riera de Rellinars. Ens dirigim cap al nord i agafem la pista asfaltada de l'esquerra i deixem a la dreta una pista de terra per on tornarem després. Passem entre els masos de Ferreres i el del Gibert de Baix i per sota de l'ermita de Sant Felip Neri (primera foto). En la següent corba, deixem l'asfalt i agafem a la dreta una pista de terra que remunta la riera de l'Esbarzer.
Can Gibert de Dalt
Deixarem a esquerra i dreta alguna pista i algun camí i continuarem sempre prop de la riera o fins i tot per dins del lli de la riera. Trobarem la font de l'Esbarzer i després si anem atens ja veurem les primeres barraques de pedra seca de planta circular. La de Pere Barqué està senyalitzada, com altres que trobarem pel camí. En una corba tancada, deixarem la pista que s'endinsa en un torrent (torrent de la Font del Bosc) i agafarem la pista de mà dreta (que va cap al torrent de Casajoana). Poc després trobarem el indicador per pujar fins al Casot (les restes d'una construcció). I més endavant, vindrà un nou desviament per anar a la font del Càntir, situada dins una balma on un càntir ha estat encastat al sostre de manera que l'aigua hi raja.
Font del Càntir i Casajoana
Continuarem pel torrent principal i trobarem un parell de barraques, la segona serà la de Casajoana, més gran que les anteriors i de planta quadrada. Passada aquesta barraca pujarem fins al mas de Casajoana on hi ha una petita font i safareig. A partir d'aquest punt, comença la baixada per una vall diferent (el torrent de la Font d'en Sala). Ens mantindrem sempre en la pista més marcada fins arribar al fons d'aquesta nova vall i al camí d'accés del mas de Can Gibert de Dalt que abans hem vist per l'altre cantó.

23.2.15

Quin mitjà de transport és el més saludable?

Com afecta la contaminació a les persones que utilitzen diversos mitjans de transport? Diversos estudis han anat posant de manifest, que al contrari del que sovint es pensa, en bici es respira menys contaminació que en cotxe.

Aquest cop és un estudi de Healthyair.og en el que s'ha mesurat amb equip portàtil, l'aire aspirat per 4 persones que feien la mateixa ruta per Londres a la mateixa hora amb els mitjans següents: un cotxe, un bus, a peu i en bici.
A la vegada, 2 persones més, feien en bici i a peu, una ruta alternativa més tranquil·la entre els mateixos punts d'inici i fi.

Els resultats
  • El conductor de cotxe va ser el que significativament més contaminació va respirar i això que el temps del trajecte va ser relativament curt (va arribar després que les bicis).
  • El viatger de l'autobús va ser el segon més exposat a la contaminació. Tot i que bastant menys que el conductor del cotxe i tot i trigar uns 10 minuts més.
  • El vianant que va seguir la mateixa ruta, va trigar el doble que el cotxe, però va absorbir la mitat de contaminació que el conductor.
  • El ciclista que circulava per la calçada per la mateixa ruta que el conductor, va arribar 13 minuts abans que el cotxe, havent absorbit 1/8a part de la contaminació del conductor del cotxe.
  • El vianant i el ciclista que van agafar la ruta alternativa (sense tant de trànsit), van inhalar un terç i un 30% menys que el seus col·legues, respectivament.

19.2.15

Camins del desig

Rambla del Celler, St Cugat (Foto d'Ernest Vidal)
Avinguda Diagonal a Zona Universitària
Les línies o els camins del desig són els camins que es creen com a conseqüència del pas de les persones (normalment a peu o en bici). Habitualment, aquests camins són dreceres (els camins més ràpids) entre dos punts. Quan aquestes dreceres es realitzen sobre una superfície tova, el seu ús és molt visible.

En bicicleta, sovint el camins del desig es visualitzen quan els ciclistes abandonen el carril bici perquè el seu traçat no és prou útil (recte) o prioritari (semàfors, etc). Malauradament, això passa sovint a casa nostra i no em cansaré de reivindicar itineraris ciclistes ben connectats, rectes, de qualitat i amb prioritat respecte als vehicles de motor.

Sovint em queixo que als vianants i a les bicicletes se'ns fa donar voltes innecessàries. Són dissenys que aplicats al cotxe provocarien dimissions immediates, però que per a altres mitjans de transport no passa res. Les excuses per aquestes solucions urbanístiques són diverses i pintoresques: una suposada seguretat, que el disseny és més bonic o agradable, la fluïdesa del trànsit (de la resta de trànsit), etc.
Hospital de Bellvitge

Dins la mobilitat i l'urbanisme, també trobem tècnics que tenen en compte els camins del desig i els consoliden com a camins. Fins i tot, diuen que en alguns països nòrdics, aprofiten les nevades, per veure per on trepitja la gent.

18.2.15

Els 3 Regnes en BTT

Voleu conèixer en BTT el Parc Natural de la Tinença de Benifassà, el dels Ports i la comarca del Matarranya? Els 3 Regnes en BTT és una ruta per etapes que us permet fer un tast en 2 o 3 dies d'aquests fantàstics paisatges de muntanya.

Hi ha modalitat de 2 i 3 etapes, sempre amb uns 58-67 km i un desnivell positiu de 1.550-2.200 metres per etapa.

I si us agrada la zona (que us agradarà), hi podeu tornar a peu (o corrent) fent la ruta germana els 7 pobles o provant alguna de les rutes que tinc ressenyades al blog per aquesta zona!


Vídeo de la 7Pobles - 3Regnes que il·lustra alguns dels paisatges que us trobareu:



16.2.15

Augment de les bicicletes de càrrega a Barcelona

Se'n veuen més, són més fàcils d'adquirir, el seu preu és més assequible i són pràctiques si tens on desar-les. Aquestes són les claus de l'augment de les bicicletes de càrrega que se suma a l'augment de la bicicleta en general. I si la nostra bicicleta no és de càrrega, sempre hi podem fer adaptacions o li podem afegir un remolc. Aquí en teniu un petit recull fotogràfic:

13.2.15

CAT700: de la Val d’Aran al Delta de l’Ebre en 5 dies o menys

CAT700 és una prova ciclista fora d’asfalt, de llarga distància, no competitiva, amb caràcter d’autosuficiència i non-stop. Així doncs, es tracta de recórrer els 622 km entre la Val d'Aran i el Delta de l'Ebre en un màxim de 5 dies i sense ajuda externa.

Fent una ullada a l'itinerari i la galeria de fotos, ja es veu que la prova comença i acaba amb alguns dels millors paisatges de les nostres muntanyes: surt de la vall d'Aran per la vall de Montgarri i arriba al Delta de l'Ebre després d'haver travessat els Ports.
La setmana vinent teniu un parell de cites per conèixer la prova amb més detall:


Actualització 5/3/2014:

CAT400: D'Àger al Delta de l'Ebre en 4 dies

La CAT400 és la germana petitat de la CAT700, són 390 km i 7.000 m de desnivell positiu amb la mateixa filosofia que la CAT700, però molt més assequible.

9.2.15

Oclot: el primer servei de paqueteria ecològica de la Garrotxa

Oclot és un nou servei de missatgeria i paqueteria ecològica que dóna servei a Olot i rodalies, des Sant Esteve d’en Bas fins a Sant Joan les Fonts.

Realitza els serveis amb bicicletes convencionals o de càrrega com la que veieu a la fotografia, una Bullit, que permet transportar fins a 70 o 80 kg de pes.

Veig que per les zones de repartiment, fa ús de la Via Verda del Carrilet, i penso en alguns trams que deuen ser molt agraïts de fer si el temps acompanya!


El passeig de la riera de Vallforners

Des del poble de Cànoves, podem remuntar els curs de la riera fins a l'embassament de Vallforners. És un camí ombrívol, ben marcat i habilitat els últims anys, que creua diverses vegades la riera i passa per les restes del castell de Cànoves.

Distància: 3,7 km +200 m (només anada).
Punt de sortida: Cànoves (Vallès Oriental)

Descripció:

Sortim de l'església de Cànoves pel carrer de Vallforners i aviat (150 m) trobem a la dreta un camí senyalitzat que baixa cap a la riera. El camí travessa la riera diverses vegades i en algun cas s'allunya agafant una pista. Pujarem fins a les restes del Castell de Cànoves i passarem pel costat d'una casa (sembla que ens hi fiquem dins). Continuarem per una pista i després passarem per un aparcament (on es paga els caps de setmana quan la circulació per la vall està restringida). El camí creua finalment la pista principal de la vall i continua pel seu costat per després allunyar-s'hi i no tornar fins a un nou aparcament situat al peu de l'embassament. Una curta, però intensa pujada per la pista ens portarà fins a la presa (50 metres de desnivell en 300 metres).

Vegeu també