14.11.18

Analitzant un tram de la Tourdera: Sant Celoni - Tordera

Passera de Can Pàmies (Sant Celoni)m
Aprofitant que he recorregut un nou tram de la Tourdera, la ruta de la Tordera, he volgut fer un petit anàlisi de l'estat de la ruta en el tram Sant Celoni - Hostalric - Fogars - Tordera. Com sempre amb ànim constructiu d'ajudar a millorar-la.

En termes generals, la meva sensació és que caldria continuar treballant per millorar la ruta en aquest tram i aspirar en un futur a esdevenir més una via verda, ja que actualment aquest tram, tot i ser pla, el definiria més com un itinerari de BTT.

9.11.18

Nou carril bici metropolità entre Sant Just Desvern i Esplugues

S'ha obert a la circulació el nou carrils bici que connecta Sant Just Desvern i Esplugues. Per un extrem, quedaran 250 metres per connectar amb el carril bici d'Esplugues que connecta amb la Diagonal i per l'altre caldrà acabar la connexió amb Sant Feliu i Sant Joan Despí.

Aquest nou itinerari pertany a l'eix número 4 de la xarxa metropolitana Bicivia i dóna als ciutadans una connexió molt ràpida: tant perquè és l'itinerari més recte i pla possible entre els dos municipis i també per la prioritat semafòrica que es dona a la bici en molts punts. La possibilitat d'enllaçar cap a la Diagonal, la carretera de Collblanc, altres zones d'Esplugues, l'Hospitalet o Collserola per la Ronda Verda, Sant Joan Despí o Sant Feliu, etc., fa que l'itinerari sigui de gran interès.

La instal·lació d'un nou comptador de bicicletes metropolità (el primer és a l'enllaç amb la Diagonal) permetrà saber fàcilment l'èxit del nou itinerari. I esperem veure també un increment en el comptador de la Diagonal.


22.10.18

Patinet elèctric o bicicleta elèctrica?

Volia parlar del patinet elèctric i ho volia fer començant per l'elecció d'aquest mitjà de transport. Crec que hi ha gent que escull entre bici elèctrica i patinet elèctric, però que enfoquen malament aquesta decisió. Cal recordar que una bicicleta és una mitjà actiu de transport i en el cas de la bicicleta elèctrica tens la possibilitat d'escollir en cada moment quin esforç vols fer. En canvi, el patinet elèctric és sedentari, no és un mitjà actiu, és a dir, no té beneficis per a la salut.

Entenc que el patinet elèctric és l'elecció del qui no vol fer gaire esforç, no es vol gastar el que costa una bici elèctrica i a més ja sigui per intermodalitat com per aparcament, necessita les facilitats d'un transport petit i plegable.

16.10.18

Pautes per a la regulació dels sistemes de bicicleta compartida sense estació


L'arribada de sistemes de bicicleta compartida a ciutats d'arreu del món està creant debat de quines són les repercussions d'aquests sistemes i com s'han de regular. Primer de tot, cal diferenciar un sistema de bicicleta pública (com el Bicing o la Girocleta) d'un sistema de bicicleta compartida, a mi m'agrada usar aquesta terminologia. En anglès no s'acostuma a diferenciar i tot es coneix com a bicicleta compartida (els noms més usats són bicycle-sharing system, public bicycle system o bike-share scheme).

Un sistema de bicicleta pública funciona en un territori a través d'un operador públic o privat i està regulat per l'administració pública d'aquell territori. La majoria de sistemes funcionen per concessió a una empresa privada que opera el servei segons les normes que l'administració pública estableix, per tant, podríem parlar d'un sistema de transport públic d'ús individual. En la majoria de casos, aquests sistemes funcionen amb unes estacions que és on s'aparquen les bicicletes.

En canvi, els sistemes de bicicleta compartida operen sense estació (per això en anglès se'ls afegeix la denominació dockless), potser els podríem anomenar sistema de bicicleta compartida sense estació. Podríem dir que aquesta és la principal diferència amb les bicis públiques. Alguna gent diu que la bici compartida és una evolució de la bicicleta pública pel fet de no necessitar estació i perquè hi ha una evolució tecnològica i les bicicletes es desbloquegen a distància. Normalment, porten un localitzador GPS i un petit sistema de control que a través de les xarxes mòbils contacten amb l'operadora.

Per mi, potser la principal diferència de la bicicleta compartida és l'ocupació poc regulada que fa de l'espai públic. I segurament, aquest és part del rebuig que a vegades causa en la població. Normalment, falten aparcaments de bicicleta en superfície i trobar-te'ls ocupats per bicicletes d'una empresa privada que no paga per l'ús de l'espai públic no fa gràcia als ciclistes. D'altra banda, en els sistemes on no és necessari l'ús d'un aparcament de bicicletes, les bicis acaben ocupant espais similars als que ocupen les motos, però la diferència és que estem habituats a que les motos aparquin a les voreres (de forma correcta o incorrecta) o trobar-hi les terrasses dels bars o altres elements de mobiliari urbà, però ens sorprèn trobar un nou ocupant que, a més, no és de cap ciutadà concret, sinó d'una empresa privada.

5.10.18

La Superilla del Poblenou dos anys després

Ja fa 2 anys de la creació de la Superilla del Poblenou. Un projecte inspirat en el pla Cerdà original que preveia més zones verdes i agrupacions de illes. Tot i el consens original en impulsar aquest tipus d'actuacions (en el Pla de Mobilitat), la polèmica política ha estat sonada, però 2 anys després no crec que hi hagi gaires veïns de l'Eixample que no volguessin una superilla al seu carrer.



La Superilla del Poblenou va ser una prova pilot. Es va escollir una zona poc residencial i es van fer unes actuacions toves de baix cost. Les crítiques van venir pel trànsit desviat, per la modificació de les parades de bus, per alguns negocis que es van haver d'adaptar, per la configuració dels nous espais i pel poc ús que se'n feia. Part de les crítiques van desaparèixer amb l'adaptació dels ciutadans al nou espai i després de diversos retocs, altres quan l'espai públic alliberat s'ha anat consolidant. Finalment, la polèmica més partidista ha desaparegut i ara es pot avaluar el resultat que crec que és molt satisfactori.

17.9.18

Es presenta la nova bicicleta pública metropolitana, l'E-Bicibox

10 anys després de l'intent fallit de crear un Bicing metropolità i després d'haver dedicat aquell pressupost a crear una xarxa d'aparcaments segurs, el Bicibox, ara es presenta un sistema de bicicleta pública elèctrica metropolità que s'allotjarà en la xarxa d'aparcaments Bicibox.

Començarà a funcionar el 2019 a 12 municipis metropolitans i amb 300 bicicletes que es repartiran entre aquests municipis pioners. Els abonats al servei agafaran la bicicleta en qualsevol dels mòduls E-bicibox i la tornaran a qualsevol altre aparcament Bicibox amb mòduls E-bicibox. Tots els aparcaments participants tindran espais lliures de més per facilitar els retorns. L'horari de funcionalment serà de 7 a 24 h de manera que a la nit les bicicletes es tornaran als seus aparcaments originals. L'esquema de preus de sortida consistirà en un abonament anual de 30 €, 30 minuts d'ús gratuït i 50 cèntims l'hora les primeres 5 hores, després el preu pujarà per desincentivar els usos més llargs. Es podrà aparcar la bici en els mòduls Bicibox convencionals si es volen fer encàrrecs, però el temps continuarà comptant fins que es faci el retorn correctament en un mòdul E-Bicibox.

3.7.18

Nou aparcament segur de bicicletes a l'estació de tren de Santa Maria de Palautordera

Aquest aparcament segur és el primer d'una prova pilot que la Generalitat tirarà endavant en diverses estacions de transport públic de Catalunya

Aprofitant la construcció d'un carril bici des del nucli de Santa Maria de Palautordera (Baix Montseny, Vallès Oriental) fins a l'estació de tren del poble que queda allunyada del nucli urbà, s'ha construït el primer aparcament segur d'una prova pilot que el Departament de Territori vol desplegar per diverses estacions de transport públic catalanes, es preveu que se'n facin entre 15 i 20.

Aquest primer aparcament té una capacitat de 28 places que es pot ampliar fins a les 40 i incorpora un petit conjunt d'eines per ajustar la bicicleta. Es preveu que entri en funcionament a finals d'any i que incorpori 5 bicicletes elèctriques de lloguer.
Afegeix la llegenda

27.6.18

La reforma de la legislació de trànsit que mai arriba

Soc pessimista, ho confesso un cop més. Fa molts anys (almenys 8) que esperem una reforma integral de la legislació del trànsit i a cada canvi de govern la feina feta se'n va a fer punyetes. No sé si serà així aquesta vegada, però un cop més hi havia preparada una reforma de la legislació espanyola de trànsit que tenia certes millores per a la bici i que sobretot eliminava els nombrosos errors i forats de la legislació actual.

Anem al gra, què podíem esperar de la reforma que s'estava covant abans del canvi de govern a Espanya? Doncs sembla que hi ha un nou enfocament més de mobilitat sostenible i segura, hi hauria un títol propi per a aspectes de mobilitat urbana, canvis en la circulació de bicicletes a la carretera, nova senyalització.

Els canvis de que parlem. Per exemple, en àmbits urbans:
  • 30 km/h seria la nova velocitat màxima genèrica per ciutat (hi ha molta demanda en aquest sentit de molts actors, en especial, els Ajuntaments). Pretén reduir la gravetat dels atropellaments i facilitar la convivència amb bicicletes.
  • Les bicicletes podrien anar pel centre del carril sense que l'ordenança local ho hagués de reconèixer.
  • Prohibició de la circulació per les voreres, però sí en zones de vianants segons regulació local. Es podria regular localment les voreres-bici.
  • Prioritat en passos de vianants respecte a la resta de vehicles sense necessitat de que hi hagi un pas de bicicletes. 
  • Es permetria la circulació amb remolcs i semi-remolcs (no sé si només a la ciutat, s'hauria de permetre arreu i de dia i de nit).
  • Es parlaria de mobilitat de vianants i d'accessibilitat.
  • Contemplaria les restriccions ambientals.
  • S'incorporarien els vehicles de mobilitat urbana.
A la carretera:
  • Nous límits genèrics de velocitat a les carreteres, 90 i 70 km/h.
  • S'estaven cercant noves fórmules de redacció per a protegir els ciclistes en l'avançament i per a mantenir la distància lateral de seguretat.
  • També s'estava intentant actualitzat el concepte de circulació en grup. 
Senyalització:
  • Nova senyal quadrada de via reservada per a cicles.
  • Nova senyal de coexistència d'usuaris per a substituir o complementar la S-28.
  • Noves senyals de zona avançada per a moto i bicicleta.
  • Senyal de ciclo-carril, carril amb prioritat per a bicicletes i circulació a 30 km/h.
  • Nova senyal de carril bici en sentit oposat al de la circulació dels altres vehicles.
Com veieu, tot són canvis molt lògics i en molts casos es "legalitza" el que ja es feia a moltes ciutats amb ordenances i senyalitzacions a mida. El problema és que no s'avança cap a models europeus més atrevits i no es dóna cobertura a contrasentits ciclistes o a senyalització per sobrepassar semàfors vermells, entre d'altres.

26.6.18

Tot Cuba amb bici de Gabriel Pernau

Continuo llegint els viatges en bicicleta de Gabriel Pernau i després de llegir A la Xina amb bicicleta, continuo amb la travessa de l'illa de Cuba. L'estil del llibre és molt similar al primer, però en aquest cas només travessa un país i, per tant, dona peu a aprofundir molt més en la seva societat, també en la seva història i les seves relacions amb casa nostra.

Pernau és converteix en espectador del dia a dia cubà i no entra a fer valoracions polítiques. La bicicleta, com sempre, ajuda a obrir portes, t'aproxima a la gent i t'ofereix una visió lenta que cap altre mitjà pot igualar.

En el tram final del viatge, la parella de Pernau s'afegeix a l'aventura i afegeix una nova perspectiva al viatge.

Entretingut i recomanable.

19.6.18

Les vendes de bicicletes elèctriques es disparen

La venda de bicicletes continua superant la de cotxes a Catalunya.

Ja tenim les dades de la patronal de la bicicleta espanyola, AMBE, referents al 2017. La bicicleta creix menys, però els preus de les bicicletes creixen un 13,1% fent que la facturació del sector augmenti un 5%.

Les vendes de cotxes continuen augmentant i, amb les dades espanyoles, per segon any consecutiu el cotxe supera per poc la bici en nombre d'unitats venudes. Han quedat enrere els anys 2014-2015 en que es venien més bicis que cotxes. Tot i així, la venda de bicicletes continua superant la de cotxes a Catalunya. Aquesta hipòtesis es basa en que a Catalunya només s'han venut un 16% dels cotxes, molt per sota del pes demogràfic o econòmic de Catalunya. Ens manquen les dades de vendes de bicicleta a Catalunya, però diversos indicadors em fan creure que això és així: sobretot les dades d'ús de la bici (enquestes, mostres, baròmetre, etc.) o que el 44% de les empreses de la bici estan a Catalunya.

El tipus de bicicleta:
  • Les vendes de BTT han baixat un 6%, però continuen sent les bicis més venudes amb un (41%) i la gent s'hi gasta més diners, de mitjana 680 €.
  • Les bicis infantils és el segon segment on es ven més (34,9%).
  • Les bicicletes urbanes han pujat un 5% i es situen en 3a posició (10.7%).
  • Les de carretera baixen un 9%, però la gent s'hi gasta més diners, de mitjana 1670 € (6,7%).
  • Les bicicletes elèctriques estan a punt de superar les de carretera, han crescut un 79% (6,5%).

12.6.18

Barcelona frena la contrucció de noves infraestructures ciclistes

Diverses fonts afirmen que s'ha posat fre a molts projectes de carrils bici que hi havien planificats pel que resta de legislatura i que el motiu és la por al desgast polític que pot suposar que l'oposició usi les queixes de certs col·lectius que han vist dificultada la seva mobilitat en cotxe i moto.

D'entrada, vull tornar a recordar que en aquesta legislatura s'han construït a Barcelona més carrils bici que mai i moltes de les actuacions han consistit a eliminar carrils bici a la vorera per portar-los a la calçada i per la qual cosa, possiblement, no sortiran en els còmputs de l'augment de longitud de la xarxa ciclista. La qualitat dels carrils bici ha augmentat indiscutiblement tot i que encara hi hagi solucions com carrils bici centrals o bidireccionals que no ens agraden als usuaris de la bicicleta i que s'allunyen dels estàndards europeus.

També cal recordar que la bicicleta és el mitjà de transport que més creix a Barcelona i que per tant el creixement de la xarxa ha anat acompanyada d'un creixement de l'ús de la bicicleta tot i que la quota modal se situa aproximadament al voltant del 2% dels desplaçaments.

10.5.18

Analitzant les dades dels 30 dies en bici registrades a Ciclogreen

S'han registrat 11.482 viatges que equivalen a 58.440 km i 7681 hores amb la bicicleta

Durant el mes d'abril de 2018, dins del repte #30diesAMBbiciBCN, l'Ajuntament de Barcelona i l'Àrea Metropolitana de Barcelona han impulsat que els usuaris de la bicicleta registressin els seus desplaçaments en bicicleta amb l'App Ciclogreen. Aquí teniu els resultats de l'anàlisi de les dades.

Analitzant els viatges obtenim les mitjanes següents1:
  • Distància: 4,6 km
  • Temps: 23,18 minuts
  • Velocitat: 12,3 km/h
El 69% dels participants han estat homes i el 31% dones2, aquestes són les mitjanes home - dona:
  • Desplaçaments registrats: 20 - 18
  • Distància: 5,52 - 4,19 km
  • Temps: 37,02 - 32,19 minuts
  • Velocitat: 12,31 - 10,56 km/h
La franja de més ús de la bici és de 7 a 9 h al matí. La franja de migdia-tarda és més distribuïda i es mou de 13 a 19 h tenint el moment àlgid de 17 a 18 h. Per dies de la setmana, el divendres, el dimecres i el dijous són els dies que més s'usa la bicicleta.

Finalment, hem volgut calcular la diferència entre la distància recorreguda i la distància real que hi ha entre el punt d'inici i fi del desplaçament i hem obtingut les següents mitjanes3:
  • Distància recorreguda: 4,47 km
  • Distància real: 3,31 km
  • L'augment en la distància recorreguda és del 40%.

10.4.18

La vida en bici a Freiburg

Ja porto un quants reculls fotogràfics i vídeos sobre la bici a Freiburg, i en general, del sud d'Alemanya. Els podeu trobar seguint les etiquetes Alemanya i Freiburg. Aquesta nova entrega vol mostrar la normalitat en que la bicicleta s'usa en la vida diària d'aquesta capital ciclista del sud d'Alemanya.
Transportant un ventilador a la bicicleta
Gent gran en bicicleta sense fer "esport"
Dones en bicicleta. En un tram compartit amb cotxes degut a unes obres.

5.4.18

L'evolució de la bici a Barcelona des de la plaça Tetuan

Continuem amb el tema d'obtenir bones dades de mobilitat (en parlava aquí). Com comentava, moltes dades provenen d'enquestes i per tant són dades estimades. En canvi, els comptatges permeten tenir dades reals de la mobilitat. Des de 2011, al carril bici del Passeig de Sant Joan de Barcelona (ja a la plaça Tetuan) tenim un comptador de bicicletes en temps real i les seves dades són consultables (aquí).

Les últimes dades de mobilitat disponibles, les de 2016, ens indiquen que la bici va augmentar un 14% respecte el 2015 i un 30% respecte el 2013. Anem a mirar que passa en aquest comptador.

Doncs d'entrada, agafant les dades anuals del comptador trobem un augment del 18% del 2015 al 2016 i sols del 21% del 2013 al 2018. Si mireu les dades, veureu que hi ha una baixada el 2013 i el 2014 i fins i tot al 2015 no es recuperen els ciclistes. Ens tornem a trobar amb un problema de qualitat de les dades. Em consta que hi van haver obres que van afectar el carril bici fins al 2013, però és difícil d'avaluar si el creixement de la xarxa ciclista i els canvis en la seva configuració poden haver afectat el nombre de ciclistes durant alguns anys.

3.4.18

30 dies AMB bici BCN o 300 i a qualsevol lloc!

Ha començat el repte d'anar 30 dies en bicicleta durant el mes d'abril. Aquesta és una iniciativa americana que ja fa temps que s'ha portat a casa nostra i aquest any, com a novetat, ha estat impulsada a l'àrea de Barcelona per un nombrós grup de persones d'àmbits diferents, però totes relacionades amb el món de la bicicleta, i han fet un complet calendari d'activitats relacionades amb la bicicleta durant tot el mes. 

L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) hi col·labora amb sortejos diversos i l'Ajuntament de Barcelona en la difusió, d'aquí el hashtag #30diesAMBbiciBCN. També hi col·laboren moltes empreses, botigues i entitats!

Els 30 dies en/amb bici només són una excusa més per promocionar l'ús de la bicicleta i incentivar a la gent a usar-la més o a provar de convertir-la en el seu mitjà de transport habitual. Per això, els que usen la bici com a mitjà de desplaçament habitual i a més fan sortides de cap de setmana, el repte potser és arribar als 300 dies en bici.

19.3.18

Enregistrar i estudiar una cruïlla per tenir més i millors dades sobre la mobilitat

Tenir dades sobre la mobilitat en bicicleta és essencial per planificar bé el seu creixement. Molts cops les fonts d'on obtenim les dades (enquestes, comptadors, observació, etc.) tenen mancances, per això tenir dades de qualitat és important i tenir diverses fonts sempre ajuda a corroborar tendències o hipòtesis.
En aquesta línia, em consten només dos estudis d'enregistrament de ciclistes a Catalunya. D'una banda, la consultora Copenhaguenize Barcelona, per encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona va fer un interessant treball molt enfocat a estudiar el comportament dels ciclistes de cara a la reforma d'una cruïlla. D'altra banda, La Saboga (associació ambiental i d'usuaris de la bici de l'Hospitalet) va realitzar un comptatge amb la intenció de fer un perfil dels ciclistes i posar de manifest la intensitat de ciclistes de la Gran via de l'Hospitalet.

Estudis d'aquest tipus poden donar molta informació:
  • D'entrada s'obté el nombre de ciclistes que circulen per un carril bici o una cruïlla i també en quina direcció van.
  • El perfil del ciclista: sexe, edat, tipus de bici, equipament de la bici, etc.
  • El comportament del ciclista: respecte per la normativa, traçat que segueix, etc.
  • El perfil del ciclista segons el seu comportament.
  • El comportament d'altres vehicles o vianants i la seva interacció amb les bicicletes.

9.3.18

A la Xina amb bicicleta de Gabriel Pernau

Finalment, he llegit A la Xina amb bicicleta de Gabriel Pernau, dic finalment perquè és un llibre editat el 1997 que tenia pendent des de feia molt de temps i que crec que ha estat una referència pel cicloturisme d'alforges català.

Gabriel Pernau (1964), periodista, l'any 1996 inicia un viatge de 4 mesos entre Turquia fins a la Xina seguint la ruta de la Seda i a la vegada narra la seva aventura en un diari personal. El viatge es produeix en un moment en que l'ús d'Internet encara és incipient i que per tant la informació circula a una altra velocitat i les incerteses del viatge són grans. El relat de Pernau ens ajuda a entendre la era post-soviètica d'aquests països i les cultures i les llengües amagades rere el teló d'acer.

Aventures sobre rodes molt recomanables! Ara continuaré amb algun del seus altres viatges que també ha publicat.

Vegeu també:

6.3.18

Sabadell, molta feina per fer

Voltant altre cop per Sabadell he aprofitat per fer un recull fotogràfic d'algunes infraestructures ciclistes de la ciutat amb ànim d'ajudar a millorar-les. Es nota certa evolució des dels carrils bici més antics al més moderns, però encara es veuen carrils vorera-bici recents i no entenc perquè continua usant aquest model tant problemàtic.

Un primer carril bici al passeig del Comerç sorprèn per la mala qualitat del ferm que en bici es nota molt més i pels canvis de costat que fa, entre d'altres:
El carril bici canvia de cantó del carrer en diverses ocasions. Posar "catifes vermelles" quan hi ha la possibilitat de col·lisió amb altres vehicles ajuda a augmentar la seguretat d'aquest passos.
Què hi fa aquest "sevillano" a la rigola? La manca d'elements de segregació física amb l'aparcament de cotxes fa que a vegades els vehicles puguin ocupar part del carril bici.
En aquesta cruïlla tipus "Eixample" el carril bici hauria de ser recte, però fa tota la volta i a més s'ha de cedir el pas al cotxes que surten d'un edifici privat!!! Després ens fa anar a la vorera!
La qualitat del ferm és pèssima i s'ha fet una asfaltat que intenta crear una rigola que forma part del ferm del carril bici.

22.2.18

Infraestructures interurbanes al sud d'Alemanya

Al sud d'Alemanya, vaig apreciar que s'està fent un gran esforç per crear infraestructures ciclistes interurbanes que indubtablement tenen un doble ús per desplaçaments quotidians i per a oci o cicloturisme. Com sempre passa, quan es fan carrils bici i anar en bici es converteix en més fàcil i ràpid, una part de la població canvia els seus hàbits de mobilitat i d'oci i això es nota diàriament i també als caps de setmana al voltant de la ciutat de Freiburg.

Amb aquest apunt us vull mostrar el que s'està fent allà i els resultats que dóna per donar inspiració a casa nostra. La majoria de les infraestructures que us mostraré són compartides entre vianants i bicicletes, però cal entendre que la densitat de vianants és molt baixa i fins i tot en travesseres urbanes on hi ha vorera-bici (primera foto), tot i les cases, la densitat de població és relativament baixa i per tant tampoc hi ha tantes probabilitats de conflicte. Vull deixar clar però, que el model de travesseres urbanes amb una de les voreres per a ús compartit entre bici i vianants no em sembla adequat per Alemanya i en cap cas traslladable a casa nostra perquè tenim unes densitats de població molt més elevades, ciutats i pobles més compactes i molt hàbit de caminar.

Aquí teniu el recull fotogràfic comentat:
Típica vorera bici de molts pobles, sobretot al carrer principal on travessa la carretera
Segregació vianants-ciclistes en una zona del riu força freqüentada

12.2.18

La connexió amb Esplugues

En poc temps tindrem disponible una connexió en bicicleta entre la Diagonal de Barcelona i Esplugues de Llobregat, i per tant, s'enllaça per primera vegada de forma efectiva Barcelona i el Baix Llobregat.

La nova connexió ofereix un node de comunicació important que podríem situar en el punt vermell del mapa i que enllaça la Diagonal amb:
  • Cornellà: a través dels carrils bici de l'Av. de Cornellà i la Ctra. d'Esplugues podem arribar fins al centre de Cornellà i des d'allà enllaçar en un futur cap a Sant Boi i fer diverses connexions a través del riu Llobregat. Aquests carrils necessiten millorar molt.
  • Sant Just Desvern:  cap a finals de 2018 hauria d'estar acabat el carril bici de la Laureà Miró i Carrtera Reial que connectarien amb Sant Just Desvern.
  • La Ronda Verda - direcció muntanya: ofereix un itinerari sobretot d'oci i esport cap a Collserola (amb un tram exigent de pujada), però també connecta amb alguns barris d'Esplugues.
  • La Ronda Verda - direcció mar: connecta per la trama urbana amb l'Hospitalet i la seva Gran Via. La Ronda Verda per tot el tram d'Esplugues és amb pintura sobre la vorera amb evidents deficiències. El tram de l'Hospitalet també té trams sobre vorera, discontinuïtat i greus deficiències que caldria millorar.

7.2.18

El desastre dels carrils bici o el lobby del cotxe en acció

El professor Gay de Liébana actua com a lobbista de manual per la indústria de l'automòbil en aquest breu vídeo que ha publicat la Vanguardia. Diu que el carril bici molesta i que pot perjudicar la indústria del cotxe que tant important és per la nostra economia. Oblida que la bicicleta o el transport públic també creen economia i que per tant el que disminueix per un cantó, augmenta per l'altra generant una economia amb més futur.

Per argumentar tot això, només usa dos tòpics ben suats: que els carrils bici no es fan servir (tot i l'augment continuat de la bici) i que algú s'està lucrant amb els carrils bici i les seves peces separadores. Aquest economista oblida que la indústria de l'automòbil està molt subvencionada directa i indirectament i que per tant si algú s'està lucrant a costa de la nostra salut i dels nostres impostos és aquest lobby, una indústria que per cert ha tingut diversos escàndols per enganyar els consumidors i saltar-se les lleis.

Una altra possibilitat és que Gay de Liébana no sigui un lobbista i que només li molestin les bicis pels seus desplaçaments en cotxe i que sigui reticent als canvis, però amb la línia que està seguint La Vanguardia últimament no ho sabria dir. Fa tot just dues setmanes, em vaig indignar amb un editorial d'aquest diari i també en vaig fer un apunt al blog.



6.2.18

El nou Bicing

S'ha adjudicat el nou servei de bicicleta pública de Barcelona, el Bicing, que entrarà (teòricament) en funcionament de forma progressiva a partir del novembre de 2018.

Les novetats:
  • El nou servei funcionarà 24 h i 365 dies a l'any.
  • Nou model de bicicleta que podrà tenir assistència elèctrica. Més avall us detallo els canvis. 
  • Més bicicletes elèctriques, de 300 passem a 1.000.
  • De bicis mecàniques n'hi haurà 6.000 com ara.
  • Entre elèctriques i mecàniques n'hi haurà 7.000 i podrien augmentar fins a les 8.000 i la proporció entre mecàniques i elèctriques també pot variar.
  • Més estacions (519) i amb ancoratges aptes per als 2 tipus de bici. De mitjana, tindran 27 ancoratges.
  • Desapareixen les estacions subterrànies.
  • 3 mecanismes d'accés a l'estació: targeta sense contacte, mòbil amb NFC o aplicació mòbil.
  • Dues tarifes: abonament anual o pagament puntual per ús a definir.
  • Preparat per integrar-se al sistema de T-Mobilitat.
  • Possibilitat d'afegir patrocini o publicitat a les bicis.
  • Es subroga el personal del Bicing actual.

23.1.18

Alforges de cartró

Fa uns mesos vaig descobrir les alforges de cartró i em vaig sorprendre en veure que tenen més resistència del que d'entrada suposava i que fins i tot aguanten una mica de pluja fina.

Els seus avantatge són:
  • Molt baix cost
  • Es poden portar a la mà fàcilment
  • Són personalitzables
  • Es fabriquen de forma sostenible.
  • Són una bona eina per a la promoció de productes i fer publicitat .
Tot i els seus inconvenients (no són tant resistents com els models convencionals), poden ser un regal original i personalitzable i molt interessant per a fer promocions i publicitat.

22.1.18

Sobre l'editorial de la Vanguardia "El suplici del passejant"

L'editorial de la Vanguardia d'avui és esperpèntic. Tot s'emmarca en una campanya de la Vanguardia contra els obstacles que troben els vianants a les voreres. Fins aquí tot correcte, però sembla que l'objectiu és criticar la bicicleta i la política municipal de mobilitat, però els arguments són molt fluixos.

Primer parla de Pasqual Maragall i diu que és el millor alcalde que tindrà mai Barcelona. Això ja m'ha sorprès, potser segons la seva opinió ha estat el millor alcalde de la ciutat, però quina falta de confiança en el futur!

Com és la bici elèctrica al sud d'Alemanya?

La bicicleta elèctrica porta uns anys de forta expansió en alguns països, a Europa, destaca el cas alemany (vegeu els 2 apunts que enllaço al final d'aquest apunt). Ara que he estat a Baden-Württemberg, puc dir que realment se'n veuen forces, tant d'urbanes com de BTT.

A nivell urbà, la bicicleta elèctrica et permet fer pujades i distàncies més llargues, això és la teoria, però a Freiburg he pogut veure com això es posava en pràctica amb carrils bici interurbans que connecten perfectament tots els pobles del voltant de la capital. La bici elèctrica aquí redueix el temps de trajecte i l'esforç que cal fer augmentant el radi en que la bici és efectiva.

També és molt habitual la BTT elèctrica i aquí també es nota molt l'ús en persones de mitjana edat que volen continuar gaudint de la bici pels boscos i les muntanyes de la Selva negra.

Les empreses que lloguen bicis disposen també de models elèctrics i fins i tot hi ha algun llibret a les oficines d'informació turística que informa de les rutes de la regió i de punts de lloguer de bicis elèctriques i punts on recarregar.

17.1.18

Prou bloqueig polític, unim els tramvies!

La unió del tramvies per la Diagonal és un d'aquells projectes que s'haurien de fer per pura lògica, però que les dinàmiques polítiques han acabat bloquejant.

Els beneficis de la connexió dels tramvies son evidents pels barcelonins, però també per un munt de ciutadans de l'àrea metropolitana que veurien reduït el temps del seu viatge a la capital a la vegada que farien molt més atractiu el tramvia ara "interruptus".

Els beneficis en salut i millora de la qualitat de l'aire per la disminució dels vehicles privat motoritzats són el segon argument d'aquesta unió. Coincideix que els barris propers a la Diagonal són justament els que tenen una pitjor qualitat de l'aire.

La convocatòria de dissabte també és pels ciclistes perquè la reurbanització de la Diagonal pot millorar sensiblement la xarxa ciclista Barcelonina. De fet, l'organització anima també als ciclistes a venir en bicicleta a la manifestació.

Més informació:

15.1.18

Dades de la mobilitat a Barcelona el 2016

Amb molt de retard, l'Ajuntament de Barcelona ha publicat les dades de mobilitat de l'any 2016 (PDF 7 MB). Els desplaçaments en bici augmenten fins a una quota modal del 2,1%, això és un augment del 14% respecte el 2015 i del 30% respecte el 2013. L'augment és important en els desplaçaments interns (dins de la ciutat) i poc significatiu en els externs (de fora de Barcelona), tot i que els desplaçaments no motoritzats augmenten en en els desplaçaments externs (suposo que augmenten els desplaçament a peu de fora de Barcelona).

L'ús del Bicing ha augmentat amb la mateix proporció que la bici a la ciutat i per tant manté un 26% dels desplaçaments en bici. El número d'abonats ha augmentat força.

Pel que fa als accidents, augmenten lleugerament per sobre de l'augment de la bici, és a dir que augmentaria una mica la taxa d'accidentalitat ciclista. L'augment respecte el 2015 és del 19% (recordeu que les bicis augmenten un 14%) i respecte el 2013 és del 33% (els desplaçaments un 30%). Sense dades detallades d'aquest tipus d'accidents es fa difícil fer-ne un anàlisi. Esperem que amb les dades de 2017 la tendència es corregeixi i torni la disminució de la taxa d'accidentalitat que es produïa per l'augment dels desplaçaments en bicicleta.

Pel que fa a la resta de mobilitat, cal destacar que la mobilitat privada augmenta dins de la ciutat i que les dades de comptatges a arreu de la ciutat i en els accessos han augmentat (cal diferenciar el que són enquestes del que són dades més objectives). Hi ha un fort augment de la moto dins de la ciutat.

Vegeu també