Més patinets i menys bicicletes?

Amb la nova normativa de trànsit que entra en vigor d'aquí a dues setmanes, el casc serà obligatori pels menors de 16 anys. Això pot fer que a partir d'ara, a les escoles, vegem més patinets i menys bicicletes perquè és més fàcil que els pares portin el patinet (més lleuger) que una bicicleta i a més a més el casc.

Faig una mica de trampa. Amb aquest títol provocatiu, vull posar de manifest les contradiccions d'una obligació que no s'entén. De fet, la nova normativa obliga a portar casc a la ciutat quan es compleixen aquestes 3 condicions:

1. Tenir fins a 15 anys
2. Circular per la calçada
3. Circular amb un vehicle de dues rodes accionat amb l'esforç muscular

Molta gent generalitzarà que per anar en bici un menor sempre ha de portar casc. Doncs no, si va per la vorera no, però si va en patinet per la calçada sí! Segurament la policia local també generalitzarà, i si anem en patinet, mai ens dirà res!

Si teniu fills de fins a 15 anys, quan no hi haurà obligació de portar casc?

• Quan circulin per la vorera o camins de terra.
• Quan portin un monocicle (si tenen l'habilitat de portar-lo).
• Quan el menor porti un patinet elèctric, un segway o un quad elèctric per nens, o similars.

En quines situacions els menors de fins a 15 anys hauran de portar casc?

• Si van en patinet o patins i passen pel mig d'un carrer.
• Si van amb qualsevol tipus de bicicleta o tricicle i passen per una "via urbana", per exemple, un carrer de vianants o un carrer "residencial".

Com veieu les coses no són sempre com semblen, i segons les ordenances municipals i les habilitat de les policies locals, hi haurà interpretacions diverses i variades. Els principals inconvenient de la nova normativa són que:

• Promou la circulació en bici per la vorera.
• Desincentiva la circulació en bicicleta.
• Desincentiva l'autonomia personal dels infants i joves.
• Afavoreix l'accidentalitat ciclista.

Per cert, un carril bici a la vorera és una "via urbana"? I fora de la vorera?
No ho heu entès res? Jo tampoc. Aquest reforma és una merd... i no s'ha fet cap de les millores que s'estan fent a Europa ni cap reescriptura d'una normativa que sembla que continua plena de forats.

El llum de fre més petit

El Nano Brake Light d'Ilumenox és un llum de fre posterior per a bicicletes que s'instal·la en frens de tipus V-Brake o en frens de bicis de carretera. En altres tipus de fre, caldrà mirar d'adaptar-ho i sobretot, en tots els casos, caldrà veure que no hi hagi cap accessori o part de la bici que tapi la visibilitat del llum.

Funciona amb una pila de botó que té una autonomia de 50 hores en ús continuat, i que per tant, ens hauria de durar força temps.

Estació de servei per a bicicletes

Al municipi de Viacamp, a la serra del Montsec aragonès, a la Franja, trobem aquesta completa estació d'auto-servei per ajustar o reparar la bicicleta.

Vacances per Senegal i Gàmbia en bici i en família

Senegal Gambia ndanka ndanka from Bizibidaia on Vimeo.

The Bicycle. Un curtmetratge de Chris McCoy i Adam Neustadter

THE BICYCLE from Adam Neustadter on Vimeo.

Vanapedal: distribució urbana de mercaderies a Barcelona

 

Vanapedal estrena vídeo i és una bona oportunitat per tornar a parlar d'aquesta empresa barcelonina que per exemple fa la microdistribució de mercaderies a Ciutat Vella, aquest gràfic ho explica força bé:

Municipis metropolitans desconnectats: Viladecans

Avui analitzo les connexions en bicicleta de Viladecans amb els seus municipis veïns.

Cap a Sant Boi

La connexió més recta és per la carretera C-245. En aquest cas, la carretera és força ampla, té normalment voral i té molts cops un lateral també ample. No té carrils bici ni cap tipus de senyalització i trobem alguns punts perillosos com són les incorporacions a l'autopista.

Una altra connexió que es fa necessària és un itinerari paral·lel a la C-245 i a l'autopista, entre les dues vies. Caldria connectar els barris de Vilamarina (estació Renfe) i d'en Sales amb el polígon de Salines (Alcampo) connectant tots els polígons d'entremig.

Cap a Gavà

Només cal que mireu el que comentava parlant de Gavà.

La connexió amb el Prat no està senyalitzada

Cap al Prat

En vaig parlar quan analitzava el Prat. També hi ha l'opció de la carretera de B-204 que ens pot dur cap al polígon Mas Blau, però que no té cap facilitat per les bicicletes i no té voral.

Cap a Sant Climent

La carretera que comunica amb Sant Climent té prou amplada per encabir un voral ciclista senyalitzat que faci de carril bici. La distància és aproximadament de 1,5km. El carril bici de la riera de Sant Climent que ens porta del centre fins aquesta carretera és molt poc recte i no està ben senyalitzat.

Municipis metropolitans desconnectats: Gavà

Segueixo aquesta sèrie d'anàlisis sobre les connexions en bicicleta entre els municipis del Baix Llobregat sud parlant de Gavà.

De Gavà a Gavà Mar

El centre del municipi i la barriada al costat de la platja estan separats per una zona industrial, una autopista, una zona agrícola i l'autovia. Hi ha un carril bici que comunica ambdues zones residencials, però no acaba d'arribar al centre i això és una gran mancança (vegeu foto i plànol).

Cap a Viladecans

La connexió entre els dos municipis més fàcil és la es faria per l'antiga carretera C-245, però aquesta no té carril bici ni mesures que facilitin la circulació en bici.

Una altra connexió amb Viladecans es produeix per la carretera B-210 (la carretera dels desballestadors, que crec que també és l'antic camí de València). No hi ha carril bici i no hi ha voral.

Municipis metropolitans desconnectats: Castelldefels

Continuem l'anàlisi de la connectivitat en bicicleta d'alguns municipis metropolitans del Baix Llobregat Sud. Analitzem com podem anar des de Castelldefels als municipis veïns en bicicleta.

Cap a Gavà

Cap al centre de Gavà la connexió més recta és per l'avinguda Constitució (vegeu foto) que després es converteix en carretera (C-245). El carril bici d'aquesta avinguda desapareix i en el tram 1'5 km on es converteix en carretera el voral és justet. A més, en ser un tram interurbà, la normativa obliga a usar el casc, un impediment més.

Cap al barri de la Sentiu de Gavà i cap a Gavà centre també hi podem anar per la carretera de la Sentiu que podem agafar al costat del castell. No té vorals i comença amb una mica de pujada, però en general, té poc trànsit. Un cop a la zona de la Sentiu, hi ha camins forestals paral·lels a la carretera que també podem usar.

Cap a Gavà Mar

Pel litoral el tema està força millor. Els passejos marítims de Castelldefels i Gavà estan connectats. El carril bici del passeig marítim de Castelldefels va ser eliminat pel govern actual, però ara es permet la circulació pel passeig. L'inconvenient és que en algunes franges horàries la presència de vianants és molt alta i que quan no ho és també cal disminuir la velocitat perquè els vianants tendeixen a creuar el passeig en molts punts.

Cap a les Botigues de Sitges

La zona de Port Ginesta és terme municipal de Sitges i és la barriada de les Botigues que  inclou el port i també la urbanització de Ratpenat. Ni la carretera C-245 ni el passeig marítim tenen cap infraestructura ciclista. El passeig marítim al terme de Castelldefels en aquest sector té una prohibició horària per l'ús de la bici i és estret (vegeu foto). Ja en el terme de Sitges, el passeig és estret.


Conclusions

La connexió amb Gavà centre no és fàcil i el tram de carretera interurbana desincentiva molts ciclistes. Caldria, com a primer pas, habilitar i senyalitzar vorals ciclistes i un itinerari ciclista continuat.

Al litoral, el carril bici bidireccional sobre la calçada adossat al passeig que hi havia era una de les millors solucions possibles i caldria haver-lo prolongat fins al terme de Sitges. Caldria recuperar aquell projecte.

Articles relacionats:

• Municipis metropolitans desconnectats: el Prat de Llobregat
• Un Parc Agrari aïllat i municipis desconnectats
• El Prat i l'Aeroport més ben connectats en bicicle...
• Ruta pel sector occidental del delta de Llobregat: Castelldefels - Gavà - Viladecans - el Prat - Sant Boi 

Modificació de l'ordenança de circulació de Barcelona referent a la bicicleta

La reforma de l'ordenança de circulació de Barcelona pel que fa a la regulació de la bicicleta avança. Què en sabem fins ara?

Voreres

Es manté el permís de circular per voreres de 5 metres quan aquestes tenen 3 metres lliures de pas sempre que no hi hagi carril bici, però per regular casos especials sempre s'hi podrà afegir senyalització per prohibir o permetre la bici.

L'Ajuntament vol aplicar més estrictament aquest punt des d'aquest mateix estiu i ha fet notar que les voreres de l'Eixample només mesuren 4,90 metres i que per tant no hi deixarà circular ciclistes en cap cas. El que no sabem és si també ho farà complir per les motos, ja que aquestes tampoc hi poden aparcar si no fan 5 metres.

També sembla que hi haurà canvis en la regulació de la circulació de la bicicleta davant la presència d'aglomeracions de vianants de manera que es puguin multar conductes incíviques de circulació temerària en bici a criteri de la Guàrdia Urbana i no havent-se de complir unes distàncies que no són fàcils de calcular.

Espero que, com en altres municipis, es permeti als adults amb nens anar per la vorera en bici.

Municipis metropolitans desconnectats: el Prat de Llobregat

Analitzem com podem anar en bicicleta des del Prat de Llobregat als municipis veïns més propers.

Cap a Viladecans

S'ha de fer seguint aquesta ruta i travessant el parc agrari. Segurament, és una de les connexions més rectes que trobarem tot i que no ho sigui del tot. El ferm és asfaltat casi en tot moment, però trobarem forces forats.

Cap a Sant Boi

No hi ha una ruta recta que travessi la C-31, la C-32 i el Parc Agrari, per tant, haurem de triar entre la ruta anterior i anar cap al centre comercial Alcampo o bé anar a Sant Boi remuntant el riu Llobregat.

Cap a Cornellà

No hi ha ruta recta i s'ha de fer anant al riu Llobregat i remuntant-lo fins a la passarel·la de Cornellà.

Cap a l'Hospitalet

Plànol de carrils bici i bicicarrers. Aj. El Prat

La ruta no és excessivament recta, cal remuntar el riu fins al pont de l'autovia C-31, creuar-lo per sota, i creuar el riu per un pas estret.

Cap a Barcelona

Seguirem la ruta de l'Hospitalet i continuarem per la Gran Via (haurem de fer algunes voltes) o creuem el pont de Mercabarna i circulem com un cotxe.

Cap a l'aeroport

La ruta no és excessivament recta, vegeu: El Prat i l'Aeroport més ben connectats en bicicleta

Conclusions

Caldria almenys fer dues connexions: facilitar el pas pel pont de l'autovia C-31 cap a l'Hospitalet i Barcelona i connectar el centre amb el Prat nord i el parc agrari fent passos que creuïn la C-31 i la C-32.

L'actuació més urgent i fàcil és millorar el pas de bicicletes pel pont de l'autovia C-31 damunt del Llobregat. A la llarga, caldria fer un nou pont o passarel·la.

D'altra banda, caldria poder travessar la C-31 i la C-32 des del centre del Prat per poder anar cap a Sant Boi o Cornellà travessant el parc agrari.