27.6.18

La reforma de la legislació de trànsit que mai arriba

Soc pessimista, ho confesso un cop més. Fa molts anys (almenys 8) que esperem una reforma integral de la legislació del trànsit i a cada canvi de govern la feina feta se'n va a fer punyetes. No sé si serà així aquesta vegada, però un cop més hi havia preparada una reforma de la legislació espanyola de trànsit que tenia certes millores per a la bici i que sobretot eliminava els nombrosos errors i forats de la legislació actual.

Anem al gra, què podíem esperar de la reforma que s'estava covant abans del canvi de govern a Espanya? Doncs sembla que hi ha un nou enfocament més de mobilitat sostenible i segura, hi hauria un títol propi per a aspectes de mobilitat urbana, canvis en la circulació de bicicletes a la carretera, nova senyalització.

Els canvis de que parlem. Per exemple, en àmbits urbans:
  • 30 km/h seria la nova velocitat màxima genèrica per ciutat (hi ha molta demanda en aquest sentit de molts actors, en especial, els Ajuntaments). Pretén reduir la gravetat dels atropellaments i facilitar la convivència amb bicicletes.
  • Les bicicletes podrien anar pel centre del carril sense que l'ordenança local ho hagués de reconèixer.
  • Prohibició de la circulació per les voreres, però sí en zones de vianants segons regulació local. Es podria regular localment les voreres-bici.
  • Prioritat en passos de vianants respecte a la resta de vehicles sense necessitat de que hi hagi un pas de bicicletes. 
  • Es permetria la circulació amb remolcs i semi-remolcs (no sé si només a la ciutat, s'hauria de permetre arreu i de dia i de nit).
  • Es parlaria de mobilitat de vianants i d'accessibilitat.
  • Contemplaria les restriccions ambientals.
  • S'incorporarien els vehicles de mobilitat urbana.
A la carretera:
  • Nous límits genèrics de velocitat a les carreteres, 90 i 70 km/h.
  • S'estaven cercant noves fórmules de redacció per a protegir els ciclistes en l'avançament i per a mantenir la distància lateral de seguretat.
  • També s'estava intentant actualitzat el concepte de circulació en grup. 
Senyalització:
  • Nova senyal quadrada de via reservada per a cicles.
  • Nova senyal de coexistència d'usuaris per a substituir o complementar la S-28.
  • Noves senyals de zona avançada per a moto i bicicleta.
  • Senyal de ciclo-carril, carril amb prioritat per a bicicletes i circulació a 30 km/h.
  • Nova senyal de carril bici en sentit oposat al de la circulació dels altres vehicles.
Com veieu, tot són canvis molt lògics i en molts casos es "legalitza" el que ja es feia a moltes ciutats amb ordenances i senyalitzacions a mida. El problema és que no s'avança cap a models europeus més atrevits i no es dóna cobertura a contrasentits ciclistes o a senyalització per sobrepassar semàfors vermells, entre d'altres.

26.6.18

Tot Cuba amb bici de Gabriel Pernau

Continuo llegint els viatges en bicicleta de Gabriel Pernau i després de llegir A la Xina amb bicicleta, continuo amb la travessa de l'illa de Cuba. L'estil del llibre és molt similar al primer, però en aquest cas només travessa un país i, per tant, dona peu a aprofundir molt més en la seva societat, també en la seva història i les seves relacions amb casa nostra.

Pernau és converteix en espectador del dia a dia cubà i no entra a fer valoracions polítiques. La bicicleta, com sempre, ajuda a obrir portes, t'aproxima a la gent i t'ofereix una visió lenta que cap altre mitjà pot igualar.

En el tram final del viatge, la parella de Pernau s'afegeix a l'aventura i afegeix una nova perspectiva al viatge.

Entretingut i recomanable.

19.6.18

Les vendes de bicicletes elèctriques es disparen

La venda de bicicletes continua superant la de cotxes a Catalunya.

Ja tenim les dades de la patronal de la bicicleta espanyola, AMBE, referents al 2017. La bicicleta creix menys, però els preus de les bicicletes creixen un 13,1% fent que la facturació del sector augmenti un 5%.

Les vendes de cotxes continuen augmentant i, amb les dades espanyoles, per segon any consecutiu el cotxe supera per poc la bici en nombre d'unitats venudes. Han quedat enrere els anys 2014-2015 en que es venien més bicis que cotxes. Tot i així, la venda de bicicletes continua superant la de cotxes a Catalunya. Aquesta hipòtesis es basa en que a Catalunya només s'han venut un 16% dels cotxes, molt per sota del pes demogràfic o econòmic de Catalunya. Ens manquen les dades de vendes de bicicleta a Catalunya, però diversos indicadors em fan creure que això és així: sobretot les dades d'ús de la bici (enquestes, mostres, baròmetre, etc.) o que el 44% de les empreses de la bici estan a Catalunya.

El tipus de bicicleta:
  • Les vendes de BTT han baixat un 6%, però continuen sent les bicis més venudes amb un (41%) i la gent s'hi gasta més diners, de mitjana 680 €.
  • Les bicis infantils és el segon segment on es ven més (34,9%).
  • Les bicicletes urbanes han pujat un 5% i es situen en 3a posició (10.7%).
  • Les de carretera baixen un 9%, però la gent s'hi gasta més diners, de mitjana 1670 € (6,7%).
  • Les bicicletes elèctriques estan a punt de superar les de carretera, han crescut un 79% (6,5%).

12.6.18

Barcelona frena la contrucció de noves infraestructures ciclistes

Diverses fonts afirmen que s'ha posat fre a molts projectes de carrils bici que hi havien planificats pel que resta de legislatura i que el motiu és la por al desgast polític que pot suposar que l'oposició usi les queixes de certs col·lectius que han vist dificultada la seva mobilitat en cotxe i moto.

D'entrada, vull tornar a recordar que en aquesta legislatura s'han construït a Barcelona més carrils bici que mai i moltes de les actuacions han consistit a eliminar carrils bici a la vorera per portar-los a la calçada i per la qual cosa, possiblement, no sortiran en els còmputs de l'augment de longitud de la xarxa ciclista. La qualitat dels carrils bici ha augmentat indiscutiblement tot i que encara hi hagi solucions com carrils bici centrals o bidireccionals que no ens agraden als usuaris de la bicicleta i que s'allunyen dels estàndards europeus.

També cal recordar que la bicicleta és el mitjà de transport que més creix a Barcelona i que per tant el creixement de la xarxa ha anat acompanyada d'un creixement de l'ús de la bicicleta tot i que la quota modal se situa aproximadament al voltant del 2% dels desplaçaments.

Vegeu també