Pels que vulguin caminar una mica més, us recomano pujar al Matagalls i descendir per la carena fins al Santuari per acabar tornant pel camí proposat. I també hi podeu arribar des de Viladrau i l'Ermita de l'Erola.
Poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús (3,4 km +220 m) |
| Església romànica de la Mora |
Sortim de l'antiga estació de tren d'Olot i agafem la via verda en direcció Girona. Deixem a mà dreta la font de Sant Roc i el riu Fluvià que anirem seguint a més o menys distància durant tota la ruta. Passem un primer túnel i fem un tros fins a trobar a mà dreta el Camp Municipal d'Atletisme (dissenyat pels guardonats arquitectes RCR d'Olot). Continuem i passem pel baixador de Codella (consulteu horaris per menjar-hi). Pocs metres després passem pel costat del Parc de la Pedra Tosca (també dissenyat per RCR Arquitectes).
Es podria anar un pas més endavant i no solament reformar els vorals, sinó també alguns laterals per tal de facilitar l'ús de la bicicleta més enllà del ciclisme esportiu. |
| Un voral ciclista a França en una zona rural |
Tant en sortides lúdiques com en ciclisme urbà aquests consells et poden ser útils. Segurament, res que no sàpigues:
 |
| La ruta InterCatalunya en taronja, la Pirinexus en verd i l'Eurovelo 8 en blau. |
Aquest primer tram està dividit en dues etapes: Lleida - Vila-sana (34 Km) i Vila-sana - Cervera (36 Km). També hi ha connexions amb Mollerussa, Bellpuig i l’Estany d’Ivars. Entre Lleida i Roquetes (Alcoletge) s'agafa una alternativa al camí
de Sant Jaume. De les Roquetes a Tàrrega coincideix amb el
camí de Sant Jaume (amb dues variants). Finalment, de Tàrrega a Cervera es segueix el camí de Sant Jaume a excepció del nucli urbà
de Cervera
L'any 2004, va començar la iniciativa OpenStreetMap (OSM) i des de llavors cada cop són més les persones que voluntàriament col·laboren per a fer un mapa del món amb molta informació i el més acurada possible, és a dir un mapa del món viu i canviant. Dins d'aquesta iniciativa ja fa molt de temps que existeix una capa d'informació ciclista que també es pot consultar directament, és l'Open Cycle Map.
El dissabte 8 de juny vine a la festa reivindicativa d’inauguració del BiciHub, després de l’última notícia rebuda del BiciHub està en perill, seguim amb la presentació del BiciHub per demostrar que som capaces de seguir endavant.
El programa de la festa:
10h a 11:30h – Ruta Cicletera – Una ruta amb bicicleta pel barri del Poblenou. Punt de Trobada: BiciHub C/Pere IV 58
11:30h a 14h – Exposició i prova de tricicles i bicicargos
12h a 12:45h – Benvinguda i parlaments
13h a 14h – Viatjar pel món amb bicicleta! Presentació del llibre “De l’amor i d’altres viatges” De Francesc Xavier Corominas i Mainegre, autor també de ” Catalunya al Japó en bicicleta”
Presenten Benjo Aguilar (President Fem Bici) i Laura Vergara (Coordinador de Con Bici) – Espai Social del BiciHub
14h a 16h – Arrossada Popular, fes la teva reserva en el següent enllaç: https://forms.gle/VkVnkkZu4vhZoG7m6
18h – a 20h – Mercat d’entitats: Vine a conèixer les entitats que conformen l’Associació del BiciHub i del barri
21:30h – Cinema a Pedals: No paris de pedalar per veure la pel·lícula.
Durant tot el dia activitats infantils i música
Visites guiades a l’espai de Can Picó a les 10h, 16h i 17:30h.
T’esperem amb moltes ganes el dissabte 8 de juny al BiciHub, lluitem pel centre de la mobilitat sostenible.
Teníem pendent fer la ruta dels Castells de la Segarra i per fi hem trobat el moment: la previsió meteorològica donava pluges al nord i massa vent cap al sud. A la primavera, a la Segarra, la temperatura és la ideal i el paisatge està esplendorós, és el millor moment de l'any! Vaig estar mirant moltes de les variants que hi ha amb la idea de fer una ruta més llarga i dividir-la en dues etapes, però al final, per diversos motius, vam decidir fer una ruta d'un sol dia i la proposta del Consell Comarcal de la Segarra és la ruta dels Castells del Sió, una ruta molt equilibrada per a poder fer cicloturisme tranquil i gaudir del paisatge i el patrimoni cultural de la ruta.
La ruta dels Castells del Sió està senyalitzada com a PR i la veritat és que ens va caldre poc mirar el GPS (el mòbil amb l'App Catalunya Offline i el track), però tot i així en algun moment les marques blanques i grogues queden ocultes amb la vegetació.
Per tercer any consecutiu, hem realitzat l'estudi d'una cruïlla de la Gran Via de l'Hospitalet de Llobregat per a poder avaluar l'evolució de l'ús de la bicicleta. Les bicicletes augmenten un 6,5% respecte el 2018 més del doble de l'increment de l'any anterior.
Hem volgut també comptar patinets i posar xifres a un auge evident. Per a tenir més perspectiva, hem tornat a visualitzar el vídeo del 2018 per comptar-hi els patinets. Així doncs, si al 2018 els patinets representaven el 7% dels cicles d'aquesta cruïlla, ara ja són el 20%, és a dir, per cada 4 bicicletes que passen per la cruïlla estudiada, passa també 1 patinet.
Es manté la tendència de normalització del tipus de bicicleta que vam detectar l'any passat Hi ha més bicicleta adaptada per a l'entorn urbà i disminueixen una mica les bicicletes plegables que ja han passat del 30 al 26% després d'haver crescut l'any passat. La bicicleta elèctrica creix tal i com esperàvem i ja representa un 9% de les bicicletes (casi 3 punts més que al 2018).
En canvi anem enrere un parell d'aspectes: el casc i la distribució home-dona.
En el cas del casc, on ja havíem detectat valors alts, aquest any hem tingut un repunt fins al 44%. És una xifra d'ús molt elevada que no veiem a Barcelona ni molt menys als països europeus amb més tradició ciclista. Considerem que és un mal indicador ja que denota una percepció més gran d'inseguretat per part dels ciclistes. Aquí volem insistir en que la qualitat dels carrils bici deixa molt a desitjar.
Un altre aspecte en el que anem enrere és en el tema de la paritat home-dona. Aquí també hem detectat un nou màxim de desigualtat i les dones només representen un 30% dels ciclistes comptabilitzats.
Una altra novetat d'aquest any són el recompte de ciclistes amb màscara anti-pol·lució, i per a veure l'evolució, també hem recomptat els ciclistes de l'any passat. L'ús de les màscares ha passat de l'1,6% al 5%.
L'auge dels vehicles de mobilitat personal dels últims anys és evident, però fins ara ningú li ha posat xifres. Aquest any hem triplicat els número de patinets respecte l'any anterior i representen un 20% dels cicles que usen aquesta cruïlla. Creiem que el carril bici de la Gran Via és especialment propici per aquest tipus de vehicles i que probablement aquesta zona està per sobre de la mitjana barcelonina en l'ús del patinet elèctric que en algun mostreig s'ha valorat en el 16%.
La nostra preocupació respecte aquest increment és que no repercutís en el creixement de la bicicleta, ja que si bé el patinet elèctric és molt més sostenible que altres mitjans, no ho és respecte la bicicleta que a més és un mitjà de transport actiu amb uns grans beneficis per a la salut pública. En tot cas, la bicicleta continua creixent i ho fa a un ritme més ràpid. Així, es confirmaria també la teoria de que la major part dels usuaris del patinet elèctric no venen de la bicicleta.
Un 63% dels usuaris del patinet són homes i un 52% usen el casc. L'ús del casc és del 42% per als homes i del 68% en el cas de les dones.
Hem mantingut les condicions dels anys anteriors per a afavorir les comparacions, però per primera vegada, per motius tècnics, de calendari i meteorològics, l'estudi s'ha fet al mes de maig i no a l'abril com havíem fet en les ocasions anteriors, en concret, el dimarts 7 de maig.
Hem realitzat una hora de treball de camp en la franja matinal de 7:45 a 8:45 d'un dia laborable a la cruïlla de la Gran Via i el carrer Alhambra. No hi havia previsió de pluja, però els núvols prims del matí s'han anat enfosquint fins a deixar caure unes gotes, tot i així, la meteorologia no creiem que hagi fet desistir els ciclistes.
S'han comptat 198 bicicletes i 51 patinets.
Estudis de 2018 i 2017:
Ruta pel Baix Montseny per la falda de la muntanya d'oest a est. Comencem a l'estació de tren de la Garriga i passem per Cànoves, Sant Antoni de Vilamajor i Santa Maria de Palautordera on enllacem amb la ruta de la Tourdera per acabar a Sant Celoni.
Sortim de l'estació de tren de la Garriga i agafem el Passeig (vegeu foto), una rambleta que convida a fer slow-cycling, especialment si us agrada l'arquitectura, el modernisme i el patrimoni cultural en general. Al final del Passeig, trobareu un petit carril bici que ens porta a una carretera (N-152a). Deixem una vila romana a mà esquerra i continuem fins a una rotonda on s'acaba el carril bici. Continuem per l'asfalt 50 metres i girarem a l'esquerra per entrar a una pista de terra.
A mi no m'agrada el gust que agafa l'aigua dins dels bidonets de plàstic de ciclisme, i a més, recomanen evitar usar recipients de plàstic perquè deixen a l'aigua substàncies químiques que són perjudicials per a la salut, i encara més, si aquests recipients s'escalfen, com per exemple pot passar amb els bidonets de bicicleta amb el sol.
Aquest és el tercer viatge cicloturista de Gabriel Pernau fet llibre i no defrauda. D'entrada, que l'autor declari que fa el viatge amb intenció d'escriure un llibre, li treu una mica d'espontaneïtat a la narració i, segurament, que el viatge es produeixi durant el ramadà marca de manera important l'aventura, però a la vegada la documentació prèvia de l'autor i les referències a viatgers anteriors són molt interessants. Per mi l'aspecte clau de la narració és el punt de vista que ofereix el viatge en bicicleta sobre aquesta part del món islàmic. El viatge es produeix el 2003 i des des llavors hi hagut canvis profunds a l'altra riba de la mediterrània, però el relat no perd vigència en el sentit que retrata molt bé els xocs culturals entre ribes, religions, ètnies i països.Crònica d’un viatge per alguns dels racons més desconeguts de la Mediterrània uns mesos després que els EUA envaïssin l’Iraq. Desplaçant-se sempre en bicicleta i transport públic, l’autor va recórrer el llarg camí que va d’Algesires a Istanbul. En el seu accelerat periple, Pernau coneix la desoladora bellesa de la costa mediterrània marroquina, l’Algèria que intenta deixar enrere una guerra civil que ha causat 150.000 morts i la turística Tunísia.
Davant la impossibilitat d’entrar a Líbia, el viatger haurà de volar fins al sempre conflictiu Pròxim Orient. Allà coneix Alexandria i El Alamein, el canal de Suez, el desert del Sinaí i el golf d’Aqaba. De camí cap al nord, visita el desert d’Uadi Ram i la ciutat perduda de Petra, durant la seva estada a Israel coneix de primera mà el conflicte palestí, visita una Damasc adormida pel Ramadà, la cosmopolita Beirut i una Istanbul sacsejada per atemptats terroristes.
