Campionat Europeu de Robatori de Bicicletes

Les ciutats finalistes d'aquesta peculiar competició són Amsterdam, Praga i Roma:

Millor quantitat o qualitat?

Quan he llegit que Barcelona preveu construir 200 km de carrils bici en 3 anys he tingut una doble sensació:

1. Què bé que s'aposti finalment per la bici!
2. 200 km en 3 anys? Com els d'ara? Potser millor que en fem menys i millor, no?

Doncs sense desmerèixer l'1, l'aposta per la bicicleta de l'equip d'Ada Colau, vull dir el 2, que potser no cal acabar tots els carrils bici en 3 anys, però en canvi se'n poden reformar molts i que és més important treballar en la qualitat que en la quantitat.

Tornant al punt 1, ja era hora que algú plantegi fer carrils bici en avingudes com el carrer de Sants, la Via Laietana, l'avinguda Madrid, la Travessera de les Corts o el Passeig de la Zona Franca, perquè els carrils bici serveixen justament per això, per fer una xarxa que enllaci zones pacificades i per tant els carrers vertebrals d'una ciutat, ho han de ser per tots els modes de transport. També s'aposta per enllaçar tots els barris alts de la ciutat que actualment tenien un dèficit important de connexions.

La Seu d'Urgell necessita millorar

La part antiga té bones
condicions per anar en bici

Continuo amb l'exercici que de tant en tant faig quan visito una ciutat, que és analitzar les seves infraestructures ciclistes. Amb la Seu d'Urgell de seguida s'acaba, perquè és una ciutat petita i amb molt poques vies exclusives per a la bicicleta.

De fet, bona part del centre urbà es podria pacificar molt més i no caldria cap carril bici: treure i reordenar aparcaments, eixamplar voreres, calçada i vorera al mateix nivell, passos de vianants elevats, etc. D'altra banda, el casc antic tampoc necessita masses canvis, potser restringir una mica més el trànsit.

On si que calen vies ciclistes són als barris i pobles perifèrics.

Bandes ciclables estretes entre
el Segre i Parc del Segre

El terme municipal és gran, però hi ha diversos pobles a menys de 5 km. El riu Segre entre la Seu i Alàs, i al sud el Camí Natural de les Mines de la ribera d'Urgellet poden fer d'eix vertebral de la comarca.

Les connexions amb els centres educatius de la zona de Santa Margarida són inexistents. Calen camins escolars segurs a peu i en bici. En general, els carrils bici de nova construcció d'aquesta zona nova encara per edificar són un desastre!

Voreres bici estretes que deixen poc espai al vianant i en canvi es deixa un d'espai per aparcar i transitar en cotxe.

Les comunitats educatives de Riudarenes, Maçanet, Vidreres i Sils promouen una xarxa de camins ciclables

És envejable quan la societat s'organitza per aconseguir infraestructures ciclistes. És el cas de 10 escoles de la Selva que juntament amb les famílies han demanat als seus 4 ajuntaments i a la Diputació de Girona l'adaptació i senyalització d'una xarxa de camins ciclables que connectin els 4 municipis, les serves urbanitzacions i tots els centres educatius per tal de que els alumnes i les seves famílies es puguin desplaçar en bicicleta i que les escoles puguin també realitzar activitats al seu entorn en bicicleta i a peu.

Connectar millor l'estació de tren de Sils és també un dels objectius del projecte, així i com potenciar l'economia local mitjançant el cicloturisme i el senderisme. La xarxa de camins projectada és de 65 km, però molts dels camins ja existeixen.

Rimavisi és l'acrònim dels 4 municipis implicats i el nom del projecte.

Millor per la calçada?

En general, tots els que estem lluitant per tornar la bicicleta a les nostres ciutats estem d'acord en el model de ciutat que volem. Volem barris "pacificats" on hi hagi molt més espai públic dedicat al vianant i on l'ús del cotxe estigui molt restringit i que quan hi circuli ho faci a baixa velocitat i compartint l'espai amb les bicicletes. Els carrils exclusius per a bicicletes han de permetre interconnectar els barris i les ciutats amb itineraris rectes i prioritaris que facin que la bicicleta sigui el transport més convenient per la majoria dels ciutadans.

A partir d'aquí, hi ha qui defensa que els carrils bici arribin a tot arreu i hi ha qui diu que tot el contrari, que la construcció de carrils bici ens distreu del principal objectiu que ha de ser "pacificar" la ciutat  i eliminar cotxes per poder circular millor per la calçada, per tant, pels que defensen aquesta segona opció, circular sempre per la calçada és la millor manera de reivindicar l'espai públic.

Cada ciutat, cada barri i cada carrer és diferent, parlar d'urbanisme i mobilitat de forma genèrica té els seus riscos, perquè cada persona pensa en la seva realitat ciclista, però vull comparar el que sembla que opinen els de "millor per la calçada" i el que opino jo.

L'arrogància de l'espai. Els problemes habituals dels carrils bici.

Us recomano aquest article de Copenhagenize sobre els carrils bici de Barcelona. A vegades, si ens ho diuen des de fora sembla que tingui més valor.

Fa temps que des del col·lectiu ciclista ens queixem de la qualitat de les infraestructures ciclistes. El problema de fons és evidentment la dificultat de que els polítics treguin espai al cotxe per dedicar-lo a la bici. A part d'això i de la mania de fer encara carrils vorera-bici,  els 4 problemes més habituals dels carrils bici existents a les ciutats catalanes són:

Carrils bici de doble sentit (els "bidireccionals")

• Es fan per estalviar una mica d'espai i  per no treure o recol·locar aparcaments, zones de càrrega i descàrrega, contenidors, parades de bus, etc. És a dir, perquè molesten menys al cotxe.
• Si es fan a la mitjana central encara "molesten" menys. Tot i que el ciclista s'empassi més contaminació i les connexions siguin més complicades.
• La Generalitat no els recomana a la ciutat i menys encara en voreres (Manual per al disseny de vies ciclistes a Catalunya).
• Es fa impossible de sincronitzar satisfactòriament els semàfors.
• Les cruïlles són perilloses i les connexions difícils.
• No t'acostumen a deixar al final del teu recorregut i per tant conviden a utilitzar les voreres.
• Estan pensats per a vies verdes i recorreguts interurbans.

Cotxes, gasoil, contaminació i economia

Molts polítics confiaven en la renovació del parc d'automòbils per millorar la qualitat de l'aire perquè les normatives europees s'havien anat endurint. Donant ajudes a la compra de vehicles nous es subvenciona un cop més la indústria de l'automòbil i es redueixen els recursos disponibles per a polítiques de mobilitat realment sostenibles. Molts dèiem que no era la solució, teníem raó i s'ha demostrat.

Els punts claus de tot plegat són:

• Els vehicles de gasoil contaminen molt més que els de gasolina, però emeten menys CO₂.
• L'emissió de CO₂ està regulada per un mercat i cada país té assignada una quota, per tant, Espanya incentiva els cotxes que emeten poc CO₂, és a dir, els de gasoil.
• No hi ha cap impost que penalitzi els cotxes més contaminants.
• No hi ha encara cap restricció de circulació pels vehicles més contaminants.
• La majoria de vehicles a Espanya ara ja són de gasoil. Fa 15 anys, la majoria eren de gasolina.
• Des de fa temps, es sap que els cotxes en circulació emeten més contaminants que els que estableixen les normatives europees.
• L'administració pública coneix el problema, però fa la vista grossa.
• El grup Volkswagen i probablement altres fabricants han estafat els consumidors venent cotxes que rebaixen la potència del motor durant les proves d'homologació d'emissions contaminants.
• La indústria de l'automòbil amenaça contínuament de deslocalitzar-se i amb això obté condicions laborals favorables i ajudes de tot tipus, entre elles ajudes per desenvolupar vehicles menys contaminants i vehicles elèctrics.
• L'Administració pública cedeix contínuament a les pressions del lobby de l'automòbil.
• No s'inverteix el que caldria en alternatives de mobilitat més sostenible com la bicicleta o el transport públic.

Som el que respirem

Excel·lent campanya de la Plataforma per la Qualitat de l'Aire perquè posa de relleu el principal problema de salut pública que patim i que fins ara la nostra societat s'ha entossudit en amagar. Que personatges públics s'hi impliquin és molt bona notícia.

L'enllaç de la plaça de les Drassanes

La nova rotonda ciclista de la plaça de les Drassanes de Barcelona està pensada actualment com a enllaç entre el Paral·lel i el passeig de Colom.

El principal problema d'aquesta infraestructura és que fa recórrer als ciclistes uns 200 metres més que el recorregut alternatiu per la vorera. A més, la sincronització semafòrica és molt més favorable al recorregut per la vorera. Si a tot això li afegim que la vorera té més de 5 metres d'amplada, que ja era la ruta utilitzada i coneguda pels ciclistes, que s'hi respira menys contaminació, que hi ha més ombra i que segurament és molt més agradable, llavors no cal dir gaire més. Lògicament, la nova rotonda ciclista no s'utilitza.

Per intentar salvar aquesta infraestructura, l'única manera que se m'acudeix és millorar molt la fase semafòrica i obrir algun altre accés a la rotonda (tot i que la gestió d'un nou accés bidireccional no és gens fàcil).

Entendre la desobediència ciclista a Amsterdam, una mica de reflexió

Avui us presento un interessant audiovisual de 6 minuts que justifica la desobediència dels ciclistes a les lleis i la poca disposició de les autoritats per fer-les complir als Països Baixos. Aquest potser seria l'aspecte més polèmic del vídeo vist des la nostra òptica. Feu-li una ullada a veure que us sembla (és en anglès):

L'audiovisual explica una diferència notable entre la legislació holandesa i per exemple l'espanyola (i que des dels col·lectius ciclistes sempre s'ha defensat), i és que a Holanda en cas d'accident entre un cotxe i una bici, el cotxe sempre és culpable per defecte, passa el mateix que aquí amb els vianants. Això fa que allà els cotxes siguin molt més curosos amb els ciclistes i els vianants.

Anant a la part més polèmica, el narrador suggereix que aquesta desobediència i aquesta tolerància policial té diverses conseqüències positives:

Gràfics i infografies

Un recull d'algunes petites infografies o gràfics que he anat elaborant des de fa temps. La majoria estan inspirades en lemes o gràfics ja existents.

Última modificació: maig de 2025

La possibilitat de canviar

Fa anys que dedico molts esforços a la mobilitat en bicicleta, un d'ells és aquest blog que fa 11 anys que publico des del voluntariat i sense cap ànim de lucre. Aquests esforços són la meva manera de col·laborar en fer un món millor.

En aquests anys, he vist com funcionaven les administracions públiques i els polítics i he tingut grans decepcions, a vegades he tingut ganes de tirar la tovallola, però sempre he continuat. Veig que hi ha moltes limitacions per l'ús de la bicicleta, d'aquí (de Catalunya) i de fora (d'Espanya): lobbies de pressió, polítics i tècnics mediocres o manca de voluntat i ambició, manca d'inversió pública, manca de la regulació adequada, estereotips culturals, etc.

Per fer avançar la bicicleta, per tenir una mobilitat sostenible, per millorar la salut pública, per tenir un cicloturisme de qualitat des de la porta de casa nostra fins al lloc més remot del país, per tenir un ciclisme esportiu de qualitat... Tot això ens seria més fàcil aconseguir-ho amb una Catalunya que tingués un estat propi i a continuació uns explicaré el perquè.

Auto-Complain: millorar les ciutats de forma col·laborativa i amb l'ajuda de la tecnologia

S'han explorat moltes formes de tramitar incidències que trobem als carrils bici o a l'espai públic en general. Si es fa de forma oberta i col·laborativa entre tots els ciutadans, i a més, gràcies a la tecnologia ho geo-posicionem i ho transmetem a l'administració de forma telemàtica, totes les parts ens estalviem feina i en sortim beneficiats.

Fins ara no s'ha trobat o almenys no s'ha implantat a casa nostra cap sistema perfecte. El que us mostro avui, funciona molt bé, però només per un tipus d'incidència els forats que trobem als carrers i que tant molesten als ciclistes.

De forats n'hi ha molts i transmetre aquesta informació a l'administració responsable és una pèrdua de temps. Els promotors de Auto-Complain ens proposen l'ús d'una aplicació per a mòbils que mitjançant els sensors de l'aparell enregistren la intensitat i localització geogràfica de tots els sotracs que pateix la nostra bicicleta mentre circulem. La informació es penja automàticament al web d'Auto-Complain i a més en podem extreure un fitxer PDF amb l'informe del nostre trajecte i que s'envia l'administració encarregada del manteniments dels carrers.

Una altra característica de l'aplicació és la possibilitat de muntar un esprai a la bici que deixa una línia pintada on hi ha forats per tal d'alertar als altres ciclistes.

Auto-Complain from Florian Born on Vimeo.

Passejades i excursions pel Montseny

Recull de passejades i excursions curtes a peu per diverses zones del Montseny aptes per fer en família i amb nens petits.
 
Totes les distàncies són d'anada i tornada si no s'indica el contrari.

Passeig de la riera de Vallforners (7,4 km)

Des del poble de Cànoves, podem remuntar els curs de la riera fins a l'embassament de Vallforners. És un camí ben marcat que creua diverses vegades la riera i passa per les restes del castell de Cànoves.

 

Forn de la Pega o d'en Pega a Cànoves (700 m)

Es tracta de les restes d'un forn íbero-romà. Sortint de Cànoves en direcció a la Garriga trobem la urbanització Cànoves Residencial. Sortint d'aquest punt, seguint la carretera 50 m cap a la Garriga agafem una pista de terra a mà dreta i la seguim uns 140 metres fins a agafar un altre camí a mà dreta que seguirem uns 100 metres més fins al forn.

El Roure Gros a Sant Pere de Vilamajor

Anant per la carretera  BP-5107 de Sant Antoni de Vilamajor cap a Cànoves, al cap d'1 km trobem una pista a mà dreta. En 250 metres, arribarem a aquest arbre monumental. Des del roure, en direcció sud-oest, surt un petit i curt sender que baixa fins a una font.

També hi podem arribar des de Sant Pere de Vilamajor recorrent 1,7 km per un terreny força pla. Vegeu el mapa o aquesta circular de 3 km des de Sant Pere.

El Castell de Montclús (2 km +100 m)

A Sant Esteve de Palautordera, des del veïnat de Santa Margarida, podeu anar fins al Castell de Montclús caminant 1 km per un pista que baixa al riu, continuant per l'altra cantó i agafant un sender al cap de 100 metres que encara la pujada final.

Probablement, per travessar la Tordera us haureu de descalçar!

El Castanyer de Can Cuc des de l'embassament de Vallfornès (fàcil, 8,5 km +400 m)

Ruta circular a peu (o també en bici) pel vessant sud del Montseny, des de l'embassament de Vallfornès fins al Castanyer de Can Cuc declarat arbre monumental.

Per la costa perduda d'Alaska

Aquest estiu he descobert una nova aventura cicloturística per la costa del sud d'Alaska que com els propis aventurers diuen, inclou pedalar, remar i empènyer. Si amb els 10 minuts d'audiovisual no en teniu prou, podeu explorar els enllaços amb explicacions, fotografies i més vídeos.

Més sobre aquest viatge:

• lacemine29.blogspot.com/2011/07/bikerafting-alaskas-lost-coast.html 
• lacemine29.blogspot.com/2012/02/lost-coast-redux.html 
• lacemine29.blogspot.com/2012/02/lost-and-found-one.html

Armariets per a bicicletes de Semab

Cada cop és més freqüent trobar aparcaments per a bicicleta tancats que pretenen donar més seguretat i afavorir el desplaçament en bici.

Armariets en aparcaments de Saba

Avui, us mostro fotografies d'alguns dels instal·lats per l'empresa catalana Semab (fabricant de diversos models d'aparcament). En concret, podeu veure el model Box que consisteix en un armariet amb porta que permet diversos tipus de tancament (clau, targeta, cadenat de l'usuari, etc.).

Aparcament en una
empresa privada

Se'n fan 2 models un de més estret per una sola bicicleta i un lleugerament més ample i amb dues portes que permet posar-hi dues bicicletes.

Model de dues places

La primera fotografia és d'una instal·lació en aparcaments de SABA, però he mirat el seu web i no he trobat les condicions d'ús ni tampoc cap referència a la bicicleta.

Encara es venen masses BTT i poques bicis de ciutat

No tinc cap problema amb les BTT (ho aclareixo), però amb aquest titular vull destacar que l'increment de vendes de bicicletes dels darrers anys continua sent per l'auge de la bicicleta d'oci i esport, em sembla perfecte, però per resoldre els grans problemes de mobilitat que tenim, necessitem que la gent vagi en bici per les ciutats i els pobles pels desplaçaments més habituals.

Les vendes de bicicletes per tipus són un indicador de quin tipus de ciclisme es fa i les bicicletes de ciutat no arriben al 10% (incloent les elèctriques) segons dades de la patronal de la bicicleta espanyola.

Destacaria que

• Les bicicletes de ciutat són un 8,74% del total de les vendes, però per valor només representen un 5,24%. No ens gastem tants diners amb la bici del dia dia com ho fem per les bicicletes esportives. La mitjana és de 270€.
• Les bicis de carretera són les més cares, de mitjana la gent s'hi gasta 1455€. Només representen un 5% de les vendes.
• La BTT s'emporta el 48% de les vendes i el seu preu mitjà és de 590€.
• Les bicicletes de nen són un segment important, s'emporta el 36% de les vendes, tot i que només representen el 10% de la facturació.

Observacions:

• Les vendes de bicicletes han augmentat any rere any. Des de fa uns anys, a bona part d'Europa, es venen més bicicletes que cotxes. A Espanya, el 2014, es van vendre 1,1 milions de bicis i uns 855.000 cotxes.
• La bici de ciutat ha augmentat els últims anys, però encara és un segment petit. Les elèctriques han augmentat, però no als nivells de països com Alemanya.

Decepcionat amb el carril bici de l'avinguda Bertran i Güell de Gavà

Les obres de construcció del carril bici a l'avinguda Bertran i Güell de Gavà són l'últim tram que falta de la connexió entre el centre de Gavà i Gavà Mar, i de pas, és una porta d'accés a les platges del Delta, al Parc Agrari i a diversos espais naturals.

Vistes les obres començades, hi veig i hi intueixo gran deficiències:

1. No s'ha reduït l'amplada de la calçada, tot i que com podeu comprovar és més que suficient pel trànsit de vehicles pesats. Això resta espai al carril bici i als vianants.
2. El carril bici s'estreny cada cop que hi ha una rampa d'accés pels cotxes.
3. A les rotondes, sembla que el carril bici desaparegui. En els pitjor dels casos s'haurà de compartir el pas de vianants i no hi haurà pas de ciclistes.
4. Els carril bici bidireccionals a la vorera estan desaconsellats, entre d'altres, per la dificultat de gestionar les cruïlles. Un carril bici a cada vorera o ben segregat en calçada donaria menys problemes i permetria fer rotondes ciclistes.

Impressores 3D i bicicleta

Les impressores 3D permeten imprimir a un preu molt assequible molts accessoris i peces per a la bicicleta que a vegades no existeixen al mercat o bé són molt cares. Una petita peça molts cops t'evita haver de canviar tot un mecanisme més car i sofisticat o et permet construir un accessori que no existeix en el mercat o en millora un d'existent.

A Thinginverse.com, per exemple, teniu una llarga llista de coses que podeu imprimir, i només cal que cerqueu bicycle o bike per trobar les relacionades amb la bicicleta. Hi trobareu accessoris innovadors, rèpliques millorades, recanvis, etc.

I com que tot el que es publica en aquest web són dissenys oberts, tothom pot agafar-ho i fer-hi millores o adaptacions. Feu-hi una ullada. Per il·lustrar aquest apunt us he posat 2 exemples: el primer és un suport per un GPS de Garmin i el segon és un clip per un llum de bicicleta bastant popular.

També hi han hagut intents de fabricar una bicicleta sencera, però de moment, sense massa èxit.

Vegeu també:

• Suport per a bosses Brompton imprès en una impressora 3D

Suport per a bosses Brompton imprès en una impressora 3D

Les bicicletes plegables Brompton porten bosses davanteres que es subjecten al quadre  mitjançant un suport collat al quadre i un bloc que s'hi encaixa i que es subjecta a la bossa. A la foto de la dreta, podeu veure un d'aquests blocs imprès amb una impressora 3D.

Amb aquesta peça, es poden adaptar moltes bosses sempre hi quan tinguin un mínim de rigidesa. Només calen un parell de cargols de rosca i unes femelles. Per anar bé, podeu posar algun element rígid a dins de la bossa i enroscar fort el cargol amb una volandera i una femella.