De Ripoll a Manresa en bicicleta

Itinerari que cerca la ruta més ràpida, segura i amb el mínim desnivell entre el Ripollès i el Bages. Transcorre per carreteres locals, pistes pavimentades i alguns trams de pistes forestals. Anem de la conca del Ter a la conca del Llobregat remuntant la riera de les Lloses i descendint la riera de Merlès fins a trobar el riu Llobregat. Degut a la llargada de la ruta, busquem un itinerari que vagi per feina, però us comentaré també diverses alternatives més lentes, però més boniques.

Desnivell, distància i dificultat: aproximadament 90 km i uns 850 m de desnivell positiu, uns 350 es fan a l'inici i la resta es van acumulant durant la ruta. Les carreteres tenen molt poc trànsit i l'asfalt ajuda a fer la pujada inicial més senzilla.

Inici i fi: a les estacions de tren de Rodalies de Ripoll (R3) i Manresa (R4).

Descripció:

Ripoll - Les Llosses 

Sortim de l'estació de tren de Ripoll i anem per feina agafant el carrer principal en direcció sud i que ens portarà a la carretera C-17 (en aquest tram podríem seguir la ruta del Ter també). Anem en direcció sud pel voral fins a la cruïlla amb la carretera C-26 on l'agafarem en direcció a Berga i remuntant la riera de les Lloses fins al municipi del mateix nom. La carretera té poc trànsit, no té voral, té en general bona visibilitat i ens ajudarà a fer la pujada més important de la ruta, uns 350 m de desnivell. Les Llosses és un municipi dispers. Trobarem al final de la pujada l'Ajuntament i després un pla (on veurem Santa Maria de les Llosses) que és el coll que separa la conca del Ter i la del Llobregat. Aquí si voleu anar per feina i el trànsit de la carretera us ha semblat acceptable, us recomano continuar per la carretera 5 km més (de baixada majoritàriament) fins a l'Hostalet on agafareu la pista asfaltada de la riera de Merlès. Sinó, la ruta que vaig fer jo cercant una alternativa a la carretera és una pista forestal que s'agafa a mà esquerra al coll i que baixa fins a la riera de Merlès per una obaga. Després de pluges, hi podeu trobar fang.

La riera de Merlès

La pista forestal de la riera Merlès ja veureu que té restriccions de trànsit i sobretot restriccions d'aparcament ja que és un espai d'interès natural molt visitat a l'estiu i des de fa uns anys té restriccions diverses com la de banyar-se en alguns trams. Tant si hem seguit una ruta com l'altre, descendirem pel costat de la riera passant per davant del refugi de Puigcercós. Continuarem descendint fins al cobert de Puigcercós (punt d'avituallament), on creuarem una carretera i passarem pel costat d'un càmping. Ens mantindrem al marge esquerre de la riera fins a un pont de pedra més estret conegut com el Pont de Roma. Ara continuarem pel marge dret, amb alguna pujadeta, però sobretot trobarem baixades. Ens allunyarem de la riera i ens hi tornarem a apropar. Si ens girem enrere, podrem veure en alguns moment les muntanyes del Pirineu. Endavant, a mà dreta podrem veure en algun moment el Santuari de la Quar dalt de la muntanya. Deixarem boscos, prats i masos a cantó i cantó de la vall. Passarem per un càmping i més endavant trobarem un mirador que s'alça damunt de la riera, el mirador de les Heures.

De Vic a Manresa en bicicleta

Itinerari majoritàriament per pistes forestals seguint la xarxa CycloCat i que cerca la connexió més planera i segura entre Vic i Manresa. Seguirem el curs de rius, rieres i valls i travessarem boscos i prats fins als 934 m d'alçada. Si la boira i els núvols no us fan la guitza, gaudireu del paisatge i des les vistes!

Distància, desnivell i dificultat: 63 km i 1.150 m de desnivell positiu acumulat en camins de terra, algun sender, algun tram de carretera secundària, carrils bicis i carrers urbans. Aptes per a bicicletes Gravel i BTTs.

Inici i fi: a les estacions de tren de Rodalies de Vic (R3) i Manresa (R4).

Descripció:

Vic - Santa Eulàlia de Riuprimer

Riera de Muntanyola

Sortim de l'estació de tren de Vic pel cantó est i agafem el carril bici en direcció sud fins a creuar el riu Mèder on girarem a la dreta per agafar de seguida un carril bici (a estones tipus via verda) paral·lel a la carretera de la Guixa (en algun gir veurem el Montseny, primera foto). A la Guixa (oficialment Sentfores), ens incorporarem com a la carretera per agafar el carrer Major, on al mig del tram semaforitzat, girarem a la dreta per anar a creuar el riu i remuntar-lo pel marge esquerre.

El camí es convertirà en un sender que deixarà el riu a baix a la nostra esquerra. Continuarem amb compte de no caure i ens allunyarem del riu per continuar per un camí més ample que creuarà el riu, la carretera i que continuarà allunyat del riu i després s'aproparà, però ja no serà el riu Mèder, ara serà la riera de Muntanyola. Veurem un gorg (vegeu la foto) i continuarem cap a Santa Eulàlia de Riuprimer on creuarem la riera per remuntar-la pel costat del camp de futbol.

Santa Eulàlia de Riuprimer - L'Estany

Continuarem remuntant la riera de Muntanyola per una pista fins que aquesta ens porta a la carretera. Continuarem remuntant la vall, ara per la carretera, que té poc trànsit i bona visibilitat. Finalment, deixarem la carretera girant a la dreta en una cruïlla per agafar una pista de terra que començarà l'ascens cap al poble de l'Estany.

La pujada es fa entre boscos de pi i roure per una pista de terra que en algun punt pot estar més descomposta o que pot tenir algun tram pavimentat per evitar l'erosió. Són uns 5-6 km i 300 metres de desnivell que es fan bé amb pneumàtics de gravel. Les rampes més inclinades són curtes i et donen temps a recuperar forces. Hi ha forces cruïlles, però els indicadors del Camí de Sant Jaume (GR-151) i el track de GPS no ens deixaran que ens perdem!

Finalment, arribant al punt més alt de la ruta (934 m) encararem la baixada cap a l'Estany i creuant la carretera entrarem al poble. Podem seguir el track cap al cementiri o podem travessar el poble per dins i pujar després cap al Coll de la Crossa damunt del poble on tornem a guanyar força alçada.

Com anar en bici i tren a Osona, al Ripollès i a la Cerdanya durant el tall de la línia R3 de Rodalies

A partir del 7 d'octubre de 2025 la línia R3 de Rodalies estarà tallada entre Mollet del Vallès i La Garriga fins aproximadament el gener de 2027. El servei alternatiu de busos no acostuma a deixar pujar bicicletes. Una alternativa senzilla és arribar a Granollers amb la línia R2 de Rodalies (preferiblement baixar a Les Franqueses - Granollers Nord) i pedalar 11 km fins a l'estació de la Garriga.

Les línies R2 i R3 segueixen traçats paral·lels fins a Granollers, llavors una bona alternativa és usar la línia R2 per anar a Granollers i després pedalar pels carrils bici del riu Congost fins a l'estació de la Garriga i així poder continuar el trajecte en tren cap a Osona, el Ripollès o la Cerdanya segons ens convingui.

L'enllaç en bici és un trajecte majoritàriament pla i pavimentat que suma 110 metres de desnivell positiu en 11 km. La major part del trajecte transcorre pel carril bici paral·lel al riu Congost que hi ha al marge dret del riu i travessar Granollers i les Franqueses i després la Garriga són les úniques dificultats d'orientació i de més trànsit que trobarem.

A Granollers Centre trobarem més trens, però l'estació de les Franqueses - Granollers Nord ens estalviarà més o menys 1 km.

Volta per la plana del Vallès Oriental

Itinerari circular que explora els límits de les planes del Vallès Oriental i les seves valls i rius cercant els espais naturals, bons paisatges i les connexions segures i planeres entre municipis.

L'itinerari connecta aquestes poblacions:  Cardedeu - Corró de Dalt - La Garriga - L'Ametlla del Vallès - Santa Eulàlia de Ronçana - Caldes de Montbui - Palau-Solità i Plegamans - Gallecs - Mollet i Riu Mogent per Montornès - Vilanova del Vallès - La Roca del Vallès i fins a Cardedeu.

Distància i dificultat: 66 km i 740 m de desnivell positiu acumulat, majoritàriament per camins de terra, però també per alguna carretera local. També hi ha algun tram de camí més estret i amb arrels, però és un tram curt i que amb traça es supera prou bé. Ideal per a bicicletes Gravel i BTT. Dificultat mitjana per la distància i el desnivell que es va acumulant.

Descripció:

Sortim de l'estació de tren de Cardedeu (Rodalies R2) travessant el seu centre històric i resseguint un tram de la Riera de Cànoves o Vallforners. Continuem per carenes i valls (vegeu foto) fins a Corró de Dalt i després fins la urbanització els Gorgs. Gaudim d'un paisatge agroforestal amb vistes del Montseny i del Cingles de Bertí. Travessem la Garriga i fem un tram de pujada creuant la C-17 per sota i fent un tram de carretera, primer per voral i després sense. Per sort el tram és curt i de seguida arribem al nucli de l'Ametlla i girem a l'esquerra en un semàfor per agafar un carril bici que ens portarà paral·lels al Torrent de Can Reixac. Canviarem de marge del torrent travessant una urbanització i continuarem per una pista forestal.

Ens endinsarem al terme de Santa Eulàlia de Ronçana i pel costat d'una urbanització arribarem al riu Tenes que creuarem (deixem per un altre dia el descens d'aquest riu que també és molt bonic!). Continuarem per un camí asfaltat (Camí del Gual) fins a travessar una carretera local (on podem trobar cert comerç). Deixarem a mà dreta una escola i continuarem en pujada i ja per terra altre cop i travessarem pel mig una masia. Continuarem cap a l'oest per terreny agrícola i després de travessar una urbanització per un terreny forestal amb certes pujades i algun camí més estret. Anirem atents als girs i travessarem una urbanització i un terreny que no s'ha acabat d'urbanitzar per fer tota una volta al turó gros. Estarem a atens al GPS per agafar algun camí forestal amb arrels i acabar sortint al camí antic entre Caldes i Santa Eulàlia. Passarem per un camp de Golf i farem un gran descens fins al cementiri de Caldes on agafem un pas subterrani (vegeu la foto) per entrar dins del nucli de Caldes de Montbui.

Navegarem pels carrers de Caldes i passarem pel Passeig del Remei per "gaudir" d'un tram de llambordes. No entrarem al centre (tot i que és recomanable visitar-lo!), anirem cap a la zona esportiva creuant la riera de Caldes i a la rotonda girarem cap al sud per un zona agrícola per camins de terra. Després d'una baixada i una pujada sobtada acabarem sortint a la carretera de Sentmenat per on només circularem uns 250 metres abans d'agafar una carretera cap a la Torre Marimon (un equipament de la Diputació de Barcelona). A la Torre, deixarem la carretera per continuar cap a la Riera de Caldes que resseguirem durant una bona estona pel seu marge dret.

A Palau-solità i Plegamans, canviarem de costat i continuarem pel marge esquerre de la riera. Sortirem del camí de la riera per un polígon per girar després cap a l'est a la carretera C-155. Farem un petit tram recte de carretera amb trams de voral per passar per sota la C-59 i continuarem cap a Parets del Vallès fins a trobar el trencall cap a l'Espai Natural de Gallecs i deixarem enrere aquest tros de més trànsit. A Gallecs anirem a visitar l'església i continuarem per la riera de Gallecs compartint el camí amb vianants (no correu i cediu el pas) fins a creuar l'autopista AP-7 i entrar a Mollet.

Creuar Mollet per dins és una mica caòtic, sobretot els trams compartits amb vianants o no queda molt clar si es pot passar o no, sigueu curosos respectant els vianants i baixeu de la bici o cerqueu rutes alternatives si trobeu aglomeracions. Per orientar-vos, heu de creuar primer la via del tren de la línia R3 i després arribar a l'estació de Mollet de la línia R2, és aquí on creuarem la via per un pas subterrani per agafar després un carrer que ens durà a una passarel·la que ens creuarà l'autopista C-33 i el riu Besòs.

Girona - Anglès per les ribes del Ter

Ruta circular, bonica, planera i sense dificultats que remunta el riu Ter des de Girona pel marge esquerre per Sant Gregori, Bonmatí i Anglès on creua el riu per tornar pel marge dret per la Via Verda Olot-Girona.

Distància i dificultat: 38 km i 125 m de desnivell positiu acumulat, fàcils i aptes per tot tipus de bicicletes majoritàriament per camins de terra, carrils bici i via verda amb algun petit tram de carretera local.

Descripció:

Sortim del Pavelló de Fontajau a la riba esquerra del Ter per començar a remuntar el riu pel carril bici del carrer de Roberto Bolaño. Girem a l'esquerra per acostar-nos al riu i agafar un camí de terra. Passarem la fàbrica de la Nestlé i després per un Club de Tir Olímpic abans de creuar l'autopista per sota. Agafem el camí Ral fins a Sant Gregori.

Circular pel camí vell de Torroella de Montgrí a l'Estartit

Ruta curta i plana pel camí vell de Torroella de Montgrí a l'Estartit, per la falda del massís del Montgrí, continuem per la costa amb vistes a les illes Medes i passant per diversos aiguamolls i tornem remuntant el riu Ter.

Distància i dificultat: 20 km, molt plans (25 m de desnivell), fàcils i aptes per tot tipus de bicicleta. Hi ha algun tram de sorra que haurem vigilar de no caure i algun tram urbà que no té carril bici o que el carril bici no està gaire en condicions.

Descripció:

Sortim del centre de Torroella de Montgrí, de la plaça del Lledoner que és una rotonda d'on surt la carretera local cap a l'Estatit, però nosaltres seguirem un ruta paral·lela que agafarem al carrer que queda just a sobre (més cap al Montgrí). Anirem pedalant primer per carrers i després per camins rurals sempre amb el Montgrí a la nostra esquerra. A mesura que avancem, podrem veure com el Montgrí es fica dins del mar i les illes Medes.

Algunes senyalitzacions ens indicaran la continuïtat del camí, sobretot quan arribem al tram arranjat com a via verda. A mesura que arribem a l'Estartit la trama urbana augmentarà, però el camí ens permetrà entra fins ben endins de l'Estartit i acabarà en una rotonda on us proposem d'anar a buscar el passeig marítim i arribar fins al mirador del Cap de la Barra. Recordeu que heu d'usar el carril bici i la calçada i no pujar al passeig marítim on la circulació en bici està prohibida, així mateix, al tram final fins al mirador, si l'afluència de vianants és molt alta, haureu de desmuntar.

Un cop hagueu gaudit de les vistes, ja podeu recular i resseguir la costa en direcció sud fins a la gola del Ter. Després del port, anireu paral·lels a la platja de l'Estartit, creuareu un parc i després una zona d'aparcament a la sorra. Creuareu per un carrer una nova zona urbanitzada, el Riells i finalment girareu a la dreta per tornar girar a l'esquerra i continuar paral·lels al mar. Creuarem una zona d'aiguamolls amb aguaits, la Pletera, i poc després arribarem a la gola del Ter on ens podem acostar a la desembocadura.

Si us voleu banyar, aquesta serà l'última oportunitat, perquè a partir d'aquí remuntem el riu Ter per la riba esquerra (esquerra en el sentit de l'aigua). En aquesta tornada cap a Torroella, gaudirem dels camps i la silueta del Montgrí i dels ocells que anem trobant al riu i la seva rodalia. Just abans d'un pont, deixarem el camí i girarem a la dreta per anar a buscar el carrer del pont que ens durà en direcció al Montgrí al punt de partida.

Idees:

• No deixeu de visitar el casc antic de Torroella de Montgrí.
• Si voleu allargar la ruta, vegeu aquesta de més llarga, podeu fer 2 cercles més: de Torroella anar a Ullà, Bellcaire, Verges i tornar pel Ter o més llarg anar a l'altre cantó del Ter cap a Palau-Sator i Pals, Pals Platja i tornar pel Ter.
  
• Si esteu més dies per la zona podeu pujar al Castell des de Torroella o des de Santa Caterina.
  

Més informació:

• Ressenya i track a Wikiloc
• Camí Vell de l'Estartit
   

Volta pel Pla de l'Estany i l'Alt Empordà: Circular Banyoles - Crespià - Garrigàs - Camallera - Medinyà

Volta circular pel Pla de l'Estany, l'oest de l'Alt Empordà i el nord del Baix Empordà i el Gironès sortint una mica de les rutes més conegudes en una circular de 85 km per pistes i carreteres locals i per paisatges espectaculars!

Itinerari: Banyoles, Clot d'Espolla, Esponellà, Crespià, Ordis, Santa Llogaia d'Àlguema, Vilamalla, Garrigàs, Vilaür, Camallera, Sobrànigues, Cervià de Ter, Medinyà, Sant Andreu de Terri, Cornellà de Terri, Banyoles.

Distància i dificultat: 85 km i 600 m de desnivell positiu acumulat

Descripció:

Des de l'Estany de Banyoles, a la zona de parc de la Draga, anem cap a l'est per anar a buscar un camí pedalable paral·lel a una carretera que ens porta fins al nucli de Melianta. Haurem de fer una puja i baixa, per arribar a un collet i després passar un nus de carreteres per una camí habilitat. A Melianta, deixarem el carril bici per anar cap al nord a buscar el Clot i la platja d'Espolla, un espai natural lligat als aqüífers de la zona i que en determinades èpoques veurem inundat i en altres totalment sec. Continuarem per una plana entre cultius (seguint la ruta del Tren Pinxo) en direcció nord fins a trobar els boscos i la baixada cap a la conca del Fluvià que en aquest tram va una mica engorjat. En les cruïlles, agafem direcció est per acabar vorejant el Fluvià que veurem a la Central Elèctrica de Martís (ens hi podem acostar) i també veurem l'ermita de Sant Miquel de la Roca a la riba contrària. Continuarem fins a Esponellà, però ja no hi entrarem perquè agafem la carretera, creuarem el riu i continuarem fins a Crespià.

Volta curta pel llac de Constança combinada amb vaixells

Vegeu també l'apunt El llac de Constança en bicicleta on trobareu moltes fotos de la ruta i un anàlisi de les infraestructures ciclistes i una contextualització de les rutes ciclistes que hi passen.

Distància i desnivell: 30 km +200 m

Descripció:

Sortim d'Überlingen (d'una botiga de lloguer de bicis) i majoritàriament per carril bici i algun tram compartit anem a buscar la vora del llac per resseguir-lo fins a Meersburg. Com veureu, els primers km serà complicat acostar-se a la riba perquè no és accessible degut als habitatges i negocis que l'ocupen. Més endavant, sí que ens hi podrem acostar. A l'entrada de Meersburg agafem un vaixell fins a Constança (concretament Kontanz Staad) i resseguim la costa fins a Wallhausen on agafem un altre vaixell (només de vianants i bicis) de tornada fins a Überlingen. A la riba de Constança, després de deixar la part més residencial, creuarem un espai natural i alguns zones de camps amb vistes al llac. Les poblacions les creuarem per carrers residencials allunyats de la riba.

Track: Wikiloc, volta curta pel llac de Constança combinada amb vaixells  

Vídeo: Youtube Shorts o Instagram Reel

Observacions:

• La volta és molt plana. Part del desnivell acumulat ve de localització de la botiga de lloguer i a Constança, hi havia un desviament per obres que ens va sumar cert desnivell. La ruta habitual va més propera a la riba i sense pujada.
• El preu per persona amb bicicleta del billet de vaixell combinat (anada i tornada) és 10 € aproximadament (podeu comprar el billet dins del vaixell dient el que voleu fer).
• Recomanem la botiga de lloguer (bones bicis i bon servei). Si no heu de llogar bicicletes, podeu excloure la pujada per dins d'Überlingen.
• A Meersburg hi ha un segon punt on podeu agafar un vaixell (uns 500 m més al sud) que us portarà més al centre de Constança. Jo us recomanaria aquest altre per passar pel centre de Constança. Potser llavors la tornada l'heu de fer des de Digelsdorf (uns 2 km al sud d'on vam creuar nosaltres).
• Una altra alternativa és connectar Überlingen i Meersburg en bicicleta i tornar en vaixell. Això serien uns 36 km i +400 m tenint en compte que la ruta s'allunya bastant del llac a la riba oest, però ho compensa amb paisatges agrícoles i forestals.
  

Més informació:

• Vídeo de la ruta i la infraestructura a Youtube 
• Reel de la ruta i la infraestructura a Instagram
  
• Mapa i track de la ruta del Rin iniciada a Lindau. Al web, trobareu les principals grans rutes ciclistes d'Alemanya.
• Llac de Constança, Viquipèdia
• Wikiloc, volta curta pel llac de Constança combinada amb vaixells 

El llac de Constança en bicicleta

El llac de Constança (en alemany Bodensee) és el tercer llac més gran d'Europa i és travessat pel riu Rin que neix als Alps suïssos (al sud) i que després continua cap a l'oest. És un llac allargat on la riba nord-est pertany a Alemanya (amb un petit tros d'Àustria) i la riba sud-oest a Suïssa. La volta el llac és d'uns 270 km, està senyalitzada (vegeu foto amb el logo de la bici amb la roda blava) i és una ruta consolidada tot i que té trams de tot tipus, però sobretot molts trams compartits amb vianants. Hi ha forces variants de com fer-la i a més la presència de diverses línies estables de vaixells et permeten fer diverses connexions.

En aquest article farem un repàs de la infraestructura ciclista del llac i us presentarem una ruta de 30 km que combina l'ús de transbordadors per enllaçar les dues ribes. Al final, trobareu enllaços amb més informació sobre el llac i les seves rutes.

La infraestructura

Repassarem la infraestructura ciclista de les ribes alemanyes de forma gràfica i comentada. Com us deia, bona part de la ruta és per zones compartides amb vianants tot i que la majoria d'usuaris són ciclistes degut a les distàncies, però també hi ha carrils bici exclusius segregats, pistes bici (vorals ciclistes), carrers bici, carrers residencials i espais compartits, tot i així, és força segur i pla per fer amb infants. Part de la seguretat no ve de la infraestructura, sinó de la quantitat de ciclistes que hi podem trobar: turistes amb bici elèctrica, molta gent gran, gent local amb bicicleta, ciclistes esportius, etc. Hi vam poder veure també bicicletes de càrrega, remolcs amb nens, tàndems i bicicletes inclinades, entre d'altres.

La Catalunya Nord en bicicleta 2024

Ja fa un anys que pedalem per la Catalunya Nord i hem anat compartint les rutes en bici que hi hem fet. En general, hi ha un cert desconeixement geogràfic des de la Catalunya del Sud, per això aquest article de la Viquipèdia i aquest mapa adjunt de les comarques ens ajudarà a situar-nos.

La plana del Rosselló és la que té la major part de vies verdes i carrils bici, perquè és plana i perquè hi ha la capital, Perpinyà.

 

Fem un repàs dels principals itineraris que podeu anar mirant al mapa (en verd trams exclusius i en rosa trams compartits):

Les vies verdes de la Catalunya Nord

• L'Eurovelo 8: és la ruta europea mediterrània. Ressegueix la costa fins a Argelers, i per evitar les muntanyes litorals, gira cap a l'oest fins al Voló que és on s'enfila al coll de Panissars (o al Pertús) per entrar a l'Alt Empordà.
• La Pirinexus: aquesta ruta entra en territori francès pel coll d'Ares i transcorrre per carretera fins a Arles de Tec seguint el riu Tec que és l'eix vertebral del Vallespir. A Arles hi ha habilitada una via verda (amb algun petit tram compartit) que ens duu fins al Voló passant per Ceret (vegeu ressenya i fotos). I com dèiem, al Voló s'enfila al coll de Panissars compartint ruta amb l'Eurovelo 8.
  
• Via verda de Perpinyà-Tuïr: una altra antiga via ferroviària adaptada com a via verda consolidada.
• Via verda de Perpinyà a Santa Maria la Mar: un itinerari que ressegueix el riu Tec de Perpinyà fins al mar (és la tornada d'aquesta ressenya).
• Via verda del riu Aglí: sortint de Ribes Altes ens porta fins al mar o fins a enllaçar amb l'Eurovelo 8. Està planificada la seva continuació cap a l'interior (com podeu veure per les línies discontínues). Nosaltres la vam recórrer amb aquesta ruta: Ribesaltes - Argelers: seguint la via verda del riu Aglí i l'Eurovelo 8.

  

  L'OpenStreetMap.org mostra forces
  carrils bici a la plana
  

Com veieu, el Conflent, l'Alta Cerdanya i el Capcir no tenen d'entrada vies verdes perquè són zones muntanyoses amb el Canigó i altres gran cims del Pirineu. Tot i així, hi ha rutes amb més o menys desnivell, per terra i per asfalt que ens poden permetre fer rutes de cicloturisme.

A la Cerdanya podeu mirar els itineraris proposats a Cyclocat i que es comencen a endinsar a l'Alta Cerdanya. Per exemple, des de Puigcerdà o des de la Tor de Querol podem anar cap a Llívia i Estavar, després evitant carreteres principals hauríem d'enllaçar amb Bolquera o Montlluís passat per Eina. A partir d'aquí, la baixada per carretera cap a Vilafranca de Conflent, Prades i Perpinyà jo l'evitaria completament perquè hi ha massa trànsit. En canvi, hi ha pistes i sinó carreteres que ens permeten anar cap a Matamala i després ja per asfalt enllaçar amb Sant Pau de Fenollet per continuar després cap al mar.

Més informació:

• Bici als Pirineus orientals
• Mapa de les rutes ciclistes franceses
  

• Volta per la plana del Rosselló: de Perpinyà a la platja de Canet i tornada pel riu Tet (43 km +100 m)
• Ribesaltes - Argelers: seguint la via verda del riu Aglí i l'Eurovelo 8 (49 km, +140 m)
• Pirinexus. Taram Arles - Els Banys i Palaldà - Ceret - El Voló (20 km o 40 km, +300 m)
  
• Rutes sobre asfalt al vessant nord del Canigó

Circular Estació de Maçanet/Massanes - Sils - Brunyola - Anglès - Girona - Sils - Maçanet/Maçanes

Ruta circular que travessa la comarca de la Selva sortint de l'estació de Maçanet-Massanes i anant primer cap al nord de Sils fins a Brunyola i fins els afores d'Anglès on enllaça amb a la Via Verda Olot-Girona. Tornem per Girona i agafant la Via Verda del Pla del Gironès Sud per anar a Fornells, Riudellots i continuar pel camí de Sant Jaume pel terme de Caldes de Malavella per tornar a enllaçar amb Sils i desfer el camí de l'anada. És especialment interessant el tram Sils-Brunyola-Anglès perquè té un paisatge més feréstec que la resta de la ruta, té bones vistes i, a més, és una bona drecera per enllaçar amb la Via Verda Olot-Girona i així fer rutes de cicloturisme més llargues.

Itinerari: Maçanet-Massanes, Sils, Brunyola, enllaç amb la Via Verda, Girona, Fornells, Riudellots, Golf de Caldes de Malavella, Sils, Maçanet-Maçanes.

Distància i dificultat: 88 km i 900 m de desnivell positiu acumulat que podem reduir a 68 km +600 m si iniciem i acabem la ruta Sils i fem estrictament la part circular de la ruta. La major part de l'itinerari és sobre terra compactada en camins sense pràcticament trànsit, també hi ha alguns camins asfaltats. Travessem urbanitzacions, fem alguns metres de carretera en algun moment i potser el més estressant és creuar Girona.

Descripció:

Sortim de l'estació de Rodalies de Maçanet-Massanes (que està allunyada d'ambdós pobles) i agafem un camí de terra que s'enfila amb força per una serra entre boscos de pi i alzina. En menys de 2 km, arribarem a la urbanització Maçanet Residencial Parc que creuarem per l'avinguda de la Selva tenint a estones vistes de la comarca. Dins la urbanització farem un puja i baixa i després de la segona pujada ja agafarem el camí de Marata fins a la torre del mateix nom i on girarem a l'esquerra per deixar l'asfalt i retrobar la terra.

Ruta en forma de 8 pel Ter al Baix Empordà

Ruta en família improvisada sobre la marxa pel voltant del Ter al Baix Empordà. La vam fer en 3 dies i segons l'allotjament que trobàvem. Vam combinar la Ruta del Ter i la sobretot la xarxa ciclista del Baix Empordà, també vam fer un bon tros de la ruta Pirinexus. Tot hi haver pedalat per aquesta zona moltes vegades, encara trobem zones desconegudes amb paisatges molt bonics.

Itinerari detallat: Flaçà - Sant Llorenç de les Arenes - Verges - Bellcaire d'Empordà - Ullà - Torroella de Montgrí - Fontanilles - Sant Julià de Boada - Pals - Platja de Pals - Aiguamolls del Baix Empordà - Torroella de Montgrí - Colomers - Vilopriu - Camallera

Distància i dificultat: 83 km i 300 m de desnivell positiu acumulat. La xarxa ciclista del Baix Empordà inclou alguns trams de carreteres secundàries asfaltades amb poca intensitat de trànsit.

Accés: en tren a Flaçà i a Camallera. Tingueu en compte que els tren poden anar força plens a la tornada.

Circular per l'Alt Empordà enllaçant Pirinexus i Pirinexus Litoral

Ruta circular travessant la plana de l'Alt Empordà des de l'Albera fins als Aiguamolls de l'Empordà combinant les rutes Pirinexus i Pirinexus Litoral i enllaçant-les per carreteres secundàries i camins de terra. Una ruta que no defrauda a nivell de paisatge, natura i patrimoni cultural.

Itinerari: Figueres - Peralada - Capmany - Cantallops - Sant Climent Sescebes - Vilajuïga - Roses - Aiguamolls de l'Empordà - Castelló d'Empúries - Vilanova de la Muga - Figueres.

Distància i dificultat: 93 km i 600 m de desnivell positiu acumulat que queden en 80 km si no es surt de Figueres. Es travessen diversos rius i rieres per guals inundables i després de pluges això pot ser una dificultat afegida.

Accés: a Figueres i a Vilajuïga hi podeu arribar en tren.

Descripció:

Sortim de l'estació de Figueres seguint el track i deixarem les indicacions de la Pirinexus Litoral per a la tornada. Anem a buscar la Muga per agafar la ruta Pirinexus (i el camí de la Muga) en direcció a la Jonquera. Travessarem la Muga i després el riu Llobregat d'Empordà. Passarem per Peralada que mereix una visita. Continuarem cap al nord passant per paisatges molt bonics i després de Vilarnadal i abans d'arribar a Capmany farem algunes pujades. Capmany també mereix que ens desviem un metres cap a la zona de l'església.

Ribesaltes - Argelers: seguint la via verda del riu Aglí i l'Eurovelo 8

Ribesaltes

Una proposta per conèixer la costa del Rosselló descendint el riu Aglí i travessant la Tet i el Tec, els altres 2 grans rius de la zona.

Itinerari: Ribesaltes (estació de tren) - Via Verda de l'Aglí (Clairà, Sant Llorenç de la Salanca) - Enllaç amb l'Eurovelo 8 - Santa Maria de la Mar Canet de Rosselló - Estany de Canet - Sant Cebrià - Platja d'Argelers - Argelers (estació de tren).

Distància i dificultat: 49 km molt plans (150 m de desnivell acumulat). Ferms aptes per a qualsevol tipus de bicicleta. Majoritàriament segregat del trànsit, però amb trams rurals de cohabitació i algun petit tram urbà.

Accés: ideal per combinar amb el tren (viatge de 30' entre Argelers i Ribesaltes) i segons la previsió meteorològica i (sobretot la direcció i velocitat del vent) podeu acabar de triar en quin sentit fer la ruta. Els trens tenen espais adaptats per portar bicicletes. S'hi pot arribar amb tren des de Barcelona i sinó les estacions tenen aparcament de cotxe (el d'Argelers és més gran).

Descripció:

Ribesaltes des del riu Aglí

Travessem el poble de Ribesaltes (Rivesaltes en francès) des de l'estació fins a trobar el riu Aglí que travessarem per un pas inundable (la foto de la dreta està feta des d'allà). Si el pas no és practicable, farem servir el pont superior (el que es veu a a la foto) i des d'on possiblement tindrem millors vistes del poble i apreciarem que està construït a la riba més alta del riu. Agafarem la via verda del riu Aglí (voie verte de l'Agly), primer per un camí rural asfaltat, i després de creuar l'autopista per un túnel (n'hi ha 2 de practicables), per una via verda ben propera al riu. El paviment combina una part asfaltada amb una franja de terra més petita, ideal per a tots els gustos i disciplines esportives. Trobarem alguna cruïlla per acostar-nos, si volem, als pobles de Clairà i Sant Llorenç de la Salanca (Saint-Laurent-de-la-Salanque).

Via verda de l'Aglí amb paviment
asfaltat i franja de terra compactada

La via verda continua fins al Barcarès, però nosaltres agafem la ruta mediterrània Eurovelo 8 en direcció sud i per tant creuem el riu. Anem paral·lels a la carretera (D-81). Travessem diversos rius (alguns ponts estan en obres i ens fan canviar de cantó de la carretera).

A Santa Maria la Mar, deixem una desviació cap a Perpinyà (pel nord del riu Tet, vegeu aquesta ressenya), nosaltres continuem cap al sud i travessem la Tet (frontera entre la Salanca i la Plana del Rosselló) i de seguida arribem a Canet de Rosselló. Nosaltres vam anar cap a la platja perquè allà hi ha més oferta de restauració, però us aconsello seguir els senyals d'EV8 i anar per l'interior pel costat de l'estany i així evitar el passeig marítim (compartit amb vianants). En tot cas, les dues rutes, s'uneixen a la costa on s'acaba el passeig marítim. Anant cap al sud, passem per un poblet de pescadors que és el punt on neixen diversos itineraris a peu de visita de l'estany de Canet.

Pirinexus. Tram Arles - Els Banys i Palaldà - Ceret - El Voló

Tram de la Pirinexus que segueix l'antiga via ferroviària Elna - Arles. L'antic tren entre Elna i Arles data de 1889 i deixà de funcionar el 1939. Actualment, s'usa com a línia de mercaderies entre Elna i el Voló.

La via verda actual està recuperant ponts, alguns túnels i part del traçat original.

Distància, desnivell i dificultat: 40 km si es torna pel mateix camí, i uns 300 m de desnivell positiu que s'acumulen a la tornada. 20 km si només es fa la baixada. La major part del recorregut és via verda amb ferm de ciment, però hi ha també trams compartits (urbans i rurals) que eviten la carretera. El traçat està en evolució i s'estan tornant a obrir els antics ponts del ferrocarril. Apte per tot tipus de bicicletes.

Accés i connexions: el tram de via verda neix al sud d'Arles (si feu la Pirinexus del coll d'Ares fins a Arles es va per carretera), però podeu començar en qualsevol punt del traçat accedint en cotxe. La ruta forma part de l'anella Pirinexus i des del Voló es pot continuar cap a el Pertús per la Pirinexus o cap a Argelers per l'Eurovelo 8 (la ruta mediterrània).

Descripció: 

La ruta segueix la vall que forma el riu Tec que és la comarca del Vallespir. Al sud d'Arles (Arles-du-Tech), seguint la carretera (D115), trobem un trencall a mà dreta que baixa cap al riu amb la senyalització de Pirinexus. Passem per sota el pont de la carretera i tornem a pujar per travessar un carrer i un nucli urbà. Darrere les cases, ja trobem un tram segregat (fotos). Com serà habitual tota l'estona, combinarem trams sense trànsit amb trams urbans residencials pràcticament sense trànsit. En 2 km, arribarem als Banys i Palaldà (Amélie-les-Bains-Palaldà).

Passarel·la i senyal de la Pirinexus entre Arles i els Banys i Palaldà

"Montañas vacías", la ruta i el documental

Montañas vacías és una ruta per una de les zones més despoblades d'Espanya que en alguns casos s'ha anomenat la Lapònia Espanyola i que englobaria zones d'unes 10 províncies. Estem parlant d'una extensió similar a la de Bèlgica i una població mitjana de 7 hab/km². La ruta però, es centra sobretot en Terol, Cuenca i Guadalajara.

La ruta gran és de 700 km, però en un mapa es proposen diverses dreceres per tal que es puguin crear itineraris entre els 150 i els 700 km. A més, hi ha accés a la zona des de València per la Via Verda d'Ojos Negros. Al web, trobareu tracks, guia en PDF i fins i tot una ruta alternativa únicament per asfalt.

Ara, un cicloturista acaba de publicar un documental magnífic de la ruta que us recomano perquè si no coneixeu la zona ho il·lustra fantàsticament. Ell la fa en BTT i bikepacking. Gaudiu dels 35 minuts de MONTAÑAS VACÍAS: un viaje por la Laponia Española.

Bikepacking Trans Germany

Com diu el vídeo, hi ha moltes maneres de travessar Alemanya en bicicleta: de nord a sud, d'est a oest, seguint el curs del rius i totes aquestes rutes estan senyalitzades i més o menys pavimentades. I a part d'això, també hi ha la Bikepacking Trans Germany que és una ruta de 1.642 km que travessa Alemanya en diagonal del sud-oest (des Basilea a Suïssa) al nord-est (acabant a l'illa de Rügen, al mar Bàltic) enllaçant les part més boniques i desconegudes del país. Es fa en uns 14 dies, acumulant uns 20.000 metres de desnivell i segons diuen el 70% de la ruta és per camins sense pavimentar, un 15% per senders, un 3% no és ciclable (és força!) i la dificultat és mitjana.

També teniu la possibilitat de fer la ruta de forma competitiva un cop l'any (vegeu http://www.baselona.de/).

La ruta cicloturista mediterrània comença a prendre forma i inclourà l'Eurovelo 8

Feia temps que ho esperàvem. En altres països europeus fa molts anys que les rutes Eurovelo estan força desenvolupades, i ara, finalment, tindrem un traçat per la ruta Eurovelo 8 que a la vegada formarà part de la Ruta Cicloturista Mediterrània que promou la Generalitat. La ruta mediterrània tindrà un doble traçat litoral i pre-litoral en 2 trams: a la zona de la Selva i el Vallès Oriental i a la zona del Baix Llobregat i el Penedès. Entenc que el traçat litoral serà el que correspondrà oficialment a la ruta europea Eurovelo 8.

La senyalització de la ruta als accessos de Barcelona (des de Martorell, Castelldefels, Montcada i Premià) es preveu per aquest mateix any i l'Ajuntament de Barcelona s'encarregarà de la senyalització a la capital. D'altra banda, el tram la Jonquera - Sant Feliu de Guíxols - Caldes de Malavella - Sils ja està senyalitzat i habilitat des de fa temps.

La ruta mediterrània serà ruta 3 de les rutes cicloturistes que promou la Generalitat, la primera és la ruta IntraCatalunya (Lleida - Girona) i la segona la ruta dels Llacs (Lleida - la Pobla de Segur).

Descens del Mogent i del Besòs: de Cardedeu a Sant Adrià de Besòs

Descens del riu Mogent i del riu Besòs des de Cardedeu i Llinars fins a unir-se amb el riu Congost i continuar amb el nom de Besòs fins al mar a la desembocadura de Sant Adrià de Besòs.

Distància i dificultat: 35 km fàcil. Eviteu la ruta després de pluges i tingueu en compte que circulareu per zones inundables.

Descripció:

El riu Mogent neix a la cara nord de la Serra del Corredor i transcorre paral·lel a l'autopista AP-7 pel terme de Llinars del Vallès. Nosaltres sortim de Cardedeu en direcció sud i creuem el barri del Poble Sec per entrar al terme de Llinars. Creuarem l'autopista i les vies del tren d'alta velocitat a la vegada que creuem el Mogent per seguir-lo pel cantó esquerre (en el sentit de l'aigua). Anirem paral·lels al riu per un polígon i sortirem a una carretera (BV-5105) que agafarem cap a l'esquerra per girar a la dreta a la primera pista de terra que trobem (a uns 80 m).

Volta circular per la plana de la Vall d'en Bas

Volta circular des d'Olot fins als Hostalets d'en Bas anant per la via verda i tornant per carreteres secundàries.

Actualitzat a febrer de 2024.

Distància i desnivell: 26 km molt planers de terra compactada o asfalt que acaben acumulant uns 200 m de desnivell positiu. Si afegiu les 3 variants que us proposo us sortiran uns 35 km i +370 mD.

Punt de sortida i arribada proposat: antiga estació de tren d'Olot (Avinguda de l'Estació, 13, Olot) o qualsevol punt de la ruta!

Descripció:

Sortim de l'antiga estació de tren d'Olot i agafem la via verda en direcció Girona. Deixem a mà dreta la font de Sant Roc i el riu Fluvià que anirem seguint a més o menys distància durant tota la ruta. Passem un primer túnel i fem un tros fins a trobar a mà dreta el Camp Municipal d'Atletisme (dissenyat pels guardonats arquitectes RCR d'Olot). Continuem i passem pel baixador de Codella (consulteu horaris per menjar-hi). Pocs metres després passem pel costat del Parc de la Pedra Tosca (també dissenyat per RCR Arquitectes).

Travessem una carretera amb precaució, continuem per prats i entrem al nucli urbà de les Presses. Creuem la carretera principal i tenim la possibilitat d'entrar al nucli antic del poble, sinó continuem la via verda passant per l'antiga estació i després seguint la carretera C-152. Creuarem la pista que puja a l'Àrea Recreativa de Xenacs (la serra de Xenacs queda a la nostra dreta) i continuarem pel costat de la carretera fins a una rotonda que uneix diverses carreteres. Nosaltres continuem cap a Sant Esteve d'en Bas.