24.1.21

El potencial cicloturístic de les comarques lleidatanes de la depressió central

Mapa esquemàtic del triangle d'uns
200 km que formen la intersecció
d'aquestes 3 rutes cicloturistes.
Ja fa temps, algú em preguntava quines rutes de cicloturisme podia fer a les comarques de Lleida que no fossin pel Pirineu i repassant el meu recull de rutes, la meva resposta era bastant pobre. Això ha canviat els últims anys amb l'impuls de noves rutes que estan teixint una xarxa interessant:

  1. La ruta InterCatalunya ja connecta Lleida amb Cervera i ha de continuar cap a Manresa, Vic i Girona seguint aproximadament l'eix transversal
  2. La ruta dels Llacs, entre Lleida i la Pobla de Segur (amb 27 km que es fan en tren) segueix la ruta del tren i a la plana ja està senyalitzat el tram Lleida - Balaguer.
  3. La futura ruta de la vall del Sió connectarà Sant Guim de Freixenet i Balaguer seguint el riu Sió.

La xarxa Cyclocat ja té tots aquests
camins ressenyats a dia d'avui.
Només aquestes 3 rutes teixiran un triangle interessant que es pot acabar de relligar amb la ruta dels Castells (amb les seves diverses variants) o el canal d'Urgell, entre d'altres. Perquè de rutes i de camins n'hi ha molts i agafant un mapa, una guia o les traces GPS que d'altres ciclistes comparteixen hi ha un munt de propostes, però només amb la senyalització, l'adequació i la dinamització de les rutes es crea un pol d'atracció de visitants.

Quan vaig fer la ruta dels Castells del Sió o de la Segarra, em vaig quedar sorprès que cap dels pobles de la ruta tingués un bar o un restaurant obert el diumenge, vam haver de dinar (o més aviat berenar) a Cervera. De la mateixa manera, planificant el cap de setmana, vaig trobar molt poca oferta d'allotjaments turístics.

Crec que la zona té molt potencial cicloturístic i explotar-lo dinamitzaria l'economia local i tindria beneficis per a la població com ha passat en altres zones. Algunes propostes per dinamitzar la zona podrien ser:

  • La creació de vies verdes (camins convenientment adequats, segurs i senyalitzats). Atrauen més visitants i de més tipologies que una simple ruta cicloturística.
  • Crear alguns allotjaments tipus alberg amb iniciativa pública i amb orientació a la bicicleta.
  • En general, facilitar edificis en desús per a negocis turístics amb convenis de cessió, etc.
  • Una millora de la línia de tren  Barcelona - Manresa - Lleida ajudaria molt a fer arribar visitants i evidentment amb facilitats per a transportar bicicletes. Entenc que la línia Lleida - Balaguer - La Pobla explotada per FGC ja té facilitats per a les bicicletes.
  • Enllaçar i senyalitzar els punts d'interès turístic.
  • Promoure els productes km0.
  • Senyalitzar i enllaçar-se amb altres itineraris i zones: ruta del Cister al sud, camí de Sant Jaume i ruta Ignasiana, etc.


Segurament, les Vies Verdes de Girona i el consorci que les promociona és un dels millors exemples de dinamització del cicloturisme, però n'hi ha més arreu de Catalunya. Algunes idees interessants:

  • Hi ha diversos albergs en antigues estacions de tren, també bars-restaurants o centres de lloguer de bicicletes, però el fet no és que siguin antigues estacions, sinó habilitar i facilitar aquestes infraestructures cicloturístiques prop de les rutes que volem dinamitzar. Per exemple, l'estació de Benifallet o aquesta empresa d'Olot que lloga bicis al costat de la via verda.
  • Al Baix Empordà des de fa molts anys tenen una completa xarxa cicloturista que connecta molts pobles de la comarca per pistes i camins secundaris. A cada cruïlla trobem indicadors de direcció amb les distàncies dels pobles propers i editen uns mapes. És un petit paradís cicloturista des d'abans de la creació de les vies verdes.

Més informació:


22.1.21

"Epic Bike Rides Of The World" de Lonely Planet

Traduït al castellà com a Las mejores rutas del mundo en bicicleta, aquest llibre de l'any 2016 recull 50 rutes en bicicleta arreu del món i apunta fins a 200 itineraris més. Els tipus de ruta són molt variats, la majoria cicloturisme d'alforges de diversos dies o setmanes, ja sigui sobre asfalt, terra o una barreja de terrenys. Però també recull rutes en BTT d'un sol dia, rutes urbanes, rutes organitzades i curses.

L'edició del llibre, el disseny i la fotografia són exquisits. La tria de rutes és molt subjectiva i personal, però és molt inspiradora i dona moltes idees per fer cicloturisme o senzillament viatjar pel món i llogar bicicletes per fer uns dies de ruta, BTT o turisme urbà en bici.
 
L'any 2020, es va publicar una guia similar que amb el nom d'Epic Bike Rides of Europe continua amb el mateix concepte i es centre exclusivament en Europa.

15.1.21

L'augment de l'ús de la bici tot i el confinament i el teletreball

L'ús de la bicicleta continua augmentant i la pandèmia, com en tantes altres coses, només ha fet que accelerar la tendència dels últims anys. Els confinaments (a excepció del confinament total) i el teletreball no han fet disminuir l'ús de la bici. Els desplaçament d'oci en bicicleta també ha crescut molt i això és també bo per a la mobilitat quotidiana en bicicleta que es nodreix de ciclistes que primer han passat per usos lúdics i esportius.

Aquest augment es pot comprovar amb diversos indicadors. A mi, un dels que més m'agrada són els comptadors de bicicletes que hi ha instal·lats cada cop a més llocs. He consultat tots els que són públics i la majoria mostren un augment significatiu. A sota, teniu les dades mensuals de 2019 i 2020 del comptador de la Diagonal de Barcelona al Parc de Cervantes que correspon a la Bicivia metropolitana número 7. I les dades, són molt clares i es repeteixen a molts comptadors:

  • Augment significatiu de ciclistes després del confinament i en especial els darrers mesos de l'any.
  • Al novembre, en alguns llocs es dupliquen els ciclistes respecte al 2019,  A molts comptadors, s'enregistra el màxim històric de ciclistes diaris, setmanals o mensuals.
  • En caps de setmana (ciclisme d'oci) o en comptadors que enregistren especialment ciclisme d'oci s'enregistren també augments importants.
  • Al comptador del pont de la C-31 damunt del riuLlobregat, els màxims històrics els trobem al juny, juliol i maig.
  • Com a nota negativa, a Sant Cugat, els comptadors en alguns casos disminueixen. Probablement, perquè els ciclistes prefereixen altres itineraris.

 

7.1.21

La importància dels aparcaments de bicicleta a peu de carrer

Tenir la bicicleta a peu de carrer facilita molt el seu ús i sobretot tots els usos relacionats amb els més petits de la casa on la logística d'agafar la bici és més complexa. A la vegada, aparcar al carrer de nit continua sent perillós pel risc de robatori i no s'adapta a les necessitats de tot tipus de bicicletes.

Per què aparcar a peu de carrer?

Perquè agafar la bicicleta és molt més senzill i ràpid.

Perquè és indispensable per a qualsevol bicicleta de càrrega de dues o tres rodes ja sigui per transportar mercaderies com per transportar infants. I aquestes bicicletes són indispensables per a rebaixar la nostra dependència dels cotxes. Graons i ascensors no són molt amics d'aquest tipus de bicicletes!

També facilita molt l'acompanyament d'infants en bicicleta que és un desplaçament molt habitual, que encara es fa poc en bici i que seria molt important que es fes més ja que milloraria la seguretat dels centres escolar. És molt complicat baixar una bicicleta i un nen petit per un ascensor a la vegada, els infants no es poden deixar desatesos mentre baixes una o dues bicicletes, les bicicletes tampoc poden quedar desateses al carrer mentre tornes a buscar la criatura o criatures, cal que hi hagi més d'un adult a casa, cal temps per a tot la logística...


Problemes dels aparcaments al carrer

Els aparcaments tradicionals al carrer estan pensats per a bicicletes convencionals i no estan adaptats per a bicicletes de càrrega, tricicles o bicicletes amb remolc. També hi ha un evident problema de seguretat que fa que la gent no hi aparqui bicicletes cares i menys a la nit.

Hi ha també el problema de les inclemències del temps, potser no plou molt, però sí que hi ha molta humitat a molts llocs i la rosada deixa mullades les bicicletes i també el seient o les cadiretes per a infants.

Urbanisme horitzontal versus vertical

Sempre s'ha dit que l'urbanisme horitzontal és insostenible perquè s'ocupen grans extensions de territori on no es poden donar els serveis adequats (per exemple transport públic), les distàncies són més grans i hi ha major dependència del cotxe, però a la vegada hi ha més facilitat per tenir les bicicletes a peu de carrer.

En urbanisme vertical, hi ha potencialment molts avantatges, però sovint ens trobem en urbanisme i edificacions pensades per un model antic de mobilitat. Aparcaments subterranis, altes densitats de població, voreres estretes, aparcament de cotxe en superfície...

No vull allargar-me en un tema molt més complex, on vull arribar és que hi ha molts pobles o barris que tenen un cert equilibri entre urbanisme vertical i horitzontal que facilita molt l'ús de la bici perquè n'hi ha moltes més a peu de carrer i per tant hi ha més potencialitat de l'ús de la bici.

En aquest context, quins mesures podem adoptar per facilitar l'ús de la bici?

Doncs aquí teniu una llista d'idees per a facilitar un aparcament de bicicletes més accessible i universal:

  • D'entrada, cal tenir en compte en tots els aparcaments de bicicleta que no totes les bicis són iguals i per tant no és mala idea tenir algunes places adaptades per a bicicletes de càrrega i fins i tot reservades per aquest ús. I quan dic tots els aparcaments em refereixo tant als aparcaments en forma d'U invertida com a un Bicibox on actualment hi pot haver problemes per encabir-hi una bici amb cadireta.
  • Més aparcaments segurs al carrer (tipus Bicibox i similars).
  • Més aparcaments segurs a peu de carrer: en locals comercials, en estacions de transport públic, en escoles, en comunitats de veïns.
  • Ajudes i facilitats per a fer aparcaments en comunitats de veïns, aparcaments subterranis, en locals comercials, etc.
  • Afegir sempre places per a bicicletes en aparcaments públics de cotxes vigilats (i també en aparcaments gestionats per empreses privades).
  • Facilitar la compra i la compartició de bicicletes de càrrega. Subvencions, bicicletes en préstec, bike sharing de cargo bikes, etc.
Una de les Bicicledes de Cardedeu amb 2 espais diferenciats
per a aparcament de curta i llarga durada (10 i 40 places, respectivament).

Plaça de cotxe amb espai per a 4 bicis i 2 cargo-bikes?

Exemples de bones pràctiques: