Quantes bicicletes cal tenir?

L'espai i els diners limiten molt

Les bicicletes són molt polivalents, però sempre n'hi una més adequada que una altra per una sortida i això porta als amants de les bicicletes a tenir-ne diverses i a voler-ne més. Les limitacions d'espai o econòmiques són un desincentiu a l'adquisició compulsiva de bicicletes, però qui no té aquests problemes o gaudeix arreglant bicicletes en pot acumular un nombre important.

I no són únicament bicicletes, poden ser també rodes, pneumàtics, quadres, seients, portaequipatges, alforges i bosses, etc. Tots aquests accessoris poden muntar-se o desmuntar-se puntualment o els guardem per posar en un altra bici o per si de cas ens fa falta en el futur.

El meu cas. Les bicis que tinc.

Molta gent quan ve a casa es sorprèn del gran nombre de bicis que hi ha, però quan les fas servir totes saps que tampoc és exagerat. En el meu cas, ara mateix, ("només") tinc:

• Una plegable Brompton per als desplaçaments diaris combinats amb el transport públic que sovint uso per a pedalar més abans o després de la feina i per a sortides puntuals combinades amb tren o cotxe. Té 16 anys i probablement entre 15.000 i 20.000 km. Ara que la faig servir molt, possiblement faig més de 2.500 km a l'any? L'inconvenient que té és que si has de comprar en diversos llocs i l'has de portar amb tu és pesat plegar-la i  arrossegar-la diverses vegades.
• Una bicicleta urbana totalment equipada per a les compres de proximitat. És pesada, però em permet transportar pes i lligar-la amb seguretat i no m'haig de preocupar per embrutar-me, ni per agafar els llums i necessita un manteniment mínim. Té uns quants anys, però és difícil calcular-ne el quilometratge, potser uns 2.000 km a l'any?
• Una bicicleta de Gravel per a les sortides d'oci. Tinc diverses bosses que combino i li munto un portaequipatges si em cal. També, si puc, faig algun encàrrec amb ella i així aprofito per pedalar!
• Una BTT antiga amb pneumàtics més estrets i llisos que ara utilitzo molt puntualment quan em cal lligar la bicicleta al carrer.

En algunes èpoques n'he tingut algunes més d'altres tipologies, però al final el temps i l'espai són limitats i prefereixo que algú altre les utilitzi. També puc agafar puntualment alguna altra bici de casa i també n'he llogat en diverses ocasions.

Cal espai per tenir certes bicis i
per fer-ne el manteniment

Entenc que si fas ciclisme de carretera o alguna altra disciplina esportiva vulguis tenir una bicicleta específica per això i també segons les circumstàncies de cadascú bicicletes elèctriques o de càrrega, entre d'altres.

Potser una bona norma és: tingues les bicicletes que puguis utilitzar.

El meu cas. Les bicis que voldria.

Sovint trobo a faltar la suspensió d'una BTT i poso una mica al límit la Gravel, però no sé si necessito una BTT nova, de moment no, perquè les que m'agraden són les BTT més cicloviatgeres i més similars a una Gravel.

M'atrau la nova Brompton amb rodes de 20" perquè promet ser una Gravel plegable i seria fàcil de transportar i a vegades pateixo posant al límit la meva Brompton amb roda de 16".

Tenir una bici de càrrega o un remolc m'aniria molt bé, però també penso que és una bona bici per compartir i que no la necessito tots els dies.

M'atrauen els models elèctrics que et permeten fer distàncies llargues més ràpidament i sense suar, però penso que ara mateix no em calen per als meus trajectes més habituals.

Hi ha molts models i accessoris que m'agraden i que podrien millorar les meves bicis, però penso que de moment prefereixo gaudir del que tinc i provo de només anar renovant l'equipament més vell a mesura que es desgasta o es trenca.

De Vic a Manresa en bicicleta

Itinerari majoritàriament per pistes forestals seguint la xarxa CycloCat i que cerca la connexió més planera i segura entre Vic i Manresa. Seguirem el curs de rius, rieres i valls i travessarem boscos i prats fins als 934 m d'alçada. Si la boira i els núvols no us fan la guitza, gaudireu del paisatge i des les vistes!

Distància, desnivell i dificultat: 63 km i 1.150 m de desnivell positiu acumulat en camins de terra, algun sender, algun tram de carretera secundària, carrils bicis i carrers urbans. Aptes per a bicicletes Gravel i BTTs.

Inici i fi: a les estacions de tren de Rodalies de Vic (R3) i Manresa (R4).

Descripció:

Vic - Santa Eulàlia de Riuprimer

Riera de Muntanyola

Sortim de l'estació de tren de Vic pel cantó est i agafem el carril bici en direcció sud fins a creuar el riu Mèder on girarem a la dreta per agafar de seguida un carril bici (a estones tipus via verda) paral·lel a la carretera de la Guixa (en algun gir veurem el Montseny, primera foto). A la Guixa (oficialment Sentfores), ens incorporarem com a la carretera per agafar el carrer Major, on al mig del tram semaforitzat, girarem a la dreta per anar a creuar el riu i remuntar-lo pel marge esquerre.

El camí es convertirà en un sender que deixarà el riu a baix a la nostra esquerra. Continuarem amb compte de no caure i ens allunyarem del riu per continuar per un camí més ample que creuarà el riu, la carretera i que continuarà allunyat del riu i després s'aproparà, però ja no serà el riu Mèder, ara serà la riera de Muntanyola. Veurem un gorg (vegeu la foto) i continuarem cap a Santa Eulàlia de Riuprimer on creuarem la riera per remuntar-la pel costat del camp de futbol.

Santa Eulàlia de Riuprimer - L'Estany

Continuarem remuntant la riera de Muntanyola per una pista fins que aquesta ens porta a la carretera. Continuarem remuntant la vall, ara per la carretera, que té poc trànsit i bona visibilitat. Finalment, deixarem la carretera girant a la dreta en una cruïlla per agafar una pista de terra que començarà l'ascens cap al poble de l'Estany.

La pujada es fa entre boscos de pi i roure per una pista de terra que en algun punt pot estar més descomposta o que pot tenir algun tram pavimentat per evitar l'erosió. Són uns 5-6 km i 300 metres de desnivell que es fan bé amb pneumàtics de gravel. Les rampes més inclinades són curtes i et donen temps a recuperar forces. Hi ha forces cruïlles, però els indicadors del Camí de Sant Jaume (GR-151) i el track de GPS no ens deixaran que ens perdem!

Finalment, arribant al punt més alt de la ruta (934 m) encararem la baixada cap a l'Estany i creuant la carretera entrarem al poble. Podem seguir el track cap al cementiri o podem travessar el poble per dins i pujar després cap al Coll de la Crossa damunt del poble on tornem a guanyar força alçada.

Elles no surten soles

Malauradament, mentre molts homes sortim a fer esport sols a l'aire lliure al medi natural, no passa el mateix amb moltes dones. Moltes encara tenen por. I dic encara, perquè és un problema que veig molt més en gent de certes generacions que no pas en les generacions més joves i això em dona esperança, però encara hi ha por. Penso sobretot en la multitud de sortides que jo faig al medi natural corrent o en bicicleta, de dia i de nit. En proporció, em creuo amb molt poques dones soles en aquestes sortides.

I qui no gaudeix al medi natural per por es perd moltes coses:

• D'entrada, anar sol a fer esport o passejar et permet no dependre dels altres i poder sortir quan tens temps i ganes de fer-ho. Per tant, hi vas més.
• Sol gaudeixes molt més de la natura i dels paisatges, dels sons, del cant dels ocells...
• Els beneficis de salut de practicar esport són molt coneguts, però cada cop queda més demostrat que el contacte amb el medi natural ens aporta molts beneficis. 
• Tots tenim pors, però sortir ens les fa superar i fer-nos sentir bé perquè les hem afrontat.

Irlanda aprova el "cediu el pas" per a ciclistes al semàfors

Irlanda es converteix en el novè país europeu que autoritza que els ciclistes es puguin saltar un semàfor cedint el pas a la resta de vehicles per fer un gir o per anar recte.

Irlanda s'afegeix a la llista de països que permeten que els ciclistes en cruïlles semaforitzades, amb la presència d'un senyal de trànsit (els de la foto de la dreta) puguin passar amb el semàfor en vermell per fer un gir (a Irlanda normalment a l'esquerra, però a la resta d'Europa normalment a la dreta) o per anar recte.

Aquesta regulació permet:

• Donar prioritat als ciclistes davant d'altres vehicles i per tant convertir la bicicleta en un mitjà més atractiu per a desplaçar-se.
• Donar seguretat als ciclistes que poden sortir abans que la resta de vehicles sent més visibles. A més, aquests senyals s'acostumen a usar en cruïlles amb carrils bici.
• Estalviar costos ja que és molt més econòmic posar un senyal que posar un semàfor específic per a ciclistes.
• Donar fluïdesa al trànsit.
• Disminuir la insubmissió a una normativa de trànsit pensada per a cotxes i no per a bicicletes.
• No dependre de sensors de trànsit que poden no detectar les bicicletes.
• Disminuir l'esforç físic dels ciclistes que en molts casos no hauran de parar completament.
• Disminuir el temps d'exposició a la contaminació dels ciclistes en les cruïlles.

 Podeu consultar les dues lleis que ho regulen:

Canvia els teus mitjons aerodinàmics per més llibertat

M'ha agradat molt l'article Swap aero socks for freedom que ja té un parell d'anys i que va en la línia del que he comentat moltes vegades en aquest blog, som esclaus de modes, etiquetes i tecnologies i tot i que tinguem un bon sentit crític és difícil defugir aquesta esclavitud i la conseqüència és la pèrdua de llibertat. L'article que enllaço ho explica molt bé des de la perspectiva del ciclisme esportiu, jo us ho explico des del meu punt de vista, hi coincideixo i ja ho he anat explicat en molt apunts, alguns els enllaço al final.

La bicicleta està a l'abast de tothom i et dona la llibertat de moure't i anar a qualsevol lloc només amb la força del teus cos. Quan entrem en l'àmbit esportiu, i com més hi entrem, hi ha una evident necessitat de diferenciar-se del ciclista novell i acostar-se al ciclisme professional i aquí és quan les empreses del sector es freguen les mans per oferir productes exclusius i com a tot arreu hi ha la necessitat d'aparentar i d'ostentar. I aquest entossudiment, aquesta necessitat de pertànyer a una tribu diferenciada amb el seus rituals, codis de conducta i sobretot codis de vestimenta, ens porta a perdre la llibertat d'escollir. Les nostres decisions es veuen fortament condicionades per un seguit de normes socials no escrites i un mercat que es retroalimenta amb aquest ecosistema. Hi ha molts exemples d'això, des de portar equipament d'una sèrie de marques exclusives i cares, a portar mitjons alts aerodinàmics per estalviar uns watts de potència, a haver de ser un expert en cafès, perquè sinó, no moles! Cal tenir les marques del bronzejat ciclista i portar una gorra sota el casc (o no) i haver anat a un "training camp" a Mallorca o a Tenerife i aquest any toca portar el mallot amb tons de color...(*)

Bona part de la societat resta ignorant a tota aquesta "cultura" i veu tots els ciclistes esportius iguals, com uns friquis que vesteixen lycra i que suen molt. Però la nostra societat és esclava de moltes altres coses i està plena de modes absurdes i moltes de les coses que comento es poden aplicar en molts altres aspectes de la nostra societat!

L'esclavitud del mercat

Quan vas a comprar un producte ciclista no et pots escapar de les modes i per molt que tu vulguis un mitjons baixos de cotó, si vas a una botiga de ciclisme en sortiràs amb un mitjons alts i testejats en un túnel de vent i potser si no te'ls compres, te'ls regalaran! La majoria de bicicletes estan inspirades en models de la competició que molt probablement no s'adaptaran a la majoria de consumidors, però ens ho vendran i com que és el producte que més es fabrica, també és el que surt millor de preu. Un exemple, la majoria de BTT es venen amb un pneumàtics molt amples i amb molt de relleu que no s'adapten als usos de la majoria de ciclistes. Un altre exemple, moltes bicicletes, especialment les Gravel, porten desenvolupaments més pensats per córrer que no pas per afrontar les pujades fortes que hi han a casa nostra.

L'esclavitud de la tecnologia

Anem més pendents del GPS que del paisatge i ens perdem moltes coses, entre d'altres la llibertat d'escollir el camí que vulguem i de perdre'ns i viure aventures. Però no solament anem pendents de la ruta, també de la velocitat, del ritme, de les calories, dels watts, dels missatges del mòbil, d'on està nostre company virtual...

L'excés de planificació en la ruta, el nostre pla d'entrenament, l'anàlisi de dades dels entrenaments, la participació en reptes virtuals individuals o compartits, entre d'altres, ens fan esclaus.

Com anar en bici i tren a Osona, al Ripollès i a la Cerdanya durant el tall de la línia R3 de Rodalies

A partir del 7 d'octubre de 2025 la línia R3 de Rodalies estarà tallada entre Mollet del Vallès i La Garriga fins aproximadament el gener de 2027. El servei alternatiu de busos no acostuma a deixar pujar bicicletes. Una alternativa senzilla és arribar a Granollers amb la línia R2 de Rodalies (preferiblement baixar a Les Franqueses - Granollers Nord) i pedalar 11 km fins a l'estació de la Garriga.

Les línies R2 i R3 segueixen traçats paral·lels fins a Granollers, llavors una bona alternativa és usar la línia R2 per anar a Granollers i després pedalar pels carrils bici del riu Congost fins a l'estació de la Garriga i així poder continuar el trajecte en tren cap a Osona, el Ripollès o la Cerdanya segons ens convingui.

L'enllaç en bici és un trajecte majoritàriament pla i pavimentat que suma 110 metres de desnivell positiu en 11 km. La major part del trajecte transcorre pel carril bici paral·lel al riu Congost que hi ha al marge dret del riu i travessar Granollers i les Franqueses i després la Garriga són les úniques dificultats d'orientació i de més trànsit que trobarem.

A Granollers Centre trobarem més trens, però l'estació de les Franqueses - Granollers Nord ens estalviarà més o menys 1 km.

Per què els ciclistes no fan servir el carril bici?

Hi ha diverses situacions que fan que les persones que anem en bicicleta no utilitzem el carril bici. No totes són fàcils d'entendre sense profunditzar una mica o sense posar-se en la pell del ciclista, però explicaré diversos casos.

Quan el carril bici no és d'ús obligatori

Comencem amb la normativa general. El senyal vertical d'obligació R-407a (cercle de fons blau amb una bici) indica obligació d'usar aquell carril bici, però quan no hi ha aquest senyal o hi ha la versió quadrada (S-35) no és obligatori usar-lo. Hi ha també diverses interpretacions del senyal d'obligació, perquè també indica el seu ús exclusiu per part de les bicicletes i prohibeix l'entrada a altres vehicles i aquest és el motiu més habitual de posar-lo, sobretot perquè l'S-35 fa pocs anys que existeix. El problema d'interpretació és quan el carril bici no està adossat a la calçada, llavors segons l'article 160 del RGC, els ciclistes poden continuar usant la calçada. Per posar un exemple, un carril bici a la vorera no seria d'ús obligat perquè no està adossat a la calçada.

Quan el carril bici és més lent

Aquest motiu inclou una munt de casuístiques més. Si un carril bici és més lent pel motiu que sigui, els ciclistes avaluem els riscos que hi ha i decidim quin camí prenem. Quins motius fan que el carril bici sigui més lent? Que sigui estret i no permeti avançaments entre ciclistes, que no sigui recte, que el paviment estigui en malt estat, etc.

Aquest és un dels motius habituals que fa que molt ciclistes de carretera no usin els carrils bici.

Quan el carril bici és més perillós

Els carrils bici no són segurs per definició, és el disseny i altres factors el que fa que siguin segurs. Sovint trobem un munt d'interseccions on es produeixen situacions de risc i, en canvi, a la calçada, sovint l'únic risc és un xoc per darrere que és un dels accidents amb ciclistes més poc freqüents en zones urbanes.

Quan hi ha obstacles

És molt habitual trobar obstacles als carrils bici: branques dels arbres, vegetació crescuda, obres, contenidors, vehicles aparcats, vianants que creuen, vianants que no tenen voreres accessibles, corredors, etc.