La setmana passada vaig creuar el riu Anoia un parell de vegades pel mateix pas en una ruta pel Penedès. La primera vegada vaig ser prudent i vaig utilitzar la passera de pedres, però a la tornada, com que havia vist passar un tot terreny i em vaig fixar en la fondària, vaig decidir que m'atreviria a intentar creuar-lo en bici i que a males posaria un peu damunt de les pedres.
..Doncs sí, el vaig creuar sense masses problemes, però només vaig fer una pedalada sencera i en veure que sucava el peu vaig deixar que l'impuls inicial em portés i vaig fer alguns cops suaus de pedal retornant les bieles a la posició horitzontal per anar donant impuls. No acostumo a creuar gaires bassals ni rieres i vaig recordar de petit quan creuava bassals amb la bici i aixecava els peus per no mullar-me! Ara mirant el punt al Google Maps, veig que hi ha una foto al Panoramio on un grup de ciclistes més sensats creuen el riu en bici.
Que divertit!
ResponEliminaMoltes vegades anant amb bici a mi també em vénen records d'infància. Això vol dir algo positiu, no? :)
Quant vulguis anem a creuar el Llobregat.
ResponEliminaA aixó ens porta la mala politica de aillament a la que estem sotmessos els de l'altre banda del riu . . .
Uff, el Llobregat! No m'atreveixo! Aquí ajudava que el terra estava encimentat...
ResponEliminaDe petit anava molt en bici i recordo un carrer que no estava asfaltat i que sempre que havia plogut hi anàvem a travessar bassals. Algun cop m'havia quedat parat al mig del bassal o m'havia esquitxat tot!