27.10.06

Ruta Monistrol Aeri - Collbató - Riera de Pierola - Can Rial - Esparraguera - Olesa de Montserrat

Inicialment, la ruta que volíem fer era de l'Aeri de Monistrol fins a Masquefa, tot i així, vam perdre els senyals del sender GR-5 que seguíem i finalment vam fer el següent:

Monistrol Aeri - Collbató - Riera de Pierola - Can Rial - Esparraguera - Olesa de Montserrat

Dades tècniques: uns 29 Km, tot i que a nosaltres ens en van sortir 37, damunt d'asfalt i terra amb un desnivell acumulat d'uns +500 m. Recomanable BTT.

Accés: estacions de Monistrol - Aeri i Olesa de Montserrat dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Permeten transportar bicicletes en horari il·limitat.

Monistrol Aeri - Collbató (6 Km)

Sortint de l'estació de FGC de Monistrol Aeri creuem la carretera C-16 per agafar la carretera local que ens portarà a Collbató (vegeu fotografia). El primer tram és de pujada, però les vistes que tindrem compensaran l'esforç, a més a més, a mesura que avancem la pujada es redueix i s'obre una millor panoràmica. Podeu fer algun descans i creuar la carretera per gaudir de millors vistes, vegeu la fotografia panoràmica del riu Llobregat en aquest tram entre dos engorjats.
Panoràmica de la vall del riu Llobregat
Passarem i per sota les coves del Salnitre i posteriorment trobarem el desviament per accedir-hi i també per pujar a l'ermita de la Salut i l'àrea de picnic annexa. Continuarem per la carretera en baixada fins a girar a la dreta per entrar al poble de Collbató.
Torrent de la Salut des de la zona de l'Ermita de la Salut

Collbató - Riera de Pierola (9 Km)

Sortirem de Collbató en direcció a l'autovia A-2 (per l'Av. del Centenari d'Amadeu Vives) i la creuarem per un túnel. En sortir girarem una mica a la dreta i travessarem les cases per anar a cerca la riera de Can Dalmases. Aquest és un dels punts on perdem les marques del GR i decidim resseguir la riera per la urbanització, ens tornarem acostar a l'autovia i anirem girant en direcció nord i després oest per tal de desembocar a un carrer principal que en pujada i en direcció sud-oest ens allunya d'aquesta urbanització i ens pujar al turó de Can Dalmases. En la pujada deixem algun desviament a dreta i esquerra i quan comença la baixada ens trobem una bifurcació on agafarem el carrer de la dreta. Entrem doncs en una nova urbanització on haurem d'anar atents a retrobar les marques del GR-5.

En trobar les marques del GR-5 agafarem un sender a la dreta que en baixada per un bosc anirà posant a prova les nostres habilitats damunt de la bicicleta. La vegetació i alguns trams amb sots seran les principals dificultats, segurament haurem de baixar de la bici en algun moment. El sender desembocarà en una petita pista i finalment arribarem al fons de la riera de Pierola.

Riera de Pierola - Can Rial - Olesa de Montserrat (14 Km)

En aquest punt vam perdre les marques del GR, nosaltres vam descendir la riera i teòricament l'havíem de travessar, però no vam veure cap camí o marca. La nostra intenció era continuar per GR-5 fins a Masquefa, però com que vam descendir un bon tros de riera i era tard vam decidir canviar la ruta.

El fons de la riera és ciclable i la major dificultat són les zones de sorra i grava fina que faran patir les rodes massa estretes i ens faran perdre l'equilibri. La riera queda molt ensorrada i té poques sortides, nosaltres la vam descendir un bon tros fins a trobar a mà dreta un pista que pujava fins a la carretera B-231.

Un cop a la carretera continuem en forta baixada cap a Esparreguera fins a creuar la riera per un pont. Entrarem a Can Rial i en algun tram podrem agafar un carril bici paral·lel a la carretera. Acabarem creuant l'autovia A-2 i entrarem a Esparreguera. Girarem a la dreta per anar a Olesa. Agafarem la carretera C-1414 que descendeix per a creuar el riu Llobregat. Després creuarem la carretera C-16 i girarem a la dreta per anar a l'estació de FGC.

Actualitzada la ressenya de la Via Verda del Llobregat

He actualitzat la ressenya de la Via Verda del Llobregat. Faltava completar el tram entre Sant Vicenç dels Horts i Martorell i ara ja ho he fet. Espero amb el temps poder-la anar adaptant als canvis que es produeixin a l'entorn del riu i afegir-hi algunes fotos més així com algun plànol.

26.10.06

Bicicletada contra el canvi climàtic

M'ha arribat des de diverses fonts informació d'una bicicletada que es cel·lebrarà el 12 de novembre a 28 ciutats espanyoles, entre elles sembla que Barcelona i Girona. El lema és "Gran Bicicletada CONBICI SIN CO2" i és organitzada per la Coordinadora en Defensa de la Bici (CONBICI). Més informació a Mejor Con Bici.

24.10.06

Moure's en bicicleta per Sabadell, una missió impossible

Aquest títol és el que encapçala un article del diari gratuït de Sabadell SABADELL press del 25/9/2006. L'article repassa la problemàtica de la circulació en bici d'aquesta ciutat amb fotografies prou significatives de l'estat i de la mala planificació dels carrils bici. Es recullen també les opinions d'usuaris de la bicicleta i de la administració.
Crec que la problemàtica que recull l'article es pot extrapolar perfectament a qualsevol població de l'àrea metropolitana: mala planificació, descoordinació de l'administració, manca d'inversió directa a la bicicleta, incivisme, carrils mal segregats, manca de zones 30 etc.

Fiscalitat ambiental a nivell local

Llegeixo que l'ajuntament de Salt dins de l'aprovació de les ordenances fiscal ha inclòs bonificacions per a les construccions que tinguin espais per desar-hi bicicletes o cuines amb espai per al reciclatge domèstic (El Punt 24/10/2006).
Amb una mica d'imaginació totes les administracions tenen mecanismes per a gravar o bonificar certes actuacions més o menys sostenibles, en mobilitat també (zones verdes, peatges urbans etc.).

18.10.06

La UAB instal·la un aparcament de bicicletes Biciberg

La Universitat Autònoma de Barcelona inaugurarà un nou aparcament de bicicletes Biciberg coincidint amb la cel·lebració de la setmana de la mobilitat del 23 al 27 d'octubre. L'aparcament, que sembla que està finançat per la Generalitat, té una capacitat de 46 bicicletes.

Un Biciberg és una aparcament soterrani automàtic que funciona amb una targeta que identifica l'usuari.

La UAB instal·la un aparcament de bicicletes - 10/10/2006

16.10.06

El "Camí del Mar" unirà Viladecans amb la seva platja

Llegeixo a Sostenible que l'any vinent finalitzaran les obres de connexió del nucli de Viladecans amb la seva platja. Serà una via de circulació de bicicletes, vianants i vehicles i no tant sols connectarà amb la platja, sinó que també ho farà amb els diversos paratges naturals de la zona.
També citen l'article a la Malla.

Noves seccions al Bici-vici

He afegit 2 noves seccions a l'apartat "Bicicletes" del Bici-vici que en les properes setmanes aniré completant:
  • Accessoris: recull informació sobre diversos accessoris per a la bicicleta, de moment només els portaequipatges i "potes de cabra", però hi aniré afegint més coses.
  • Portar nens: recull informació de sistemes per transportar nens en bicicleta, des de cadiretes fins a remolcs passat per sistemes de subjecció de bicicletes de nen petit.

Portar nens petits en bicicleta

Última revisió: juliol de 2016
 
Per portar nens en bicicleta tenim diversos sistemes: les cadiretes, els remolcs i sistemes per enganxar una bicicleta de nen petit.

Cadiretes per a nens petits

Per nens entre 9 mesos(*) i 4 o fins a 6 anys (legalment fins als 7 anys), aguanten un màxim de 15 o 22 kg segons el model. S'instal·len damunt del portaequipatges (que cal que sigui compatible) o en la tija del seient amb una peça que s'hi acobla (atenció que si hi ha cables de canvi o fre!). Pot ser interessant que la cadireta es posi i es tregui amb facilitat, però amb seguretat (també pels robatoris). Els preus ronden entre 30 i 90 Euros.

Hi ha també cadiretes que es posen (i es treuen) al manillar que fins i tot es poden usar en bicicletes plegables quan el nen pesa poc. Són una opció més segura i còmode que es pot combinar amb una altra cadira a darrere si cal portar 2 nens.

Alguns models permeten regular la inclinació. És una opció interessant ja que els nens s'acostumen adormir i molts cops els hi cau el cap cap endavant.

Brompton té una cadireta no homologada (sense cinturó), però que permet portar infants sense haver d'usar un model de manillar.

(*) Es poden portar les nens que s'aguantin drets, això pot ser entre els 6 i els 9 mesos. Es convenient fer pauses cada hora perquè els nens canviïn la postura.

Bebès en bici?

Sí, els bebès que encara no aguanten l'esquena recta poden anar amb accessoris tipus "maxi-cosi" i adaptadors pel portaequipatges de la bici. Tot i així, pot ser convenient desinflar una mica la roda de darrere per esmorteir més els sotracs. També es poden posar aquestes cadiretes en remolcs o bicicletes de càrrega.

Remolcs

Permeten que el nen (o fins i tot nens) puguin jugar dins del remolc mentre es circula. Tot i que el nen tingui cinturó de seguretat pot tenir a mà joguines. La subjecció s'acostuma a fer amb un peça que s'acobla al lateral del quadre a l'altura de l'eix de la roda de darrere.

El codi de circulació no permet que les bicicletes portin remolcs per transportar nens tot i que no conec casos en que s'hagi multat, en altres països europeus està acceptat i a ciutats com Barcelona o l'Hospitalet l'ordenança de circulació ho permet. Si la reforma del codi de circulació es produeix, es preveu que es produeixin els canvis legislatius necessaris perquè els remolcs i les bicicletes adaptades pel transport de persones siguin plenament legals. Vegeu la secció bicicletes de càrrega.


Altres sistemes

Hi ha diverses bicicletes de càrrega adaptades pel transport de nens i nenes (normalment permeten portar entre 1 i 3 infants). Vegeu la secció bicicletes de càrrega.

Triobike ofereix una bicicleta, un cotxet per a portar fins a 2 nens i un sistema per portar aquest cotxet adaptat a la part davantera de la bicicleta. Bakfiets incorpora una caixa de fusta davantera que permet portar càrrega o fins a tres nens en diverses configuracions. Croozer fa un remolc que també serveix com a cotxet i com a cotxet per poder fer jogging.

I alguns altres models:

Enganxar la bicicleta del nen
 
Permeten que el nen vagi amb la seva bicicleta arrossegat per la bicicleta del pare o la mare:
  • Sistema Follow-Me: agafa la bicicleta del nen per la roda de davant amb el darrere de la bicicleta de l'adult. Bon sistema de subjecció.
  • Sistema tipus "trompa d'elefant": és una barra que connecta el seient de la bicicleta de l'adult amb el manillar de la bicicleta de nen. El principal problema és que la bicicleta del nen es pot torçar (i el nen va inclinat). El model més conegut és el trail-gator.
Podeu trobar més informació sobre bicicleta i infants clicant a l'etiqueta nens.

Vegeu aquest article en anglès sobre Holanda: cycling with a baby.

Cicloturisme amb nens Josie Dew's guide to cycle touring with children

Accessoris

Informació sobre diversos accessoris bàsics que poden portar les bicicletes sobretot encarat al cicloturisme i al ciclisme urbà. Podeu trobar molts més accessoris i ressenyes de productes comercials mirant els apunts etiquetats amb  "accessoris".

Llums

Són obligatoris quan es circula de nit. El de davant ha de ser blanc i el de darrere vermell, els 2 són obligatoris.
  • Amb LEDs sempre: consumeixen molt poca pila i poden fer molta llum.
  • Intermitents? A mi, m'agraden en posició intermitent tant a davant com a darrere. Consumeixen menys energia i en canvi criden més l'atenció.
  • Amb bateria i carregables per USB poden ser molt pràctics. Consulteu la durada de la bateria en cada mode d'il·luminació. Tingueu en compte el mode de subjecció i el fet que potser els haureu de treure i posar cada cop que els carregueu.
  • Amb dinamo de boixa: una boixa que s'instal·la a la roda de davant genera electricitat pels llums que ja estan pensat per continuar il·luminant uns minuts quan es para de pedalar. S'usen sobretot en bicicletes urbanes i a vegades en bicis de cicloturisme on es pot usar l'electricitat  per carregar dispositius electrònics.
  • Per il·luminar es venen llums específics que funcionen normalment amb bateries externes connectades per cable. Són llums més potents i pensats per funcionar diverses hores i per a la pràctica esportiva. Els llums més urbans en mode fix ens poden fer sortir del pas, però sovint són poc potents.
  • De dia? Cada cop més ciclistes (sobretot de carretera) porten un llum intermitent vermell al darrere per ser més visibles. No és mala idea.
  • Amb dinamo tradicional amb fregament a la roda? Encara se'n venen, però jo ho descartaria!
  • Llums ben subjectats si lliguem la bici a la ciutat. Si lliguem la bici en aparcaments, haurem de triar si volem treure i endur-nos els llums amb nosaltres o si preferim portar un llums fixos a la bicicleta. En cas d'usar llums fixos, podem triar un model senzill i robust que funcioni amb piles i que es pugui cargolar a la bici (possiblement un parell de femelles a cada cargol desincentivaran que ningú ens els vulgui robar).
  • Llums de recanvi. Cal preveure la possibilitat de quedar-se sense llum. En sortides i viatges, podem portar bateries externes o panells solars per carregar llums, però un llum auxiliar com un frontal, pot ser molt pràctic tant per pedalar, com quan acabem de pedalar o per si tenim algun problema mecànic. Per ciutat, podem portar algun llum led petit de recanvi.

 

Timbre en forma d'anell al manillar

Timbre

És obligatori en tot tipus de bicis i pràctic per avisar a vianants, ciclistes, etc. N'hi ha de molts tipus, mides i estètiques, també n'hi ha d'electrònics.


Portaequipatges

Situats normalment damunt de la roda del darrere permeten portar paquets i alforges penjades als laterals de la roda (també damunt de la roda de davant). Es subjecten al quadre sota el seient i al costat de l'eix de la roda en uns forats especialment dissenyats per aquest ús. Recordeu que suporten un pes màxim i que cal repassar els caragols de subjecció de tant en tant.

Bici urbana amb 2 portaequipatges
A l'hora de triar-los podem tenir en compte:
  • El pes del model i el pes que suporten
  • Si són més o menys tapats ens evitaran esquitxar-nos amb el fang o l'aigua.
  • Potser voldrem que siguin compatibles amb un tipus d'alforja concreta o amb una cadireta de nen. Hi ha models que tenen una bossa que es posa i es treu fàcilment a la part superior del portaequipatges.
Les bicicletes de doble suspensió només poden portar portaequipatges subjectats a la tija del seient i aquest models suporten menys pes.

No totes les bicicletes, porten els forats prop de l'eix de la roda per instal·lar portaequipatges. A vegades, els frens de disc, utilitzen aquests forats.

Alforges

Les alforges són bosses que es pengen a cantó i cantó de la bicicleta penjades d'un portaequipatges. Tot i que les més freqüents són les que es porten al portaequipatges de darrere, també n'hi ha per portar en portaequipatges davanters. Algunes característiques a tenir en compte són:
  • Sistema de subjecció robust, però ràpid de treure i posar (eviteu les corretges, millor ganxos de subjecció amb tancament i obertura ràpides). Proveu-les amb el portaequipatges!
  • Millor alforges independents que alforges unides: si volem en podrem usar una sola, les podrem treure més fàcilment
  • Impermeables i estanques? Són potser una mica més cares i acostumen a tenir menys butxaques. També podem posar una bossa de plàstic dins.

 

Altres bosses i bosses de bikepacking


Sempre s'han portat altres bosses a la bicicleta, potser les més usuals són la de sota el seient i la que es pot posar al manillar, però la bicicleta té moltes possibilitat i en els últims anys el Bikepacking ha posat de moda no usar portaequipatges per alleugerir la bicicleta
  • La de sota el seient pot ser de moltes mides, tradicionalment s'hi han portat les eines per a reparacions d'urgència, però ara hi ha bosses de fins a 15-20 l de capacitat.
  • La de davant del manillar ens permet tenir a mà moltes coses i a la tapa tradicionalment s'hi posava el mapa de paper dins d'una funda de plàstic. El bikepacking ha posat de moda algunes bosses cilíndriques que permeten portar per exemple aïllants per dormir.
  • Bosses per al mòbil: cada cop és més habitual disposar d'alguna bossa damunt del tub superior de la bici per poder tenir el mòbil a mà. També hi ha suports diversos per al manillar.
  • Les bosses de quadre: n'hi ha de diverses formes i mides i ocupen part del triangle que forma el quadre, però normalment deixen l'espai del bidonet lliure.
  • Bosses als laterals de la forquilla. En bikepacking hi ha gent que s'hi posa el sac de dormir, l'aïllant o cantimplores d'aigua. Ho subjecten amb corretges i normalment no es fan servir bosses específiques.
  • Bossa damunt del portaequipatges: és un bon lloc per transportar coses. Si no usem una bossa, també és bon lloc per lligar motxilles, tendes, etc.
  • Bidonets: algunes caixes en forma de bidonet permeten portar eines i això és pràctic quan portem doble suport per a bidonet o quan ja portem aigua a les alforges (on segurament s'escalfarà menys!).
  • Algunes d'aquestes bosses serà pràctic que es treguin i es posin fàcilment, per exemple, si hi portem la documentació i els diners.
  • Molt de pes al manillar o en les rodes davanteres, pot dominar una mica la direcció de la bici, cal tenir-ho present i experimentar.
  • Posar massa pes a darrere o no portar-lo equilibrat ens pot desequilibrar la bici en certs moments o quan baixem de la bici.

 

La pota de cabra


Les potes de cabra permeten aguantar la bicicleta dreta. Són especialment útils quan fem cicloturisme on molts cops no trobem cap arbre ni pal que ens l'aguanti. A qui no li ha caigut mai la bici a terra?
 
N'hi ha de dos tipus: els que es col·loquen al centre de la bicicleta i els que es col·loquen a la roda de darrere:
  • Al centre: tenen menys estabilitat, especialment si portem alforges, però són més fàcils de col·locar. Moltes bicis ja porten un punt especial per collar la pota. També pot ser tipus caballet (dues potes) i llavors tenen molta més estabilitat (són habituals en bicis de càrrega).
  • A darrere: s'agafen en el punt del quadre on s'ajunta el tirant i la beina prop de l'eix de la tanca de la roda de darrere i sempre al cantó esquerre de la bici (on no hi ha el canvi). Aguanten millor la bicicleta fins i tot quan aquesta porta alforges. El sistemes de subjecció no van bé a totes les bicicletes i a més a més amb el pes i l'ús es poden deformar.
Sigui com sigui les potes de cabra no són infal·libles! Les bicicletes continuen caient!

Vegeu també:

Actualitzat per última vegada: març de 2021

11.10.06

Gestió de les bicicletes de lloguer a Barcelona

Finalment només una empresa s'ha presentat al concurs per gestionar el nou sistema de bicicletes de lloguer de Barcelona. L'empresa adjudicatària haurà de pagar 22,5 milions d'Euros durant el plaç de concessió que és de 10 anys.
Ciclo Times - La Vanguardia 28/9/2006

Registre de bicicletes de Barcelona a El Punt

L'altre dia us comentava el tema del registre de bicis de l'ajuntament de Barcelona avui he vist que hi ha informació a El Punt: El Punt 10/10/2006 i més.

9.10.06

Ciclo Times d'octubre de 2006

Ja hi ha disponible el Ciclo Times del mes d'octubre i aquest cop amb la grata sorpresa que el Bici-vici hi és recomanat en l'apartat sug-web-riments! Com sempre us aniré desgranant i comentant els propers dies els continguts que em semblin més interessants.

La contaminació mata cada any 16.000 persones a Espanya

La setmana passada em va arribar aquesta notícia per diverses vies. Ho van publicar diversos diaris i webs (per exemple la Vanguardia del 4/10/2006) i cercant pel Google surt la mateixa notícia de dates anteriors. És una d'aquelles veritats esgarrifoses que oblidem: segons estudis de la OMS (Organització Mundial de la Salut) 16.000 persones moren a Espanya cada any a causa de la mala qualitat de l'aire. Aquestes defuncions estan lligades a malalties respiratòries i pulmonars. Hem de saber que l'any passat 21 de les 35 estacions de control atmosfèric de l'àrea de Barcelona van superar els llindars màxims permesos (en total 26 de les 68 estacions catalanes superen els llindars).

Informació a Sostenible.

6.10.06

Resultat de la Cursa de Transports

Ja podem consultar el resultats (PDF) de la cursa de Transports que s'ha realitzat a Barcelona i aquest any també amb la participació de municipis de l'àrea metropolitana. Els resultats són molt evidents tot i que com a societat no els vulguem veure. Dins de la ciutat de Barcelona anar a peu, en bicicleta i en transport públic són els mitjans més barats i més ràpids, només anar en moto és més ràpid, però també més car.
Pel que fa als desplaçaments des de fora de Barcelona en que es tenia en compte únicament el transport públic i el cotxe, el transport públic ha estat en mitjana més ràpid i molt (molt molt) més barat.

2.10.06

Servei de préstec de bicicletes de Santander

Aquest servei de préstec gratuït que ha funcionat del 14 de juliol al 18 d'agost a Santander ha deixat 6495 bicicletes i una mitjana de 216 cada dia. Esperem que s'animin a ampliar el servei.
Ciclo Times - Diario Montañés 29-8-2006

S'obre el camí de ronda entre Llançà i Port de la Selva

Ja està obert un tram de 2 km del camí de ronda entre Llançà i Port de la Selva. El tram estrenat arriba fins a la zona del Cau del Llop. Pels 3 km restants fins a Port de la Selva caldrà esperar que es resolguin les expropiacions de diverses finques.
El Punt 17/8/2006

Ciclo Times de setembre de 2006

Ja hi ha publicat el Ciclo Times de setembre amb un munt d'articles interessants, recull de premsa etc.

Servei de préstec de bicicletes de Burgos

BICIBUR és el servei de préstec de bicicletes de Burgos. Funciona amb 4 punts de préstec i està obert tot l'any a residents, no residents i turistes.