Sento tristesa cada cop que veig un infant en un vehicle elèctric quan segurament podria estar usant un vehicle impulsat per la seva força física que l'ajudés en el seu desenvolupament físic i intel·lectual i en general a millorar la seva salut com tots els estudis indiquen. Amb la resta de persones passa el mateix, però amb els nens encara és més trist perquè s'estant desenvolupant físicament i com a persones.
El temps de lleure dels infants és limitat, així com ho són els desplaçaments que fan al llarg del dia, per tant haurem de triar quin mitjà de transport usem en cada ocasió. Si per qüestions logístiques no podem anar en bici ni en patinet a l'escola, el temps dedicat a usar aquest mitjans es redueix dràsticament.
Aprendre a anar amb bicicleta requereix el seu temps i el domini de la bici s'agafa amb hores de conducció. En les primeres passes de l'aprenentatge hi ha moments crítics com són el pas de la bici d'equilibri a la bici de pedals o el treure les rodetes de la bicicleta. De la mateix manera, aprendre a anar en patinet o amb patins requereix també una pràctica. Si dividim els nostres esforços entre diverses disciplines sempre n'hi haurà alguna que se'n ressentirà i els infants sovint triaran els mitjà en que es sentin més segur i per por pot ser que en rebutgin un altre.
