La cobertura de la Volta ciclista a Catalunya, sembla doncs, un altre exemple de la punxada de TV3. Justament, en una prova que necessita un cop de ma i en un esport on tenim bon nivell i molta afició!
31.3.10
TV3 no dóna bona cobertura a la Volta
La cobertura de la Volta ciclista a Catalunya, sembla doncs, un altre exemple de la punxada de TV3. Justament, en una prova que necessita un cop de ma i en un esport on tenim bon nivell i molta afició!
29.3.10
Figueres fa una prova pilot per implantar un sistema de préstec de bicis
26.3.10
Només Barcelona aposta per la bicicleta
L'altre dia passant per la cruïlla d'Urgell amb la Gran Via no vaig poder resistir fer una foto de l'encreuament de carrils bici on ni que sigui amb pintura la bici té el seu espai. És estrany trobar encreuaments de carrils bici d'aquest estil fora de Barcelona, ja que massa sovint ens trobem carrils bici desconnectats, s'abusa dels carrils bici a la vorera i especialment dels bidireccionals, s'obliden els passos i els semàfors per a bicicleta, etc.De totes maneres, Barcelona no es va posar les piles fins a l'arribada del Bicing quan ja va ser evident que calien infraestructures ciclistes mínimament decents. I ara que sembla que no tindrem bicing metropolità a que haurem d'esperar a la resta de municipis per tenir infraestructures decents?
25.3.10
Nous models de Velorbis
Les dues opcions de la reforma de la Diagonal
A mi m'agrada més l'opció B, no perquè sigui un fan de les rambles centrals, sinó perquè justament les voreres laterals són més amples. També la segregació del carril bici i del carril de cotxe em sembla més bona. També haig de dir que si em deixessin a mi un paper i un llapis hi hauria també una opció D!
He fet un recull dels articles més significatius dels molts que s'estan publicant aquests dies:
- Com s'absorbirà el trànsit El Punt - 23/3/10
- Opinions a favor de la reforma a l'Avui 23/3/2010
- Decàleg 22/3/20010 de la Plataforma Diagonal per a Tothom
- Així és la Diagonal que tenim, recull fotogràfic de la PTP
24.3.10
Campionat ibèric de missatgers en bicicleta
Al web del torneig trobareu tota la informació detallada del programa i fotos de la primera edició que es va cel·lebrar l'any passat a Madrid.
També llegeixo que el dia 3 al matí es cel·lebra el campionat Brompton 2010, com es cel·lebra el mateix dia i lloc (al Fòrum) que el CIMB entenc que les curses estan relacionades.
23.3.10
Escoltar música de forma segura a la bicicleta
Wicler és un accessori per escoltar música de forma segura mentre es circula en bicicleta. Com sabeu, l'ús d'auriculars està totalment prohibit i per tant si voleu escoltar música ho heu de fer amb un aparell d'aquest estil.
En aquest cas trobem un aparell que es posa al manillar i que té una altaveu potent. Reprodueix MP3, sintonitza la ràdio, es connecta per Bluetooth al mòbil i fa de mans lliures (si ens truquen para la música...) i de passada ens serveix de llum frontal ja que incorpora 3 LEDs i també de timbre que ja incorpora un parell de tons tradicionals: el ring-ring i el moc-moc!22.3.10
Reforma de l'avinguda Roma de Barcelona
L'altre dia baixant pel carrer Urgell vaig quedar sorprès per la reconversió de l'avinguda Roma. El canvi és espectacular, jo recordava aquella avinguda sorollosa amb un munt de cotxes i m'he trobat un parc infantil, laterals pacificats, voreres i passejos amples per a vianants i un carril bici.Sembla que la reforma està casi acabada i a punt per estrenar-se en pocs dies. Els veïns d'aquest tram estic segur que agrairan el canvi.
19.3.10
Taga una bicicleta convertible en cotxet
El Bicing Metropolità sembla que fracassa
18.3.10
Dissenyant els espai públics als països nòrdics
Enllaç al vídeo
17.3.10
Més cascs plegables
Veig també que s'està popularitzant i fabricants coneguts com Dahon també en fan, té lògica: bici plegable - casc plegable!
16.3.10
Nou conclusions sobre la nevada de Barcelona
- Caldria que a la xarxa bàsica hi quedés sempre disponible un carril lliure per a la circulació dels serveis essencials de la comunitat.
- Suprimir el servei de bus de TMB i el Nitbus amb caràcter general no va ser una decisió encertada.
- El metro va funcionar molt bé i és el servei que va assegurar la mobilitat de Barcelona el dia 8 de març.
- El tramvia va demostrar que, com sistema ferroviari que és, sobre la neu es mou sense problemes, com ho fan també els tramvies a les ciutats centreeuropees quan neva.
- Cal establir una franja de seguretat a les línies ferroviàries perquè la possible caiguda d'arbres o perquè les onades del mar no interrompin el servei. A més, cal dissenyar les xarxes elèctriques de forma que siguin redundants per assegurar el subministrament. Disposar d'un parc de locomotores diesel per a emergències també ajudaria a solucionar algunes incidències greus com les de dilluns.
- Atès que el transport públic és l'únic sistema que és capaç de moure molta gent en poc temps, hauria de ser incorporat com a vector clau en els plans d'emergència.
- Cal informar millor els usuaris i aprofitar millor els circuits d'informació existents i, com a derivada, cal informar sense errors sobre la situació del TP
- Tenint en compte que a llocs com el metro, l'espai radioelèctric és una concessió pública, el govern hauria d'estudiar la possibilitat d'obligar les empreses operadores a difondre, en cas d'emergència, els missatges oficials als usuaris que estiguin en l'àmbit d'aquesta concessió.
- Espanya i Catalunya tenen una assignatura pendent amb el ferrocarril de mercaderies. Entre tots els grans països europeus, Espanya és al que pitjor li van les coses en aquest tema.
15.3.10
La travessa del Delta del Llobregat: Castelldefels - Gavà - Viladecans - el Prat - Barcelona
Distància: 31 km (40 km si visiteu tot el que us proposo)
Inici: estació de tren de Castelldefels.
Final: plaça Espanya de Barcelona (o alternativament a Sant Boi, Cornellà, l'Hospitalet...).
Descripció:
Sortim de l'estació de Rodalies de Castelldefels i agafem el pas subterrani per creuar les vies en direcció mar. Al sortir, creuem un pas de vianants i travessem una zona d'aparcament (agafant un carril bici pintat a terra) per agafar la rampa d'una passarel·la que ens permetrà creuar l'autopista C-32. Travessarem el Campus del Baix Llobregat de la UPC anant recte i una mica a la dreta per creuar l'estany de l'Olla del Rei i girem a l'esquerra per vorejar-lo (deixarem les marques de carril bici). Ja en aquest tram ens adonem que estem en zona deltaica antigament ocupada per aiguamolls ja que la presència d'aigua és constant.
![]() |
| Fa uns anys, amb la vegetació menys crescuda |
![]() |
| Arribant al Passeig Marítim |
| Haurem de pedalar per la calçada |
Un cop al passeig, continuarem per calçada en direcció Barcelona, mentre gaudim de bones vistes del mar, la platja i de les dunes que tot i que ara són testimonials ocupaven una longitud important del primer tram coster del delta i que són una reserva de sorra i de biodiversitat a preservar. Des de fa un temps, ja no es permet la circulació de bicicletes per damunt del passeig marítim al terme de Castelldefels (vegeu la foto a dalt) La calçada té 2 carrils en sentit Barcelona i els cotxes et respecten bastant. Al terra, podeu veure encara les marques d'un antic carril bici desmantellat.
Aviat arribarem al tram de Gavà on podrem pujar al passeig marítim i deixar la calçada. El carril bici està marcat amb pintura (km 3,6, vegeu foto superior).
![]() |
| Pg. marítim de Gavà tocant a Castelldefels |
![]() |
| Pg. Marítim de Gavà a la Riera de Canyars |
Creuarem la passarel·la damunt de la riera de Canyars (vegeu la foto feta des de la passarel·la mirant cap al Prat) i després haurem d'estar atents per veure un monument al mig d'una rotonda que ens indicarà que hem de deixar la costa per agafar l'avinguda del Mar en direcció al centre de Gavà (km 5).
Creuarem altre cop l'autovia i continuarem en direcció Gavà Centre pel carril bici i deixarem a mà dreta (a l'altre cantó de la carretera) un parell de pistes de terra. A uns 650 metres del pont de l'autovia, trobarem una pista senyalitzada amb el nom de camí de la Mallola de Baix i creuarem per agafar-lo (km 6,4). Continuarem fins a trobar-nos una pista asfaltada (km 8) que agafarem cap a l'esquerra, però abans pareu-vos un moment a mirar l'estany de la Murtra.
![]() |
| Camí del Serral Llarg (mirant enrere) |
↷ Cap a la platja de Viladecans o cap al Remolar (+6 km)
Des d'aquesta rotonda creuarem l'autovia per a trobar una segona rotonda. Si anem rectes, anirem a la platja de Viladecans, i trobarem un accés directe a la platja de la Pineda on només hi poden passar bicicletes i vianants (600 m). En canvi, si ens deixem portar per la ruta dels cotxes anirem cap a la platja de la Murtra (1,2 km).
![]() |
| Platja de la Pineda, accés només per a bicicletes i vianants |
![]() |
| Carril bici cap al Remolar a la cruïlla amb el Camí del Mar |
![]() |
| Camí d'accés al Remolar - Filipines |
Si a la segona rotonda anem a l'esquerra, continuarem per un carril bici pel que era l'antiga autovia. En 1 km trobarem una rotonda i un accés senyalitzat a l'espai protegit del Remolar-Filipines. En uns 1.200 metres s'arriba a l'interior de l'espai on probablement haurem de deixar les bicicletes per acostar-nos als aguaits. També amb uns 500 metres ens podem acostar a la platja. La tornada es fa pel mateix camí. Acostar-nos al Remolar afegeix uns 3 km d'anada i un 3 més de tornada al nostre còmput de quilòmetres.
Cap a Viladecans pel camí del mar
Des de la rotonda (km 10,8) veiem un passeig pavimentat en vermell (vegeu les fotos de sota), és el Camí del Mar de Viladecans (o amb el seu nom tradicional, el Camí de les Filipines) que ens porta cap al centre de la població i cap a l'estació de tren. Amb el temps, les arrels dels arbres l'han deixat una mica bonyegut, així que si ho preferiu també podeu rodar per la calçada que és força tranquil·la fins a la rotonda de la B-210. Travessarem la carretera B-210 amb compte pels passos ciclistes que ens donen prioritat i continuarem per un tram de carril bici més nou i just abans de la rampa del pont que travessa l'autopista C-32, girarem a la dreta travessant la carretera (o bé fent una mica de volta per sota el pont, la foto ens indica la primera possibilitat).
Pel costat de la via, deixem enrere el Garraf
↷ Basses de can Dimoni (+2 km)
Abans de continuar rectes, podem agafar un camí en direcció al mar fins a les basses de can Dimoni i visitar aquesta llacuna natural. Haurem de sumar 1 km d'anada i un altre de tornada. La foto de sota està feta amb un teleobjectiu i es veuen 5 edificis característics de Viladecans, els mateixos que es veuen petits a la foto de dalt.
Bassa gran de Can Dimoni amb Viladecans al fons
![]() |
| Camí del Corral (en allunyem de les vies) |
![]() |
| La Ronda de Ponent cap al centre del Prat |
A la següent cruïlla (km 19), tornem a girar a l'esquerra i continuem rectes fins que el camí gira a l'esquerra fins a un pont que creua les vies, però nosaltres anirem a la dreta per un túnel (km 20) que ens permetrà travessar el vial d'accés a l'aeroport. Uns metres més enllà, un nou túnel (km 21) ens permetrà creuar l'autovia C-31 i girarem a l'esquerra i agafarem un carril bici per anar cap al centre del Prat i travessar-lo. Anirem per la Ronda de Ponent (carril bici, vegeu foto), el carrer del Doctor Soler i Torrents, la plaça de la Vila, la plaça Espanya i finalment l'avinguda Anselm Clavé que al final ens permetrà accedir a la llera del riu Llobregat (km 23).
Cap a l'Hospitalet i Barcelona
Remuntarem el riu i passarem per sota del pont de l'autovia C-31 (vegeu foto) i usarem aquest mateix pont per creuar, hi ha un pas habilitat per vianants i ciclistes (km 23,5, vegeu foto a sota). Continuarem per darrera una benzinera i després el camí està pavimentat i passa per sota de dos ponts abans d'arribar a l'Hospital de Bellvitge (km 25). Entrarem per un accés de vianants al recinte hospitalari (vegeu foto) i de seguida trobarem una pista-bici pintada en vermell que agafarem cap a la nostra dreta.
![]() |
| Remuntant el riu abans de la C-31 |
![]() |
| Passarel·la per creuar les vies |
Alternatives
Amb aquesta ruta he volgut recórrer alguns dels espais naturals i agrícoles del sector occidental del delta del Llobregat, per això en la pròpia ressenya ja us suggereixo algunes visites addicionals, però també la podeu complementar amb:
- Us quedarà per visitar tot els espais naturals de la desembocadura del riu Llobregat situats al terme del Prat i que podeu trobar en la part final d'aquesta ressenya del camí verd del Llobregat. Al km 19 de la nostra travessa del Delta, hi ha la possibilitat de desviar-vos cap al polígon Mas Blau i per l'av. 11 de Setembre anar cap a la Platja del Prat i cap al mirador de la Bunyola (Carrabiners i Semàfor) i després podeu remuntar el riu per tornar a enllaçar amb la ruta. Aquesta alternativa suma almenys 9 km més a la ruta i uns quants més si també voleu anar a la platja del Prat.
- Si continueu riu amunt podeu connectar amb Cornellà i Sant Boi fàcilment, entre d'altres poblacions. Per aquesta zona podeu fer una volta pel parc agrari seguint part d'aquesta ruta.
- Podeu començar la ruta a Castelldefels-Platja, però no podreu anar legalment pel passeig marítim i us perdreu un espai natural i veure de prop l'entramat de corredores (canals d'aigua) que hi ha en aquesta zona. L'avantatge és que potser us podeu acostar fins a Port Ginesta i aquí sí que teniu un tram de carril bici i podeu arribar-vos per dins de la zona portuària fins a una platja i una zona amb surgències d'aigua dolça provinents del Garraf. Aquest tram de Delta es diu les Botigues de Sitges ja que pertany administrativament a Sitges.
- Riu amunt podeu combinar aquesta ruta amb la Colònia Güell o amb l'Anell Verd de Sant Boi.
- No hi ha connexió en bici prop del litoral entre la Platja del Prat i la de Viladecans i tampoc entre la de Viladecans i la de Gavà. Vegeu el mapa per conèixer totes les possibles connexions i alternatives.
- A Instagram, hi tinc diversos vídeos: aquest, aquest o aquest altre que us ajudaran a fer una idea dels paisatges que travessem.
- Track a Wikiloc actualitzat el 2026
- Tracks a Wikiloc: Castelldefels-BCN 2017 (on encara es passa un bon tros per dins la riera de Sant Climent).
- Vídeo de la ruta de l'11/5/2014
- Fauna a les basses de can Dimoni
- La marinada és el vent de mar cap a terra que acostuma a aparèixer a mig matí i que té el seu màxim a la tarda d'hora. Si ve de sud o d'oest ens ajudarà, però si té una component est ens pot fer la punyeta. Mireu la previsió del temps.
Mapa:
En aquest mapa de la ruta, hi trobareu molts punts d'interès i camins per arribar-hi i també un munt de possibles variants i dreceres que podeu escollir segons si voleu un camí més ràpid i curt o més segur. Des d'un ordinador podeu descarregar els tracks i els punts en formats kml/kmz (des del mòbil no).
Les bicis a la vorera molesten molt al 42% dels vianants
Doncs no, el periodista ha cregut més important recalcar que la bici molesta perquè "El degoteig de queixes de vianants per aquesta irrupció en un territori fins ara plàcid té aquí una rotunda confirmació estadística". També es justifica dient que el 42% de molestos és més alt que el 29% de molestos per la invasió de les motos o el 29% molestos amb l'aparcament en doble fila, però a continuació quan ja ens ha inundat de dades ens recorda que el 49% es senten molestos per l'aparcament de cotxes damunt de la vorera o el 60% amb l'acceleració de les motos o el 81% amb els excrements de gos.
13.3.10
València estrenarà servei de bicicletes públiques
Bicicleta plegable de descens Bergmönch
També podeu veure el vídeo promocional on veureu com es desplega.
Per cert, algun dia haig de parlar de Koga-Miyata, ja que tot i que aquí no es coneix gaire podríem dir que és el Rolls-Royce de les bicicletes...
Bergmönch from Thomas Kaiser on Vimeo.
12.3.10
Rotterdam serà el punt de partida del Tour 2010
11.3.10
El Google maps afegeix rutes per les bicicletes
La contaminació mata 8 vegades més que els accidents de trànsit
10.3.10
Es duplica l'ús de la bicicleta des del 2004 a Barcelona
La III Enquesta d'Hàbits i Valors sobre el Medi Ambient i la Sostenibilitat, elaborada a partir de 1.600 entrevistes presencials entre la població de Barcelona major de 18 anys, constata un augment en la informació que diuen tenir les persones empadronades a Barcelona sobre temes ambientals, i més específicament sobre els aspectes vinculats a l’aigua, els residus o l’energia.
Destaca l’ús del transport públic, els desplaçaments a peu i en bicicleta Pel què fa a la mobilitat, en el període 2004-2008 es detecten variacions considerables en el percentatge de ciutadans que es desplacen en transport públic, a peu, en bicicleta o en cotxe.
El percentatge d’enquestats que diuen que utilitzen “sempre o quasi sempre” el transport públic varia lleugerament del 76% l’any 2004 al 69% l’any 2008, però es manté hegemònic.
El percentatge d’enquestats que diuen que utilitzen “sempre o quasi sempre” es desplacen a peu augmenta del 50% l’any 2004 al 70% l’any 2008.
El percentatge d’enquestats que diuen que es desplacen en bicicleta augmenta del 4% l’any 2004 al 10% l’any 2008.
El percentatge d’enquestats que diuen que es desplacen en cotxe augmenta del 12% l’any 2004 al 15% l’any 2008.
El 77% dels enquestats desconeix els serveis del car-sharing
Més informació aquí (PDF)
9.3.10
La bicicleta als passeigs marítims
La circulació en bicicleta quan la densitat de vianants és elevada sempre és complicada, si a més a més, afegim les complexitats dels passeigs marítims el tema encara és més complicat: banyistes, patinadors, zones d'oci, nens en bicicleta, corredors, gossos... Alguns municipis han intentat d'alguna manera o altra posar ordre al caos de l'estiu, però pocs han tingut èxit.L'Escala
A l'Escala per treure els ciclistes del passeig marítim es va decidir fer un carril bici bidireccional a l'altre cantó del carrer. Els ciclistes però, continuen preferint les vistes del passeig i finalment sembla que el carril bici es traslladarà de tal manera que quedi entre el passeig i la calçada.
Castelldefels
L’Ajuntament de Castelldefels va prohibir l'estiu passat (2009) l’ús de bicicletes, patins i monopatins en un tram de dos quilòmetres del nou passeig marítim on l'amplada és d'uns 5 metres. Posteriorment, sembla que la prohibició s'ha restringit a un horari i segons noves notícies hi haurà un carril bici en el carrer del passeig marítim per donar una alternativa segura als ciclistes.
Gavà

A Gavà van decidir l'any 2008 de senyalitzar un carril bici al passeig marítim. Es fa fer únicament amb pintura i al meu entendre l'amplada del passeig permetria trobar solucions més satisfactòries, especialment en alguns trams com el de la foto.
Algunes conclusions
No crec que hi hagi un model satisfactori que vagi bé a tot arreu. Crec que les prohibicions de circular bicicletes o patinadors només s'haurien de fer quan hi ha molts vianants i per tant fixar horaris i dates no té molt de sentit perquè sempre hi ha molts dies i hores en els que l'ocupació no es tant elevada. Si hi ha moltes gent hi hauria d'haver patrulles de policia local que fessin anar a peu als ciclistes i sempre s'hauria d'oferir una alternativa segura als ciclistes. Si es vol senyalitzar la prohibició jo posaria alguna frase de l'estil "en moments d'alta ocupació no es permet anar en bici pel passeig...". I finalment, l'opció de senyalitzar el carril bici és bona idea si hi ha una amplada respectable, però millor si al carril bici hi ha bones vistes del mar...
Per què reduir la velocitat a les ciutats?
3.3.10
Mobilitat saludable i eficient
2.3.10
La gent vol el bicing metropolità!

No sé per què Poveda ha fet aquestes declaracions el dia que finalitzava el termini per presentar-se al concurs. És perquè sabia que els grans no s'havien presentat? Potser volia Clear Channel per tenir compatibilitat amb el Bicing? Potser creu que els Ajuntaments prefereixen ajornar el Bicing per contenir la despesa?
En tot cas, com que es temia que el concurs quedés desert Poveda va preparar una alternativa més barata, una xarxa d'aparcaments segurs i així ho va presentar.
Algunes reflexions personals sobre tot plegat:
- El bicing metropolità i la xarxa d'aparcaments segurs no són alternatives, són coses diferents i complementàries per promocionar la bici.
- Una UTE d'empreses catalanes no fa mala pinta, ja que hi ha diversos sistemes de bicicletes públiques que funcionen amb empreses catalanes.
- L'empresa canadenca intueixo que és la del Bixi de Montreál que posteriorment ha posat en marxa sistemes a Boston i Minneapolis i que en començarà de nous a Londres o Melbourne. No crec que li falti capacitat.
Bicing a l'Hospitalet from HospiCat la Ciutat on Vimeo.


























