Porta-bidons amb entrada-sortida lateral

Suposo que no descobreixo res de nou per a la majoria de gent, però hi ha porta-bidons on el bidonet es treu lateralment per un dels cantons i això pot ser molt convenient per al cicloturisme/bikepacking.

Comencem pel més bàsic, un dels primers accessoris que un es posa a la bicicleta és un porta-bidons. Si la bicicleta ho permet i el quadre és prou gran sovint ja tenim perforacions per portar 2 porta-bidons (un al tub diagonal i un al tub vertical).

A més, moltes bicicletes inclouen més perforacions per tal de posar el porta-bidons més amunt o més avall i això ens permetrà experimentar amb diverses combinacions que ens permetran portar doble porta-bidons, portar bidons més grossos o portar una bossa de quadre d'una mida o d'una altra.

El porta-bidons amb entrada-sortida lateral ens permet poder treure el bidonet sense necessitar espai lliure a damunt i per tant ens pot permetre portar bidons més grans o bosses de quadre i així aprofitar més l'espai de dins el quadre.

Sense pedals automàtics

Si adaptar-se als pedals automàtics requereix un temps, el procés invers també requereix una adaptació.

Després de molts anys fent sortides en BTT/Gravel amb pedals automàtics, l'altre dia vaig decidir tornar als pedals convencionals per fer una sortida de cicloturisme i així evitar portar un calçat de més per quan baixés de la bicicleta. De fet, pedalo amb pedals convencionals en almenys dues bicicletes més i hi faig molt quilòmetres i per això pensava que no notaria res estrany, però amb la bici de Gravel trobava a falta el clic!

Què vaig notar?

• D'entrada el peu es movia damunt de la plataforma del pedal i no acabava de trobar la posició ideal, almenys al principi.
• A vegades, en iniciar la marxa intentava encaixar la sabata al pedal tot i no tenir cales. El costum.
• El peu em tocava a vegades la roda de davant en fer algun gir a poc a poc quan gires molt el manillar.
• Menys control de la bicicleta a les baixades.
• No pots estirar el pedal cap amunt i és un moviment subtil que crec que a vegades fem amb el pedal automàtic.
• L'alçada del seient cal tornar-la a regular! Amb les presses no vaig pensar que els pedals i les sabates tenen unes alçades diferents i que per tant pot ser que calgui tornar a regular el seient.
• L'adaptació és ràpida i quan ja estàs en marxa tens altres coses en que pensar!
• En algunes parades, feia el moviment del peu per desenganxar la sabata de la cala tot i no portar-ne!

No esperava que em passés tot això, perquè com us dic, pedalo habitualment amb dues altres bicicletes sense pedals automàtics i no em passa tot això, suposo que és l'adaptació inconscient a cada tipus de bicicleta.

Finalment, crec que a nivell de manteniment, és convenient treure els pedals i netejar la rosca de tant en tant (almenys un cop a l'any) i tornar-hi a posar greix perquè em va costar força treure els pedals. No els enrosqueu fort que no cal, que no cauran pas, en canvi treure'ls pot ser difícil. A la BTT antiga, no he estat capaç mai de treure'ls!

Vegeu també:

• Com canviar els pedals

Sortint del carril bici per conveniència

Com ja sabeu, en la majoria de casos l'ús del carril bici és opcional(*) i molts ciclistes fem ús d'altres carrils segons la nostra conveniència i això passa sobretot perquè les infraestructures ciclistes tenen moltes mancances i la priorització de la bicicleta no sempre es fa.

Fa un dies, em vaig fixar que uns metres abans d'arribar a la plaça Francesc Macià alguns ciclistes ja senyalaven un gir cap a la dreta. Dos semàfors abans d'arribar a la rotonda, aprofitant el semàfor vermell d'una cruïlla, els ciclistes canviaven de carril com si hi hagués una zona d'aturada avançada de ciclistes. Així, en posar-se verd el semàfor, avançaven pel carril de la dreta davant dels cotxes per poder girar a la dreta i agafar el carril bici de la rotonda de Francesc Macià.

Amb aquesta maniobra, els ciclistes ens estalviem un semàfor vermell i arribem abans als 3 semàfors més que ens esperen per continuar per la Diagonal.

M'agrada aquesta fotografia perquè trenca alguns esquemes:

• Els ciclistes deixen la suposada seguretat del carril bici
• Podem anar per tots els carrils i la seguretat ens la dona ser molts. Els carrils bici se'ns fan petits.
• Sense casc, que pot indicar que no hi ha sensació d'inseguretat.
• Dues dones en primer pla, un col·lectiu que per les dades que tenim és més sensible a la sensació de seguretat.
• La ciclista de la dreta senyalitza el gir i ho va fer també abans de canviar de carril.

Hi ha moltes consideracions a fer sobre aquest punt:

• El canvi de carril amb el semàfor vermell és molt segur i es surt davant dels cotxes.
• Una zona d'aturada avançada ajudaria a fer més fàcil i segur aquest canvi i sobretot un semàfor ciclista al carril bici que es posés verd abans que el del carril de la dreta.
• El carril bici continua servint per qui no pot fer el canvi de carril o per qui vol girar a l'esquerra.
• La plaça Francesc Macià no facilita gens la vida a vianants i ciclistes.
• El carril bici és estret i a les cruïlles d'aquesta rotonda no hi ha lloc per l'acumulació de ciclistes i vianants que esperen per creuar.
• Sovint, en aquest lateral de la Diagonal, hi ha més persones en bicicleta que no pas en cotxes.
• En altres punts d'aquest carril bici, el canvi de carril facilita poder fer els girs als carrers de la dreta.

El que no es veu en aquesta foto:

• Darrera dels 5 ciclistes que es poden intuir a la foto (em compto a mi també), en venien molts més. És hora punta matinal.
• No tots els ciclistes poden fer el canvi de carril i continuaran pel carril bici.

La Via Verda de la Val de Zafán arriba finalment a la Ràpita

Després de molts anys, l'ampliació de la Via Verda de la Val de Zafán arriba al mar amb els nous trams Tortosa - Amposta i Amposta - La Ràpita. Aquest és el recorregut aproximat planificat de la via de tren originària, però els trens mai van passar de Tortosa, tot i que fins Amposta i més enllà s'havia preparat el terreny per arribar al mar a la Ràpita. Ara, la via verda recupera el traçat planificat com a via ferroviària.

Pel que fa al nom, s'havia usat també el de Via Verda de la Terra Alta i del Baix Ebre (sobretot des dels consells comarcals), però ara també travessa el Montsià, potser si cal donar-li un nom, podem mantenir el de Via Verda de la Val de Zafán i usar el de Vies Verdes de les Terres de l'Ebre pel conjunt de vies verdes d'aquestes comarques i per un futur consorci que les gestioni com ho fan a Girona?

 

Vies Verdes de les Terres de l'Ebre

Més enllà de la Via Verda de la Val de Zafán, ja fa potser més d'una dècada que es va habilitar un traçat que donava continuïtat des de Tortosa resseguint el riu Ebre fins a la seva desembocadura (que si no vaig equivocat segueix en part el recorregut del Carrilet de la Cava, un altre tren que va funcionar pel marge esquerre de l'Ebre). Al Delta de l'Ebre, a més, existeixen nombrosos recorreguts, alguns d'ells disposen de trams segregats que encaixen molt bé en la definició de via verda.

El canal Xerta-Sénia podria ser una bon nou ramal que connectaria els rius Ebre i Sénia. També el traçat del tren actual i l'autopista cerquen un itinerari planer que podria habilitar-se ja que rutes com l'Eurovelo 8 i la Via Augusta passen també per aquesta zona.

Un consorci que ho gestioni?

Cercant al blog, veig que al 2015 ja us parlava d'aquesta ampliació amb el traçat que ara s'inaugura, però les notícies sobre l'ampliació d'aquesta via verda venen de molt abans. Com és que han calgut tants anys? El model de consorci entre els Ajuntaments, els Consells Comarcals, la Diputació de Tarragona i la Generalitat és una de les fórmules per continuar fent créixer aquesta xarxa de vies verdes captant recursos, gestionant el manteniment i fent-ne la promoció turística.

Més informació:

• Inauguració 18/4/2026 
• Ressenya actualitzada Via Verda de la Val de Zafán

Les partícules de la combustió del dièsel provoquen arrítmies malignes

Sabem des de fa anys que la contaminació atmosfèrica que provoquen els cotxes té un impacte important en la salut de les persones, de fet, causa una mortalitat molt més elevada que els accidents de trànsit. Amb el temps hem anat tenint estudis que han anat desgranant els efectes de cada tipus de contaminant, cancerígens, irritants, que causen malalties respiratòria i cardiovasculars, que afecten els desenvolupament neurològic dels infants, etc.

Ara un nou estudi, aclareix una mica més aquest augment d'ingressos hospitalaris que es dona quan hi ha episodis de contaminació elevada. En concret, el nou estudi relaciona directament les partícules de la combustió dels vehicles de gasoil amb un augment de les arrítmies cardíaques malignes, és a dir, les arrítmies potencialment mortals, en concret amb les arrítmies ventriculars.

El meu primer pensament ha estat per tots aquells conductors que esperen aturats amb el motor en marxa, cremant gasoil o gasolina com si ens sobrés el petroli i amb aquell egoisme tant propi de la nostra societat, pensant que són els altres els que respiren els nostres fums i sense saber que bona part d'aquests fums tornen a entrar dins el cotxe pel sistema de ventilació sense que els filtres puguin filtrar la major part dels contaminants.

Passejar gossos en bicicleta

Segurament, algun cop heu vist algú que passejava un gos en bicicleta, però potser el que no havíeu vist mai és un passejador de gossos professional en bicicleta. Això no és pot fer a tot arreu, cal que sigui una zona amb poca densitat de trànsit i de població, amb carrils bici i carrers amples que et permetin creuar-te amb altres ciclistes i amb cotxes sense masses problemes.

I ja veieu, molta gent confia els seus gossos a aquest passejador de gossos en bici. Gossos de totes les edats, races i mides que passegen junts!

 

Vagabundejar en bicicleta

Els últims mesos ha plogut molt i això ha complicat molt la vida a la gent que viatja o viu bona part de la seva vida damunt de la bicicleta. A la foto, una bicicleta ben carregada i protegida de la pluja a la porta d'una biblioteca de Granollers on segurament s'havia refugiat aquest ciclista.

 

Les fronteres del que és ser cicloturista, viatger o vagabund o fins i tot indigent no estan sempre clares, i potser, tampoc cal que ho estiguin. Si mireu les definicions exactes d'aquests termes, més enllà dels prejudicis, totes encaixen en la vida que es realitza quan viatges en bicicleta.

 

Per viatjar en bicicleta no calen moltes coses i tampoc t'hi caben les que potser voldries agafar, per això és un exercici tant interessant per valorar més certes coses molt més senzilles de la vida!