Canvis en el mercat de l'automòbil

Les vendes de cotxes cauen un 2,8% el 2018

Regularment, miro les dades del sector de l'automòbil per saber com evoluciona el mercat i la mobilitat. Tradicionalment, s'han associat les xifres de vendes de cotxes amb el creixement econòmic del país fins a convertir-ho en un indicador econòmic més. Per sort, crec que això està canviant. Tard o d'hora una part dels cotxes, ja no tornaran, perquè cada cop més hi haurà alternatives més econòmiques per a la mobilitat.

Les vendes de cotxes a Catalunya cauen un 2,8% i les vendes de cotxes de gasoil baixen un 37% respecte l'any anterior i ja només representen un 28% del total.

Un altre canvi per mi molt significatiu és que el cotxe més venut és un utilitari de gasolina (Dacia Sandero) que costa entre 7.500 i 12.000 € segons els acabats. És molt significatiu que la gent no malgasti els diners en un cotxe tot i la forta publicitat que exalta valors sovint poc ètics. El segon més venut potser es l'antítesi, el Seat León, un cotxe que tradicionalment s'ha publicitat amb una connotació d'agressivitat al volant. El temps ens dirà si realment aquest canvi cultural es produeix.

El desastre dels carrils bici o el lobby del cotxe en acció

El professor Gay de Liébana actua com a lobbista de manual per la indústria de l'automòbil en aquest breu vídeo que ha publicat la Vanguardia. Diu que el carril bici molesta i que pot perjudicar la indústria del cotxe que tant important és per la nostra economia. Oblida que la bicicleta o el transport públic també creen economia i que per tant el que disminueix per un cantó, augmenta per l'altra generant una economia amb més futur.

Per argumentar tot això, només usa dos tòpics ben suats: que els carrils bici no es fan servir (tot i l'augment continuat de la bici) i que algú s'està lucrant amb els carrils bici i les seves peces separadores. Aquest economista oblida que la indústria de l'automòbil està molt subvencionada directa i indirectament i que per tant si algú s'està lucrant a costa de la nostra salut i dels nostres impostos és aquest lobby, una indústria que per cert ha tingut diversos escàndols per enganyar els consumidors i saltar-se les lleis.

Una altra possibilitat és que Gay de Liébana no sigui un lobbista i que només li molestin les bicis pels seus desplaçaments en cotxe i que sigui reticent als canvis, però amb la línia que està seguint La Vanguardia últimament no ho sabria dir. Fa tot just dues setmanes, em vaig indignar amb un editorial d'aquest diari i també en vaig fer un apunt al blog.

Sobre l'editorial de la Vanguardia "El suplici del passejant"

L'editorial de la Vanguardia d'avui és esperpèntic. Tot s'emmarca en una campanya de la Vanguardia contra els obstacles que troben els vianants a les voreres. Fins aquí tot correcte, però sembla que l'objectiu és criticar la bicicleta i la política municipal de mobilitat, però els arguments són molt fluixos.

Primer parla de Pasqual Maragall i diu que és el millor alcalde que tindrà mai Barcelona. Això ja m'ha sorprès, potser segons la seva opinió ha estat el millor alcalde de la ciutat, però quina falta de confiança en el futur!

Si t'atures amb el cotxe, apaga el motor!

Una cosa que em toca bastant els nassos és la gent que s'espera amb el cotxe i deixa el motor en marxa. Això parteix d'alguns mites:

• Els cotxes el ralentí no gasten: evidentment que gasten, poc, però gasten.
• El cotxes s'espatllen d'engegar i parar: fals, els motors d'arrancada tradicionals ja fa anys que estan preparats per fer aquestes aturades.
• La contaminació no afecta al conductor del cotxe: fals, els filtres que porten els cotxes no filtren els contaminants i per tant els conductors de cotxes estan contínuament exposats a la contaminació. A l'aturar-se, passats uns segons, els fums que surten del cotxe es dispersen pels voltants entrant també dins del cotxe.

De fet, molts cotxes moderns i híbrids porten sistemes tipus "Start & Stop"  pensats per aturar el cotxe sovint i així estalviar combustible.

El problemes de no aturar el cotxe els he resumit en el gràfic que acompanya aquest apunt. Són problemes que afecten al conductor, però també a tota la societat: contaminació, soroll i diners. M'agradaria fer una segona versió del gràfic en que quedés més clar que els fums afecten el propi conductor i així incidir més en aquesta deixadesa i aquest egoisme tant propis de la nostra societat.

Cotxes, gasoil, contaminació i economia

Molts polítics confiaven en la renovació del parc d'automòbils per millorar la qualitat de l'aire perquè les normatives europees s'havien anat endurint. Donant ajudes a la compra de vehicles nous es subvenciona un cop més la indústria de l'automòbil i es redueixen els recursos disponibles per a polítiques de mobilitat realment sostenibles. Molts dèiem que no era la solució, teníem raó i s'ha demostrat.

Els punts claus de tot plegat són:

• Els vehicles de gasoil contaminen molt més que els de gasolina, però emeten menys CO₂.
• L'emissió de CO₂ està regulada per un mercat i cada país té assignada una quota, per tant, Espanya incentiva els cotxes que emeten poc CO₂, és a dir, els de gasoil.
• No hi ha cap impost que penalitzi els cotxes més contaminants.
• No hi ha encara cap restricció de circulació pels vehicles més contaminants.
• La majoria de vehicles a Espanya ara ja són de gasoil. Fa 15 anys, la majoria eren de gasolina.
• Des de fa temps, es sap que els cotxes en circulació emeten més contaminants que els que estableixen les normatives europees.
• L'administració pública coneix el problema, però fa la vista grossa.
• El grup Volkswagen i probablement altres fabricants han estafat els consumidors venent cotxes que rebaixen la potència del motor durant les proves d'homologació d'emissions contaminants.
• La indústria de l'automòbil amenaça contínuament de deslocalitzar-se i amb això obté condicions laborals favorables i ajudes de tot tipus, entre elles ajudes per desenvolupar vehicles menys contaminants i vehicles elèctrics.
• L'Administració pública cedeix contínuament a les pressions del lobby de l'automòbil.
• No s'inverteix el que caldria en alternatives de mobilitat més sostenible com la bicicleta o el transport públic.

Enganxar-se els dits amb el cotxe

Igual que amb moltes altres coses en aquesta crisi econòmica, hi ha gent que s'ha enganxat els dits comprant un cotxe que després no poden pagar o mantenir. De fet, conec casos de molt abans i crec que és un fet cultural que forma part de la nostra cultura del cotxe.

La indústria del cotxe a través de la publicitat directa i a través d'un teixit empresarial molt ampli ha generat una passió pel motor per afavorir les vendes dels seus automòbils. A més, tots els governs han recolzat sempre aquesta indústria i en concret han donat ajudes a la indústria i a la compra de vehicles nous.

Dins d'aquest espiral consumista, molta gent ha volgut aspirar a tenir un cotxe esportiu, de gamma alta, un tot terreny, el d'aquesta marca o el d'aquella que encara té més prestigi, etc. Part d'aquesta gent, s'han trobat amb situacions com aquestes:

• El manteniment del cotxe és molt car. Uns exemple, és molt car: canviar uns pneumàtics de perfil baix o els d'un tot terreny, les peces i el manteniment oficial d'algunes marques, etc.
• Han tingut un accident que ha malmès el cotxe i la reparació és molt cara. Si no havien acabat de pagar el cotxe o l'assegurança no els hi cobreix el sinistre el tema es complica molt més.
• Quan van fer números per comprar el cotxe només van comptar el seu preu i potser es van oblidar alguna de les següents coses: el combustible, l'assegurança, la neteja, els manteniments, les avaries, l'impost de circulació, la ITV, l'aparcament, les condicions del crèdit, etc

Resumint, molta gent va estirar més el braç que la màniga perquè pensava que algunes coses no passarien i el pitjor de tot és que un cop tens un cotxe entres en un cercle viciós sense sortida en que si el fas servir molt, et surt molt car, però si el fas servir poc et continua sortint car perquè els costos fixes són també elevats.

Els articles del codi de circulació més oblidats

Un repàs d'alguns punts de la normativa que crec que donen peu a més confusions.

Avançament de bicicletes

Per avançar bicicletes només cal deixar 1'5 metres de distància lateral, que hi hagi visibilitat i assegurar-se que no vingui ningú en sentit contrari i, per tant, que l'avançament es pugui fer sense perill. Tampoc es pot avançar una bici si en ve una altra en sentit contrari, tot i que aquesta última circuli pel voral.

Molts conductors s'obliden que les bicicletes es poden avançar en línia contínua o quan està prohibit l'avançament (article 37).

També hi ha dubtes en la circulació de bicicletes en grup i en paral·lel, es pot fer legalment en carretera (articles 15 i 20, respectivament).

Ciclistes que circulen en grup

Quan els ciclistes circulen en grup se'ls ha de considerar un sol vehicle, tot i que hi hagi petits espais entre ells. Això s'ha de tenir en compte en cruïlles i rotondes i respectar la prioritat de pas de tot el grup, tot i que es tingui prioritat o que el semàfor hagi canviat haurem d'esperar que tot el grup acabi de passar.

Prioritats en les rotondes

Les rotondes donen força maldecaps i són especialment perilloses pels ciclistes, per tant intentarem facilitar la seva circulació i no tallar la trajectòria del ciclista.

Si no s'indica el contrari, els vehicles que circulen dins de la rotonda tenen prioritat per sobre dels que hi volen accedir.

Si la rotonda té 2 carrils de circulació (o més) qui té prioritat? El que circula per dins o el que circula per fora? La pregunta està mal formulada, ningú té més "prioritat", el que hi ha són dues maniobres diferents: la d'entrada/sortida a la rotonda i la de canvi de carril quan es circula per un carril intern.

Per l'entrada a la rotonda ja sabem que la prioritat és per qui ja circula per la rotonda. A la sortida, si anem per fora sortirem també pel carril de més a la dreta.

Si anem pel carril intern de la rotonda, hem de tenir clar que realitzarem una entrada, un canvi de carril i per sortir realitzarem un altre canvi de carril i la sortida. Per tant, al sortir (i per tant al canviar de carril) no podem tallar el pas als vehicles que ja circulen pel carril exterior. D'altra banda, al sortir de la rotonda haurem de situar-nos al carril de l'esquerra (si n'hi ha 2).

Si al sortir de la rotonda no ho fem pel carril que toca, haurem de cedir el pas als vehicles que circulen per aquell carril.