17.12.14

Arrenca el bicing elèctric

El Bicing elèctric ha engegat amb una prova pilot de 23 estacions, 150 bicicletes i 1.500 usuaris del Bicing convencional que hi tindran accés de forma gratuïta fins a finals de gener. 

Hi ha molts factors a analitzar, intentaré desgranar-ne uns quants.

Cotxe elèctric versus bicicleta elèctrica

No em puc estar de comparar-ho amb el cotxe elèctric. Les estacions de recàrrega de cotxes elèctrics estan casi sempre buides. Si hi ha invertit molt diner públic i no hi ha resultats. En canvi, auguro cert èxit a la bicicleta elèctric i la inversió és molt més baixa. I és que aquesta és la tendència que hi ha a tota Europa amb els vehicles elèctrics: es venen moltes bicis i pocs cotxes.

Tot això hauria de fer reflexionar els nostres polítics, potser caldria invertir molt més en les infraestructures per la bicicleta!

La bicicleta

La bicicleta elèctrica del Bicing és bastant convencional en prestacions, segurament l'única cosa que sorprèn, és que la seva autonomia sigui tant baixa, només 40 km, però pel que diuen els que les han provat, l'assistència elèctrica és bastant potent, tant a l'arrencar, com en marxa, llavors s'entén que el consum sigui elevat i l'autonomia sigui baixa. No és un problema, si la bicicleta té temps de recarregar-se i el sistema promou la rotació de bicicletes.

Trobo encertada la limitació a 20 km/h de la velocitat màxima (recordeu que la normativa obliga a tallar l'assistència en arribar als 25 km/h). Les infraestructures ciclistes de Barcelona no permeten velocitats elevades i tampoc és convenient per a usuaris esporàdics no acostumats a l'assistència elèctrica. De fet, els primers usuaris ja han dit que els 20 km/h semblen molt més.

12.12.14

BICI-VICI NENS: infants, bicicletes, muntanya, mobilitat, salut...


Aquesta és una guia de tota la informació que vaig publicant al blog sobre nens i pares. 

Si voleu veure tot el que he publicat sobre aquesta temàtica, només cal que cliqueu a l'etiqueta nens.

Els imprescindibles:

2.12.14

4 accidents reals i 4 més que no van arribar a passar

Avui us descric 8 possibles accidents que us poden passar sent vosaltres el ciclista o la part contrària. Tots són situacions reals: els 4 primers van acabar en accident i els 4 següents es van poder evitar.
  1. Un cotxe que surt d'un aparcament privat travessant la vorera col·lisiona amb un ciclista que circula per una vorera de 5 metres d'amplada i 3 metres lliures (segons ordenança).
  2. Un ciclista es salta un semàfor de l'eixample i espera en una posició avançada. Un cotxe surt de l'aparcament del xamfrà fent marxa enrere i col·lisiona amb ell.
  3. Un ciclista circula per una vorera i en una cantonada envesteix un vianant
  4. Un ciclista circula per la calçada arrambat a la dreta. Un autocar l'avança i el tanca. El ciclista acaba tocant la vorera i cau.

24.11.14

Travessa del sistema ibèric en BTT: Alforges i pedals, l'origen de tot plegat.

Ens arriba un nou documental de l'última aventura d'en Joan Borràs, aquest cop la travessa del potser poc conegut sistema ibèric:
Una apassionant pel·lícula de la tercera travessia en BTT de Joan Borràs Farran, aquest cop creuant tot el sistema Ibèric durant 16 dies, i on a través de la bicicleta reflexiona sobre quines són les raons que l'empenyen a pedalar, des de quan i gràcies a qui.


Vegeu també:

21.11.14

De Viladrau a l'Ermita de l'Erola

Passeig a peu seguint el sender PR-C-205 des de Viladrau i endinsant-se suaument pel Montseny fins a l'ermita de l'Erola. Travessarem rierols, boscos caducifolis i perennes... Vegeu-ho vosaltres mateixos:


Dificultat: 7 km, +200 m, camins i senders ben senyalitzats (seguim el PR-C-205).

Accés: sortim des de Viladrau a la rotonda entre el passeig del Montseny i el carrer Gerau de Liost. Si hi arribeu per la GI-520, agafeu el trencall del camp de futbol.

14.11.14

11.11.14

De l'ermita de Sant Elies al turó de Samon al Montseny

Ermita de Sant Elies (989 m)
Al vessant sud del Montseny, als termes de Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor neix un sender, el PR-C 139, que ens porta fins al pla de la Calma passant pels 2 cims emblemàtics d'aquesta zona, el turó de Samon i el Sui. Us proposo fer a peu el tram entre l'ermita de Sant Elies i el turó de Samon.

Distància, desnivell i dificultat: 7 km, +410 m, sense dificultats.

Accés: des de Sant Pere de Vilamajor surt una pista forestal que ens porta fins a Sant Elies. Cal seguir les indicacions. Amb turismes cal anar en compte, però s'hi puja. També hi ha l'opció d'arribar-hi des de Sant Esteve de Palautordera fent menys pista forestal i més asfalt.

Descripció:
Darrera de l'ermita de Sant Elies neix un sender que descendeix per dins del bosc fins a un coll (collet de Sant Elies) on trobem una pista. L'agafarem i anirem cap a l'esquerra. En una cruïlla de pistes al costat d'una bassa d'aigua, agafarem la pista que puja a la dreta. Més amunt, trobarem un altre cruïlla i girarem altre cop a la dreta. Pujarem fins al turó de la Cova, on deixarem la pista per pujar per un sender que neix a la nostra esquerra i careneja.

5.11.14

Un país que inverteixi en infraestructures per a la bicicleta

Poques vegades ens pregunten què volem i diumenge tenim l'oportunitat de donar la nostra opinió sobre el nostre futur. Potser no serà de la manera que esperàvem, però no deixa de ser una oportunitat perquè la nostra opinió consti i es pugui comptar. Si som molts, serà un pas definitiu.

I en aquest nou país, vull un nova manera de fer que em permeti expressar la meva opinió més sovint. Vull que se'm pregunti, vull tenir l'opció de decidir sempre. I això, i tantes altres coses, serà més fàcil d'aconseguir en país petit on el nostre govern jugui a favor nostre i no en contra.

Ja fa 10 anys que parlo de mobilitat sostenible en aquest blog i sempre he acabat veient que el govern espanyol ha estat un impediment pels canvis en la mobilitat, alguns exemple ràpids que em vénen al cap són: la lentitud i la decepció de la reforma de la normativa obsoleta de trànsit, l'ofegament econòmic en inversions que pateix Catalunya, el finançament dels Ajuntaments, els despropòsits en les infraestructures ferroviàries de rodalies i d'alta velocitat, els peatges, la xarxa de metro, els ajuts insostenibles a la renovació de cotxes, la manca de lideratge per atacar els problemes de contaminació i salut, etc.

No m'allargo en cadascun del temes, si voleu pregunteu. També hi ha molts despropòsits a les institucions catalanes, hi tant, però aquest que he comentat depenien principalment del govern espanyol.

Vull un país que inverteixi en infraestructures per a la bicicleta i que faci moltes més coses i crec que serà més fàcil sí que aquest país és una Catalunya independent. Per això, diumenge intentaré fer sentit la meva veu un cop més, i et proposo que tu també donis la teva opinió sigui la que sigui. Si ho fem, tots aconseguirem una societat més justa, més democràtica. Fins diumenge!

29.10.14

Consells de ciclistes urbans "experimentats"

Anar per la dreta del carril és molt insegur!
Un dia parlant amb uns amics (ciclistes urbans) li explicàvem a un "no-ciclista" diversos aspectes de la circulació en bici i vaig veure que teníem cert consens en diversos aspectes pràctics de la circulació urbana en bicicleta. En faig un breu recull perquè pugui ajudar o orientar a nous ciclistes, però em limito als temes que van sortir.

De com circular
  • Pel mig del carril
  • Cedint sempre el pas als vianants
  • Sense saltar-se semàfors en vermell a excepció dels de vianants un cop has cedit el pas als vianants o en rotondes per fer-les sense cotxes.
  • Circulem sempre amb 4 ulls!
Altres
  • Disposem d'almenys de 2 guants: uns d'entretemps i uns d'hivern.
  • Prescindim del casc a la ciutat per qüestions pràctiques, perquè el risc de caiguda és baix, però en canvi el fem servir sempre amb la BTT on el perill d'una caiguda és més present.

22.10.14

Bar amb terrassa i ganxos per penjar bicicletes

És sabut que els ciclistes preferim les terrasses dels bars on podem tenir la nostra bicicleta més o menys a prop  o a la vista.

El bar Vilamajor de Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental) té uns ganxos per poder-hi aparcar les bicicletes ordenadament.

Pel que he vist, als caps de setmana, el poble té una forta presència de ciclistes de carretera i muntanya que aprofiten la situació privilegiada del municipi a la falda del Montseny. Intueixo que els bars del poble competeixen per captar aquests clients que necessiten ingerir forces calories i que per tant són un bon negoci!

20.10.14

Anar en bici millora la qualitat de vida de les persones: 6 estudis

Aquest estiu feia broma tot comentant un estudi que deia que els ciclistes urbans tenien una vida sexual millor, però és que cada cop hi ha més estudis que relacionen l'activitat física amb una millor qualitat de vida des de molts punts de vista.
Fa temps que sabem que els estudiants i treballadors que van en bici rendeixen més que els que ho fan de forma més sedentària, però en els últims mesos ens han arribat un munt d'estudis nous que confirmen els beneficis de l'activitat física en els desplaçaments quotidians.

Caminar o anar en bicicleta a la feina millora el benestar
Els ciclistes urbans ho fan millor. 4 de cada 10 diuen que la seva vida sexual ha millorat segons un estudi
La recerca valida la teoria de que l'activitat física millora l'activitat cerebral (nens en edat escolar)

15.10.14

Les coses que no t'expliquen sobre anar en bici o el que et costarà de veritat

Pantalons estripats
Anar en bici és magnífic i poder-hi anar cada dia quan vas a treballar és la millor forma de començar el dia i si a més, pots gaudir d'un recorregut sense massa cotxes o que travessi algun parc o zona no urbana, llavors l'experiència és insuperable. A tot això, s'hi sumen molts altres avantatges que des d'aquest blog m'he fet un fart de repetir: molt saludable, econòmic, ràpid i bo, no solament per nosaltres, sinó que és bo per la societat.

Avui però, toca parlar d'alguns inconvenients i de com afrontar-los.

La bicicleta sí que consumeix energia

Pasta en forma de bici
Deixa't de Watts o Joules, en bicicleta l'energia es mesura en calories! La bici fa venir gana i per tant menjaràs més, per tant, és un bon moment per cuidar-te una mica i menjar de forma més saludable. Si no et cuides i menges qualsevol cosa, potser enlloc d'aprimar-te, t'engreixaràs.

Els pantalons es trenquen

En bicicleta la roba dura menys, especialment els pantalons. I tot i que en bicicleta es pot portar qualsevol tipus de roba, el fet d'anar en bici, crec que fa que triïs un tipus de roba o una altra segons la seva comoditat també damunt de la bici.

Despentinar-se

L'aire i la velocitat de la bici farà que ens despentinem més fàcilment si el nostre cabell té tendència a fer-ho. Farem bé de no sortir de casa amb el cabell moll. Cadascú ho haurà d'experimentar: recollir-se el cabell llarg, fer-se unes cuetes, posar-se un mocador, usar una barret a l'hivern...

Si fem servir casc, doncs encara tenim més risc de despentinar-nos, però depèn dels cascos. Jo en tenia un que el seus forats de ventilació m'esculpia un ondulat difícil de treure, el que faig servir ara per fer esport pràcticament no em despentina.

Suar

Si anem massa ràpid suarem. No hi ha més. A l'estiu, si anem a poc a poc, no suarem més del que ho faríem a peu. Eviteu també portar motxilles i bosses que impedeixin una bona transpiració del vostre cos. La resta de l'any, les cremalleres i treure's roba us ajudaran a trobar el màxim confort.

El manteniment

Anar en bici ja veieu que no surt gratis del tot. Si ho volem comptar bé, hauríem de parlar també de l'amortització del cost de la bici, de les reparacions i el manteniment que hi fem i de tots els accessori que adquirim. Fent càlculs, surt bastant més econòmic que anar en transport públic per Barcelona amb un T-10 d'una zona.

3.10.14

Lladres i registres de bicicletes

Portant una bici sense rodes al metro
L'única manera d'enxampar un lladre de bicicletes és in fraganti. Un cop el robatori es produeix, si no ets el propietari de la bici, no pots saber si una persona que porta una bici és un lladre per molt sospitós que sembli.

En aquestes fotos, veiem una persona que porta una bici sense rodes al metro o una altra que carrega una bici en una moto. Lladres de bicicletes?

A la policia li passa el mateix que a nosaltres, com a molt podria aturar aquestes persones i identificar-les i registrar la bici que porten per si hi ha alguna denúncia a posteriori. Per tot això, faria falta un protocol.

23.9.14

Novetats al Bicibox

Des de que es van fer canvis per redreçar el funcionament del Bicibox (fer-lo gratuït per un temps indeterminat i augmentar el temps màxim d'estacionament), el seu ús ha augmentat i es veu a simple vista observant els aparcaments.

Ara per primera vegada, s'han publicat dades d'ús, uns 3.000 estacionaments a la setmana.

També, coincidint amb la Setmana de la Mobilitat, s'han anunciat nous canvis:
  • S'instal·laran 20 nous mòduls d'aparcaments amb un disseny millorat amb l'experiència. Els nous mòduls podran tenir càmeres de seguretat o permetran la reserva de places (una característica que estava en el plec de condicions i que teòricament els mòduls antics també han de permetre).
  • S'ha posat en marxa una App per a mòbils (Android i iOS) per poder trobar estacions, veure'n l'ocupació o transmetre incidències.
També aprofitant la infraestructura de Bicibox, l'AMB ja fa mesos que impulsa un parell d'iniciatives:
  • una promoció de bicicletes elèctriques amb un descompte de 250€
  • una guia de la bicicleta, la primera que conté plànols de carrils bici de tots els municipis metropolitans adherits a la xarxa Bicibox (vegeu).

16.9.14

Setmana de la Mobilitat 2014

Suposo que no sóc l'únic que està ja una mica cansat de la Setmana de la Mobilitat i del ja poc celebrat Dia Sense Cotxes. El motiu del meu cansament és la sensació que moltes administracions catalanes celebren la Setmana de la Mobilitat perquè toca i després tot queda igual.

Una acció molt pedagògica que aquí s'ha fet poc
En un moment on alguns moviments que van de baix a dalt aconsegueixen sacsejar algunes coses que semblaven inamovibles en la nostra societat, una setmana molt institucionalitzada com la de la mobilitat, en general, no em convenç.

Quins actes es fan i quin resultat tenen?

Potser aquesta és la pregunta que ens hauríem de fer quan ens plantegem organitzar una Setmana de la Mobilitat. A continuació analitzo algunes de les activitats més habituals i el resultat que tenen per la mobilitat.
Les operacions Ring-Ring són un clàssic que
funciona i té diverses variants interessants.


  • Les pedalades urbanes són una oportunitat per molts ciutadans d'atrevir-se a fer servir la bici per un dia i conèixer millor les ciutats. També moltes famílies aprofiten per anar amb els seu fills aprofitant la "seguretat" dels talls de trànsit. Els desplaçaments fins al punt de sortida i/o arribada també visualitzen un trànsit ciclista i obliguen als participants a circular per la seva ciutat. Personalment, sempre les he trobat molt avorrides!
  • Les pedalades no urbanes tenen segurament part dels avantatges de les urbanes, però afegeixen el component d'un paisatge més gratificant o la possibilitat de visitar punts d'interès.
  • A les caminades, no els hi acabo de veure massa la relació amb la promoció de la mobilitat sostenible i les urbanes les trobo horribles!
  • Les curses de transport les trobo molt interessants i educatives, però el problema que tenen és que costa que la seva realització o els seus resultats tinguin la repercussió necessària. S'han provat diverses variants, potser fer gimcanes pot incentivar la participació.
  • Les xerrades, jornades, seminaris i passis de documentals no funcionen com a eina de promoció de la mobilitat sostenible i molts cops són massa tècniques o massa genèriques.
  • Les operacions Ring-Ring, BiciEsmorzars o similars, són una activitat que acostuma a funcionar i que consisteix en donar informació i algun "regal" als ciclistes que passen per uns punts. Hi ha moltes variants i complements que poden ajudar a fer funcionar millor l'activitat (promoció prèvia, feedback posterior, fer enquestes, revisions de les bicis, donar esmorzar, fer fotos al ciclistes per escollir-ne el més chic, etc.).
  • El Park(ing) day consisteix en ocupar un espai d'aparcament per convertir-lo en un espai comunitari i així conscienciar a la ciutadania de que l'espai públic hauria de ser per a l'ús públic i reflexionar sobre quin urbanisme volem. Altre cop, és important aconseguir repercusió.
  • Les pedalades escolars són de moment la millor eina que tenim per introduir la bicicleta a l'escola. Obliguen als escolars a anar en bici a l'escola almenys per un dia. A la majoria d'escoles, aquesta podria ser l'únic contacte amb la bici que els alumnes tindran.

10.9.14

Cicloturisme abusant del GPS

Aquest estiu vaig conèixer uns nois de Múrcia que feien la ruta transpirinenca en BTT. Després de parlar-hi una mica, vaig descobrir que s'orientaven únicament amb un track de GPS que havien descarregat d'algun usuari de Wikiloc. El seu GPS tenia una cartografia antiga (entenc que no tenien un mapa topogràfic) i en els seus mòbils no tenien el track carregat i únicament podien consultar el Google Maps quan tenien cobertura.

Un dia no van poder carregar la bateria dels mòbils ni del GPS i van decidir preguntar a algú pel camí. Els van enviar cap a una ruta ciclista més popular enlloc d'indicar-los el camí correcte. Això i algunes de les tempestes d'aquest estiu els va acabar portant a fer molts més quilòmetres per asfalt dels que tenien previstos.

Us explico aquesta anècdota perquè crec que una ruta s'ha de preparar mínimament i tenir algun mapa en paper o alternatives per quan les bateries fallen i els mòbils es queden sense cobertura. Potser podem passar del paper, però la tecnologia cal dominar-la i requereix el seu temps.

3.9.14

Els dissenys de les bicicletes tampoc han canviat tant

Mirant fotos antigues de bicicletes del llibre The Wheel and cycling trade review del 1888 veig moltes formes de quadre que em recorden bicicletes actuals, sobretot algunes bicicletes urbanes actuals. Quadres, parafangs, protectors de cadena, seients o boixes són molt similars als que es fan servir ara.
 
Evidentment, moltes coses han canviat i les BTTs o les bicicletes de carretera són molt diferents, però quan es cerca la comoditat de la bici urbana, es veu que molts dissenys ja venen del segle XIX!

He afegit una espècie de handbike que pot funcionar amb mans i peus i que em recorda a algunes bicicletes adaptades actuals o un suport per sostenir la bici no tant diferent d'alguns que es fan ara.

Podeu trobar aquestes fotos al Flickr de l'Internet Archive.

12.8.14

Bikepacking: cicloturisme lleuger

Bikepacking és un concepte nou una mica difús. Vindria a ser un cicloturisme d'alforges en BTT i molt més lleuger i esportiu, i per tant, l'equipatge es redueix al mínim indispensable.

Foto de Gabriel Amadeus CC-By-NC-SA
D'alguna manera, crec que la motivació d'aquest concepte, a part de cercar la lleugeresa, és l'aparició de bicicletes de doble suspensió on costa encabir alforges grans. També té molt sentit si no hem de portar estris per dormir, cuinar o menjar. En tot cas, com us deia, el concepte és difús i sovint les pàgines que parlen de bikepacking també parlen de cicloturisme amb alforges o remolc.

Jordi Laparra presentant el seu llibre
Alguns dels accessoris que ens permeten prescindir de les alforges, són bosses de manillar, bosses sota el seient, una bossa gran dins el quadre i una motxilleta d'hidratació.

Fa unes setmanes, vaig assistir a la presentació del llibre La Gran Travessa del Pirineu Català de Jordi Laparra (i Lluís Garcia). És una variació de la travessa del Pirineu en BTT que el mateix autor havia publicat any abans. La comparació de ambdues rutes mostra com ha canviat el que la gent busca quan fa rutes d'aquest estil. Ara la gent demana més senders i descensos tècnics i menys pistes i dins d'aquest nou estil el cicloturisme lleuger té molt de sentit.

Més informació:

5.8.14

La volta al Montblanc en BTT

Resum de 7 minuts del "Tour del Montblanc en BTT" de Matt Hunter.


El Tour del Montblanc és una volta a peu d'aquest massís que intenta no trepitjar neu a l'estiu. Des de fa un temps, també s'està fent en bici amb més o menys variacions. Aquí teniu algunes ressenyes:

1.8.14

Pels voltants de la Pobla de Benifassà: del mas de la Pastora al mas de Simfores

La Tinença de Benifassà és la comarca històrica situada a l'extrem sud dels Ports, al nord de la comarca del Baix Maestrat. L'any 2006 bona part del territori va ser declarat Parc Natural.

Mas de la Pastora
Mas de Simfores amb algunes cabres salvatges
La volta a peu que us proposo recorre la capçalera de la vall que s'estén cap a l'oest de la Pobla de Benifassà i ens dóna bones panoràmiques de la zona.

Accés: des de la Pobla de Benifassà caldrà baixar fins al safaretjos i des d'allà agafar una pista forestal on cal girar a l'esquerra un parell de vegades (vegeu mapa). Són uns 3 km (+120m) fins a trobar una tanca pel bestiar, deixem una pista a l'esquerra i uns metres més amunt trobem dues pistes tancades amb cadenes que ens impedeixen el pas i que ens deixen a uns 300 metres del mas de la Pastora.

Distància, desnivell i dificultat : 7'5 km, +200 m sense dificultats a excepció dels últims 2 km que cal orientar-se bé per no perdre's.

Vistes dels Ports
Descripció: Agafem la pista de l'esquerra tancada amb una cadena i pugem fins al mas de la Pastora. Deixem el mas a mà dreta (vegeu foto) i continuem cap a l'oest per un camí ample entre ametllers. Quan s'acaben els ametllers continuem rectes cap al bosc per trobar un sender que s'enfila a poc a poc vall amunt. Trobarem una pista a mà dreta, però nosaltres continuarem pujant. Més amunt, començarem a trobar alguns camps i anirem cap a la dreta per vorejar-los. Deixarem un camí marcat a la dreta i continuarem pujant fins al coll damunt dels prats.

21.7.14

Els beneficis de canviar les ciutats i fer carrils bici són entre 10 i 25 vegades superiors al cost que suposa

Un nou estudi fet a Nova Zelanda apunta de nou i reafirma que invertir en mitjans de transport actius com anar a peu o en bicicleta té un retorn de la inversió molt superior al capital invertit. Com dic, no és res de nou, de fet, a diversos països (i l'últim ha estat França), es remunera als treballadors que van a treballar en bici pel gran estalvi sanitari que suposa.

En aquest cas, l'estudi fa simulacions de 5 possibles escenaris de la ciutat d'Auckland en els propers 40 anys i té en compte l'accidentalitat, l'activitat física, el cost del combustible, la contaminació atmosfèrica i les conseqüències de les emissions de CO2.

Algunes de les conclusions de l'estudi són que:
  • Construir carrils bici segregats en els principals carrers de la ciutat podrien fer augmentar els ciclistes un 20% el 2040 i a la vegada reduir la sinistralitat un 50%.
  • Els carrils bici desconnectats o mal fets, només farien augmentar el ciclistes un 5%.
  • El major benefici es produeix en un escenari en que de forma ràpida es construeixen carrils bici per casi tota la ciutat i es redueix l'espai i la velocitat del cotxe. En aquest cas, l'increment ciclista és més ràpid i arriba al 40%
Vist a AlJazeera America 11/7/2014

17.7.14

El 19% dels conductors no respecte la distància lateral de seguretat a l'avançar ciclistes

Un estudi presentat la passada tardor per l'asseguradora AXA analitzava els avançaments a 2 ciclistes que havien recorregut 7.610 km per 15 províncies de 8 comunitats espanyoles. En total, van enregistrar 30.026 avançaments i van mesurar la distància d'avançament amb dispositius làser.

Un 19% dels avançaments no complia la distància lateral de seguretat d'1,5 metres. Per hores i per dies, les diferències són poc significatives, però sembla que s'avança millor els dissabtes i a les tardes. En canvi, un factor que si que influeix en la qualitat dels avançaments és la densitat de trànsit, com més cotxes, pitjor s'avança.

16.7.14

Les barraques de la Clota

Volta circular a peu per visitar les nombroses barraques de pedra seca que es conserven a la plana de la Clota i sota el cim de les Agulles als termes municipals de Begues i Gavà. Bosc, conreus, vistes del delta del Llobregat conformen un paisatge del qual estic enamorat. Amb tant sols 6 km podem visitar totes les barraques i gaudir d'aquests paisatges. L'excusa per aquesta passejada va ser visitar les 4 barraques de pedra seca restaurades recentment.

Distància i desnivell: 8 km +200 m

Punt d'inici i accés: a la cadena que impedeix el pas de vehicles a la pista que va a la Clota i la Desfeta des de Begues (GR-92-3) i al costat del cementiri de Begues (vegeu mapa).

Descripció: sortim de la cadena que impedeix el pas de vehicles i caminem per la pista amb un bosc a mà esquerra i una gran plana a mà dreta. Agafarem una pista marcada a mà dreta que entre marges de pedra i camps ens durà fins a dues barraques de pedra seca que ja són visibles des d'abans d'agafar aquest camí. Darrere de la segona barraca, a mà esquerra, agafem un nou camí dins el bosc i deixem la pista per on anàvem. Travessarem un prat, creuarem un torrent i continuarem per un camí cap a mà esquerra. El camí es convertirà en una pista i ens durà fins al coll de la Clota.

11.7.14

Un passeig en bici per la Barcelona de 1714



Dimecres passat vam gaudir d'una ruta per Barcelona guiada per Rafael Vallbona per alguns dels punts emblemàtics de la Barcelona de 1714. Moltes gràcies Rafael!

Més informació:

1.7.14

La Guia de la Bici de Barcelona incorpora millores

Primer va ser en paper i s'editava de tant en tant, després s'hi va afegir un fitxer PDF on-line que trigada anys a actualitzar-se i finalment va arribar el plànol on-line. Ara la guia de la bicicleta és un sistema d'informació geogràfica que s'actualitzarà cada dijous amb el carrils bici existents amb alguns detalls interessants:
  • El traçat dels carrils bici és més exacte i es veuen els "forats" on no hi ha connexió.
  • Els carrers 30 senyalitzats amb el pictograma de la bicicleta surten en taronja.
  • Les zones 30 estan pintades en color lila.
  • Els carrils bici en construcció apareixen en groc pàl·lid.
  • També hi haurà la possibilitat de descarregar-se una versió en format PDF.
Com comentava l'altre dia, és important fer infraestructures i fer-les bé, però també difondre la informació perquè la gent pugui planificar els seus desplaçaments en bicicleta.

20.6.14

La publicitat també és important en la promoció de la bicicleta

Si no es coneix no s'utilitza. Aquesta és la màxima que fa que una política integral de promoció de la bicicleta hagi de tenir en compte també la difusió publicitària.

Aquests dies, de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, m'ha arribat aquest full de mà per les xarxes socials i aquest díptic en paper que informen de diversos temes ciclistes.

El primer, distribuït per les xarxes socials i acompanyat d'un enllaç, ens informa de l'existència d'un plànol en format PDF dels carrils bici de la majoria de municipis que participen en la xarxa Bicibox. Aquest plànol-guia també el podeu trobar en paper.

El segon, aquest dítptic distribuït en paper, ens recorda que les bicicletes plegables es poden portar a l'autobús i a la vegada promociona la xarxa Bicibox.

17.6.14

2a Universitat Popular de la Bicicleta

Arriba la 2a edició de la Universitat Popular de la Bicicleta que es celebrarà a Montcada i Reixac del 17 al 20 de juliol.

Un preu popular i un programa divers que inclou xerrades, tallers, bicicletades o debats omplen 4 dies d'activitats al voltant de la bicicleta urbana, el cicloturisme, l'educació en bici o el ciclisme esportiu, entre d'altres.

La primera edició de la Unibici va ser organitzada per la Red de Ciudades por la Bicicleta i es va fer en castellà perquè tenia àmbit estatal. Pel que veig, en aquesta segona edició, l'àmbit continua sent estatal, però hi ha un web en català i posa que l'organització és de  Mou-te en bici de Girona. No sé doncs, si hi haurà traducció simultània per la gent de fora o haurem de renunciar a usar el català :-(

5.6.14

Confondre les recomanacions amb les obligacions

És bastant habitual que en referència a les normatives que envolten l'ús de la bici hi hagi moltes confusions. A les inexactituds i errors dels mitjans de comunicació, s'hi suma les dificultats d'interpretar una normativa canviant, amb contradiccions i que les ordenances municipals poden esmenar i esmenen de forma diferent en cada municipi.

A través de la DGT, ens arriba aquest díptic editat pel Consell de Mallorca que conté diverses imprecisions. Que ho difongui la DGT, dóna peu a més confusions. Les meves observacions:
  1. S'ha de circular pels vorals de la carretera si aquests són suficients (prou amples) i practicables (sense sots, brutícia o obstacles).
  2. A les Autovies no s'hi pot circular en bicicleta quan hi ha la senyalització que ho prohibeix (i s'ha d'oferir un recorregut alternatiu). Pot ser que a Mallorca a totes les autovies estigui prohibit. Al Principat, n'hi ha que s'hi pot circular.
  3. Els carrils bici són d'ús recomanat o obligat segons les ordenances municipals i la senyalització. El mateix passa amb les voreres. I el mateix passa amb el circular pel carril de la dreta, normalment no és una obligació, és una recomanació.

29.5.14

Janbo Lock, una solució econòmica i pràctica per evitar el robatori de les rodes

Janbo Lock és un invent senzill, pràctic i econòmic que bloqueja ràpidament les rodes de la bicicleta. La seguretat queda en mans del cadenat que bloqueja el sistema i del sistema que usem per lligar la bici a un punt fix.

Pot ser un bon complement a una tanca en forma d'U.

Vegeu-ne la instal·lació:

26.5.14

Presentació de la "Gran Travessa del Pirineu Català. De Cadaqués a Vielha en BTT" a Sant Cugat

El proper dijous 29 de maig Jordi Laparra i Lluís Garcia presentaran el seu nou llibre "GTPC Gran Travessa del Pirineu Català. De Cadaqués a Vielha en BTT" (Editorial Alpina) a la seu del Club Muntanyenc de Sant Cugat.

Hi haurà una explicació de la ruta i la compararan amb la clàssica Transpirinaica, parlaran de material i de cicloturisme i donaran consells.

Més informació:

22.5.14

Folkvänlig, la bicicleta elèctrica d'IKEA

Sempre és una bona notícia que un fabricant com IKEA aposti per la bicicleta, ni que sigui per l'elèctrica, perquè això pot donar un nou impuls a aquest mercat i a l'ús de la bici.

El model d'IKEA, de moment, sembla que només es comercialitzarà a Àustria i, depenent de l'acceptació que tingui, es decidirà el seu futur.

En tenim poques dades, però té un disseny urbà interessant i un preu baix. Falta saber si això es nota en la qualitat dels components, com la bateria, de la qual no en sabem gaires coses. Té tracció davantera i intueixo que té un canvi intern a darrera (algunes fonts diuen que és un Shimano de 6 velocitats), però no ho sé del cert i podria ser una dinamo de boixa, tot i que els llums es controlen des del display i per tant suposo que funcionen amb la bateria.
Característiques:
  • Autonomia de 60-70 kg
  • 27 kg, tot i ser d'alumini, no és lleugera
  • 649€ (749€ sense targeta IKEA Family)
  • Bateria de ions de liti que diuen que aguanta 500 recàrregues sense perdre capacitat
  • Recàrrega completa de bateria: 6h
  • Motor de 250W
  • Hi ha versió de dona

20.5.14

Caminades primaverals per Naut Aran

En ple desglaç primaveral, la val d'Aran està espectacular, l'aigua baixa per tot arreu amb força mentre la neu es manté en altura gràcies a les gelades nocturnes. Però per caminar, és aquella època en que encara no pots prescindir de les raquetes perquè les gran congestes de neu ocupen les parts més altes i baixen sense avisar en les obagues. A la vegada, els camins i les pistes solen estar tallats per les restes d'allaus i l'efecte de l'aigua.

En aquest recull audiovisual veureu paisatges de 4 zones des d'on us proposo diverses caminades.


16.5.14

Cartes amb bici elèctrica a Ripoll

La notícia ja té temps, però em sembla important destacar que a Ripoll, fa 2 anys, el carter va començar a repartir en bicicleta elèctrica i que d'alguna manera Correus ho facilitava:

15.5.14

Senyals avisant als ciclistes dels angles morts dels cotxes de línia

Al Regne Unit han decidit posar senyals al darrere dels cotxes de línia de National Express avisant i advertint als ciclistes de que són vehicles amb importants angles morts.

No és una solució completa, i en part, es podria considerar que deixa la responsabilitat en mans del ciclista, però pot ser una solució parcial a l'abast de les institucions que gestionen el transport públic.

Dit amb altres paraules, si ets un Ajuntament, l'Àrea Metropolitana o la Generalitat, potser no pots legislar sobre la construcció de vehicles, però sí que pots fer que els busos o els cotxes de línia portin senyals com aquests.

12.5.14

Test de Pauwels

Aquest circuit d'habilitat s'utilitza per millorar i sobretot avaluar l'habilitat de nens i joves en bicicleta. El vídeo està gravat durant una activitat de la Saboga en la que vaig col·laborar.

A partir del segon 26, començo a fer el circuit amb la Brompton i amb una sola mà (perquè l'altra aguanta la càmera). I al segon 36 sentireu com moc uns dels cons, masses coses a la vegada!


5.5.14

Travessem junts el Delta del Llobregat?

Ja fa 10 anys que escric aquest blog i ho vull celebrar amb vosaltres el pròxim diumenge 11 de maig. Us animeu?

Com ho farem?

  • Sortirem a les 10h des de l'estació de Renfe de Castelldefels.
  • Arribarem a l'Hospitalet de Llobregat abans de les 14h (amb possibilitat de marxar abans des de l'estació del Prat, agafar transport públic o continuar cap a Barcelona pel carril bici de la Gran Via).
  • Apte per a qualsevol tipus de bici.
  • Inscripció per saber quants serem enviant un e-mail a biciviciat@gmail.com.


Què farem?
I si no podeu venir, no us preocupeu, m'agradaria fer algunes celebracions més, com per exemple una altra sortida ;-)

25.4.14

Més patinets i menys bicicletes?

Amb la nova normativa de trànsit que entra en vigor d'aquí a dues setmanes, el casc serà obligatori pels menors de 16 anys. Això pot fer que a partir d'ara, a les escoles, vegem més patinets i menys bicicletes perquè és més fàcil que els pares portin el patinet (més lleuger) que una bicicleta i a més a més el casc.

Faig una mica de trampa. Amb aquest títol provocatiu, vull posar de manifest les contradiccions d'una obligació que no s'entén. De fet, la nova normativa obliga a portar casc a la ciutat quan es compleixen aquestes 3 condicions:
  1. Tenir fins a 15 anys
  2. Circular per la calçada
  3. Circular amb un vehicle de dues rodes accionat amb l'esforç muscular
Molta gent generalitzarà que per anar en bici un menor sempre ha de portar casc. Doncs no, si va per la vorera no, però si va en patinet per la calçada sí! Segurament la policia local també generalitzarà, i si anem en patinet, mai ens dirà res!

Si teniu fills de fins a 15 anys, quan no hi haurà obligació de portar casc?
  • Quan circulin per la vorera o camins de terra.
  • Quan portin un monocicle (si tenen l'habilitat de portar-lo).
  • Quan el menor porti un patinet elèctric, un segway o un quad elèctric per nens, o similars.
En quines situacions els menors de fins a 15 anys hauran de portar casc?
  • Si van en patinet o patins i passen pel mig d'un carrer.
  • Si van amb qualsevol tipus de bicicleta o tricicle i passen per una "via urbana", per exemple, un carrer de vianants o un carrer "residencial".
Com veieu les coses no són sempre com semblen, i segons les ordenances municipals i les habilitat de les policies locals, hi haurà interpretacions diverses i variades. Els principals inconvenient de la nova normativa són que:
  • Promou la circulació en bici per la vorera.
  • Desincentiva la circulació en bicicleta.
  • Desincentiva l'autonomia personal dels infants i joves.
  • Afavoreix l'accidentalitat ciclista.
Per cert, un carril bici a la vorera és una "via urbana"? I fora de la vorera?
No ho heu entès res? Jo tampoc. Aquest reforma és una merd... i no s'ha fet cap de les millores que s'estan fent a Europa ni cap reescriptura d'una normativa que sembla que continua plena de forats.

24.4.14

El llum de fre més petit

El Nano Brake Light d'Ilumenox és un llum de fre posterior per a bicicletes que s'instal·la en frens de tipus V-Brake o en frens de bicis de carretera. En altres tipus de fre, caldrà mirar d'adaptar-ho i sobretot, en tots els casos, caldrà veure que no hi hagi cap accessori o part de la bici que tapi la visibilitat del llum.

Funciona amb una pila de botó que té una autonomia de 50 hores en ús continuat, i que per tant, ens hauria de durar força temps.

22.4.14

Estació de servei per a bicicletes

Al municipi de Viacamp, a la serra del Montsec aragonès, a la Franja, trobem aquesta completa estació d'auto-servei per ajustar o reparar la bicicleta.



10.4.14

Vanapedal: distribució urbana de mercaderies a Barcelona

 

Vanapedal estrena vídeo i és una bona oportunitat per tornar a parlar d'aquesta empresa barcelonina que per exemple fa la microdistribució de mercaderies a Ciutat Vella, aquest gràfic ho explica força bé:


9.4.14

Municipis metropolitans desconnectats: Viladecans

Avui analitzo les connexions en bicicleta de Viladecans amb els seus municipis veïns.


Cap a Sant Boi

La connexió més recta és per la carretera C-245. En aquest cas, la carretera és força ampla, té normalment voral i té molts cops un lateral també ample. No té carrils bici ni cap tipus de senyalització i trobem alguns punts perillosos com són les incorporacions a l'autopista.

Una altra connexió que es fa necessària és un itinerari paral·lel a la C-245 i a l'autopista, entre les dues vies. Caldria connectar els barris de Vilamarina (estació Renfe) i d'en Sales amb el polígon de Salines (Alcampo) connectant tots els polígons d'entremig.

Cap a Gavà

Només cal que mireu el que comentava parlant de Gavà.

La connexió amb el Prat no està senyalitzada
Cap al Prat

En vaig parlar quan analitzava el Prat. També hi ha l'opció de la carretera de B-204 que ens pot dur cap al polígon Mas Blau, però que no té cap facilitat per les bicicletes i no té voral.

Cap a Sant Climent

La carretera que comunica amb Sant Climent té prou amplada per encabir un voral ciclista senyalitzat que faci de carril bici. La distància és aproximadament de 1,5km. El carril bici de la riera de Sant Climent que ens porta del centre fins aquesta carretera és molt poc recte i no està ben senyalitzat.