27.5.15

Bicicletes vs Cotxes



S'estrena a Catalunya el documental "Bicicletes vs Cotxes" del director suec Fredrik Gertten. Podeu cercar la llarga llista de sales (poblacions, centres culturals i cinemes) que projecten la pel·lícula, en alguns casos, de forma gratuïta.

26.5.15

Val la pena el Bicibox?

He escoltat diverses reflexions sobre el Bicibox donat el seu cost, el seu ús i l'espai urbà que ocupa. D'entrada, haig d'admetre que hi ha un component sentimental que em fa ser reticent a eliminar una infraestructura ciclista quan costa molt que les administracions públiques inverteixin en la mobilitat en bicicleta. Dit això, hi ha una necessitat creixent d'aparcar bicicletes i tot un parc de bicicletes que no s'atreveix a sortir al carrer si no té un estacionament segur on aparcar.

Antecedents

Detall d'un mòdul de Bicibox exposat al
Congrés de la Bicicleta a Girona
La principal infraestructura que cal per fomentar l'ús de la bicicleta són els carrils bici que han d'estar interconnectats, ser de qualitat i tenir prioritat davant d'altres mitjans de comunicació. Com que això als polítics els hi costa (perquè han de treure espai al cotxe), a vegades s'inventen altres sistemes que no són especialment barats com el Bicing o el Bicibox. El Bicing va impulsar força l'ús de la bicicleta a Barcelona, però a costa d'un finançament més elevat del que tenen altres mitjans de transport. Davant d'aquest èxit, els municipis de l'àrea metropolitana van demanar també un servei de bicicleta pública. Va sortir a concurs, però va quedar desert per diversos motius (tots econòmics). Com que hi havia una partida econòmica dedicada a la bicicleta, L'AMB va decidir impulsar la xarxa d'aparcaments Bicibox.

Els robatoris de bicicletes són el principal motiu de desincentivació de l'ús de la bicicleta i per tant lluitar-hi ajuda a fomentar la bici.

21.5.15

Corrent pel carril bici? No, si us plau!

El córrer s'ha popularitzat molt en els últims anys, però la bicicleta urbana també. El carrils bici sovint són estrets i no permeten els avançaments entre ciclistes o el trànsit còmode de bicicletes de càrrega, només falta haver d'esquivar vianants despistats i corredors que hi corren a propòsit.

Si ets corredor, per què no has d'anar pel carril bici?
  • Perquè està prohibit (1).
  • Perquè vas més lent que una bicicleta (2).
  • Perquè dificultes la circulació de les bicicletes.
  • Perquè tens rutes alternatives a les voreres.
  • Perquè no és saludable córrer en els carrils bici situats prop del trànsit. La contaminació és molt elevada i respires molt més aire que un ciclista (3).
  • Perquè, en aquest sentit, el més saludable és evitar les grans avingudes: Diagonal, Paral·lel, Gran Via, Meridiana, etc.
  • Perquè el millor per córrer són els parcs on el sòl sigui terra compactada i la qualitat de l'aire sigui millor.
(1) Legalment està prohibit. Normalment, ho prohibeix la senyalització, ho prohibeixen la majoria d'ordenances municipals i ho prohibeix el codi de circulació. Legalment, no hi ha diferència entre córrer i caminar. Només es pot utilitzar un carril bici quan està indicat amb senyals de cohabitació on hi ha també el vianant i normalment això passa en vies verdes i camins verds.

(2) La velocitat d'un corredor es situa entre els 10 i el 15 km/h (entre 6 i 4 minuts el km) i la d'una bicicleta entre 15 i 25 km/h.

(3) La contaminació disminueix en augmentar la distància del focus emissor. Es recomana allunyar-se un mínim de 10 metres per aconseguir que la contaminació baixi significativament.
Per tot això, quan veiem espots publicitaris com aquests, ens enfadem:

20.5.15

Fent repàs abans de les eleccions locals

Diumenge hem de votar i un dels criteris que us proposo per triar el vostre vot és la política de mobilitat, i en concret, si han afavorit l'ús de la bici o per si per contra no han fet pràcticament res i en les actuacions urbanístiques han afavorit l'ús del cotxe. També us proposo que consulteu els programes electorals dels partits i mireu quines propostes fan.
Algunes entitats d'usuaris de la bicicleta d'arreu han fet propostes i han interpel·lat als partits polítics perquè es posicionessin respecte les propostes. Al final d'aquest apunt teniu alguns enllaços.

Posem ara alguns exemples que potser coneixeu, vosaltres jutjareu:

Barcelona

Començo per la ciutat més coneguda per la majoria de vosaltres. Els quilòmetres de carril bici han augmentat i hi han noves connexions que abans no existien, però la part negativa és que també han desaparegut alguns carrils i algunes segregacions, però sobretot el problema és que la qualitat dels carrils bici deixa molt a desitjar i normalment el problema és que es continua donant prioritat al cotxe en tots els sentits.

L'Hospitalet de Llobregat

La segona ciutat més poblada de Catalunya porta 4 anys sense construir cap nou carril bici i sense millorar la seva xarxa ciclista que malauradament té multitud de defectes que s'han comunicat a l'Ajuntament en diverses ocasions.

Cornellà de Llobregat

4 anys després d'haver fet una pintada de carrils bici (literalment) no s'ha millorat cap dels nombrosos punts negres que diverses entitats i ciutadans han denunciat. Algunes línies damunt de l'asfalt comencen a desaparèixer. Tampoc em consten nous carrils bici.

18.5.15

Baròmetre Europeu de la Bicicleta 2015

L'ECF acaba de publicar la segona edició del baròmetre europeu de la bicicleta, un rànquing de 30 països europeus que té en compte 5 factors: l'ús de la bici, la taxa d'accidentalitat ciclista, les vendes de bicicletes, el número de viatges de cicloturisme fets per turistes i els membres de col·lectius ciclistes.

Com que Catalunya encara no apareix al rànquing, he anat a mirar Espanya i veig que ha avançat una mica fins a la posició 18. En els 5 àmbits sembla haver pujat una mica. La sinistralitat força baixa ajuda a compensar la 21a posició en l'ús de la bicicleta.

El rànquing

Posició País Posició País Posició País Posició País
 1  Denmark  10=  Slovakia  19  Estonia  28  Romania
 2  Netherlands  UK  20  Poland
 3  Sweden  12  France  21=  Bulgaria
 4  Finland  13  Luxembourg  Ireland
 5  Germany  14  Czech Republic  Latvia
 6  Belgium  15  Lithuania  24=   Greece
 7  Slovenia  16  Croatia  Malta
 8  Hungary  17  Italy  26  Cyprus
 9  Austria  18  Spain  27  Portugal


13.5.15

Quant li costa a la societat cada km realitzat en cotxe?

Doncs 0,16 € segons un estudi, i en canvi, anant en bicicleta la societat guanya 0,16 € per cada km recorregut.

Tot això surt d'un estudi danès que calcula el cost-benefici d'aquests 2 mitjans de transport per la societat incloent paràmetres com: la salut, la contaminació, els accidents, les infraestructures, etc.

També suma el cost públic i privat a la vegada, és de 0,50 € per cada km en cotxe i l'impacte de la bicicleta és de 0,08 € per km.

En definitiva, anar en cotxe és 6 vegades més car que anar en bicicleta.


12.5.15

L'efecte del casc obligatori per menors a Suècia

Com que a Espanya s'ha aprovat l'obligació dels menors de 16 anys de dur casc, és molt interessant comentar el que ha passat a Suècia que ho van aprovar l'any 2005 i que ara ja tenen dades per poder-s'ho mirar amb perspectiva.

D'entrada, la reducció dels traumatismes cranials en nens és comuna pels vianants, conductors de cotxe i ciclistes sense que l'obligatorietat del casc hagi alterat la tendència (ho podeu veure al primer gràfic).

10.5.15

Voltant per Girona

La xarxa ciclista de Girona encara és força reduïda per la seva extensió (26,9 km), però tot i així les bicicletes es veuen arreu de la ciutat. Hi ha diversos factors que intueixo que hi han ajudat: ser una ciutat universitària, tenir diversos rius que la travessen i que proporcionen rutes per creuar la ciutat, ser el nexe de dues importants vies verdes, tenir força tradició de ciclisme esportiu, tenir un moviment associatiu ciclista important i la implantació de la Girocleta, entre d'altres motius.

Pel que fa a la qualitat de les infraestructures, diguem que és discreta, falten segregacions, continuïtat, senyalització d'orientació i prioritat per la bici.

A continuació teniu un recull fotogràfic i comentat que analitza diversos punts, en mostra les mancances i en suggereix canvis.

Els carrils bidireccionals urbans donen forces problemes i si a més són a la vorera i sense segregació, el conflicte amb els vianants està servit. La mala ubicació d'aquest carril bici a la vorera propicia la invasió per part dels vianants. Segurament el problema és la falta d'inversió, el carril bici es va pintar quan hagués estat necessari moure la filera d'arbres.

5.5.15

Si vas en cotxe, millor amb casc!


Tots sabem que els cotxes són perillosos i que els accidents de trànsit són encara molt nombrosos. El que potser no sabíem és que la meitat de les lesions craneoencefàliques greus es produeixen dins d'un vehicle a motor. Moltes d'aquestes morts i greus lesions es podrien evitar amb l'ús del casc dins del cotxe. Ni que fos per salvar només un vida ja valdria la pena, al cotxe, posa't el casc!

I si entre tots ho impulsem, podem aconseguir que l'obligatorietat del casc dins del cotxe es reguli per llei!

Vegeu també