Circular pel camí vell de Torroella de Montgrí a l'Estartit

Ruta curta i plana pel camí vell de Torroella de Montgrí a l'Estartit, per la falda del massís del Montgrí, continuem per la costa amb vistes a les illes Medes i passant per diversos aiguamolls i tornem remuntant el riu Ter.

Distància i dificultat: 20 km, molt plans (25 m de desnivell), fàcils i aptes per tot tipus de bicicleta. Hi ha algun tram de sorra que haurem vigilar de no caure i algun tram urbà que no té carril bici o que el carril bici no està gaire en condicions.

Descripció:

Sortim del centre de Torroella de Montgrí, de la plaça del Lledoner que és una rotonda d'on surt la carretera local cap a l'Estatit, però nosaltres seguirem un ruta paral·lela que agafarem al carrer que queda just a sobre (més cap al Montgrí). Anirem pedalant primer per carrers i després per camins rurals sempre amb el Montgrí a la nostra esquerra. A mesura que avancem, podrem veure com el Montgrí es fica dins del mar i les illes Medes.

Algunes senyalitzacions ens indicaran la continuïtat del camí, sobretot quan arribem al tram arranjat com a via verda. A mesura que arribem a l'Estartit la trama urbana augmentarà, però el camí ens permetrà entra fins ben endins de l'Estartit i acabarà en una rotonda on us proposem d'anar a buscar el passeig marítim i arribar fins al mirador del Cap de la Barra. Recordeu que heu d'usar el carril bici i la calçada i no pujar al passeig marítim on la circulació en bici està prohibida, així mateix, al tram final fins al mirador, si l'afluència de vianants és molt alta, haureu de desmuntar.

Un cop hagueu gaudit de les vistes, ja podeu recular i resseguir la costa en direcció sud fins a la gola del Ter. Després del port, anireu paral·lels a la platja de l'Estartit, creuareu un parc i després una zona d'aparcament a la sorra. Creuareu per un carrer una nova zona urbanitzada, el Riells i finalment girareu a la dreta per tornar girar a l'esquerra i continuar paral·lels al mar. Creuarem una zona d'aiguamolls amb aguaits, la Pletera, i poc després arribarem a la gola del Ter on ens podem acostar a la desembocadura.

Si us voleu banyar, aquesta serà l'última oportunitat, perquè a partir d'aquí remuntem el riu Ter per la riba esquerra (esquerra en el sentit de l'aigua). En aquesta tornada cap a Torroella, gaudirem dels camps i la silueta del Montgrí i dels ocells que anem trobant al riu i la seva rodalia. Just abans d'un pont, deixarem el camí i girarem a la dreta per anar a buscar el carrer del pont que ens durà en direcció al Montgrí al punt de partida.

Idees:

• No deixeu de visitar el casc antic de Torroella de Montgrí.
• Si voleu allargar la ruta, vegeu aquesta de més llarga, podeu fer 2 cercles més: de Torroella anar a Ullà, Bellcaire, Verges i tornar pel Ter o més llarg anar a l'altre cantó del Ter cap a Palau-Sator i Pals, Pals Platja i tornar pel Ter.
  
• Si esteu més dies per la zona podeu pujar al Castell des de Torroella o des de Santa Caterina.
  

Més informació:

• Ressenya i track a Wikiloc
• Camí Vell de l'Estartit
   

Adaptador per a GPS a la potència de la bicicleta

Un problema molt habitual de molts ciclistes és que portem al manillar masses accessoris: llums, timbres, bosses davanteres, càmeres, suports per a mòbils o GPS, entre d'altres.

 

Una solució força pràctica és aprofitar el punt on s'enrosca la potència de la bicicleta (vegeu la foto si no sabeu d'on parlo) per posar-hi algun accessori. En potències estàndard (les tipus Ahead) es pot aprofitar fàcilment aquesta rosca per afegir-hi un adaptador per a GPS o també llums d'algunes marques conegudes (per exemple, Cateye).

 

Hi ha diversos models d'adaptadors, però normalment es desenrosca el cargol de la potència i es treu la peça superior que es substitueix per una nova peça on s'hi pot agafar la rosca adequada per al nostre GPS.

 

Hi ha una oferta variada i podem tenir en compte coses com aquestes:

• En el cas dels GPS Garmin, si la rosca va dura, hi ha el perill que al treure el GPS desenrosquem també la potència, per això és interessant treure i posar el GPS en sentit horari, perquè així sempre estarem caragolant i el sistema de rosca de Garmin ho permet.
  
• Hi ha models que permeten tapar el cargol de la potència si no s'usa i hi ha models que permeten graduar la inclinació del GPS.
• Hi ha models que aprofiten els cargols de l'abraçadora del manillar (on la potència agafa el manillar).
• Algunes BTT de Decathlon porten de sèrie un adaptador per a GPS compatible amb Garmin, Bryton i MIO.
• Algunes bicicletes amb dinamo de boixa, porten un port USB en aquest punt de la bici i potser haurem de buscar una accessori que ens sigui compatible.
• Si tenim falta d'espai, alguns adaptadors de manillar ens permeten tenir 2 elements en un sol suport, un a dalt i l'altre a sota, per exemple un GPS o un mòbil a dalt i un llum o una càmera a sota. Aquest no solen anar a la potència de la bici, sinó directament al manillar.
  

Audiovisual: 4 dies fent bikepacking per la salvatge costa oest de Dinamarca

L'audiovisual 4 days bikepacking the wild west of Denmark ens recorda que la millor càmera fotogràfica és la que portes amb tu, i no la que no tens quan viatges pel motiu que sigui i és que l'autor d'aquest vídeo l'acaba enregistrant amb un telèfon mòbil perquè s'oblida l'objectiu amb estabilitzador que utilitza normalment per enregistrar des de la bicicleta. Aquesta frase també la podríem aplicar a la bicicleta en el sentit de que tens la bicicleta que tens i et portarà també d'una manera o una altra al teu destí i formarà part de l'aventura.

L'audiovisual d'aquest viatge justament es centra en la fotografia i en els paisatges de la costa oest de Dinamarca a la tardor en un dies on el clima sembla que va ser prou bo, perquè jo recordo alguns d'aquest paratges amb vents molt forts i molt de fred!

Recull d'infraestructures ciclistes al nord de Suïssa

Us porto un petit recull fotogràfic d'algunes infraestructures ciclistes sobretot interurbanes del nord de Suïssa. Trobareu els comentaris sota de les fotografies:

Habitual franja tipus pista-bici en carreteres locals

Bicicleta elèctrica (tipus +45 km/h?) en una carretera
que en aquest tram ja no tenia la pista-bici

Aparcaments amb recàrrega elèctrica
en una zona turística

 

Indicadors cicloturistes a les turístiques cascades del Rin

Volta pel Pla de l'Estany i l'Alt Empordà: Circular Banyoles - Crespià - Garrigàs - Camallera - Medinyà

Volta circular pel Pla de l'Estany, l'oest de l'Alt Empordà i el nord del Baix Empordà i el Gironès sortint una mica de les rutes més conegudes en una circular de 85 km per pistes i carreteres locals i per paisatges espectaculars!

Itinerari: Banyoles, Clot d'Espolla, Esponellà, Crespià, Ordis, Santa Llogaia d'Àlguema, Vilamalla, Garrigàs, Vilaür, Camallera, Sobrànigues, Cervià de Ter, Medinyà, Sant Andreu de Terri, Cornellà de Terri, Banyoles.

Distància i dificultat: 85 km i 600 m de desnivell positiu acumulat

Descripció:

Des de l'Estany de Banyoles, a la zona de parc de la Draga, anem cap a l'est per anar a buscar un camí pedalable paral·lel a una carretera que ens porta fins al nucli de Melianta. Haurem de fer una puja i baixa, per arribar a un collet i després passar un nus de carreteres per una camí habilitat. A Melianta, deixarem el carril bici per anar cap al nord a buscar el Clot i la platja d'Espolla, un espai natural lligat als aqüífers de la zona i que en determinades èpoques veurem inundat i en altres totalment sec. Continuarem per una plana entre cultius (seguint la ruta del Tren Pinxo) en direcció nord fins a trobar els boscos i la baixada cap a la conca del Fluvià que en aquest tram va una mica engorjat. En les cruïlles, agafem direcció est per acabar vorejant el Fluvià que veurem a la Central Elèctrica de Martís (ens hi podem acostar) i també veurem l'ermita de Sant Miquel de la Roca a la riba contrària. Continuarem fins a Esponellà, però ja no hi entrarem perquè agafem la carretera, creuarem el riu i continuarem fins a Crespià.

Connexions interurbanes a Alemanya, mobilitat diària i cicloturisme.

A cada nou pas per Alemanya quedo sorprès de com evoluciona la bicicleta. Clicant sobre l'etiqueta Alemanya podeu veure tot el que he publicat en els últims anys. Aquest cop, us porto primer un recull fotogràfic del sud-est de la Selva Negra a tocar de la frontera amb Suïssa, una zona més aviat muntanyosa i rural, on els camins més plans estan a les fondalades de les valls. I en aquest àmbit, molts pensaríeu que la bicicleta només s'usa per fer esport, però no és solament així. La segona part del recull és al voltant del llac de Constança on els usos d'oci i mobilitat diària es barregen. En general, he descartat les fotos de ciclisme clarament esportiu de carretera i bicicleta de muntanya que també n'hi ha.

L'auge de la bicicleta elèctrica ja porta almenys una dècada a Alemanya i continua creixent i és que la bicicleta dona resposta als relleus complicats de les zones rurals i pot eliminar el component esportiu de pedalar sense deixar de fer activitat física.

Quan fas de lluny una foto d'un ciclista, no saps la història que hi ha darrera ni exactament d'on ve i a on va. Per l'equipament que porta la gent, pots intuir coses, però sempre et bases en estereotips i en etiquetes. Tingueu-ho present en aquest recull fotogràfic comentat:

Carretera veïnal paral·lela a la carretera principal
que fa de ruta ciclista. Ciclista amb una alforja.

Cicloturisme amb tàndem convencional

Oci en bicicleta elèctrica. En alguns pobles,
ajuda molt a la gent a desplaçar-se
i salvar els desnivells pronunciats de la zona.

Senyalització d'itineraris interurbans

Aparcament cobert a l'entrada d'una empresa

Carril bici interurbà

Cicloturisme en família

Rider Resilence o com pedalar ens ajuda a superar problemes

Rider Resilence explica a través de 3 casos com la bicicleta és una gran eina per superar els problemes de la vida, una gran eina per la salut mental de les persones.

En 20 minuts, aquest documental ens explica com la bicicleta ha estat una eina terapèutica per a 3 persones que passaven moments molt durs de les seves vides. No explica res de nou, ho sabíem i ho sabem i hi ha molts estudis que ho han anat ratificant científicament, fer esport i fer-lo a la natura és bo per la salut. Pedalar, el ciclisme o en aquest cas la bicicleta de muntanya, és un cas clar o s'ajunten l'esport, la natura i en molts casos la companyia d'altres persones.

Aquest documental no deixa indiferent.

També podeu visitar la comunitat Rider Resilence que cerca donar suport a iniciatives inspiradores que ajudin als ciclistes que passen per moments difícils.

El Kiss & Go és insostenible

Ja fa un temps que ha arribat a casa nostra el kiss and go que s'ha traduït per un petó i adeu. Per si no esteu familiaritzats amb el terme, fa referència al fet d'aturar el cotxe al costat de l'escola només per fer un petó i acomiadar-se de l'infant sense aparcar el cotxe. Hi ha diverses variants, però com veureu totes són insostenibles i no poden ser mai generalitzades, només un percentatge petit d'infants pot fer el petó i adéu, no hi ha temps n'hi espai per fer-ho de forma generalitzada.

Quant de temps necessita el comiat? Tothom pot fer un petó i adeu?

Cada infant és un món, però segurament els infants més petits necessiten que se'ls acompanyi fins a dins de l'escola i d'altres fins a la porta. De fet, molts pares no acceptaran deixar que els seu fills a certa distància de la porta de l'escola perquè no perceben l'entorn com a segur i de fet, la presència de cotxes és un element més que fa que l'entorn escolar es percebi com a insegur.

El petó i adeu incentiva l'ús del cotxe?

Si el petó i adeu posa facilitats a l'ús del cotxe estem convertint l'entorn escolar en molt menys segur. Per tant, la implantació d'aquest sistema s'ha de fer replanificant la mobilitat de l'entorn escolar i a la vegada que s'allunya el cotxe de l'escola per fer l'entorn més segur. Els infants que fan el petó i adéu han de ser autònoms i els pares han de percebre l'entorn com a segur per deixar-los a certa distància de la porta de l'escola.

No tothom pot venir en cotxe a l'escola

Només cal fer números per entendre-ho. Compteu, una escola de tantes línies amb tants alumnes per grup, amb tants nivells, amb un percentatge d'alumnes que venen en cotxe i amb una mínim de 30 segons d'aturada per fer un petó i adeu i veureu que el temps que necessiteu perquè tots arribin a l'hora és de seguida superior a 20 minuts. De fet, el temps d'aturada no dependrà solament del petó i adéu, probablement s'hi sumi el temps que trigui el cotxe de davant o l'altre. Si enlloc, d'un petó i adéu els pares fan aturades i aparcaments il·legals com passa a moltes escoles, llavors es crea el caos circulatori habitual de moltes escoles i es creen perills pels que venen a peu, en bicicleta i en transport públic. És a dir, els que venen en cotxe que són una minoria posen en risc els que venen amb altres mitjans de transport.

De Torí a Niça resseguint els Alps marítims

La Torino-Nice Rally és una travessa de 700 km entre Torí i Niça usant carreteres de muntanya i pistes de terra d'origen militar que passen per paisatges molt bonics com podreu veure en aquest audiovisual d'un parell de cicloviatgers que ja fa temps que segueixo. Gaudiu dels paisatges!

Més informació: 

• Sobre la ruta

D'Alaska a Argentina en bicicleta

Una clàssica ruta de cicloturisme és travessar el continent americà de nord a sud i hi ha moltes maneres de fer-ho. Avui us porto un parell d'audiovisuals que descriuen part d'aquesta llarga ruta.

El primer audiovisual és la travessa d'Alaska a Mèxic d'aquesta parella de cicloviatgers, el Greg i l'Ana Victoria. Amb una durada de 36 minuts, descriu un any de travessa i transmet una proximitat que probablement és el que atrapa més del documental. Trobareu, si voleu, altres vídeos que descriuen etapes concretes d'aquest viatge.

 

El segon audiovisual és la continuació del primer i després d'un temps de repòs a Mèxic, a la ciutat natal de l'Ana Victòria, en Greg continua el viatge en solitari cap a l'Argentina:

Com us deia, també trobareu vídeos més detallats (i menys elaborats) d'algunes etapes d'aquest viatge al Canal de YouTube d'en Greg. Esperem que en un temps en Greg McCahon continuï la seva aventura i ens obsequiï amb nous vídeos i aventures.

Les bicicletes de càrrega. Una alternativa al cotxe.

Les bicicletes de càrrega ja estan treient cotxes en les entrades i sortides escolars de Barcelona i encara en podien treure més si es posen les condicions adequades per al seu creixement. A la dreta, teniu un recull fotogràfic realitzat a la Diagonal de Barcelona un matí de setembre poc abans de les 9 del matí. Hi podeu veure diverses bicicletes de càrrega (tipus long-tail) amb assistència elèctrica i transportant un o dos infants cadascuna.

Les bicicletes de càrrega no són noves a Barcelona, però potser les veiem en altres àmbits i ara, o des de fa uns anys, per fi, també transporten infants a l'escola, un indicador de que els pares perceben certa seguretat en l'entorn urbà. Una seguretat que no sols dona la infraestructura (on hi ha molt de marge de millora), sinó que la dona la gran quantitat de ciclistes que circulen per Barcelona en hora punta.

Les rutes interurbanes són essencials per a canviar la mobilitat

Les rutes interurbanes en bicicleta són essencials per canviar la mobilitat de les nostres ciutats. L'Àrea Metropolitana de Barcelona amb la seva xarxa Bicivia té força encaminat aquest objectiu, però hi ha moltes altres ciutats grans i mitjanes del país que millorarien substancialment la seva mobilitat amb connexions d'aquest tipus. Us en parlaré d'una parell de casos del Vallès: Granollers i Terrassa-Sabadell.

Granollers i el seu entorn

D'entrada, el proper 29 de setembre, Granollers i Cardedeu reclamen la seva connexió en bici, una connexió planificada, però que sembla que els desenvolupament urbanístics oblidin i a mesura que es va urbanitzant l'entorn de la carretera que uneix aquests municipis cada cop es deixa menys espai per a un futur carril bici.

En tot cas, estem parlant de Granollers, una ciutat capital de comarca de més de 60.000 habitants que atrau molts desplaçament externs. Fa uns anys, el 74% dels desplaçament externs a Granollers es feien en cotxe, no crec que hagi variat gaire. D'entrada, cal saber que Granollers forma un continu urbà amb Canovelles i part de les Franqueses (són uns 30.000 habitants més). Cap dels 3 municipis té una infraestructura ciclista destacable que faciliti els desplaçaments en bici, potser l'única excepció és el carril bici del riu Congost que a més dona força bona connexió cap al nord fins a la Garriga (uns 10 km màxim) i cap al sud seguint camins de terra més precaris podríem arribar a Montmeló (8 km). Molts altres municipis més propers no tenen connexió ciclista de cap tipus: la Roca, Vilanova del Vallès, Parets, Llicà, l'Ametlla, etc.

En el cas de Cardedeu, estem parlant d'uns 7 km entre centres urbans i la connexió en bicicleta de polígons industrials i comercials de les Franqueses. Aquest itinerari, a més, estava previst que formés part de la ruta cicloturística prelitoral que la Generalitat havia d'impulsar.

La Brompton G, el model de Brompton més trencador fins ara!

Brompton incorpora un nou model amb roda de 20" i frens hidràulics de disc, un trencament en la seva evolució fins ara conservadora i un pas més cap al cicloturisme i el Gravel.

Les bicicletes Brompton són al meu entendre les millors bicicletes plegables del mercat, perquè la seva mida i el seu sistema de plegat les fa extremadament pràctiques per transportar un cop plegades i perquè com a bicicleta és lleugera, ràpida i molt pràctica.

Des del seus inicis cap al 1976, el disseny no ha variat gaire. El que sí que ha canviat és la qualitat del components (a millor) i la gamma de models que ara és molt més divers i et deixa triar entre diversos canvis, manillars, materials del quadre, etc.

L'any 2017, es va incorporar un model elèctric que d'entrada no va convèncer massa perquè només afegia un motor a la roda davantera i una bateria en la bossa davantera. Tot i així, el model elèctric ha tingut molt bona acollida. I després d'uns anys amb alguns novetats en els canvis, aquest 2024 han arribat alguns models de 12 velocitats.

La Brompton G

Us feia aquesta introducció històrica per explicar que el nou model trenca amb el quadre petit històric, manté el sistema de plegat, però incorpora rodes de 20" enlloc de les clàssiques de 16" i a partir d'aquí afegeix més canvis, aquí els teniu comentats:

• Nou quadre més gran, rodes més grans i mida de plegat més gran.
• Manté el quadre d'acer
  
• Més pes, uns 2 kg més, però contingut, estem en els 13,9 kg amb parafangs i portaequipatges (que no cal comprar, però que aconsello).
• 3 talles diferents. Una novetat important. El quadre és el mateix, però hi ha 3 tiges de seient i 3 potències de manillar diferents. Fins ara eren bicicletes de talla única on podies agafar una tija de seient més llarga o manillars diferents. Ara compartir bici serà més complicat!
  
• Canvi intern de 8 velocitats Shimano Alfine, més pesat, però més gradual que els antics canvis de 3 velocitats i més senzill i fiable que els canvis externs incorporats els últims anys.
• Frens de disc hidràulics. Millor frenada, especialment en condicions de pluja i terres mullats.
• Rodes de 20" amb pneumàtics més amples que frenen més i patinen menys. Fins ara, amb rodes de 16", amb terres mullats, patíem una mica per les relliscades...
• Pneumàtics de Gravel per defecte (amb opció d'un pneumàtic més llis): millor frenada i més adherència sobre terra sense penalitzar excessivament la velocitat.
  
• Pedals de plataforma (més amples) i el pedal esquerre ja no es plega, es treu i es posa. En el plegat, es pot treure i posar en un punt del quadre.
• Manillar més ample per guanyar estabilitat, però potser costarà més passar per les cancel·ladores de les estacions de tren.
• Forquilla d'alumini amb perforacions per afegir accessoris. Més lleugera, més estilitzada i preparada per afegir-hi accessoris de bikepacking.
  
• La versió amb portaequipatges al darrere incorpora ja unes rodes més adequades per moure la bici plegada o semi-plegada.
• S'actualitzen alguns components com el seient i els punys.
• No hi ha de moment models amb quadre de titani.
  

• Versió elèctrica amb motor al darrere i canvi de 4 velocitats extern. El cablejat cap al motor va per dins del quadre. El rang de la versió elèctrica de 4 velocitat és d'un 160%, quasi la meitat que la versió mecànica. De moment, només s'ha presentat aquest model. Pesa 19,5 kg.
  

Volta curta pel llac de Constança combinada amb vaixells

Vegeu també l'apunt El llac de Constança en bicicleta on trobareu moltes fotos de la ruta i un anàlisi de les infraestructures ciclistes i una contextualització de les rutes ciclistes que hi passen.

Distància i desnivell: 30 km +200 m

Descripció:

Sortim d'Überlingen (d'una botiga de lloguer de bicis) i majoritàriament per carril bici i algun tram compartit anem a buscar la vora del llac per resseguir-lo fins a Meersburg. Com veureu, els primers km serà complicat acostar-se a la riba perquè no és accessible degut als habitatges i negocis que l'ocupen. Més endavant, sí que ens hi podrem acostar. A l'entrada de Meersburg agafem un vaixell fins a Constança (concretament Kontanz Staad) i resseguim la costa fins a Wallhausen on agafem un altre vaixell (només de vianants i bicis) de tornada fins a Überlingen. A la riba de Constança, després de deixar la part més residencial, creuarem un espai natural i alguns zones de camps amb vistes al llac. Les poblacions les creuarem per carrers residencials allunyats de la riba.

Track: Wikiloc, volta curta pel llac de Constança combinada amb vaixells  

Vídeo: Youtube Shorts o Instagram Reel

Observacions:

• La volta és molt plana. Part del desnivell acumulat ve de localització de la botiga de lloguer i a Constança, hi havia un desviament per obres que ens va sumar cert desnivell. La ruta habitual va més propera a la riba i sense pujada.
• El preu per persona amb bicicleta del billet de vaixell combinat (anada i tornada) és 10 € aproximadament (podeu comprar el billet dins del vaixell dient el que voleu fer).
• Recomanem la botiga de lloguer (bones bicis i bon servei). Si no heu de llogar bicicletes, podeu excloure la pujada per dins d'Überlingen.
• A Meersburg hi ha un segon punt on podeu agafar un vaixell (uns 500 m més al sud) que us portarà més al centre de Constança. Jo us recomanaria aquest altre per passar pel centre de Constança. Potser llavors la tornada l'heu de fer des de Digelsdorf (uns 2 km al sud d'on vam creuar nosaltres).
• Una altra alternativa és connectar Überlingen i Meersburg en bicicleta i tornar en vaixell. Això serien uns 36 km i +400 m tenint en compte que la ruta s'allunya bastant del llac a la riba oest, però ho compensa amb paisatges agrícoles i forestals.
  

Més informació:

• Vídeo de la ruta i la infraestructura a Youtube 
• Reel de la ruta i la infraestructura a Instagram
  
• Mapa i track de la ruta del Rin iniciada a Lindau. Al web, trobareu les principals grans rutes ciclistes d'Alemanya.
• Llac de Constança, Viquipèdia
• Wikiloc, volta curta pel llac de Constança combinada amb vaixells 

El llac de Constança en bicicleta

El llac de Constança (en alemany Bodensee) és el tercer llac més gran d'Europa i és travessat pel riu Rin que neix als Alps suïssos (al sud) i que després continua cap a l'oest. És un llac allargat on la riba nord-est pertany a Alemanya (amb un petit tros d'Àustria) i la riba sud-oest a Suïssa. La volta el llac és d'uns 270 km, està senyalitzada (vegeu foto amb el logo de la bici amb la roda blava) i és una ruta consolidada tot i que té trams de tot tipus, però sobretot molts trams compartits amb vianants. Hi ha forces variants de com fer-la i a més la presència de diverses línies estables de vaixells et permeten fer diverses connexions.

En aquest article farem un repàs de la infraestructura ciclista del llac i us presentarem una ruta de 30 km que combina l'ús de transbordadors per enllaçar les dues ribes. Al final, trobareu enllaços amb més informació sobre el llac i les seves rutes.

La infraestructura

Repassarem la infraestructura ciclista de les ribes alemanyes de forma gràfica i comentada. Com us deia, bona part de la ruta és per zones compartides amb vianants tot i que la majoria d'usuaris són ciclistes degut a les distàncies, però també hi ha carrils bici exclusius segregats, pistes bici (vorals ciclistes), carrers bici, carrers residencials i espais compartits, tot i així, és força segur i pla per fer amb infants. Part de la seguretat no ve de la infraestructura, sinó de la quantitat de ciclistes que hi podem trobar: turistes amb bici elèctrica, molta gent gran, gent local amb bicicleta, ciclistes esportius, etc. Hi vam poder veure també bicicletes de càrrega, remolcs amb nens, tàndems i bicicletes inclinades, entre d'altres.

La bicicleta als aparadors

Ja fa dècades que la bicicleta forma part dels aparadors de les botigues i d'elements de decoració com quadres i il·lustracions diverses. La bicicleta és moderna i és clàssica a la vegada.

 

Si haguéssim de jutjar la cultura ciclista d'aquest país pels aparadors i les icones de la bicicleta, semblaríem molt més ciclistes del que en realitat som com a societat.

 

Però ja està bé, hem començat per l'estètica, i cada cop més, estem portant aquesta imatge a la realitat amb un augment lent, però imparable de l'ús de la bicicleta.

La Catalunya Nord en bicicleta 2024

Ja fa un anys que pedalem per la Catalunya Nord i hem anat compartint les rutes en bici que hi hem fet. En general, hi ha un cert desconeixement geogràfic des de la Catalunya del Sud, per això aquest article de la Viquipèdia i aquest mapa adjunt de les comarques ens ajudarà a situar-nos.

La plana del Rosselló és la que té la major part de vies verdes i carrils bici, perquè és plana i perquè hi ha la capital, Perpinyà.

 

Fem un repàs dels principals itineraris que podeu anar mirant al mapa (en verd trams exclusius i en rosa trams compartits):

Les vies verdes de la Catalunya Nord

• L'Eurovelo 8: és la ruta europea mediterrània. Ressegueix la costa fins a Argelers, i per evitar les muntanyes litorals, gira cap a l'oest fins al Voló que és on s'enfila al coll de Panissars (o al Pertús) per entrar a l'Alt Empordà.
• La Pirinexus: aquesta ruta entra en territori francès pel coll d'Ares i transcorrre per carretera fins a Arles de Tec seguint el riu Tec que és l'eix vertebral del Vallespir. A Arles hi ha habilitada una via verda (amb algun petit tram compartit) que ens duu fins al Voló passant per Ceret (vegeu ressenya i fotos). I com dèiem, al Voló s'enfila al coll de Panissars compartint ruta amb l'Eurovelo 8.
  
• Via verda de Perpinyà-Tuïr: una altra antiga via ferroviària adaptada com a via verda consolidada.
• Via verda de Perpinyà a Santa Maria la Mar: un itinerari que ressegueix el riu Tec de Perpinyà fins al mar (és la tornada d'aquesta ressenya).
• Via verda del riu Aglí: sortint de Ribes Altes ens porta fins al mar o fins a enllaçar amb l'Eurovelo 8. Està planificada la seva continuació cap a l'interior (com podeu veure per les línies discontínues). Nosaltres la vam recórrer amb aquesta ruta: Ribesaltes - Argelers: seguint la via verda del riu Aglí i l'Eurovelo 8.

  

  L'OpenStreetMap.org mostra forces
  carrils bici a la plana
  

Com veieu, el Conflent, l'Alta Cerdanya i el Capcir no tenen d'entrada vies verdes perquè són zones muntanyoses amb el Canigó i altres gran cims del Pirineu. Tot i així, hi ha rutes amb més o menys desnivell, per terra i per asfalt que ens poden permetre fer rutes de cicloturisme.

A la Cerdanya podeu mirar els itineraris proposats a Cyclocat i que es comencen a endinsar a l'Alta Cerdanya. Per exemple, des de Puigcerdà o des de la Tor de Querol podem anar cap a Llívia i Estavar, després evitant carreteres principals hauríem d'enllaçar amb Bolquera o Montlluís passat per Eina. A partir d'aquí, la baixada per carretera cap a Vilafranca de Conflent, Prades i Perpinyà jo l'evitaria completament perquè hi ha massa trànsit. En canvi, hi ha pistes i sinó carreteres que ens permeten anar cap a Matamala i després ja per asfalt enllaçar amb Sant Pau de Fenollet per continuar després cap al mar.

Més informació:

• Bici als Pirineus orientals
• Mapa de les rutes ciclistes franceses
  

• Volta per la plana del Rosselló: de Perpinyà a la platja de Canet i tornada pel riu Tet (43 km +100 m)
• Ribesaltes - Argelers: seguint la via verda del riu Aglí i l'Eurovelo 8 (49 km, +140 m)
• Pirinexus. Taram Arles - Els Banys i Palaldà - Ceret - El Voló (20 km o 40 km, +300 m)
  
• Rutes sobre asfalt al vessant nord del Canigó

La via verda de Plazaola, l'Eurovelo 1 i altres itineraris al nord-oest de Navarra

La Via Verda de Plazaola, de 77 km, és un itinerari ciclista que des de l'any 2000 aprofita una antic recorregut ferroviari entre Pamplona i Sant Sebastià. Surt de Pamplona i va cap al nord-oest entrant a Guipúscoa fins a Andoain. Tot i així, enllaçar fins a Sant Sebastià és relativament fàcil i força gent ho fa. A més, el primer tram de via verda (Pamplona - Latasa) forma part de ruta europea de la costa atlàntica, l'Eurovelo 1.

Aquest any, a més, s'ha senyalitzat un tram de la ruta Eurovelo 1 a partir de Latasa que combina carreteres locals amb pistes i camins exclusius. Els primers 14 km són relativament plans i és on trobarem els trams més pacificats i exclusius (vegeu el recull de fotos), però també farem carreteres molt locals. Després vindran uns 35 km (amb uns 800 m de desnivell prou esglaonats) d'una carretera local molt bonica i amb poc trànsit que ens portarà fins a Doneztebe on podrem enllaçar amb la via verda del Bidasoa que ens portarà fins a Behobia.

L

Per acabar de relligar aquests itineraris, un nou ramal ciclista que sortirà de la via verda de Plazaola i connectarà Irurtzun i Ziordia. Amb una línia de tren paral·lela que afavoreix la intermodalitat i amb la possibilitat de connectar amb Guipúscoa per Zegama (des d'Altasu), tot això obre més possibilitats de cicloturisme (i també de mobilitat diària).

Aquest nou itinerari ciclista hauria d'estar acabat en uns 3 anys i aprofita la vall que podeu veure a la fotografia adjunta. La fotografia està feta des de la serra d'Aralar i es veu al fons Irurtzun (on passa la via verda de Plazaola).

Algunes novetats interessants de l'esborrany del nou Reglament General de Circulació

Diverses vegades us he posat comentat les mancances de la regulació del trànsit a Espanya i com això afecta a la regulació de la mobilitat a nivell de Catalunya i a nivell sobretot local. Ens trobem amb una regulació estatal antiga, cotxe-centrista, plena d'errors i que no regula adequadament la circulació urbana i en especial la circulació ciclista. El ajuntaments regulen el trànsit urbà amb les seves ordenances de circulació que poden ser molt diferents d'un lloc a un altre, però sobretot han de fer malabars jurídics per poder regular mínimament coses com la circulació ciclista urbana.

Circulant pel centre del carril
o ajustat a la dreta.

Algunes de les millores que s'han anat debatent els últims anys han estat aplaçades reiteradament per convocatòries electorals i canvis de govern i de responsables polítics. Ara mateix, tenim un nou catàleg de senyals de trànsit que no ha entrat en vigor i un esborrany de Reglament General de Circulació que modifica forces coses i on hi veig alguns aspectes negatius, però també en veig de molt positius com els que a continuació us detallo:

• En circulació urbana, els ciclistes han de circular preferentment pel centre del carril i si hi ha més d'un carril preferentment pel de la dreta tot i que poden usar la resta de carrils si els hi convé. Això és un element essencial de la seguretat ciclista que fins ara només regulaven les ordenances municipals que tenien un mínim de sensibilitat cap a la seguretat dels ciclistes, però si no es regulava, prevalia la circulació per la dreta de la circulació interurbana.
  
  

Ajustar la bicicleta per tenir una posició còmode

Repassem els ajustos i els components que poden ajudar-nos a anar el màxim de còmodes en bicicleta.

La talla de la bicicleta

El primer pas per anar còmodes damunt de la bicicleta és utilitzar-ne una de la nostra mida. Cada fabricant té una taula de talles i mides o ofereix alguna calculadora. Tot i que l'alçada és un bon indicador de la mida que necessitem, la llargada de la cama és millor indicador (tot i que una mica més inexacte de mesurar). Després també hi ha moltes altes parts del cos que no són proporcionals entre persones com són la mida dels braços.

En general, en cas de dubte, s'aconsella triar la talla inferior.

No totes les marques tenen models adaptats a la morfologia femenina o donen les indicacions necessàries per fer els ajustos necessaris (per exemple usar una potència més curta), per tant, en això, si ets dona, també pot ser que ho tinguis més difícil.

 

L'altura del seient

Un primer truc per quan agafem una bici que no es nostra o quan ajustem l'altura d'una plegable és que el seient estigui a l'altura de l'os del maluc.

La graduació exacte s'aconsegueix posant el taló en el pedal. En aquest punt, la cama ha d'estar completament estirada. Per tant, posant el peu bé (recolzant els ossos metatarsians), la cama ha de quedar només una mica flexionada. Si canvieu de calçat, potser haureu de tornar a ajustar el seient.

Anar amb el seient massa baix i el genoll massa flexionat farà que ens cansem molt més i afavorirem lesions.

Un seient baix pot donar seguretat a un principiant, però cal explicar que per baixar de la bici o per aturar-nos sempre ens inclinem cap a un dels dos cantons i recolzarem només un sol peu i fins i tot a vegades si no ens inclinem prou, només ens arribarà la punta del peu. No hem de pretendre poder posar els 2 peus a terra sempre, cosa que només aconseguirem en algunes bicis.