Sistemes monoplat i altres transmissions que no ajuden a les pujades i al cicloturisme

Els sistemes de transmissió actuals, amb menys marxes que fa dues dècades, prioritzen desenvolupaments de competició i fan les bicicletes més dures per als aficionats sense pretensions i per als cicloturistes o bikepackers.

A principis d'aquest segle, les BTT tenien 3 plats i les bicicletes de carretera normalment 2. Això ha anat canviant i ara hi ha moltes bicicletes d'un sol plat (monoplat) o com a màxim amb 2 plats. Menys plats vol dir menys combinacions de plats i pinyons, menys marxes o velocitats.

I això és bo o és dolent? Doncs la part bona és que en sistemes monoplat t'estalvies una part important de mecànica (menys problemes de desajustos) i una mica de pes. La part dolenta és que si tens menys velocitats, o perds rang, o perds progressivitat.

La progressivitat et permet ajustar la marxa al que el teu cos necessita o bé adaptar-te millor a la velocitat a la que roden els teus companys. Amb un sistema monoplat podríem dir que hi ha salts més grans entre les velocitats.

El rang per mi és el tema clau i és on vull posar èmfasi. Les bicicletes monoplat i fins i tot moltes bicicletes actuals de 2 plats tenen un rang molt just i en general primen la velocitat (poder anar ràpid) per sobre de la capacitat d'afrontar pujades dures. Només si competeixes necessites pedalar a les baixades, però en canvi poder afrontar pujades dures amb equipatge per mi és molt més necessari.

La Brompton G, el model de Brompton més trencador fins ara!

Brompton incorpora un nou model amb roda de 20" i frens hidràulics de disc, un trencament en la seva evolució fins ara conservadora i un pas més cap al cicloturisme i el Gravel.

Les bicicletes Brompton són al meu entendre les millors bicicletes plegables del mercat, perquè la seva mida i el seu sistema de plegat les fa extremadament pràctiques per transportar un cop plegades i perquè com a bicicleta és lleugera, ràpida i molt pràctica.

Des del seus inicis cap al 1976, el disseny no ha variat gaire. El que sí que ha canviat és la qualitat del components (a millor) i la gamma de models que ara és molt més divers i et deixa triar entre diversos canvis, manillars, materials del quadre, etc.

L'any 2017, es va incorporar un model elèctric que d'entrada no va convèncer massa perquè només afegia un motor a la roda davantera i una bateria en la bossa davantera. Tot i així, el model elèctric ha tingut molt bona acollida. I després d'uns anys amb alguns novetats en els canvis, aquest 2024 han arribat alguns models de 12 velocitats.

La Brompton G

Us feia aquesta introducció històrica per explicar que el nou model trenca amb el quadre petit històric, manté el sistema de plegat, però incorpora rodes de 20" enlloc de les clàssiques de 16" i a partir d'aquí afegeix més canvis, aquí els teniu comentats:

• Nou quadre més gran, rodes més grans i mida de plegat més gran.
• Manté el quadre d'acer
  
• Més pes, uns 2 kg més, però contingut, estem en els 13,9 kg amb parafangs i portaequipatges (que no cal comprar, però que aconsello).
• 3 talles diferents. Una novetat important. El quadre és el mateix, però hi ha 3 tiges de seient i 3 potències de manillar diferents. Fins ara eren bicicletes de talla única on podies agafar una tija de seient més llarga o manillars diferents. Ara compartir bici serà més complicat!
  
• Canvi intern de 8 velocitats Shimano Alfine, més pesat, però més gradual que els antics canvis de 3 velocitats i més senzill i fiable que els canvis externs incorporats els últims anys.
• Frens de disc hidràulics. Millor frenada, especialment en condicions de pluja i terres mullats.
• Rodes de 20" amb pneumàtics més amples que frenen més i patinen menys. Fins ara, amb rodes de 16", amb terres mullats, patíem una mica per les relliscades...
• Pneumàtics de Gravel per defecte (amb opció d'un pneumàtic més llis): millor frenada i més adherència sobre terra sense penalitzar excessivament la velocitat.
  
• Pedals de plataforma (més amples) i el pedal esquerre ja no es plega, es treu i es posa. En el plegat, es pot treure i posar en un punt del quadre.
• Manillar més ample per guanyar estabilitat, però potser costarà més passar per les cancel·ladores de les estacions de tren.
• Forquilla d'alumini amb perforacions per afegir accessoris. Més lleugera, més estilitzada i preparada per afegir-hi accessoris de bikepacking.
  
• La versió amb portaequipatges al darrere incorpora ja unes rodes més adequades per moure la bici plegada o semi-plegada.
• S'actualitzen alguns components com el seient i els punys.
• No hi ha de moment models amb quadre de titani.
  

• Versió elèctrica amb motor al darrere i canvi de 4 velocitats extern. El cablejat cap al motor va per dins del quadre. El rang de la versió elèctrica de 4 velocitat és d'un 160%, quasi la meitat que la versió mecànica. De moment, només s'ha presentat aquest model. Pesa 19,5 kg.
  

Fent Gravel i sense saber-ho!

Les bicicletes de bona part del segle XX tenien pneumàtics més amples, en part per un tema tecnològic, però sobretot perquè la majoria de camins i carreteres no estaven asfaltats. En definitiva, durant molts anys les bicicletes van evolucionar relativament poc en geometria i sobretot van mantenir rodes força amples que els permetien rodar per camins de terra i per asfalt. La bicicleta era ja llavors Gravel.

Una mica d'història

A partir dels anys 60, en el context de desenvolupament del cotxe, l'asfaltat de carrers i carreteres i el retrocés paral·lel de la bicicleta a la ciutat, la bicicleta cada cop queda més relegada, però en canvi es manté el ciclisme esportiu que s'havia introduït a principis de segle i ara passa cap a l'asfalt. Les bicicletes de carretera van reduint l'amplada de la roda fins arribar als 20 mm de gruix als any 80-90. Mentrestant, dels 60 als 80, qui vol continuar rodant per camins, continua usant amplades de pneumàtic més generoses de 28-35 mm.

Als 80, les bicicletes BMX (llavors conegudes com les de trial) es popularitzen a casa nostra. Usen rodes de diàmetre petit i pneumàtics amples més resistents.

I la revolució ve a finals dels 80 amb les bicicletes de muntanya o tot terreny (les BTT) que introdueixen les rodes de 26" i amplades grans. Són tot un èxit. Amb els carrers i les carreteres plens de cotxes, la bicicleta troba el seu espai fora de l'asfalt. El ciclisme es divideix a grans trets en 2, el de carretera i el de muntanya i aquest segon creix i creix.

La bicicleta urbana Ortler Monet Wave

Trobar bicicletes en aquests temps que corren amb problemes d'estocs és complicat. Justament per això, cercant per Internet una bicicleta urbana ben equipada, he conegut Ortler, una marca de bicicletes austríaca o alemanya (no em queda clar).

Per a les bicicletes urbanes, sempre aconsello canvis interns, però a casa nostra continua sent molt difícil trobar aquest tipus de bicicletes i més si volem un preu raonable (que a la vegada ens permeti lligar la bicicleta al carrer amb certa tranquil·litat).

 

Sobre catàleg, la Ortler Monet Wave és una de les bicicletes que amb un preu ajustat, porta un dels equipaments més complets: canvi intern Shimano Nexus de 7 velocitats, dinamo de boixa a la roda de davant i llums, portaequipatge, pota de cabra i parafangs. Més o menys això era el que volia i aquest model porta també un cistella davantera i llandes i pneumàtics de qualitat. 

 

També hi ha versió amb barra alta que sempre és més aconsellable, perquè es transmet més efectivament la força del pedaleig, però la barra baixa facilita l'ús de certes peces de roba i el pujar i el baixar de la bici.

 

L'equipament de la bicicleta és molt complet i només ha calgut afegir-li una tanca de quadre. Amb tot això, pots sortir de casa sense preocupar-te de si es fa fosc o de si plou o d'aparcar-la, perquè per un encàrrec ràpid amb la bici a vista podem deixar la bici lligada només amb la tanca del quadre i si cal aparcar-la bé, necessitarem una segona tanca gran i bona que lligui la roda davantera, el quadre i l'aparcament de bici. A més, una cadeneta per lligar el seient amb el quadre és més que recomanable, però això és casi obligatori per qualsevol bicicleta que vulguem aparcar al carrer.

En resum. Cercàvem una bici urbana completament equipada d'una talla concreta i aquest model complia perfectament els requeriments i a un preu que competeix amb els models similars de Decathlon. A continuació, us en comento l'equipament i els avantatges i inconvenients que hi hem trobat:

Provant la bici urbana més equipada de Decathlon, l'Elops 920

He estat pedalant amb l'Elops 920 de Decathlon i en volia fer una petita ressenya. És la bicicleta urbana més equipada de tota la gamma Decathlon (amb el permís de la bici híbrida Hoprider 900). Porta un canvi intern Shimano de 7 velocitats, dinamo de boixa a la roda davantera que alimenta els llums, una tanca de quadre a la roda de darrere, parafangs, porta-equipatge i una geometria urbana que et permet una  postura còmode per a l'esquena i bona visió de l'entorn. Pesa uns 17 kg i val uns ajustats 400€.

Tot i que el pes ens sembli molt elevat, per comparar  amb altres bicicletes cal tenir en compte els components que porta: la tanca de seguretat que fixa la roda de darrere (630 g), la dinamo de boixa (+523 g aprox.) amb el cablejat i els llums, el porta-equipatges (1-1,5 kg aprox.), la pota de cabra (400 g), el parafangs i el protector de cadena, entre d'altres. Cal tenir en compte que alguns d'aquests components els haurem d'afegir en qualsevol bicicleta (llums, tanques per lligar la bici, etc.) i que haurem de sumar-los també al pes de la bicicleta a l'hora de fer comparacions. Segurament, es podria reduir una mica el pes amb uns components més lleugers, però encaririen notablement la bicicleta i reduirien poc el pes.

La conducció i el canvi

La conducció és còmode. La posició elevada et dona una bona visibilitat de l'entorn i tens l'esquena recta. Cal acostumar-se a un manillar una mica corbat, però quan t'hi acostumes esquives obstacles sense problemes. Les rodes de 700 mm (28") permeten notar menys les irregularitats del terreny i també hi ajuda el seient, tot i que el seient no s'ajusta gens a la morfologia masculina (o almenys a la meva).

La bici es nota una mica pesada i val la pena inflar les rodes a la banda alta de la pressió permesa, recomano els 5,5 bars. En baixades, la posició elevada del cos actua de fre natural i la pròpia geometria de la bici, el seient i el manillar no et permeten baixar ni endarrerir el centre de gravetat, per tant millor no intentar fer coses que faríem amb altres bicicletes. En baixades fortes i continuades, no he aconseguit passar dels 40 km/h.

El canvi intern Shimano de 7 velocitats permet adaptar-se a les necessitats de cada moment, és molt més progressiu que un canvi intern de 3 velocitats, però esperava tenir una mica més de rang que em permetés fer pujades fortes més còmodament i també poder pedalar en baixades. Potser és el pes i la geometria de la bici que fa que l'augment de marge de les marxes no es noti gaire. Teòricament, el Shimano de 3v tindria un rang del 186% i el de 7v en tindria 245% (vegeu). La sensació és que en pla pots agafar bones velocitats, però que en pujades fortes continua sent una mica just, tot hi així suposo que fa el fet per la majoria de trajectes urbans.

Provant una elèctrica plegable sense marxes

Fa poc vaig poder provar la Freel Z03, una bicicleta elèctrica i plegable de roda petita i amb una característica important: no té canvi de marxes.

Havent provat altres bicicletes elèctriques la part que vaig trobar més interessant va ser justament provar els diversos nivells d'assistència elèctrica. La sensació al pedaleig és estranya i relaxada perquè quan agafes certa velocitat pedales per mantenir la velocitat, però realment notes que vas molt "tou" i que el motor és el que està fent la feina.

Els nivells més baixos d'assistència són suficients per a desplaçar-se en pla i això suposo que permet allargar l'autonomia que les especificacions indiquen que està entre els 35 i els 50 km. Amb una bateria opcional de més capacitat el fabricant diu que l'autonomia es situa entre els 50 i els 80 km.

Sladda: la bicicleta urbana d'IKEA

Ja la tenim aquí. IKEA s'ha afegit al mercat de les bicicletes i ho ha fet en un sector en fort creixement com és el de la bicicleta urbana i amb una bicicleta, l'Sladda, que aposta per la qualitat i la senzillesa.

L'Sladda és una bicicleta urbana d'alumni disponible amb dues mides de roda (26 i 28"). Les dues característiques més diferenciadores són la transmissió i el canvi. Veiem-ho:

• Quadre d'alumni amb garantia de 25 anys.
• Transmissió per corretja enlloc de cadena amb una garantia de 10 anys.
• Canvi intern automàtic de dues velocitats a la boixa de la roda de darrera amb fre a contra-pedal.
• Disc de fre a la roda de davant
• Amb parafangs, cavallet i llums bàsiques incorporades.
• Rodes de 28" o també de 26" que permet que nens d'uns 11 o 12 anys ja la puguin fer servir.
• 499 € amb la targeta IKEA Family.

Orbea Katu

L'entrada al mercat de l'Orbea Katu l'any passat em va passar desapercebuda, però l'altre dia en vaig veure una pel carrer i vaig cercar informació. A primera vista, em recordava moltíssim a la Rabassa Nova i la veritat és que tenen moltes similituds, però com veureu, també tenen alguns detalls que em recorden les Brompton.

La Katu és una bicicleta urbana amb rodes de 20" i un quadre pensat per adaptar-se a qualsevol persona mitjançant una potència del manillar regulable. Hi ha 3 models que es diferencien en l'equipament i que varien entre els 359 i el 699 €. El model de la fotografia és el mes equipat i porta dinamo de boixa a la roda de davant i canvi intern de 3 velocitats a la roda de darrere. També porta una tanca de quadre, parafangs, cistella, un seient Brooks i suspensió a la tija del seient. Cal remarcar que la cistella davantera, va agafada al quadre (com les Brompton) i no al manillar, per tant, la càrrega no molesta ni domina el manillar. Com veieu, no li falta res. A més, hi ha algunes opcions més, com una cistella al darrere.

Folkvänlig, la bicicleta elèctrica d'IKEA

Sempre és una bona notícia que un fabricant com IKEA aposti per la bicicleta, ni que sigui per l'elèctrica, perquè això pot donar un nou impuls a aquest mercat i a l'ús de la bici.

El model d'IKEA, de moment, sembla que només es comercialitzarà a Àustria i, depenent de l'acceptació que tingui, es decidirà el seu futur.

En tenim poques dades, però té un disseny urbà interessant i un preu baix. Falta saber si això es nota en la qualitat dels components, com la bateria, de la qual no en sabem gaires coses. Té tracció davantera i intueixo que té un canvi intern a darrera (algunes fonts diuen que és un Shimano de 6 velocitats), però no ho sé del cert i podria ser una dinamo de boixa, tot i que els llums es controlen des del display i per tant suposo que funcionen amb la bateria.

Característiques:

• Autonomia de 60-70 kg
• 27 kg, tot i ser d'alumini, no és lleugera
• 649€ (749€ sense targeta IKEA Family)
• Bateria de ions de liti que diuen que aguanta 500 recàrregues sense perdre capacitat
• Recàrrega completa de bateria: 6h
• Motor de 250W
• Hi ha versió de dona

Bicicletes antigues de museus catalans

Un parell de bicicletes antigues de dos museus catalans. La primera és un tricicle de nen de la Pedrera i que per tant m'imagino que és de principis del segle XX. La segona és una bicicleta del museu Romàntic Can Llopis de Sitges que suposo que data del segle XIX ja que aquest disseny data de 1870.

Fent una ullada a les novetats de Monty pel 2014

Seguint la tradició de mirar les novetats d'aquesta marca catalana, veig que afegeixen a la seva gamma una fixie i unes cruiser que responen al que suposo que són les demandes del mercat i per preus (Fixie 305€ i Cruiser 269€) crec que intenten competir amb altres marques populars.

No entenc com no donen més importància a la bicicleta urbana de qualitat mitja. En l'àmbit urbà, fins i tot sembla que han eliminat el model Amsterdam, una llàstima. És comprensible que no puguin competir en tots els segments, sobretot amb les dificultats de finançament que moltes empreses catalanes tenen, però aquest crec que és un segment important, en creixement i que lligaria amb la seva gamma força potent de bicis elèctriques.

Sembla que Monty es centra com sempre en les BMX (en són pioners), té una gamma prou extensa de BTTs (sempre es venen bé), mantenen una bona gama d'elèctriques (mercat en ascens) i mantenen sense innovar les plegables. Pel que fa la resta, sembla que intenten competir amb preus ajustats.

Vegeu també:

• Gamma 2013 de Monty (anunciada el 2011 i que no s'ha comercialitzat...)
• Monty E-50: els últims models elèctrics de Monty

Rivel: bicicletes holandeses posades al dia

Com ha de ser una bicicleta urbana? Des d'aquest blog ja fa temps que destaco els models que inclouen una sèrie d'elements o accessoris que, valgui la redundància, no han de ser pas accessoris, sinó imprescindibles!

Rivel és un fabricant holandès de bicicletes que podríem dir que fa bicicletes holandeses, perquè la majoria de les seves bicis són urbanes i amb un manillar corbat molt europeu, però també podríem dir que fa bicis urbanes amb tot el que cal per anar per les ciutats: parafangs, tanca fixada al quadre anti-robatori, protector de cadena, porta-equipatges, canvis interns i posició de pedaleig còmode. A més a més, segons el model, trobem també il·luminació amb dinamo de boixa i cavallet per mantenir la bici dreta.

A les fotografies, podeu veure 3 models urbans. La primera bici amb una equipament molt complet i l'última especialitzada en càrrega de mercaderies. Totes porten canvis interns, parafangs, protector de cadena, tanca de quadre, seient còmode i algun tipus de porta-equipatge.

Rivel també té models elèctrics, bicis més d'oci, altres més clàssiques o fins i tot una plegable. Actualment, no he trobat un distribuïdor proper, crec que n'hi havia hagut.

La Tilt elèctrica, la plegable elèctrica de Decathlon

Fa un any us parlava de la nova plegable de Decathlon, la Tilt que llavors encara no es trobava a les botigues catalanes i que presentava un disseny molt innovador començant per un disseny que permet un plegat extraordinàriament ràpid.

Ara veig que també hi ha una versió elèctrica de la bicicleta. El pes augmenta dels 13 fins als 23 kg i l'autonomia és una mica limitada: 30 km.

No tenim molts més detalls de la bici, en principi comparteix les característiques de les seves germanes plegables, només veig que porta una cadena convencional (enlloc de la corretja de goma) i que ve equipada amb un canvi intern automàtic de 2 velocitats que canvia quan es sobrepassen els 19 km/h.

Se'm fa difícil fer-ne una crítica més acurada sense haver provat cap de les bicis Tilt. El plegat sembla molt interessant, però no sé si la durabilitat de les peces serà l'adequada: per exemple els botons de plegat. D'altra banda, el sistema per fer-la lliscar no ha de ser gaire còmode amb la versió elèctrica degut al pes (vegeu vídeo a partir de 0:42).
 

El vídeo, gravat a Barcelona:

Bicicletes de càrrega Urban Biba

Bones notícies! Bicicletes de càrrega dissenyades i fabricades a casa nostra amb una relació qualitat/preu més que raonable!

Són bones notícies que un disseny tant europeu s'hagi ideat a casa nostra. Les Biba (abreviació de Bici/Bike  i Barcelona) són bicis urbanes preparades per portar càrrega si és necessari (cadiretes de nen, caixes de fruita, alforges...) i amb uns acabats urbans de qualitat.

Què en destacaria?

• Els canvis interns de 3 o 8 velocitats.
• Preu entre 675 i 775€.
• Pota de cabra doble per major estabilitat.
• Opció de fre a contrapedal.
• Rodes de 20x1,75.

La gràcia de la bici és que no cal que sigui usada com a bici de càrrega, però et dóna l'opció de portar els nens a l'escola i fer la compra sense problemes d'espai.

Què li falta? Estaria bé tenir algunes opcions o accessoris addicionals. Per exemple, llums alimentats per una dinamo de boixa, una tanca de quadre adaptada al quadre i més accessoris per transportar coses. També estaria bé saber-ne el pes.

• Urban Biba - Barcelona Bike

Bicicletes inclinades

Les bicis inclinades són aquelles en que la posició del ciclista és parcialment estirada i els seus avantatges són la comoditat i una major velocitat gràcies a la posició de pedaleig i al ser també més aerodinàmiques.

En trobem de fabricants més o menys coneguts o especialitzats, però també hi ha força tradició de fer-les a mida o fer-se-les un mateix.

Tricicle inclinat

Detall d'un tricicle inclinat

En anglès les anomenen Recumbent bikes i en castellà els hi diuen reclinadas. En català el Termcat recomana el terme bicicleta inclinada.

Tot i que aquest tipus de bicicletes les podem associar amb alguna discapacitat, només les bicicletes de mà (en anglès handbikes), tricicles inclinats on els pedals s'accionen amb la mà, són les que realment estan adaptades per a certes discapacitats físiques.

Se'n veuen diverses variants, per exexmple el tricicle inclinat o el tàndem inclinat com el model Hase Pino que us comentava fa temps.

Una bici de mà en una carretera

En aquestes 2 últimes fotos es pot apreciar un dels problemes de les bicis inclinades: són molt menys visibles des d'altres vehicles a motor i a més a més són molt poc freqüents.

Bicicletes de càrrega Babboe

Babboe són bicicletes de càrrega holandeses pensades pel transport de nens i nenes, però que també serveixen per portar càrrega. Sembla que l'origen de l'empresa és un grup de pares i mares que no trobaven bicicletes per portar nens amb preus i qualitats raonables.

Babboe City

Bàsicament hi ha 3 models: el tricicle Babboe Big, la Babboe City i el tricicle per mercaderies Babboe Transporter. A més a més, tots tenen  versió amb assistència elèctrica.

Dues o tres rodes? Doncs la meva experiència és que per les nostres contrades són més pràctics  els models de 2 rodes perquè són més maniobrables i superen millor els graonets. Però és evident que el tricicle sempre és més estable (a excepció de les corbes). De totes maneres, tingueu en compte que per una bici de càrrega un graó és un obstacle sovint insalvable i si vas molt carregat pot ser necessari treure càrrega per poder aixecar la bici!

En tot cas, tots els models tenen configuracions i prestacions similars, amb bons acabats i bon equipament. Jo detallaré el model City que és el que m'agrada més!

La Babboe City és una bici de càrrega que et permet portar 2 nens i certa càrrega addicional com la compra i les bosses dels nens. És una bici molt llarga i cal tenir on aparcar-la, fins i tot al carrer podem tenir algun problema. El pes deu ser elevat.

Babboe Big amb una capota

Les seves característiques més destacades:

• Canvi intern Shimano Nexus de 7 velocitats
• Frens de tambor
• Quadre d'acer
• Caixa de fusta amb cantonades arrodonides
• Un banc i 2 cinturons de 3 punts per portar nens (més segur que una cadireta).
• Llums LED a davant i darrere (de piles).
• Aguanta 80 kg la caixa, 100 el seient i 25 el portaequipatges addicional.
• Rodes reforçades amb pneumàtics de 26" amb reflectants.
• Tanca de seguretat a la roda de darrere.
• 255 cm de llarg, 110 d'alt i 65 d'ample.
• El preu ronda els 1355€ en el distribuïdor català. Una bici similar holandesa de la casa Bakfiets costa uns 1.600€.

Alguns accessoris:

• Banc addcional per portar 2 nens més (un total de 4).
• Portaequipatges per damunt de la roda de darrere on es podria posar fins i tot un altra cadireta estàndard i portar fins a 5 nens!
• Capotes i cobertes diverses per la pluja.
• Personalització del serigrafiat de la caixa.
• Seients i cadiretes diverses per a infants.

Més informació:

• Babboe (NL), Babboe (UK), Babboe (ES)
• A Catalunya les podeu trobar a Modular BPS

Nova BTwin Elops 9 2012

He descobert que aquest any la gama de bicicletes de ciutat de Decathlon ha crescut amb l'Elops 9 i que també el model Elops 5 s'ha redissenyat i ambdues porten l'any en la referència del model.

L'Elops 9 introdueix un canvi intern Shimano Nexus de 7 velocitats  i ve completament equipada incloent una tanca de seguretat de quadre per assegurar la roda de darrera, un accessori que molts fabricat d'aquí obliden.

El punt negatiu potser és el pes, 18,5 kg i la diferència de 200€ amb la seva germana Elops 5 que amb un canvi intern de 3 velocitats i un equipament aparentment similar faria el fet per circular per Barcelona.

Nova plegable de Decathlon, la Tilt

Sembla que aviat veurem la nova gamma de bicicletes plegables B'Twin Tilt que presenten un sistema de plegat innovador, canvis interns i preus competitius.

Què hi ha de nou?

• Un plegat ràpid
• Canvis interns que van des del de 3 velocitats SRAM, a l'automàtic o el de 7 velocitats Shimano Nexus.
• Preus entre els 400 i els 700€.
• La llum davantera està semi integrada al quadre que evita robatoris i cops accidentals que la puguin trencar. 
• Rodes de 20" i pneumàtics de 1'95".
• Marc d'alumini i forquilla d'acer, però no he trobat el pes.
• Protecció de la cadena i el plat amb el propi marc.
• Transmissió per cadena de goma (model més car).
• Dinamo de boixa a la roda davantera que alimenta llum davantera (model més car).
• Parafangs (en alguns models).
• Bossa de transport (model més car).

Podeu trobar tots els models al web de Btwin en Francès (secció plegables), a la resta d'idiomes només trobareu alguns models. Encara no es comercialitza a Catalunya.

Mobidoo: bicicletes elèctriques al Carrefour

Mobidoo és una marca francesa de bicicletes elèctriques que comercialitza les seves bicis a través de la xarxa de supermercats Carrefour.

Són bicicletes molt econòmiques  dins del mercat de les elèctriques (449€) i amb autonomia força limitada de 20 a 30 km segons el nivell d'assistència.

La clau d'aquest preu tant barat per una elèctrica està en la bateria de liti amb una capacitat bastant limitada. Els altres motius són la talla única del quadre i uns components força senzills: el canvi, el quadre, el seient, la potència i el manillar, la suspensió, les rodes, el controlador de l'assistència, etc.

Sembla que els llums no venen inclosos de sèrie i els opcionals són amb bombetes enlloc de LEDs. Dins de les opcions addicionals hi ha bateries de recanvi o bateries de major capacitat, però la botiga on-line on se suposa que pots comprar aquestes coses de moment sembla que no funciona.

Bicicleta elèctrica GoCycle

La bici elèctrica GoCycle destaca pel seu disseny innovador, però tecnològicament cal destacar-ne un pes dels més lleugers, uns 15,6 kg, i uns controls totalment electrònics al manillar, fins i tot per canviar les marxes del seu canvi intern de 3 velocitats.

Algunes característiques més:

• Autonomia de fins a 64 km/h
• Frens hidràulics
• Si detecta una disminució de velocitat important, canvia de marxa automàticament.
• Cadena segellada sense manteniment
• Quadre de magnesi

El seu punt feble (a part del preu) és que el plegat no és trivial i un cop plegada no es pot transportar còmodament si no tens la maleta on s'encaixa. Així doncs, és una bici elèctrica, però l'etiqueta plegable l'hauríem de deixar entre cometes.

La bici es ven sense una sèrie d'accessoris que s'adquireixen  per separat i que incrementen el preu: maleta, parafangs, peu per aguantar-la, etc.

Sembla que a principis de l'any vinent, es comercialitzarà una nova versió més econòmica que tindrà un manillar més convencional i on l'electrònica serà únicament per controlar el tipus d'assistència i no per canviar les marxes.