Quin problema hi ha amb els carrils bici a la mitjana d'un carrer?

Avinguda del Paral·lel

Durant un temps, Barcelona ha tornat a donar rellevància a un tipus d'itinerari ciclista no gaire habitual, el carril bici bidireccional a la mitjana d'un carrer de doble sentit. Passeig de Sant Joan, Paral·lel o abans Marina en són exemples clars.

De moment, no s'ha fet cap altre carril bici d'aquest tipus a Barcelona, però molts dissenyadors urbans tenen la temptació d'usar aquest model perquè té menys interferències amb el trànsit motoritzat (cotxes, motos, i també amb les parades d’autobús), a vegades s'hi inverteixen menys diners i diuen que hi ha menys conflictes amb les bicicletes. Però, és realment així? I quins problemes té aquest tipus d'infraestructura respecte a altres solucions?

Cruïlles i connexions

El problema més gran d'aquesta solució és que gestionar les cruïlles i tots els girs possibles dels diversos mitjans és un infern. Un exemple extrem és quan es creuen 2 carrils bici bidireccionals com passa a l'encreuament de Marina i avinguda Icària (vegeu anàlisi de Marina).

El carril bici central queda aïllat dels carrers laterals i de les voreres. Què ha de fer un ciclista si vol girar a esquerra o a dreta? Moltes vegades no hi ha espai suficient per a què el ciclista s'esperi per fer un gir i moltes vegades (per exemple a Paral·lel) als passos de vianants no hi ha pas ni semàfor de bicicletes. Com ho ha de fer un ciclista per incorporar-se o sortir del carril bici?

En aquestes dues fotos d'un carril bici de Terrassa, podem veure com es preveu el gir a la dreta, però no el gir a l'esquerra.

Carril bici adossat a la mitjana que preveu el gir a la dreta tant amb zones d'espera quan el semàfor és verd (1a foto) i zones d'aturada avançada amb semàfor vermell (2a foto).

Seguretat i amplada

Una altra problemàtica és la relacionada amb la seguretat i les mides del carril bici. D'entrada, circular enmig del trànsit no dóna gaire sensació de seguretat, però si parlem objectivament, en un carril bici a la mitjana tens el doble de possibilitats de que un vehicle a motor envaeixi el carril bici comparat amb un carril bici adossat a la vorera.

Aquí l'amplada del carril bici i de l'espai lateral de seguretat són factors clau. També el tipus de segregació física. L'amplada ha de permetre que bicicletes de càrrega s'hi creuin amb seguretat i a les cruïlles hi ha d'haver illetes on els ciclistes puguin esperar per girar sense molestar als vianants.

Recordeu que un bon indicador de la qualitat d'una infraestructura ciclista és que hi circulin infants. Deixaríeu que el vostre fill circulés per un carril com aquests?

Conductes que dificulten la circulació de les bicicletes

Una mica de recull visual de conductes diverses que dificulten o posen en perill la circulació de bicicletes.  He triat un vídeo de cascuna, però hi ha moltes variants, el vídeo final és un exemple de la varietat de situacions que ens trobem els ciclistes.

Aparcament i aturades il·legals

Take your fucking time #CBinvaders @inCbisme Será por sitio, no? pic.twitter.com/OHrV5Dnikw

— STOP #CBinvaders (@CBinvaders) 4 d’agost de 2016

 
Quedar-se aturat en cruïlles

Molt complicat avui a Diagonal/Aragó. Els cotxes han d'evitar passar si poden quedar-se aturats en mig del carrer #bicibcn pic.twitter.com/qe18Wpd4Uj

— Jose A. González (@Jogonmar) 24 d’octubre de 2016

En bici sense edat. El Dret a Sentir el Vent als Cabells.

Una iniciativa genial que arriba a casa nostra! En bici sense edat és un projecte de voluntariat per retornar a la gent gran la capacitat d'anar en bicicleta quan per dificultats de mobilitat ja no hi poden anar:

En Bici Sense Edat és una iniciativa senzilla però innovadora, impulsada en 2012 per Ole Kassow, a Copenhage: Cycling Without Age.
L’idea que origina el projecte és simplement la de retornar la capacitat d’anar amb bicicleta a la gent gran, tenint en compte les dificultats de mobilitat d’aquest col·lectiu. [...]

Semàfors per a bicicletes poc clars a Barcelona

En els últims anys, a Barcelona s'han instal·lat semàfors exclusius per a bicicletes en moltes cruïlles dels carrils bici de la ciutat. Aquests semàfors són d'una mida més petita que la resta i per tant menys visibles, i a la vegada, estan situats en pals on hi ha altres semàfors.

El semàfor de bicicleta és pel
gir a la dreta, però no queda clar.

En definitiva, aquest semàfors que haurien de facilitar i prioritzar la circulació de bicicletes no sempre són fàcils d'interpretar i poden donar peu a accidents greus. A continuació repasso algunes casuístiques amb les que m'he anat trobant.

Semàfors que permeten el gir

El problema d'aquests semàfors és que no sempre s'indica prou bé que el semàfor fa referència només al gir. Si el ciclista continua recte enlloc de girar, es pot produir un accident greu. La primera foto de la dreta n'és un exemple (Diputació/Vilamarí).

Provant una elèctrica plegable sense marxes

Fa poc vaig poder provar la Freel Z03, una bicicleta elèctrica i plegable de roda petita i amb una característica important: no té canvi de marxes.

Havent provat altres bicicletes elèctriques la part que vaig trobar més interessant va ser justament provar els diversos nivells d'assistència elèctrica. La sensació al pedaleig és estranya i relaxada perquè quan agafes certa velocitat pedales per mantenir la velocitat, però realment notes que vas molt "tou" i que el motor és el que està fent la feina.

Els nivells més baixos d'assistència són suficients per a desplaçar-se en pla i això suposo que permet allargar l'autonomia que les especificacions indiquen que està entre els 35 i els 50 km. Amb una bateria opcional de més capacitat el fabricant diu que l'autonomia es situa entre els 50 i els 80 km.

Cal treure les motos de les voreres!

Les voreres són pels vianants. Cal treure-hi les bicis, ser curós amb les concessions que s'hi fan a empreses privades i sobretot cal treure-hi també les motos!

Independentment de la normativa municipal que ho regula, el motorista s'ha acostumat a aparcar la moto a la vorera tant si està permès com si no. Com sabeu, qui autoritza l'aparcament en vorera són alguns ajuntaments ja sigui amb una ordenança que especifiqui les condicions d'aparcament o amb una senyalització específica.

La moto se'ns ha venut falsament com una solució als problemes de mobilitat de la ciutat i se li han facilitat molt les coses fins a arribar a quotes de moto que rarament trobem a cap ciutat europea, però cal tenir clar que:

• No alleuja el problema de contaminació
• Afegeix contaminació acústica
• Augmenta l'accidentalitat
• Augmenta l'ocupació de les voreres

Un pla per reconduir aquesta situació ha de passar per:

1. Fer complir la normativa
2. Senyalitzar millor
3. Endurir la regulació