5.12.16

Montcada progressa adequadament

Sembla que Montcada ha fet els deures i en pocs anys ha passat de no tenir pràcticament infraestructures per a la bicicleta a tenir-ne forces i usant solucions similars a les que s'estaven usant a Barcelona.  El passat mes de novembre, vaig tenir l'oportunitat de fer una visita a la xarxa ciclista de la ciutat guiada per un tècnic municipal en el marc d'unes jornades de la Diputació de Barcelona i vaig aprofitar per fer fotos, muntar un vídeo i fer arribar al tècnic totes les coses que veia que podien millorar!

En general, em va agradar que s'ha cercat la continuïtat de la xarxa usant tot tipus d'opcions i que hi ha força senyalització. Arribar a l'estació i trobar una calçada amb "sharrows" que desemboquen en un carril bici dóna d'entrada molt bona imatge! A continuació en teniu un recull gràfic comentat:

Aparcament de bicicleta amb forma d'U invertida que permet l'aparcament de motos. No em sembla la millor opció, però esperem que l'augment de la bici aviat pugui ser un aparcament exclusiu per a bicicletes!


Carril bidireccional. A vegades falta segregació o la segregació és poc efectiva i a vegades s'usa la rigola com a part del carril.

Carrer de vianants on es permet que la bici circuli en ambdós sentits, però falta indicar-ho a l'entrada.

23.11.16

Terrassa: 4 mesures de promoció de la bicicleta

Guies ciclistes aturant el trànsit
Després de l'anàlisi de les infraestructures ciclistes de Terrassa, calia explicar que tot i que els carrils bici són imprescindibles, cal fer una promoció de la bici de forma integral. Per això, he seleccionat quatre mesures força innovadores que es fan servir a Terrassa per promoure l'ús de la bici.

Formació ciclista a les escoles

Un programa municipal permet fer una formació ciclista als alumnes de final de primària o de principi de l'ESO. Aquesta formació inclou formació teòrica a l'aula, pràctica al patí i circulació en trànsit obert (6 hores en total). El model està basat en el Bikeability anglès i des de l'any 2011 ha format més 1.800 alumnes.

Habilitació de guies ciclistes

Bicicleta humana, Terrassa 2016 (Foto: BiTer)
La llei permet habilitar temporalment a ciutadans com a agents de regulació del trànsit. Aquesta figura s'usa sovint en actes populars, però a Terrassa han anat més enllà i imparteixen cursos i fan exàmens per habilitar (i revalidar) ciutadans com a guies ciclistes per 4 anys.
Aquests guies treballen de forma voluntària i estan autoritzats i identificats per a poder tallar el trànsit en pedalades populars i altres actes similars i alliberen la policia local d'aquests tasques.

Amonestació de conductors

L'assetjament de ciclistes és poc habitual, però passa de forma regular. També és habitual que hi hagi ciutadans que desconeguin la regulació del trànsit a una ciutat. L'associació local de ciclistes, BiTer, ha arribat a un acord per formalitzar un protocol pel qual qualsevol ciclista pot presentar una queixa amb les dades del vehicle infractor o assetjador a la policia local. La policia llavors, pot fer una amonestació verbal posant-se en contacte amb els conductors terrassencs.

22.11.16

Volta per la Plana del Rosselló: de Perpinyà a la Platja de Canet i tornada per Santa Maria i Bompàs

Ruta circular molt recomanable que combina camins rurals i carrils bici entre camps i vinyes, castells, pobles bucòlics o elements naturals com l'estany de Canet o el riu Tet. El Canigó sovint nevat i les Alberes que entren el mar acaben de configurar un paisatge divers.

Perpinyà i el Canigó des del Castell Rosselló
Itinerari: Perpinyà (El Castellet) - Castell Rosselló - Canet de Rosselló - Platja de Canet - Estany de Canet - Platja de Canet - Santa Maria de la Mar - Vilallonga de la Salanca - Bompàs - Perpinyà.

Distància i desnivell: 43 km i 100 mD+, si comenceu a l'estació i aneu també a les cabanes de pescadors de l'estany de Canet, us sortiran 50 km, si feu algunes de les dreceres proposades escurçareu de 2 a 4 km la ruta. La ruta va ser realitzada amb bicicletes Brompton de 3 velocitats.

Accés: podeu arribar a Perpinyà en tren. El d'alta velocitat triga 1h15 des de Barcelona. També hi ha trens convencionals. L'estació queda a menys de 2 km del punt d'inici, el Castellet.

14.11.16

Un més del barri: La història de Trixi


Trixi es va fundar a finals dels anys 90 i va ser la primera iniciativa de transport de persones sostenible a Barcelona. 20 anys més tard, aquest document vol recollir l'esperit d'una època en la que Barcelona vivia immersa en la sensació de que les coses podien ser diferents. Trixi és un dels tants protagonistes d'aquesta Barcelona somiada.

Gràcies per compartir tanta il·lusió amb nosaltres

24.10.16

Quin problema hi ha amb els carrils bici a la mitjana d'un carrer?

Avinguda del Paral·lel
Durant un temps, Barcelona ha tornat a donar rellevància a un tipus d'itinerari ciclista no gaire habitual, el carril bici bidireccional a la mitjana d'un carrer de doble sentit. Passeig de Sant Joan, Paral·lel o abans Marina en són exemples clars.

De moment, no s'ha fet cap altre carril bici d'aquest tipus a Barcelona, però molts dissenyadors urbans tenen la temptació d'usar aquest model perquè té menys interferències amb el trànsit motoritzat (cotxes, motos, i també amb les parades d’autobús), a vegades s'hi inverteixen menys diners i diuen que hi ha menys conflictes amb les bicicletes. Però, és realment així? I quins problemes té aquest tipus d'infraestructura respecte a altres solucions?

Cruïlles i connexions

El problema més gran d'aquesta solució és que gestionar les cruïlles i tots els girs possibles dels diversos mitjans és un infern. Un exemple extrem és quan es creuen 2 carrils bici bidireccionals com passa a l'encreuament de Marina i avinguda Icària (vegeu anàlisi de Marina).

El carril bici central queda aïllat dels carrers laterals i de les voreres. Què ha de fer un ciclista si vol girar a esquerra o a dreta? Moltes vegades no hi ha espai suficient per a què el ciclista s'esperi per fer un gir i moltes vegades (per exemple a Paral·lel) als passos de vianants no hi ha pas ni semàfor de bicicletes. Com ho ha de fer un ciclista per incorporar-se o sortir del carril bici?

En aquestes dues fotos d'un carril bici de Terrassa, podem veure com es preveu el gir a la dreta, però no el gir a l'esquerra.

Carril bici adossat a la mitjana que preveu el gir a la dreta tant amb zones d'espera quan el semàfor és verd (1a foto) i zones d'aturada avançada amb semàfor vermell (2a foto).

Seguretat i amplada

Una altra problemàtica és la relacionada amb la seguretat i les mides del carril bici. D'entrada, circular enmig del trànsit no dóna gaire sensació de seguretat, però si parlem objectivament, en un carril bici a la mitjana tens el doble de possibilitats de que un vehicle a motor envaeixi el carril bici comparat amb un carril bici adossat a la vorera.

Aquí l'amplada del carril bici i de l'espai lateral de seguretat són factors clau. També el tipus de segregació física. L'amplada ha de permetre que bicicletes de càrrega s'hi creuin amb seguretat i a les cruïlles hi ha d'haver illetes on els ciclistes puguin esperar per girar sense molestar als vianants.

Recordeu que un bon indicador de la qualitat d'una infraestructura ciclista és que hi circulin infants. Deixaríeu que el vostre fill circulés per un carril com aquests?

Conductes que dificulten la circulació de les bicicletes


Una mica de recull visual de conductes diverses que dificulten o posen en perill la circulació de bicicletes.  He triat un vídeo de cascuna, però hi ha moltes variants, el vídeo final és un exemple de la varietat de situacions que ens trobem els ciclistes.

Aparcament i aturades il·legals
 
Quedar-se aturat en cruïlles

21.10.16

En bici sense edat. El Dret a Sentir el Vent als Cabells.

Una iniciativa genial que arriba a casa nostra! En bici sense edat és un projecte de voluntariat per retornar a la gent gran la capacitat d'anar en bicicleta quan per dificultats de mobilitat ja no hi poden anar:
En Bici Sense Edat és una iniciativa senzilla però innovadora, impulsada en 2012 per Ole Kassow, a Copenhage: Cycling Without Age.
L’idea que origina el projecte és simplement la de retornar la capacitat d’anar amb bicicleta a la gent gran, tenint en compte les dificultats de mobilitat d’aquest col·lectiu. [...]

15.10.16

Semàfors per a bicicletes poc clars a Barcelona

En els últims anys, a Barcelona s'han instal·lat semàfors exclusius per a bicicletes en moltes cruïlles dels carrils bici de la ciutat. Aquests semàfors són d'una mida més petita que la resta i per tant menys visibles, i a la vegada, estan situats en pals on hi ha altres semàfors.
El semàfor de bicicleta és pel
gir a la dreta, però no queda clar.
En definitiva, aquest semàfors que haurien de facilitar i prioritzar la circulació de bicicletes no sempre són fàcils d'interpretar i poden donar peu a accidents greus. A continuació repasso algunes casuístiques amb les que m'he anat trobant.

Semàfors que permeten el gir

El problema d'aquests semàfors és que no sempre s'indica prou bé que el semàfor fa referència només al gir. Si el ciclista continua recte enlloc de girar, es pot produir un accident greu. La primera foto de la dreta n'és un exemple (Diputació/Vilamarí).

6.10.16

Provant una elèctrica plegable sense marxes

Fa poc vaig poder provar la Freel Z03, una bicicleta elèctrica i plegable de roda petita i amb una característica important: no té canvi de marxes.

Havent provat altres bicicletes elèctriques la part que vaig trobar més interessant va ser justament provar els diversos nivells d'assistència elèctrica. La sensació al pedaleig és estranya i relaxada perquè quan agafes certa velocitat pedales per mantenir la velocitat, però realment notes que vas molt "tou" i que el motor és el que està fent la feina.

Els nivells més baixos d'assistència són suficients per a desplaçar-se en pla i això suposo que permet allargar l'autonomia que les especificacions indiquen que està entre els 35 i els 50 km. Amb una bateria opcional de més capacitat el fabricant diu que l'autonomia es situa entre els 50 i els 80 km.

4.10.16

Cal treure les motos de les voreres!

Les voreres són pels vianants. Cal treure-hi les bicis, ser curós amb les concessions que s'hi fan a empreses privades i sobretot cal treure-hi també les motos!

Independentment de la normativa municipal que ho regula, el motorista s'ha acostumat a aparcar la moto a la vorera tant si està permès com si no. Com sabeu, qui autoritza l'aparcament en vorera són alguns ajuntaments ja sigui amb una ordenança que especifiqui les condicions d'aparcament o amb una senyalització específica.

La moto se'ns ha venut falsament com una solució als problemes de mobilitat de la ciutat i se li han facilitat molt les coses fins a arribar a quotes de moto que rarament trobem a cap ciutat europea, però cal tenir clar que:
  • No alleuja el problema de contaminació
  • Afegeix contaminació acústica
  • Augmenta l'accidentalitat
  • Augmenta l'ocupació de les voreres
Un pla per reconduir aquesta situació ha de passar per:
  1. Fer complir la normativa
  2. Senyalitzar millor
  3. Endurir la regulació

30.9.16

Sladda: la bicicleta urbana d'IKEA

Ja la tenim aquí. IKEA s'ha afegit al mercat de les bicicletes i ho ha fet en un sector en fort creixement com és el de la bicicleta urbana i amb una bicicleta, l'Sladda, que aposta per la qualitat i la senzillesa.

L'Sladda és una bicicleta urbana d'alumni disponible amb dues mides de roda (26 i 28"). Les dues característiques més diferenciadores són la transmissió i el canvi. Veiem-ho:
  • Quadre d'alumni amb garantia de 25 anys.
  • Transmissió per corretja enlloc de cadena amb una garantia de 10 anys.
  • Canvi intern automàtic de dues velocitats a la boixa de la roda de darrera amb fre a contra-pedal.
  • Disc de fre a la roda de davant
  • Amb parafangs, cavallet i llums bàsiques incorporades.
  • Rodes de 28" o també de 26" que permet que nens d'uns 11 o 12 anys ja la puguin fer servir.
  • 499 € amb la targeta IKEA Family.

28.9.16

El nou servei de Bicing - opinió

Reprodueixo un article que en Miquel Ruscalleda m'ha fet arribar sobre com creu que ha de ser el futur del Bicing. Les meves valoracions al final de tot.

El nou servei de Bicing

El Bicing elèctric ha estat l'últim canvi
significatiu del servei
L’any vinent s’haurà de renovar (o no) el servei de bicicleta pública de la ciutat de Barcelona. Entre les grans aportacions d’aquest servei jo destacaria que va permetre un augment molt destacat del número d’usuaris de bicicleta i això va produir un “efecte reclam” i fer més “natural” l’ús de la bicicleta a la ciutat.
Però, a quin preu? El servei costa 18 milions d’euros dels quals el propi servei (quotes, publicitat) en recupera uns 6. Per tant, el cost en diners públics és de 12 milions l’any (1 milió al mes). Que un transport públic sigui deficitari no és nou. Però caldria ponderar les xifres d’aquest dèficit relacionant aquest cost amb la seva productivitat, o sigui, el cost respecte a kilòmetre/passatger transportat per poder-ho comparar amb altres modes de mobilitat.
Sigui com sigui, un milió d’euros al mes és, en xifres absolutes, un dineral.

26.9.16

L'estació de Benifallet


L'antiga estació de Benifallet de la Via Verda de la Val de Zafán (o Via Verda del Baix Ebre en aquest tram) es va rehabilitar fa uns anys com a centre turístic i punt d'acollida de la via verda. Aquest estiu hi vaig estar i em va captivar l'oferta variada que tenen i que vol anar més enllà de la via verda, sense deixar de ser un punt d'acollida per a ciclistes.

8.9.16

Exposició fotogràfica #BiciCAT

Quan vaig celebrar de forma discreta els 10 anys d'aquest blog, ja vaig insinuar que hi hauria alguna sorpresa més. Doncs al final, ha trigat una mica, però ja ho tenim aquí! Us presento un recull de fotografies d'aquest blog i de les seves xarxes socials en format d'exposició fotogràfica:
L’exposició fotogràfica #BiciCAT és un passeig visual per la recuperació de la bicicleta urbana a les ciutats de Catalunya. Les fotografies de bicicletes, dels seus diversos usos i d’infraestructures ciclistes ens mostren com aquest mitjà de transport torna a estar cada cop més present en molts àmbits de la nostra societat. Les fotografies s’acompanyen de petits peus de foto que expliquen els reptes, les dificultats i els beneficis de la bicicleta per a la nostres ciutats.

2.9.16

Bicicleta estàtica al refugi de Pombie

Quan vaig arribar al refugi de Pombie (2032 m) i vaig veure aquesta bici vaig flipar! Al acostar-m'hi ja en vaig veure els detalls: una bici de carretera fixada al terra, amb un rodet a la roda del darrere i amb un carregador de mòbils instal·lat!

Resumint, una manera de fer entrenament i ciclisme en alçada i a la vegada carregar els nostres dispositius mòbils!

2.8.16

L'àrea metropolitana de Helsinki en bici, a peu i més enllà

Us vull parlar d'un mapa que m'agradaria que existís per l'àrea metropolitana de Barcelona i per altres zones de Catalunya. El mapa "outdoor" de l'àrea metropolitana de Helsinki és espectacular, es distribueix en paper i es pot consultar on-line i essencialment conté tots els itineraris ciclables i tots els senders de la zona.

Quan dic tots els itineraris ciclables em refereixo a tots els carrils bici, vies verdes, rutes de llarg recorregut, etc.

Però el mapa no és només un recull de camins, té molta més informació que us detallo a continuació: llocs d'interès culturals i històric, càmpings, biblioteques, punts d'informació, zones naturals, parcs naturals protegits, zones de bany (piscines, llacs i platges), llocs de lloguer de bicis, circuits de fitness, circuits d'esquí de fons, lloguer d'embarcacions, aparcaments, lavabos públics, parcs d'skating, aguaits de natura, centres de natura, estacions de transport públic, mini-golfs, tancats per a gossos, llocs on es permet el bany de gossos, etc.

Ja ho veieu, hi ha coses molt pròpies de Finlàndia, com itineraris d'esquí nòrdic que poden ser altres coses a l'estiu (circuit de fitness, pista ciclable...) o itineraris que a l'estiu no existeixen.

És evident que nosaltres tindríem altres punts d'interès i que hauríem de marcar altres rutes, però més enllà d'aquestes coses, un mapa d'aquestes característiques potencia molt el territori, el turisme de proximitat, l'economia local, la mobilitat sostenible, el cicloturisme i totes les vessants del ciclisme, el senderisme, el córrer i en definitiva estils de vida saludables i sostenibles.

28.7.16

La Via Verda Termal: de Cassà fins a Caldes de Malavella

Ja és transitable un nou ramal de les Vies Verdes gironines, es tracta d'un nou itinerari de 14 km que enllaça amb la via verda del Carrilet al terme de Cassà (entre Cassà i Llagostera) i des d'allà va fins a Caldes de Malavella i continua fins prop de la confluència de l'A-2 i la C-25.

La Ruta Termal o la Via Verda Termal, com la resta de les vies verdes, ofereix una doble vessant turística i de mobilitat quotidiana. En aquest sentit, aquesta nova ruta ofereix noves possibilitats i permet connectar la via verda del Carrilet amb l'estació de tren de Caldes de Malavella:

22.7.16

Catalunya Offline

Cataluya Offline és una nova applicació per a mòbils de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya que permet treballar amb mapes topogràfics o ortofotomapes sense tenir cobertura o estar connectat a la xarxa.

L'aplicació permet descarregar els mapes de les zones que ens interessen i a partir d'aquí permet més o menys totes les operacions típiques que poden ser útils a un excursionista o un ciclista:
  • Localitzar la nostra posició sobre el mapa
  • Carregar tracks de rutes per poder-los seguir.
  • Crear tracks o punts de les rutes que fem.
  • Descarregar els punts i les rutes que creem.
  • Crear mapes d'Instamaps amb les nostres rutes.
Podeu veure més detalls tècnics i ampliar en els enllaços del final d'aquest apunt.

Valoració

La meva valoració de l'aplicació és molt positiva perquè sempre he considerat el mòbil per sobre de tot un element de seguretat a la muntanya en cas d'accident i per tant sempre he estat molt prudent amb l'ús de la bateria (fer-lo servir en mode avió, portar bateria de recanvi, etc.). Ara aquesta aplicació ens permet consultar la cartografia en mode avió i només engegar el GPS quan realment ens vulguem geoposicionar o enregistrar una ruta.

Els punts negatius de l'aplicació són lògics pel volum de dades que manipulem. L'aplicació és lenta. Suposo que en mòbils amb més memòria i capacitat de procés això deu canviar lleugerament. D'altra banda, l'aplicació insisteix en voler-te geoposicionar tot i que tinguis el GPS desactivat i és una mica molest. Espero que en properes versions la icona del geoposicionament no estigui fent pampallugues tota l'estona.

21.7.16

Wide Path Camper: una caravana plegable per a bicicletes

Wide Path Camper és un fabricant de remolcs i caravanes per a bicicletes. Caravanes per a bicicletes? Sí, ho heu sentit bé. Es tracta d'una caravana plegable que fa 99 cm d'amplada i que plegada només fa 130 cm de llarg. Quan es desplega, duplica la seva longitud fins als 2,60 cm.

La caravana té dues configuracions: una amb taula on hi caben 4 persones assegudes i una amb llit on hi caben 2 adults estirats. Tot això amb un pes de 45 kg.

El preu és 3.500 € més l'enviament i a partir d'aquí, es venen diversos packs addicionals d'accessoris per acabar de complementar la caravana.

19.7.16

Endolls per recarregar bicicletes elèctriques als trens alemanys

Fa temps, parlant de les tendències de la bicicleta elèctrica, ja us explicava que Alemanya n'encapçalava les vendes a Europa. A Alemanya hi hagut un boom en la venda de bicicletes elèctriques:
  • Al 2011, se'n van vendre 310.000 (increment del 55% respecte 2010).
  • Al 2014, un 11% de les bicicletes venudes eren elèctriques (increment del 8% respecte 2013, vegeu font)
  • Al 2014, DHL Deutsche Post (correus privatitzat) tenia unes 6.000 bicicletes elèctriques en servei.
  • Sembla que les vendes són més elevades a les zones muntanyoses del sud d'Alemanya.
I aquesta introducció és per ensenyar-vos els endolls que els trens alemanys de curta-mitja distància tenen als vagons on es porten les bicis per poder recarregar les bicicletes elèctriques. En veure això, el meu primer pensament ha estat per Renfe i el seu desastrós servei. No m'imagino aquests endolls als trens de Renfe! Potser quan siguem independents i els trens tinguin un finançament decent? Potser als FGC?

En tot cas, em sembla una bona política facilitar la recàrrega de les bicicletes elèctriques dins d'una política integral de promoció de la bicicleta. Cal dir també, que la bicicleta a Alemanya paga bitllet tant al tren com al bus.

18.7.16

Dades de la mobiltat a Barcelona del 2015

Un any més, l'Ajuntament de Barcelona publica les dades de mobilitat referent a l'any anterior, el 2015. I un any més, les comentaré fixant-me en la bicicleta.

La bicicleta torna a ser el mitjà de transport que més augmenta durant el 2015, un 6,29%. Ara es realitzen uns 10.000 viatges més que l'any anterior, però en aquest període han augmentat els desplaçaments i per tant l'augment en la quota modal és d'una dècima. Ara la bici representa l'1,8% de tots els desplaçaments, un 2,5% si només tinguéssim en compte els desplaçaments interns.

La tendència amb el Bicing es manté i baixen un 15% el nombre de desplaçaments. És a dir, la bicicleta privada augmenta i la bicicleta pública continua baixant i per les dades, podríem concloure fàcilment que ens els últims anys molts usuaris del Bicing s'han passat a la bici privada.

Un altre aspecte que sempre m'agrada repassar és l'accidentalitat. Hi ha un augment d'1,3% en els accidents, però com que els desplaçaments en bici han augmentat un 6,29%, la taxa d'accidents es redueix un any més, també hi ha una reducció de la taxa respecte l'any 2012 que acaba de confirmar la teoria que ens diu que a més bicicletes, menys accidents o el que en món anglosaxó en diuen safety in numbers. Si us heu perdut, només dir-vos que amb 10.000 nous viatges en bicicleta al dia, només hi han hagut 9 accidents més en bicicleta a l'any.

4.7.16

La velocitat de la bicicleta urbana

Foto d'un comptaquilòmetres extreta de la Wikipèdia de l'usuari Mnisawlpsa
He estat registrant diverses rutes urbanes amb GPS i també he agafat dades de curses de transport i amb tot això volia fer una petita radiografia de la velocitat real a que circulen les bicicletes i fer algunes reflexions sobre la política de mobilitat de Barcelona.

La velocitat mitjana de circulació segons el meu estudi està entre els 10 i els 16 km/h depenent del desnivell i de les aturades i frenades que calgui fer.

En baixades urbanes, en algun cas he arribat als 40 km/h, però en rutes planes la velocitat màxima es situa entre els 24 i els 34 km/h, però aquí és evident que això depèn de la forma física de cadascú i la bicicleta que es porti.

La bici no porta velocímetre si no te l'afegeixes, potser per això no ens queixem quan els carrers bici de Barcelona tenen una velocitat màxima de 30 km/h quan les bicicletes per ciutat rarament agafen aquesta velocitat si no hi ha baixada!

Per això, cal reflexionar sobre la convivència als carrers bici de Barcelona on actualment el límit de velocitat és 30 km/h:
  • Si hi ha més d'un carril, els vehicles a motor doblaran la velocitat a les bicicletes i si fa pujada, probablement, la triplicaran.
  • Els vehicles a motor tenen una expectativa de velocitat que es veu frustrada únicament per les bicicletes.
  • Només en baixada, la convivència és fluïda.

20.6.16

Si t'atures amb el cotxe, apaga el motor!

Una cosa que em toca bastant els nassos és la gent que s'espera amb el cotxe i deixa el motor en marxa. Això parteix d'alguns mites:
  • Els cotxes el ralentí no gasten: evidentment que gasten, poc, però gasten.
  • El cotxes s'espatllen d'engegar i parar: fals, els motors d'arrancada tradicionals ja fa anys que estan preparats per fer aquestes aturades.
  • La contaminació no afecta al conductor del cotxe: fals, els filtres que porten els cotxes no filtren els contaminants i per tant els conductors de cotxes estan contínuament exposats a la contaminació. A l'aturar-se, passats uns segons, els fums que surten del cotxe es dispersen pels voltants entrant també dins del cotxe.
De fet, molts cotxes moderns i híbrids porten sistemes tipus "Start & Stop"  pensats per aturar el cotxe sovint i així estalviar combustible.

El problemes de no aturar el cotxe els he resumit en el gràfic que acompanya aquest apunt. Són problemes que afecten al conductor, però també a tota la societat: contaminació, soroll i diners. M'agradaria fer una segona versió del gràfic en que quedés més clar que els fums afecten el propi conductor i així incidir més en aquesta deixadesa i aquest egoisme tant propis de la nostra societat.

15.6.16

Allunya't de la calçada!

Un petit consell de circulació tant a peu com en bici. Allunyeu-vos de la calçada sempre que pugueu per evitar respirar aire altament contaminat. 
Amb uns metres de distància, la qualitat de l'aire millora de forma dràstica.

Un cas on és fàcil allunyar-se de la calçada és quan espereu per creuar un pas de bicicletes i/o vianants (vegeu la foto).

Recordeu que els ciclistes acostumem a respirar més vegades per minut que altres usuaris de l'espai públic, per tant és important minimitzar l'exposició a l'aire més contaminat.

14.6.16

Nou carril bici al sud el passeig marítim de Castelldefels

Fa poques setmanes que s'han acabat els últims detalls del nou passeig marítim al sud de Castelldefels entre les Botigues de Sitges i l'av. de la República Argentina. Es tracta doncs d'1 km de passeig amb carril bici bidireccional a la vorera, però força segregat dels vianants.

Els punts forts de  la solució adoptada són:
  • Hi ha força espai pels vianants.
  • No hi ha aparcament al costat del carril bici.
  • Hi ha força segregació entre el carril bici i l'espai de vianants.
Els punts febles són:
  • El carril bici és estret.
  • El carril bici no té la separació lateral de seguretat necessària.

18.5.16

Orbea Katu

L'entrada al mercat de l'Orbea Katu l'any passat em va passar desapercebuda, però l'altre dia en vaig veure una pel carrer i vaig cercar informació. A primera vista, em recordava moltíssim a la Rabassa Nova i la veritat és que tenen moltes similituds, però com veureu, també tenen alguns detalls que em recorden les Brompton.

La Katu és una bicicleta urbana amb rodes de 20" i un quadre pensat per adaptar-se a qualsevol persona mitjançant una potència del manillar regulable. Hi ha 3 models que es diferencien en l'equipament i que varien entre els 359 i el 699 €. El model de la fotografia és el mes equipat i porta dinamo de boixa a la roda de davant i canvi intern de 3 velocitats a la roda de darrere. També porta una tanca de quadre, parafangs, cistella, un seient Brooks i suspensió a la tija del seient. Cal remarcar que la cistella davantera, va agafada al quadre (com les Brompton) i no al manillar, per tant, la càrrega no molesta ni domina el manillar. Com veieu, no li falta res. A més, hi ha algunes opcions més, com una cistella al darrere.

11.5.16

La Pantumacona

Fa anys que des d'aquest blog faig difusió de les masses crítiques, i en especial, la de Barcelona. En els últims 10 anys, la massa crítica barcelonina ha passat de quasi desaparèixer a tornar a revifar, atraure molts més ciclistes i fins i tot a estendre's per diversos municipis metropolitans (vegeu).

Aquest cap de setmana arriba a Barcelona una Massa Crítica extraordinària i molt especial: la Pantumacona. Es tracta d'una massa crítica que rebrà ciclistes d'arreu d'Espanya i molt probablement també d'altres països.

És una oportunitat única per reclamar més presència de la bicicleta a les ciutats, més inversió, més polítiques ciclistes, per donar suport a les polítiques ciclistes de Barcelona d'una forma crítica i per donar un impuls a la bici a tot Catalunya.

L'acte central del programa és la bicicletada o massa crítica que sortirà dissabte 14 a les 17:30 des d'Arc de Triomf.

10.5.16

Topades entre cotxes i bicicletes en carrers de prioritat invertida

Sembla que hi ha dubtes sobre les prioritats en carrers de prioritat invertida. Un carrer de prioritat invertida és aquell que té la calçada i la vorera al mateix nivell, la velocitat està limitada a un màxim de 20 km/h i normalment té la senyalització de "carrer residencial" (S-28). La senyalització de carrer residencial dóna la prioritat als vianants i permet jugar a la calçada, entre d'altres aspectes.
La part legal més interessant ve de l'Ordenança de Circulació de Vianants i Vehicles de Barcelona que en el seu article 10è dedicat a la bicicleta té aquests subpunts:
1. L'Alcaldia pot establir zones de prioritat invertida on les condicions de circulació de vehicles queden restringides a favor de la circulació de vianants. En aquestes zones, les bicicletes, els patins i els patinets gaudeixen de prioritat sobre la resta de vehicles, però no sobre els vianants. 
2.3.- Les bicicletes poden circular en ambdós sentits de la marxa als carrers de vianants, carrers residencials de velocitat màxima de 20 km/h i quan tingui plataforma única, excepte senyalització específica que ho prohibeixi.
S'entén per via urbana de plataforma única aquella que presenta un sol nivell arquitectònic o de rasant en el paviment entre la calçada i la vorera, malgrat els materials que integrin aquestes parts de la via presentin diferències.

9.5.16

3 iniciatives ciutadanes relacionades amb la bici a Barcelona

Millor accés a la Zona Franca en bici

Dimarts 10 de maig, hi ha una proposta per anar en bici de forma
conjunta a les 7:30 del matí.

Save our bikes!

Aquest grup d'estudiants de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) demanen aparcaments segurs. Si voleu subscriure la seva petició.

Més informació:  http://www.saveourbikes.org/

Aparcament segur al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona

Hi ha una altra petició per demanar aparcaments segurs de bicicletes al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB).

19.4.16

Amb ell gastaràs diners i acumularàs greix, amb ella cremaràs greix i estalviaràs diners

Avui celebro el Dia Mundial de la Bicicleta traduint al català aquest lema tant conegut que compara cotxes i bicicletes.

El gràfic original que he adaptat és aquest i podeu trobar més infografies que he fet aquí. Feu-les córrer!

15.4.16

Carrers 30 poc segurs o que transmeten poca seguretat

Aquest apunt s'havia de titular "Carrers 30 amb 2 carrils en un sentit? No gràcies!", però hi ha diverses tipologies de zones 30 de Barcelona que al meu entendre són poc segures. I ara, a més, es planteja fer carrils 30 i carrils 50 en grans avingudes.

El fons del problema és que no n'hi ha prou en senyalitzar el límit de velocitat de 30 km/h, cal fer-lo complir, per això calen mesures físiques, urbanístiques i coercitives que facin complir aquesta limitació de velocitat.

Un exemple de mala praxis són efectivament els carrer 30 de més d'un carril en un sentit. Aquest tipus de carrers afavoreixen la circulació a més alta velocitat i no donen sensació de seguretat als ciclistes.

Un segon exemple de mala praxis de cara a les bicicletes són els carrers 30 d'un sol sentit, però amb aparcament a ambdós costats. L'aparcament en ambdós costats requereix un calçada més ample i augmenta la perillositat del carrer, si a més, algun dels aparcaments és en bateria o semi-bateria, llavors la manca de visibilitat fa encara més perillós el carrer.

13.4.16

Terrassa: infraestructures ciclistes efectives i de baix cost

El meu últim pas per Terrassa m'ha servit per constatar que les ciutats metropolitanes també poden fer infraestructures ciclistes sense tenir grans pressupostos ni finançaments com el de Barcelona. A continuació un petit repàs!

Com veieu en aquestes primeres fotografies, un carril bici central no és segurament la millor opció per a la bicicleta, però tot i així, ens trobem que a cada cruïlla es preveu el gir a la dreta. No puc deixar de pensar en els carrils bici d'aquest estil de Barcelona que encara no preveuen els girs: Paral·lel, Marina, Passeig de Sant Joan, etc.
Carril bici adossat a la mitjana que preveu el gir a la dreta tant amb zones d'espera quan el semàfor és verd (1a foto) i zones d'aturada avançada quan el semàfor és vermell (2a foto).
Carril bici en sentit contrari a la circulació
Una altra solució que trobo prou encertada: compartir l'espai a la baixada i fer un carril bici de pujada en contrasentit. En baixada, les bicis no tenen problemes per compartir l'espai amb els cotxes perquè les velocitat s'igualen, en canvi de pujada cal un carril exclusiu i en aquest cas, només les bicis poden circular en aquest sentit (prioritzem les bicis). Probablement, tots preferiríem un carril bici de pujada segregat i sense aparcament, també s'ha de dir.

12.4.16

3 accessoris per a bicicletes Brompton

3 accessoris curiosos i més o menys pràctics per a bicicletes Brompton:
  • Mirall panoràmic: situat a la barra del quadre de la Brompton, es pot utilitzar de retrovisor baixant la vista, però cobreix poc els laterals.  En concret, aquest model és el Zefal 4720 i es subjecta amb una goma en tubs de 22 a 60 mm de diàmetre. A la Brompton hi encaixa pels pèls.
  • Pedal extraïble: és millor un pedal extraïble que un de plegable? Diuen que els plegables tenen una mica de joc i es perd energia al pedalar. Aquest model extraïble no té aquest problema i un cop extret es pot posar en un suport de plàstic que s'agafa al quadre perquè la bici ocupi menys un cop plegada.
  • Corretja per extreure la bossa: una petita corretja (en aquest cas de pell) ens permet treure més fàcilment les bosses davanteres de la Brompton. Aquest accessori és fàcil de fer usant des d'un senzill cordill lligat a un retall de pell i l'ajuda d'un cargol.


1.4.16

Curs obert de circulació urbana en bicicleta

Estreno una nova secció al blog, es tracta d'un curs obert de circulació urbana i segura en bicicleta. El repte ha estat recopilar de forma ordenada en una pàgina un conjunt d'informació que pugui servir de base teòrica per a qualsevol ciclista urbà que es vulgui formar de forma autodidacta i que serveixi:
  1. Per iniciar en la bici urbana a qualsevol ciclista novell
  2. Que doni elements a qualsevol ciclista experimentat per ser crític i prendre decisions en circulació amb consciència i criteri.
El curs anirà evolucionant i ara es pot fer el nucli del curs en unes dues hores.

Part pràctica?

Veureu que hi ha parts com els vídeos de circulació que donen peu a fer un debat en grup o altres parts com la normativa o com evitar accidents que són feixucs de llegir i entendre d'una tirada, per això un segon repte ha estat preparar un curs presencial i pràctic per parlar de tot això damunt de la bicicleta.

Una primera edició d'aquest curs es farà el 6 i el 8 d'abril de 17 a 20 h a Barcelona.

29.3.16

De Catalunya al Japó en bicicleta


He gaudit molt d'aquest Quadern de viatge, la narració del viatge en bicicleta (i també amb trams de transport públic) entre Catalunya (Salt, el Gironès) i el Japó que va fer en Xavier Corominas ara fa un parell d'anys.

No espereu un gran estil literari, però sí un estil planer, proper, amb molta reflexió personal i també general sobre la vida i la nostra societat. I sobretot, cicloturisme d'alforges real.  Segurament, el fet que en Xavier faci aquest viatge en plena maduresa, després de jubilar-se, fa que el llibre tingui tot aquest caire reflexiu, però també transmet la intensitat amb la que viu el moment.

A cadascú l'atrauen coses diferents i sovint ens emmirallem en les històries dels altres en uns aspectes o en altres. Jo em quedo amb aquest cicloturisme tranquil, amb aquest slow movement, en gaudir del viatge, amb la intensitat en que viu la vida i amb les reflexions que fa. He viatjat uns dies amb en Xavier hi he viscut intensament!