Un article a el País explica el canvi cultural (sociològic) que viu aquest país envers el cotxe i la bici. Explica que especialment els joves no estan disposats a endeutar-se per comprar un cotxe i per tant renunciar per exemple a independitzar-se o viatjar. No és que els valors individualistes de la cultura del cotxe hagin desaparegut, però els joves ho supleixen, per exemple, amb roba i gadgets tecnològics. El cotxe es veu com un objecte i un model antiquats.
A la vegada, la bicicleta només fa que guanyar terreny, en especial a les grans ciutats com Berlin que per exemple des de 2008 a duplicat el nombre de ciclistes. L'article també parla d'un sistema de lloguer de cotxes que poden estar aparcats al carrer i que s'agafen usant el mòbil.
Angela Merkel ha estat a la fira Eurobike i ha fet declaracions en contra del casc obligatori pels ciclistes. Tot i així, el suport a la indústria alemanya de l'automòbil és incondicional.
Fa anys (no tants), feia la reflexió de que les noves generacions catalanes vivien la frustració de voler un model de vida al que econòmicament no hi tindrien accés. Posava l'exemple que voler tenir cotxe a Barcelona suposo una despesa econòmica que pocs joves poden assumir. Vist ara, crec que subestimava la capacitat de la joventut d'adaptar-se als canvis i sobretot en un moment en que tot està canviant. L'habitatge també era inassequible i el lloguer minoritari, això també ha canviat. Per què no canviat la mobilitat? Crec que està canviant, conec molts adolescents i joves que ara tiren de Bicing i de bici privada, abans era un sector d'edat complicat per la bici. El transport públic està patint una davallada per culpa de l'augment progressiu de la bici. El cotxe també patirà una davallada més forta tot i el suport dels lobbies, ja sigui per l'augment del preu del petroli o pel canvi cultural, o per tots dos. El canvi ja fa temps que ha començat.
