Senyals curiosos i senyals antics

Ara que ha entrat en vigor un nou catàleg de senyals de trànsit amb forces novetats i també moltes actualitzacions de pictogrames (ja us en parlaré), volia aprofitar per ensenyar-vos uns quants senyals no reglamentaris i uns altres que han quedat molt obsolets:

 

Audiovisual: 4 dies fent bikepacking per la salvatge costa oest de Dinamarca

L'audiovisual 4 days bikepacking the wild west of Denmark ens recorda que la millor càmera fotogràfica és la que portes amb tu, i no la que no tens quan viatges pel motiu que sigui i és que l'autor d'aquest vídeo l'acaba enregistrant amb un telèfon mòbil perquè s'oblida l'objectiu amb estabilitzador que utilitza normalment per enregistrar des de la bicicleta. Aquesta frase també la podríem aplicar a la bicicleta en el sentit de que tens la bicicleta que tens i et portarà també d'una manera o una altra al teu destí i formarà part de l'aventura.

L'audiovisual d'aquest viatge justament es centra en la fotografia i en els paisatges de la costa oest de Dinamarca a la tardor en un dies on el clima sembla que va ser prou bo, perquè jo recordo alguns d'aquest paratges amb vents molt forts i molt de fred!

Recull d'infraestructures ciclistes al nord de Suïssa

Us porto un petit recull fotogràfic d'algunes infraestructures ciclistes sobretot interurbanes del nord de Suïssa. Trobareu els comentaris sota de les fotografies:

Habitual franja tipus pista-bici en carreteres locals

Bicicleta elèctrica (tipus +45 km/h?) en una carretera
que en aquest tram ja no tenia la pista-bici

Aparcaments amb recàrrega elèctrica
en una zona turística

 

Indicadors cicloturistes a les turístiques cascades del Rin

Connexions interurbanes a Alemanya, mobilitat diària i cicloturisme.

A cada nou pas per Alemanya quedo sorprès de com evoluciona la bicicleta. Clicant sobre l'etiqueta Alemanya podeu veure tot el que he publicat en els últims anys. Aquest cop, us porto primer un recull fotogràfic del sud-est de la Selva Negra a tocar de la frontera amb Suïssa, una zona més aviat muntanyosa i rural, on els camins més plans estan a les fondalades de les valls. I en aquest àmbit, molts pensaríeu que la bicicleta només s'usa per fer esport, però no és solament així. La segona part del recull és al voltant del llac de Constança on els usos d'oci i mobilitat diària es barregen. En general, he descartat les fotos de ciclisme clarament esportiu de carretera i bicicleta de muntanya que també n'hi ha.

L'auge de la bicicleta elèctrica ja porta almenys una dècada a Alemanya i continua creixent i és que la bicicleta dona resposta als relleus complicats de les zones rurals i pot eliminar el component esportiu de pedalar sense deixar de fer activitat física.

Quan fas de lluny una foto d'un ciclista, no saps la història que hi ha darrera ni exactament d'on ve i a on va. Per l'equipament que porta la gent, pots intuir coses, però sempre et bases en estereotips i en etiquetes. Tingueu-ho present en aquest recull fotogràfic comentat:

Carretera veïnal paral·lela a la carretera principal
que fa de ruta ciclista. Ciclista amb una alforja.

Cicloturisme amb tàndem convencional

Oci en bicicleta elèctrica. En alguns pobles,
ajuda molt a la gent a desplaçar-se
i salvar els desnivells pronunciats de la zona.

Senyalització d'itineraris interurbans

Aparcament cobert a l'entrada d'una empresa

Carril bici interurbà

Cicloturisme en família

Pacificació d'entorns escolars: recull gràfic

Evitar que els cotxes s'acostin a l'entorn escolar és una de les mesures que aporten més seguretat als centres educatius i als desplaçaments que s'hi realitzen. A més, allunyar els cotxes fa més atractius la resta de modes de transport i afavoreix un canvi modal que a la vegada fa més segur l'entorn escolar.

En aquest nou apunt hi faig una recull d'algunes de les mesures que s'ha adoptat en alguns municipis catalans:

La 1a foto és el carrer Joan Güell de Barcelona, la 2a, una escola de Cardedeu. El carril bici molt cops s'usa tant per facilitar l'accés segur i saludable als centres escolars com per allunyar-hi els cotxes. La doble segregació del cas de Barcelona, fa les entrades i sortides més segures i evita l'aparcament egoista de famílies en el carril bici. En el cas de Cardedeu, es fan talls en les entrades i sortides escolars per evitar l'aturada de cotxes davant de l'escola (que en molts casos es farien en el carril bici).

Bescanó. El carrer que separa una escola i un parc es tanca al trànsit permetent fer les entrades i sortides més segures i facilitant que l'escola usi el carrer i el parc com espais segurs i com a extensió del pati.

Sant Antoni de Vilamajor. Escola amb carril bici protegit i vorera ampliada en un costat i 2 costat més amb carrers tallats al trànsit.

Cardedeu. Escola Corbella. Parc adossat, carril bici i carrer de vianants.

Caldes de Malavella. Tanques mòbils per evitar l'entrada de cotxes, però permetre la sortida de vehicles.

Escola Xirinacs a l'Eixample barcelonina. El xamfrà ampliat
i l'espai guanyat a l'aparcament allunyen el trànsit motoritzat de l'escola.

Vegeu també:

• Connectar els centres educatius en bicicleta per a millorar la mobilitat

La (imprescindible) caixa (de plàstic) de la bicicleta

Una caixa de plàstic a la bicicleta és extremadament pràctica per a transportar coses

Instal·lar un portaequipatges a la bicicleta és el primer pas per convertir una bicicleta convencional en una bicicleta de càrrega. Afegir-hi a damunt una caixa és una opció molt habitual i extremadament pràctica per la capacitat de càrrega que ofereix i a la vegada pel baix cost que té. Les caixes poden ser de plàstic, però també de fusta o metàl·liques tipus cistella o d'altres tipus i materials. Segurament, les de plàstic, tot i tenir un temps de vida limitat, ofereixen molta versatilitat i poc pes afegit.

A nivell de capacitat de càrrega, el límit de pes a vegades el fixa el porta-equipatges i no la caixa. Crec que en algunes caixes grans i he arribat a portar algun cop uns 20-30 kg sense masses problemes més enllà de l'estabilitat de la bici que cal aguantar mentre es carrega i descarrega. Amb pesos elevats, les potes de cabra no aguanten bé la bici, però la pròpia caixa es pot recolzar en una paret i aguanta molt bé tota la bici.

El tema estètic és el que coixeja més. Per mi no és molt important, però haig de reconèixer que a vegades les caixes de plàstic originàriament creades per transportar fruita o menjar no acaben de convergir amb la línia estètica d'una bici, però per això també dic que de caixes n'hi ha moltes i de molts materials i sinó, algú ja n'inventarà alguna més ben adaptada a l'estètica de les bicis urbanes.

D'inconvenients n'hi ha algun també. La durabilitat de la caixa pot ser més o menys d'un any segons l'ús que se'n faci. Els laterals de la caixa és la part que acostuma a patir més. Pot ser que algun objecte concret, es transporti millor sense caixa. També s'ha d'anar en compte perquè és relativament fàcil que algú pugui agafar el que portem sense que ens n'adonem quan parem per exemple en un semàfor. Normalment, la caixa impedeix l'ús d'alforges i no és fàcil de treure i posar, almenys jo la subjecto amb brides que caldria tallar.

 

He cercat en el meu arxiu algunes fotos més i algunes també donen idees d'alternatives.

Exposició fotogràfica #BiciCAT

Quan vaig celebrar de forma discreta els 10 anys d'aquest blog, ja vaig insinuar que hi hauria alguna sorpresa més. Doncs al final, ha trigat una mica, però ja ho tenim aquí! Us presento un recull de fotografies d'aquest blog i de les seves xarxes socials en format d'exposició fotogràfica:

L’exposició fotogràfica #BiciCAT és un passeig visual per la recuperació de la bicicleta urbana a les ciutats de Catalunya. Les fotografies de bicicletes, dels seus diversos usos i d’infraestructures ciclistes ens mostren com aquest mitjà de transport torna a estar cada cop més present en molts àmbits de la nostra societat. Les fotografies s’acompanyen de petits peus de foto que expliquen els reptes, les dificultats i els beneficis de la bicicleta per a la nostres ciutats.

Infraestructures ciclistes accidentals o com donar prioritat a la bici sense rascar-se la butxaca

Sempre dic que el que cal fer per impulsar l'ús de la bicicleta a la ciutat és donar-li prioritat davant de la resta de mitjans de transport (excepte els vianants), és a dir, cal que sigui més ràpida i això s'aconsegueix amb prioritats semafòriques, zones d'aturada avançada en semàfors, permetent que les bici només s'aturin en certs semàfors per deixar passar els vianants, fent dreceres per dins dels parcs, permetent els contrasentits o fent infraestructures específiques que donin aquesta prioritat.

Antic túnel per cotxes usat ara per
vianants i bicis

Pas subterrani amb rampes

A la pràctica, més enllà de carrils bicis i algunes passarel·les poca cosa més s'aconsegueix, però a vegades a certes infraestructures se'ls hi pot donar un ús que no tenien pensat originalment, són les que anomeno infraestructures ciclistes accidentals. Ja estan fetes, només cal que els hi donem l'ús adequat.

En les fotos que acompanyen aquest apunt teniu unes quantes d'aquestes infraestructures: passos subterranis i túnels, ponts i ascensors.

Alguns d'aquests elements estaven pensats pel cotxe o pels vianants, però el seu ús pot canviar o la seva amplada pot ser redistribuïda.

La idea és obrir nous recorreguts per la bicicleta que el cotxe no pugui fer.

Aquest apunt està basat en aquest altre: Infraestructures ciclistes 2.0 accidentals.

Carregats

No tothom disposa de l'espai o els diners per tenir una bicicleta de càrrega o un remolc, de fet, suposo que molta gent encara no s'ha plantejat mai aquesta possibilitat perquè segurament la desconeix. Les possibilitats de càrrega d'una bicicleta convencional també són grans si portem els accessoris adequats. Aquí teniu uns quants ciclistes ben carregats!

Els rius del vessant sud dels Ports

Un recorregut per alguns dels rius del vessant sud dels Ports una setmana després d'unes pluges intenses. Alguns d'aquests rius estan habitualment secs, o almenys, en la major part del seus trams.

Espero que aquestes imatges us ajudin a descobrir aquests paratges encara poc coneguts!

Components i accessoris antics

Un estrep de fre, una manxa, pastilles de fre i pegats.

Un petit recull fotogràfic d'objectes ciclistes de principis dels anys 80.

Augment de les bicicletes de càrrega a Barcelona

Se'n veuen més, són més fàcils d'adquirir, el seu preu és més assequible i són pràctiques si tens on desar-les. Aquestes són les claus de l'augment de les bicicletes de càrrega que se suma a l'augment de la bicicleta en general. I si la nostra bicicleta no és de càrrega, sempre hi podem fer adaptacions o li podem afegir un remolc. Aquí en teniu un petit recull fotogràfic:

Bicicletes antigues de museus catalans

Un parell de bicicletes antigues de dos museus catalans. La primera és un tricicle de nen de la Pedrera i que per tant m'imagino que és de principis del segle XX. La segona és una bicicleta del museu Romàntic Can Llopis de Sitges que suposo que data del segle XIX ja que aquest disseny data de 1870.

La via verda del Carrilet al baixador de Codella - Les Preses

Avui us mostro fotografies d'un tram de la via verda del Carrilet molt proper a Olot. Possiblement, molts de vosaltres en passar per aquest punt us va passar el mateix que a mi la primera vegada: anava d'Olot a Girona i acabava de començar la ruta, si parava gaire estona els horaris no em quadrarien...

Crec que la via verda del Carrilet necessita una segona oportunitat per descobrir el seus secrets. Casi que us proposaria fer tota la via verda en 10 dies en etapes molt curtes, però que allargaríem enllaçant paratges propers. A poc a poc, intentaré proposar-vos algunes d'aquestes rutes.

Tornem a aquest paratge. Us estic parlant del tram entre Olot i les Preses on hi ha l'estació, o més ben dit, el baixador de Codella - Les Preses (obert dissabtes i diumenges).

Davant del baixador trobareu el parc de la Pedra Tosca, una antiga colada de lava sobre la qual hi va créixer una roureda, i on posteriorment, es va adaptar el terreny pel conreu. Un petit itinerari a peu i amb plafons ens permetran visitar aquest paratge de forma autoguiada.