L'ús excessiu del cotxe causa infelicitat

Un estudi realitzat a Estats Units d'Amèrica (on hi ha una alta dependència del cotxe per a la mobilitat) conclou que tenir cotxe dona felicitat, però que hi ha un llindar d'ús a partir del qual et fa infeliç. 

En un país tan depenent del cotxe com EUA, no tenir cotxe pot causar insatisfacció amb la vida, és a dir, infelicitat. No tenir cotxe allà et limita molt. Però l'estudi conclou que hi ha un llindar d'ús del cotxe, aproximadament si el fas servir per més del 50% dels desplaçaments, a partir del qual creix la insatisfacció amb la vida, és a dir, que causa infelicitat.

Les conclusions semblen lògiques, passar molta estona en un vehicle, amb possibles retencions, nivell elevats d'estrès i exposat a la contaminació atmosfèrica és evident que no és un estil de vida saludable. L'estudi també diu que calen estratègies per afavorir la intermodalitat, és a dir, que cal impulsar alternatives al cotxe: transport públic i itineraris per a bicicletes i vianants.

Més informació:

• The Guardian 29/12/2024 
• Estudi Does Car Dependence Make People Unsatisfied With Life? Evidence From a U.S. National Survey

Guia ràpida dels esteriotips ciclistes

Les etiquetes i els estereotips ens permeten simplificar i entendre una realitat que sovint és molt més complexa i té molts més matisos. Segons el tipus de bicicleta, el tipus de ciclisme que fem o la indumentària que portem, la gent ens podria classificar en un tipus de ciclisme, quins són aquests tipus? Al meu entendre, els bàsics són aquests 5, però a vegades tenen altres noms:

• Ciclisme de carretera: es caracteritza, perquè s'usa una bicicleta de carretera pensada per rodar ràpid sobre asfalt. És una disciplina esportiva i els ciclistes van vestits amb culots i mallots. Es parla també de bicicletes de carreres.
• La bicicleta de muntanya: s'utilitza una bicicleta de manillar pla, normalment amb suspensions i amb pneumàtics més amples. Es roda majoritàriament per camins de terra. La indumentària ciclista pot ser similar a la de carretera o més relaxada en el sentit que es porta roba esportiva diversa. S'anomena també bicicleta tot terreny (BTT) o en anglès com a Mountain Bike (MTB).
• Gravel: estrictament diríem que es caracteritza perquè s'usa una bicicleta semblant a la de carretera, però amb pneumàtics més amples i amb més relleu. Idealment, es roda majoritàriament per camins de terra en bon estat. Encara és un concepte que encara no ha arribat a tot el gran públic.
• Ciclisme urbà: és el ciclisme que es a realitza majoritàriament en zones urbanes de pobles i ciutats per a desplaçaments diaris. La bicicleta tipus seria una bicicleta on pots tenir una posició més vertical i que aniria equipada amb llums, parafangs, cistelles i portaequipatges diversos. La roba del ciclista seria la roba normal d'anar a treballar, més formal o informal.
• Cicloturisme o bikepakcing: és el ciclisme de viatge, ni que sigui d'un sol dia, les bicicletes de cicloturisme porten portaequipatges per posar-hi alforges i les de bikepacking utilitzen bosses lligades a la bici (al quadre, a la forquilla davantera, al manillar i sota el seient).

I ara anem a matissar. Comencem per matissar el que hem dit fins ara:

• Possiblement el ciclisme de carretera és el més ben definit, però de fet podem fer ciclisme per carretera amb qualsevol tipus de bicicleta o podem sortir de l'asfalt com es feia a la primera meitat del segle XX quan la major part de les carreteres no estaven asfaltades.
• Les bicicletes de muntanya no sempre porten o han portat suspensions i també n'hi ha que porten doble suspensió que estan pensades per terrenys més abruptes o pel descens.
• Si entenem el Gravel, com el fet de rodar sobre terra, podem dir que durant molt de temps s'han fet servir bicis de carretera amb roda una mica més ample i de fet les BTT sempre s'han fet servir en rutes que ara entendríem com a Gravel.
• El ciclisme urbà també fan servir bicicletes plegables, però també qualsevol altre tipus de bicicleta (BTT, de carretera, etc.) més o menys adaptada.
  
• El terme de cicloturisme també s'usa com una de les modalitats del ciclisme de carretera en que es fan rutes sense alforges, però majoritàriament s'entén el cicloturisme com el fet de viatjar en bicicleta i això comporta portar portaequipatges i alforges, però des de fa certs temps hi ha una modalitat més lleugera, el bikepacking, que intenta evitar les alforges utilitzant bosses, però no sempre o aconsegueix i acaba fent servir portaequipatges i alforges més petites.

Els carril bici protegits atreuen el doble de ciclistes

L'evidència científica afirma que fer carrils bici és una de les millors polítiques de promoció de la bicicleta, perquè la seva construcció atrau nous ciclistes. Ara, un estudi afirma que els carrils bici protegits (és a dir segregats de la circulació de cotxes) atrauen més ciclistes que no pas els carrils bici sense segregació o els itineraris senyalitzats compartits amb cotxes.

Un carril bici protegit i de qualitat

 

El nou estudi realitzat als Estats Units quantifica exactament quan ciclistes es guanyen de més si es fa un carril bici segregat (o protegit com diuen el americans) respecte a un carril bici sense segregació (un carril amb pintura) i respecte a un itinerari ciclista senyalitzat, però compartit amb cotxes.

 

Les conclusions són bastant lògiques, els itineraris ciclistes que percebem com a més segurs són els més utilitzats i els que atreuen més ciclistes. I això és lògic que sigui més així quan parlem de llocs on no hi ha especial cultura ciclista o poc ús de la bicicleta com és el cas d'Estats Units. Per tant, la quantificació probablement no és traslladable a altres llocs, però és una bona referència.

La contaminació atmosfèrica carrer a carrer

Ja fa anys que tenim previsions de contaminació basades en models que tenen en compte les dades històriques de qualitat de l'aire i les previsions meteorològiques. Ara, tenim previsions molt més acurades i amb més detall amb una precisió de fins a 20 m² a Barcelona.

El sistema de previsió de la qualitat de l'aire Caliope ha fet un pas endavant i ara aconsegueix més detall a la ciutat de Barcelona en fer previsions de contaminació per NO₂, un dels contaminants tradicionalment més problemàtics.  Ara la previsió d'aquest contaminant es veu amb una precisió de 20 m² i això permet veure molt clarament la contaminació carrer a carrer. Ara, podem prendre decisions com a quina escola portem els nostres infants o a quin carrer viure. La previsió carrer a carrer també arriba a bona part de l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues, Sant Adrià de Besòs o Santa Coloma de Gramenet i també una bona part del Prat i una mica de Badalona.

Per a la resta de Catalunya o per altres contaminants, la previsió té un detall d'1 km², és a dir, una qualitat aproximada d'un barri.

Amb tot això i amb altres mapes que es publiquen i amb tota l'evidència científica que s'ha publicat, l'administració pública hauria de reaccionar i no deixar que centres educatius, hospitals o habitatges de nova construcció estiguessin prop de carreteres i també hauria d'actuar per traslladar aquests equipaments lluny de les carreteres i en cas de carrers molt transitats, hauria d'actuar per restringir-hi el trànsit i per donar alternatives de transport públic. Si a més, la ciutadania pren consciència del problema, podria afectar la valoració dels immobles al mercat immobiliari.

La contaminació atmosfèrica incrementa el risc de problemes emocionals en infants

L'impacte de la contaminació atmosfèrica en la salut física de les persones i en especial en la dels infants està ben demostrada. Ara també queda ben acreditat (perquè no és el primer estudi que ho afirma) que la salut mental dels infants es veu afectada per la mala qualitat de l'aire. També, com altres estudis, s'acredita la importància de tenir verd urbà a les ciutats i en especial prop dels centre educatius.

Un estudi amb 4.485 infants i adolescents de 48 escoles i instituts de Catalunya mostra que l'exposició continuada a la contaminació atmosfèrica i especialment a les partícules PM10, s'associa a un risc més alt d'afeccions emocionals, com l'ansietat i la depressió.

Allunyar els cotxes dels centres
educatius pot ser una bona mesura

L'estudi també apunta que les zones verdes (arbrat i verd urbà) properes als centres educatius disminueix el risc d'alteracions de conducta com el trastorn de dèficit d'atenció o l'agressivitat.

Cal dir que molt probablement l'estudi hagi tingut en compte les partícules PM10 (de menys de 10 micres) perquè són les que es mesuren des de fa més temps i més àmpliament en el territori, però que la comunitat científica també està preocupada pels efectes de les partícules ultra fines (les de menys de 2,5 micres).

Mesures pal·liatives que es poden promoure des de la comunitat educativa:

• No deixar acostar els cotxes al centres educatius és una de les opcions que tenim per intentar millorar la qualitat de l'aire de les escoles. A la vegada, millorem la seguretat i desincentivem l'ús del cotxe davant d'alternatives com anar a peu i en bicicleta.
• Gestionar l'aturada d'autobusos i autocars prop del centre.
• Tenir patis amb molt de verd.
• Tenir una política de ventilació del centres segons la qualitat de l'aire exterior.
• Promoure un bus-bici per anar a l'escola.
• Instal·lar aparcaments de bicicletes dins del centre educatiu.
  

Més informació:

• Notícia
• Estudi

Volta per la plana del Vallès Oriental

Itinerari circular que explora els límits de les planes del Vallès Oriental i les seves valls i rius cercant els espais naturals, bons paisatges i les connexions segures i planeres entre municipis.

L'itinerari connecta aquestes poblacions:  Cardedeu - Corró de Dalt - La Garriga - L'Ametlla del Vallès - Santa Eulàlia de Ronçana - Caldes de Montbui - Palau-Solità i Plegamans - Gallecs - Mollet i Riu Mogent per Montornès - Vilanova del Vallès - La Roca del Vallès i fins a Cardedeu.

Distància i dificultat: 66 km i 740 m de desnivell positiu acumulat, majoritàriament per camins de terra, però també per alguna carretera local. També hi ha algun tram de camí més estret i amb arrels, però és un tram curt i que amb traça es supera prou bé. Ideal per a bicicletes Gravel i BTT. Dificultat mitjana per la distància i el desnivell que es va acumulant.

Descripció:

Sortim de l'estació de tren de Cardedeu (Rodalies R2) travessant el seu centre històric i resseguint un tram de la Riera de Cànoves o Vallforners. Continuem per carenes i valls (vegeu foto) fins a Corró de Dalt i després fins la urbanització els Gorgs. Gaudim d'un paisatge agroforestal amb vistes del Montseny i del Cingles de Bertí. Travessem la Garriga i fem un tram de pujada creuant la C-17 per sota i fent un tram de carretera, primer per voral i després sense. Per sort el tram és curt i de seguida arribem al nucli de l'Ametlla i girem a l'esquerra en un semàfor per agafar un carril bici que ens portarà paral·lels al Torrent de Can Reixac. Canviarem de marge del torrent travessant una urbanització i continuarem per una pista forestal.

Ens endinsarem al terme de Santa Eulàlia de Ronçana i pel costat d'una urbanització arribarem al riu Tenes que creuarem (deixem per un altre dia el descens d'aquest riu que també és molt bonic!). Continuarem per un camí asfaltat (Camí del Gual) fins a travessar una carretera local (on podem trobar cert comerç). Deixarem a mà dreta una escola i continuarem en pujada i ja per terra altre cop i travessarem pel mig una masia. Continuarem cap a l'oest per terreny agrícola i després de travessar una urbanització per un terreny forestal amb certes pujades i algun camí més estret. Anirem atents als girs i travessarem una urbanització i un terreny que no s'ha acabat d'urbanitzar per fer tota una volta al turó gros. Estarem a atens al GPS per agafar algun camí forestal amb arrels i acabar sortint al camí antic entre Caldes i Santa Eulàlia. Passarem per un camp de Golf i farem un gran descens fins al cementiri de Caldes on agafem un pas subterrani (vegeu la foto) per entrar dins del nucli de Caldes de Montbui.

Navegarem pels carrers de Caldes i passarem pel Passeig del Remei per "gaudir" d'un tram de llambordes. No entrarem al centre (tot i que és recomanable visitar-lo!), anirem cap a la zona esportiva creuant la riera de Caldes i a la rotonda girarem cap al sud per un zona agrícola per camins de terra. Després d'una baixada i una pujada sobtada acabarem sortint a la carretera de Sentmenat per on només circularem uns 250 metres abans d'agafar una carretera cap a la Torre Marimon (un equipament de la Diputació de Barcelona). A la Torre, deixarem la carretera per continuar cap a la Riera de Caldes que resseguirem durant una bona estona pel seu marge dret.

A Palau-solità i Plegamans, canviarem de costat i continuarem pel marge esquerre de la riera. Sortirem del camí de la riera per un polígon per girar després cap a l'est a la carretera C-155. Farem un petit tram recte de carretera amb trams de voral per passar per sota la C-59 i continuarem cap a Parets del Vallès fins a trobar el trencall cap a l'Espai Natural de Gallecs i deixarem enrere aquest tros de més trànsit. A Gallecs anirem a visitar l'església i continuarem per la riera de Gallecs compartint el camí amb vianants (no correu i cediu el pas) fins a creuar l'autopista AP-7 i entrar a Mollet.

Creuar Mollet per dins és una mica caòtic, sobretot els trams compartits amb vianants o no queda molt clar si es pot passar o no, sigueu curosos respectant els vianants i baixeu de la bici o cerqueu rutes alternatives si trobeu aglomeracions. Per orientar-vos, heu de creuar primer la via del tren de la línia R3 i després arribar a l'estació de Mollet de la línia R2, és aquí on creuarem la via per un pas subterrani per agafar després un carrer que ens durà a una passarel·la que ens creuarà l'autopista C-33 i el riu Besòs.

Orientar-se quan no es té cobertura o durant una apagada elèctrica

Com orientar-se quan no hi ha possibilitat de connectar-se a Internet? Repassem algunes de les situacions que es van produir en el recent tall d'electricitat.

Mentre tinguem bateria al mòbil hi ha almenys un parell d'aplicacions que ens poden ajudar a orientar-nos, però que cal haver instal·lat i preparat abans:

• Maps.me és una app basada en els mapes oberts d'Opentreetmapg.org i que et permet descarregar mapes per zones. Té molta informació i et permet traçar rutes tot i no tenir cobertura. És molt pràctic també per quan travesses països on no tenim el roaming telefònic.
• Catalunya Offline és una app basada en els mapes de l'Institut Cartogràfic de Catalunya i hi trobarem uns mapes topogràfics molt precisos i diverses funcionalitats, però no incorpora un enrutador. D'entrada, hi podeu descarregar un mapa de tot Catalunya, però els mapes per zones tenen molt més detall.

Per estalviar bateria, recordeu que podeu usar el mode avió i és recomanable treure tot el que no fem servir (Wifi, Bluetooth, etc.) i també podem connectar el GPS només quan sigui necessari.

En bicicleta

Conec més d'un cas de gent que combinen tren i bicicleta i que van decidir lligar la bicicleta i tornar en bus, perquè no sabien tornar a casa en bicicleta. Possiblement les aplicacions anteriors haurien ajudat, però per conèixer quina és la ruta més adient, més segura, més plana o més recta per tornar cap a casa cal haver-ho pedalat abans algun cop i cal conèixer mínimament el territori i conèixer el nom dels pobles, dels rius i de les carreteres, entre d'altres, i me n'adono que jo tinc certa passió per conèixer el territori i descobrir camins, però que hi ha molta gent que no ho ha fet gaire això de conèixer l'entorn i que per tant ho va tenir molt complicat per tornar a casa en bici.

Girona - Anglès per les ribes del Ter

Ruta circular, bonica, planera i sense dificultats que remunta el riu Ter des de Girona pel marge esquerre per Sant Gregori, Bonmatí i Anglès on creua el riu per tornar pel marge dret per la Via Verda Olot-Girona.

Distància i dificultat: 38 km i 125 m de desnivell positiu acumulat, fàcils i aptes per tot tipus de bicicletes majoritàriament per camins de terra, carrils bici i via verda amb algun petit tram de carretera local.

Descripció:

Sortim del Pavelló de Fontajau a la riba esquerra del Ter per començar a remuntar el riu pel carril bici del carrer de Roberto Bolaño. Girem a l'esquerra per acostar-nos al riu i agafar un camí de terra. Passarem la fàbrica de la Nestlé i després per un Club de Tir Olímpic abans de creuar l'autopista per sota. Agafem el camí Ral fins a Sant Gregori.

La contaminació atmosfèrica, un problema que no desapareix

Passen els anys i el problema persisteix. Ara sembla que ja complim els nivells de contaminació que la UE va establir a principis de segle i ara tindrem uns nous límits legals que continuaran estant lluny del que seria bo per la salut, el que fixa l'OMS. La lluita és similar a la del canvi climàtic, perquè els combustibles fòssils són en bona part els que generen directa o indirectament els contaminants. Són lluites germanes que estem perdent i que perjudiquen molt la nostra salut, perquè cada cop sabem més clar  que aquesta mala qualitat de l'aire ens està causant moltes morts i moltes malalties i perquè sabem que el canvi climàtic ens en causarà més.

I la solució no és el cotxe elèctric com molts polítics pensen, perquè els seus pneumàtics i els seu frens continuaran generant partícules i perquè encara tindrem vehicles de combustió durant molts anys. La solució passa per canviar la mobilitat, perquè aquest és un canvi que fins a cert punt poden forçar tots els governs locals.

 

Donar més espais als vianants i a la bicicleta i al transport públic en detriment del cotxe ho poden fer tots els Ajuntament i amb això farem que desplaçar-se amb aquests mitjans sigui molt més ràpid, segur i convenient per als ciutadans. I aquí hi ha molt a treballar perquè l'última milla de repartiment de paquets sigui en bicicleta i no en furgonetes.

 

Possiblement, arreglar el caos de Rodalies no sigui fàcil i ràpid ni a l'abast d'un govern local, però totes les pressions sumen. El transport públic i sobretot el tren i les seves versions lleugeres com els tramvies són part de la solució per transportar passatgers i mercaderies, perquè són elèctrics, amb molta capacitat i molt més eficients energèticament que els busos.

 

Cal planificar noves línies de tren urgentment per tot el territori i desdoblar moltes de les existents per donar espai al transport de mercaderies. Cal superar el bloqueig i boicot polític al corredor mediterrani (Barcelona - València) i continuar treballant en una millor connexió ferroviària amb Europa.

 

Tot i així, els nostres polítics continuen en una altra òrbita i tenen damunt de la taula invertir centenars de milions en ampliar carreteres sense fer-hi carrils bici (les carreteres 2+1 que són una ampliació encoberta en nom de la seguretat), ampliar carrils a les autopistes o ampliar l'aeroport del Prat.

• La UE obliga a reduir la contaminació de l'aire a la meitat per al 2030: com s'ho farà Catalunya? - 3Cat 31/03/2025

En cas d'emergència, tigues una bicicleta a mà!

Ara que es parla de tenir un kit d'emergència a casa que hauria d'incloure menjar i aigua per a 3 dies, entre d'altres, crec que no està de més incloure en el kit una o diverses bicicletes a punt per a ser utilitzades!

Com tots els elements d'aquest kit, la bicicleta pot tenir més sentit en unes emergències o en unes altres, però com s'ha demostrat en molts desastres naturals, la bicicleta pot garantir una mobilitat eficaç en moltes situacions on la resta de vehicles i mitjans de transport no són vàlids o deixen de funcionar.

I finalment, permeteu-me  demanar-vos que no us deixeu endur per les pors i la cultura de la guerra. El millor kit per evitar la guerra és l'educació i la cultura i part de l'antídot per aturar l'autoritarisme i l'extrema dreta és la justícia, la justícia social i la transparència, entre d'altres.

 

Articles relacionats:

• Propòsits transformadors per al 2023
  
• La por al canvi en un món canviant
  

Com anar en bici i tren a Osona, al Ripollès i a la Cerdanya durant el tall de la línia R3 de Rodalies

A partir del 27 de setembre de 2025 la línia R3 de Rodalies estarà tallada entre Mollet del Vallès i La Garriga durant aproximadament 16 mesos. El servei alternatiu de busos no acostuma a deixar pujar bicicletes. Una alternativa senzilla és arribar a Granollers amb la línia R2 de Rodalies (preferiblement baixar a Les Franqueses - Granollers Nord) i pedalar 12 km fins a l'estació de la Garriga.

Les línies R2 i R3 segueixen traçats paral·lels fins a Granollers, llavors una bona alternativa és usar la línia R2 per anar a Granollers i després pedalar pels carrils bici del riu Congost fins a l'estació de la Garriga i així poder continuar el trajecte en tren cap a Osona, el Ripollès o la Cerdanya segons ens convingui.

L'enllaç en bici és un trajecte majoritàriament pla i pavimentat que suma 120 metres de desnivell positiu en 12 km. La major part del trajecte transcorre pel carril bici paral·lel al riu Congost que hi ha al marge dret del riu i travessar Granollers i les Franqueses i després la Garriga són les úniques dificultats d'orientació i de més trànsit que trobarem.

A Granollers Centre trobarem més trens, però l'estació de les Franqueses - Granollers Nord ens estalviarà més o menys 1 km.

4 coses que molen del ciclisme

El que més m'agrada del ciclisme ho puc resumir en 4 punts:

 

El confort: la confortabilitat del seient de la bicicleta i de la posició que adoptes damunt de la bici en especial a l'esquena, al coll i a les espatlles. I com més temps t'hi estàs més en gaudeixes!

L'estil: se'ns veu tan guapos damunt de la bici, amb aquella roba ajustada, el culot encoixinat, el casc, les ulleres i aquells mitjons!

La Rapidesa: de seguida estàs damunt de la bici i amb quatre pedalades ja notes una gran millora de la forma física!

És molt econòmic: tot l'equipament és molt econòmic, la bicicleta, el casc, les sabates, la roba, les ulleres, el manteniment, els accessoris... A l'abast de tothom!

I si no us agrada alguna d'aquestes coses, recordeu que també hi ha moltes altres formes de ciclisme i d'entendre la bicicleta!

Enganxats al GPS

M'encanta planificar rutes i seguir-les amb GPS, però me n'adono que si tinc el temps limitat o vull seguir un ritme alt, no gaudeixo de l'entorn. El problema és més la velocitat que no pas el GPS en sí mateix. També he vist molts ciclistes enganxats a la pantalla del GPS i al relleu del terra, que gaudeixen molt poc del seu entorn. A mi em passa potser el contrari, m'equivoco en algunes cruïlles perquè intento orientar-me per mi sol i anar badant amb l'entorn. Una altra cosa és anar en grup i deixar-te portar per un altre ciclista amb GPS, això és el millor!

A peu no hi ha problema perquè la velocitat és una altra i el GPS ajuda a orientar-te sense deixar de gaudir de l'entorn. De fet, quan corro no acostumo a orientar-me amb un GPS, perquè la velocitat i terreny no permet estar pendent d'una pantalleta, però igual que puntualment puc parar a fer una foto, també puc parar a mirar el GPS si estic en un terreny que desconec.

Amb la bicicleta, un GPS específic per a bicicleta és molt més pràctic que no un mòbil i si et prens les coses amb calma et pots orientar i gaudir del paisatge.

El que sí que faig sempre és enregistrar totes les rutes que faig ja sigui a peu, corrent o en bici. Disposar d'un rellotge intel·ligent m'ajuda a no dependre d'altres dispositius. Després, visualitzar la ruta enregistrada sobre mapes, preferentment amb una pantalla gran també ajuda a conèixer millor la zona i poder-hi planificar noves rutes.

Encara hi ha gent reticent a utilitzar la tecnologia per orientar-se, cada cop menys perquè les facilitats que dona són molt grans i cada cop més a l'abast de tothom.  A la vegada, els plànols en paper i sobretot les guies amb ressenyes detallades van retrocedint perquè les traces de GPS són molt més fàcils d'interpretar. En general, qui s'oposa a l'ús del mòbil és perquè no s'hi ha ficat.

També cal tenir clares les limitacions i els riscos de dependre només de la tecnologia, només cal reflexionar una mica per prendre algunes mesures de seguretat addicionals (portar bateries portàtils, fundes per la pluja, més d'un GPS o més d'un telèfon, etc.).

Si voleu saber quines eines utilitzo per planificar rutes, aquest apunt us en pot donar una idea, i tot i l'evolució constant de les eines digitals encara és força actual. Són les mateixes eines que potser faig servir per després veure la ruta que he fet o planificar-ne una de nova en la mateixa zona.

Rutes corrent

Totes les excursions a peu que proposo en aquest blog serveixen per córrer, però de fet, n'hi ha algunes que les he fet corrent. A continuació, teniu un llistat d'algunes de les rutes que he corregut.

El Baix Llobregat

• Del castell de Castelldefels fins al cim de la Morella i tornada per coll Sostrell i la serra de can Perers 16 km i +745 mD
• L'Anell Verd de Sant Boi  16 km i +425 m
• La Volta a la Desfeta al Garraf  6 km +192 m
• La Sentiu - Coll de la Clota, també al Garraf, circular de 10 km +356 m.
  

La Cerdanya

• Lles - Arànser - Lles pel camí vell senyalitzat com PR local: 7 km +175 m 
  
• Oceja - La Popy - Oceja  5,4 km +173 m

La Garrotxa

• 
  Volta pel bac de les Tries 4,5 km +150 mD

La Terra Alta

Horta de Sant Joan - Assut de Lledó per la Via Verda: entre 9 i 11 km i com a màxim +150 m de desnivell positiu segons on ens trobem del poble i com accediu a la via verda, jo vaig fer servir un camí a l'oest del poble i no la carretera que hi baixa cap al nord.

El Vallès

• El passeig de la riera de Vallforners: aproximadament uns 6 km +200 mD si ho fem des de Cànoves fins a l'inici de la pujada a l'embassament.
  
• Sant Antoni de Vilamajor - Alzina Grossa i tornada pel camí Ral (6 km, +85 mD)

Sistemes monoplat i altres transmissions que no ajuden a les pujades i al cicloturisme

Els sistemes de transmissió actuals, amb menys marxes que fa dues dècades, prioritzen desenvolupaments de competició i fan les bicicletes més dures per als aficionats sense pretensions i per als cicloturistes o bikepackers.

A principis d'aquest segle, les BTT tenien 3 plats i les bicicletes de carretera normalment 2. Això ha anat canviant i ara hi ha moltes bicicletes d'un sol plat (monoplat) o com a màxim amb 2 plats. Menys plats vol dir menys combinacions de plats i pinyons, menys marxes o velocitats.

I això és bo o és dolent? Doncs la part bona és que en sistemes monoplat t'estalvies una part important de mecànica (menys problemes de desajustos) i una mica de pes. La part dolenta és que si tens menys velocitats, o perds rang, o perds progressivitat.

La progressivitat et permet ajustar la marxa al que el teu cos necessita o bé adaptar-te millor a la velocitat a la que roden els teus companys. Amb un sistema monoplat podríem dir que hi ha salts més grans entre les velocitats.

El rang per mi és el tema clau i és on vull posar èmfasi. Les bicicletes monoplat i fins i tot moltes bicicletes actuals de 2 plats tenen un rang molt just i en general primen la velocitat (poder anar ràpid) per sobre de la capacitat d'afrontar pujades dures. Només si competeixes necessites pedalar a les baixades, però en canvi poder afrontar pujades dures amb equipatge per mi és molt més necessari.

Circular pel camí vell de Torroella de Montgrí a l'Estartit

Ruta curta i plana pel camí vell de Torroella de Montgrí a l'Estartit, per la falda del massís del Montgrí, continuem per la costa amb vistes a les illes Medes i passant per diversos aiguamolls i tornem remuntant el riu Ter.

Distància i dificultat: 20 km, molt plans (25 m de desnivell), fàcils i aptes per tot tipus de bicicleta. Hi ha algun tram de sorra que haurem vigilar de no caure i algun tram urbà que no té carril bici o que el carril bici no està gaire en condicions.

Descripció:

Sortim del centre de Torroella de Montgrí, de la plaça del Lledoner que és una rotonda d'on surt la carretera local cap a l'Estatit, però nosaltres seguirem un ruta paral·lela que agafarem al carrer que queda just a sobre (més cap al Montgrí). Anirem pedalant primer per carrers i després per camins rurals sempre amb el Montgrí a la nostra esquerra. A mesura que avancem, podrem veure com el Montgrí es fica dins del mar i les illes Medes.

Algunes senyalitzacions ens indicaran la continuïtat del camí, sobretot quan arribem al tram arranjat com a via verda. A mesura que arribem a l'Estartit la trama urbana augmentarà, però el camí ens permetrà entra fins ben endins de l'Estartit i acabarà en una rotonda on us proposem d'anar a buscar el passeig marítim i arribar fins al mirador del Cap de la Barra. Recordeu que heu d'usar el carril bici i la calçada i no pujar al passeig marítim on la circulació en bici està prohibida, així mateix, al tram final fins al mirador, si l'afluència de vianants és molt alta, haureu de desmuntar.

Un cop hagueu gaudit de les vistes, ja podeu recular i resseguir la costa en direcció sud fins a la gola del Ter. Després del port, anireu paral·lels a la platja de l'Estartit, creuareu un parc i després una zona d'aparcament a la sorra. Creuareu per un carrer una nova zona urbanitzada, el Riells i finalment girareu a la dreta per tornar girar a l'esquerra i continuar paral·lels al mar. Creuarem una zona d'aiguamolls amb aguaits, la Pletera, i poc després arribarem a la gola del Ter on ens podem acostar a la desembocadura.

Si us voleu banyar, aquesta serà l'última oportunitat, perquè a partir d'aquí remuntem el riu Ter per la riba esquerra (esquerra en el sentit de l'aigua). En aquesta tornada cap a Torroella, gaudirem dels camps i la silueta del Montgrí i dels ocells que anem trobant al riu i la seva rodalia. Just abans d'un pont, deixarem el camí i girarem a la dreta per anar a buscar el carrer del pont que ens durà en direcció al Montgrí al punt de partida.

Idees:

• No deixeu de visitar el casc antic de Torroella de Montgrí.
• Si voleu allargar la ruta, vegeu aquesta de més llarga, podeu fer 2 cercles més: de Torroella anar a Ullà, Bellcaire, Verges i tornar pel Ter o més llarg anar a l'altre cantó del Ter cap a Palau-Sator i Pals, Pals Platja i tornar pel Ter.
  
• Si esteu més dies per la zona podeu pujar al Castell des de Torroella o des de Santa Caterina.
  

Més informació:

• Ressenya i track a Wikiloc
• Camí Vell de l'Estartit
   

Adaptador per a GPS a la potència de la bicicleta

Un problema molt habitual de molts ciclistes és que portem al manillar masses accessoris: llums, timbres, bosses davanteres, càmeres, suports per a mòbils o GPS, entre d'altres.

 

Una solució força pràctica és aprofitar el punt on s'enrosca la potència de la bicicleta (vegeu la foto si no sabeu d'on parlo) per posar-hi algun accessori. En potències estàndard (les tipus Ahead) es pot aprofitar fàcilment aquesta rosca per afegir-hi un adaptador per a GPS o també llums d'algunes marques conegudes (per exemple, Cateye).

 

Hi ha diversos models d'adaptadors, però normalment es desenrosca el cargol de la potència i es treu la peça superior que es substitueix per una nova peça on s'hi pot agafar la rosca adequada per al nostre GPS.

 

Hi ha una oferta variada i podem tenir en compte coses com aquestes:

• En el cas dels GPS Garmin, si la rosca va dura, hi ha el perill que al treure el GPS desenrosquem també la potència, per això és interessant treure i posar el GPS en sentit horari, perquè així sempre estarem caragolant i el sistema de rosca de Garmin ho permet.
  
• Hi ha models que permeten tapar el cargol de la potència si no s'usa i hi ha models que permeten graduar la inclinació del GPS.
• Hi ha models que aprofiten els cargols de l'abraçadora del manillar (on la potència agafa el manillar).
• Algunes BTT de Decathlon porten de sèrie un adaptador per a GPS compatible amb Garmin, Bryton i MIO.
• Algunes bicicletes amb dinamo de boixa, porten un port USB en aquest punt de la bici i potser haurem de buscar una accessori que ens sigui compatible.
• Si tenim falta d'espai, alguns adaptadors de manillar ens permeten tenir 2 elements en un sol suport, un a dalt i l'altre a sota, per exemple un GPS o un mòbil a dalt i un llum o una càmera a sota. Aquest no solen anar a la potència de la bici, sinó directament al manillar.
  

Audiovisual: 4 dies fent bikepacking per la salvatge costa oest de Dinamarca

L'audiovisual 4 days bikepacking the wild west of Denmark ens recorda que la millor càmera fotogràfica és la que portes amb tu, i no la que no tens quan viatges pel motiu que sigui i és que l'autor d'aquest vídeo l'acaba enregistrant amb un telèfon mòbil perquè s'oblida l'objectiu amb estabilitzador que utilitza normalment per enregistrar des de la bicicleta. Aquesta frase també la podríem aplicar a la bicicleta en el sentit de que tens la bicicleta que tens i et portarà també d'una manera o una altra al teu destí i formarà part de l'aventura.

L'audiovisual d'aquest viatge justament es centra en la fotografia i en els paisatges de la costa oest de Dinamarca a la tardor en un dies on el clima sembla que va ser prou bo, perquè jo recordo alguns d'aquest paratges amb vents molt forts i molt de fred!