Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bicicletes públiques. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bicicletes públiques. Mostrar tots els missatges

16.10.18

Pautes per a la regulació dels sistemes de bicicleta compartida sense estació


L'arribada de sistemes de bicicleta compartida a ciutats d'arreu del món està creant debat de quines són les repercussions d'aquests sistemes i com s'han de regular. Primer de tot, cal diferenciar un sistema de bicicleta pública (com el Bicing o la Girocleta) d'un sistema de bicicleta compartida, a mi m'agrada usar aquesta terminologia. En anglès no s'acostuma a diferenciar i tot es coneix com a bicicleta compartida (els noms més usats són bicycle-sharing system, public bicycle system o bike-share scheme).

Un sistema de bicicleta pública funciona en un territori a través d'un operador públic o privat i està regulat per l'administració pública d'aquell territori. La majoria de sistemes funcionen per concessió a una empresa privada que opera el servei segons les normes que l'administració pública estableix, per tant, podríem parlar d'un sistema de transport públic d'ús individual. En la majoria de casos, aquests sistemes funcionen amb unes estacions que és on s'aparquen les bicicletes.

En canvi, els sistemes de bicicleta compartida operen sense estació (per això en anglès se'ls afegeix la denominació dockless), potser els podríem anomenar sistema de bicicleta compartida sense estació. Podríem dir que aquesta és la principal diferència amb les bicis públiques. Alguna gent diu que la bici compartida és una evolució de la bicicleta pública pel fet de no necessitar estació i perquè hi ha una evolució tecnològica i les bicicletes es desbloquegen a distància. Normalment, porten un localitzador GPS i un petit sistema de control que a través de les xarxes mòbils contacten amb l'operadora.

Per mi, potser la principal diferència de la bicicleta compartida és l'ocupació poc regulada que fa de l'espai públic. I segurament, aquest és part del rebuig que a vegades causa en la població. Normalment, falten aparcaments de bicicleta en superfície i trobar-te'ls ocupats per bicicletes d'una empresa privada que no paga per l'ús de l'espai públic no fa gràcia als ciclistes. D'altra banda, en els sistemes on no és necessari l'ús d'un aparcament de bicicletes, les bicis acaben ocupant espais similars als que ocupen les motos, però la diferència és que estem habituats a que les motos aparquin a les voreres (de forma correcta o incorrecta) o trobar-hi les terrasses dels bars o altres elements de mobiliari urbà, però ens sorprèn trobar un nou ocupant que, a més, no és de cap ciutadà concret, sinó d'una empresa privada.

17.9.18

Es presenta la nova bicicleta pública metropolitana, l'E-Bicibox

10 anys després de l'intent fallit de crear un Bicing metropolità i després d'haver dedicat aquell pressupost a crear una xarxa d'aparcaments segurs, el Bicibox, ara es presenta un sistema de bicicleta pública elèctrica metropolità que s'allotjarà en la xarxa d'aparcaments Bicibox.

Començarà a funcionar el 2019 a 12 municipis metropolitans i amb 300 bicicletes que es repartiran entre aquests municipis pioners. Els abonats al servei agafaran la bicicleta en qualsevol dels mòduls E-bicibox i la tornaran a qualsevol altre aparcament Bicibox amb mòduls E-bicibox. Tots els aparcaments participants tindran espais lliures de més per facilitar els retorns. L'horari de funcionalment serà de 7 a 24 h de manera que a la nit les bicicletes es tornaran als seus aparcaments originals. L'esquema de preus de sortida consistirà en un abonament anual de 30 €, 30 minuts d'ús gratuït i 50 cèntims l'hora les primeres 5 hores, després el preu pujarà per desincentivar els usos més llargs. Es podrà aparcar la bici en els mòduls Bicibox convencionals si es volen fer encàrrecs, però el temps continuarà comptant fins que es faci el retorn correctament en un mòdul E-Bicibox.

20.1.17

Dropbyke: lloguer flexible de bicicletes

Bicicletes al carrer amb el codi QR ben visible
Dropbyke és un sistema de lloguer de bicicletes flexible que funciona amb una App per a mòbil on localitzes i desbloqueges bicicletes properes aparcades al carrer o en establiments col·laboradors. El sistema està funcionant a diverses ciutats d'arreu del món i ha aterrat ara a Barcelona.

L'esquema de preus a Barcelona és de 5€/h i 15€/dia i per tant competeix directament amb les empreses de lloguer de bicicletes que normalment lloguen bicicletes a turistes i no pas amb la bicicleta pública. Hi ha un suplement addicional si es vol aparcar  la bicicleta en un punt diferent al d'origen i que va en funció de la distància a la que es deixa la bici (3€/km). Dropbyke s'encarrega de recuperar aquestes bicicletes i de tornar-les al punt d'origen de manera que els aparcaments públics no es col·lapsin amb aquestes bicis i a la vegada que les bicis estiguin ben distribuïdes pels llocs on hi ha més demanda.

28.9.16

El nou servei de Bicing - opinió

Reprodueixo un article que en Miquel Ruscalleda m'ha fet arribar sobre com creu que ha de ser el futur del Bicing. Les meves valoracions al final de tot.

El nou servei de Bicing

El Bicing elèctric ha estat l'últim canvi
significatiu del servei
L’any vinent s’haurà de renovar (o no) el servei de bicicleta pública de la ciutat de Barcelona. Entre les grans aportacions d’aquest servei jo destacaria que va permetre un augment molt destacat del número d’usuaris de bicicleta i això va produir un “efecte reclam” i fer més “natural” l’ús de la bicicleta a la ciutat.
Però, a quin preu? El servei costa 18 milions d’euros dels quals el propi servei (quotes, publicitat) en recupera uns 6. Per tant, el cost en diners públics és de 12 milions l’any (1 milió al mes). Que un transport públic sigui deficitari no és nou. Però caldria ponderar les xifres d’aquest dèficit relacionant aquest cost amb la seva productivitat, o sigui, el cost respecte a kilòmetre/passatger transportat per poder-ho comparar amb altres modes de mobilitat.
Sigui com sigui, un milió d’euros al mes és, en xifres absolutes, un dineral.

26.5.15

Val la pena el Bicibox?

He escoltat diverses reflexions sobre el Bicibox donat el seu cost, el seu ús i l'espai urbà que ocupa. D'entrada, haig d'admetre que hi ha un component sentimental que em fa ser reticent a eliminar una infraestructura ciclista quan costa molt que les administracions públiques inverteixin en la mobilitat en bicicleta. Dit això, hi ha una necessitat creixent d'aparcar bicicletes i tot un parc de bicicletes que no s'atreveix a sortir al carrer si no té un estacionament segur on aparcar.

Antecedents

Detall d'un mòdul de Bicibox exposat al
Congrés de la Bicicleta a Girona
La principal infraestructura que cal per fomentar l'ús de la bicicleta són els carrils bici que han d'estar interconnectats, ser de qualitat i tenir prioritat davant d'altres mitjans de comunicació. Com que això als polítics els hi costa (perquè han de treure espai al cotxe), a vegades s'inventen altres sistemes que no són especialment barats com el Bicing o el Bicibox. El Bicing va impulsar força l'ús de la bicicleta a Barcelona, però a costa d'un finançament més elevat del que tenen altres mitjans de transport. Davant d'aquest èxit, els municipis de l'àrea metropolitana van demanar també un servei de bicicleta pública. Va sortir a concurs, però va quedar desert per diversos motius (tots econòmics). Com que hi havia una partida econòmica dedicada a la bicicleta, L'AMB va decidir impulsar la xarxa d'aparcaments Bicibox.

Els robatoris de bicicletes són el principal motiu de desincentivació de l'ús de la bicicleta i per tant lluitar-hi ajuda a fomentar la bici.

12.10.12

És massa d'hora per matar el Bicing

L'augment de preus del Bicing que proposa el govern municipal de Barcelona és exagerat i pot produir una fuga d'usuaris cap a altres mitjans de transport. Amb l'innegable efecte que el Bicing ha tingut en l'ús de la bicicleta seria irresponsable matar-lo ara, perquè el càlcul tots l'hem fet: surt més a compte una bici privada que un abonament del Bicing.

Si els diners que actualment es destinen al Bicing es destinessin a infraestructura ciclista jo signaria ara mateix la defunció del sistema de bicicletes públiques de Barcelona. Però tots sabem que costa molt que l'administració inverteixi en la bicicleta i més en el context actual.

El finançament del Bicing es va plantejar des de bon principi amb l'excedent de la zona verda d'aparcament enlloc de fer-ho amb la publicitat com en la majoria de sistemes del món i Trias ha rebaixat el preu de l'àrea verda per a residents només arribar i no ha millorat la xarxa ciclista de la ciutat en aquest temps.

El nou esquema de preus seria segurament un dels més cars del món per l'usuari. D'alternatives per mantenir preus n'hi ha. Per exemple, incentivant que els usuaris facin desplaçaments mar-muntanya i així estalviant part del cost de redistribució de bicicletes. Es podria per exemple fer un descompte a final d'any als usuaris que fessin un determinant nombre de desplaçaments d'aquest tipus.

Per últim cal recordar que Barcelona i la seva àrea metropolitana no es poden permetre perdre usuaris de la bicicleta. Els nostres nivells de contaminació atmosfèrica superen de llarg el que seria aconsellable per la salut segons l'Organització Mundial de la Salut i escurcen la nostra esperança de vida de mitjana en 2 anys. Tampoc complim amb els límits que estableix la Unió Europea i tot i la petició de moratòria això es pot traduir amb una multa milionària que supera de llarg el cost del Bicing.

26.7.12

Comparativa de 40 sistemes de bicicleta pública europeus



El Bicing no surt massa ben parat en aquesta comparativa que ha publicat el RACC conjuntament amb altre clubs automobilístics europeus. El fet que no estigui encara obert a turistes i a gent que resideixi a l'estranger fa perdre al Bicing unes quantes posicions en el rànquing europeu i el porta a l'última posició del rànquing espanyol (on només s'analitzen 4 sistemes).

Més enllà del rànquing, el document fomenta la millora dels sistemes i dóna a conèixer millores que s'estan aplicant a altres llocs. Algunes millores que augmentarien la nota del Bicing serien:
  • Obertura a turistes i portal web amb més idiomes
  • Expansió territorial més enllà de la ciutat
  • Entrega més ràpida de la targeta d'usuari o funcionament amb targeta de crèdit.
  • Vinculació al transport públic de la ciutat
  • Ús també de bicicletes elèctriques
  • Valoren també que les bicis tinguin suspensió (cosa molt poc habitual)
De millores al Bicing se n'han suggerit diverses i de molt innovadores, com per exemple bonificar els usuaris que mouen les bicicletes de mar a muntanya o afegir bicis amb cadiretes per a infants i en principi, l'obertura a turistes em sembla recordar que es farà.

30.12.11

El debat del cost del Bicing

Ningú no dubte que el Bicing ha estat un revulsiu per a l'ús de la bicicleta a Barcelona, però també és evident que el cost del servei és molt elevat, fins al punt que sortiria més a compte subvencionar el 100% d'una bici als abonats (vegeu), per exemple una bici de 400€ cada 3 anys.

Una crítica habitual al Bicing és que s'hauria hagut de dedicar els diners a infraestructura. Però la realitat és que els nostres polítics no estan disposat a gastar-se el que val el Bicing (18M€/any) en infraestuctura ciclista, perquè això vol dir treure espai al cotxe. Per tant, la majoria de ciutadans pro-bici hem dit fins ara, millor això que res.

Pagar amb la publicitat? Això sembla que seria la solució, però els sistemes de bicicleta pública que funcionen així cal dir que ho fan amb tota la publicitat de la ciutat i no només la de les bicis, i això actualment ja està adjudicat i són ingressos que ja són en els comptes municipals. Es podria guanyar més diners amb publicitat a les rodes? Sí, i cal aprofitar-ho, però amb això no cobrirem la factura del Bicing.

L'altra pregunta que em faig és: si traiem el bicing i subvencionem la compra de bicicletes perdrem ciclistes o en guanyarem? Jo crec que en perdrem molts més dels que puguem guanyar, perquè hi ha abonats de fora de Barcelona i molts d'altres que no tindran espai on guardar una bici o que s'hauran d'enfrontar amb el tema de l'aparcament i els robatoris.

Crec que potser és massa aviat per treure el bicing tal i com el coneixem. Mentre l'Ajuntament de torn no estigui disposat a invertir més diners en infraestructura, el bicing és la millor inversió ciclista que tenim.

5.10.11

Brompton Docks

La intermodalitat tren+bicicleta es promou al Regne Unit amb bicicletes molt particulars, les plegables d'alta gama de la famosa marca britànica Brompton. Les bicicletes es troben a dins de consignes que s'obren operant amb una targeta intel·ligent. Com que estan plegades, ocupen molt poc espai ben bé vora l'andana de l'estació.

Es tracta d'un programa pilot que acaba d'encetar el propi fabricant amb la companyia de ferrocarril. Aquest programa s'inicia a Guildford, població situada a 50 km al Sud-Oest de Londres, dins la xarxa de South West Trains. L'abonament anual costa uns 58 euros, al que s'ha de sumar cada ús que se'n faci. Quants més dies seguits es tingui llogada la bicicleta, més barat és el cost per dia (oscil·lant entre els 4,6 euros per només un dia i els 1,8 euros per dia quan es lloga la bicicleta per tot un mes). Les tarifes podrien semblar una mica excessives, però no oblidem que estem parlant de Bromptons, bicicletes que costen a partir de 850 euros, aproximadament.

El curiós és que la que us escriu va fer servir una d'aquestes bicicletes, abans que el sistema es posés en marxa, durant unes jornades de cultura de la bicicleta a Leicester (UK). La vaig estrenar!

A veure com evoluciona aquest particular projecte quant a intensitat d'usos, tipus de demanda, tipus d'usuari... pot ser una bona manera de provar una Brompton. També se m'acudeix que el programa podria funcionar simplement com una xarxa d'aparcaments tancats per a Bromptons, com el nostre Bicibox, però de butxaca! (o gairebé...)

Més informació a Brompton Docks.

Per: Esther Anaya

23.9.11

Vic tancarà el seu Bicing, el Vicki.

Sembla ja bastant decidit. El nou regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Vic sembla decidit a tancar el servei de bicicletes públiques. Ara estan en negociacions amb Granollers per què aquest segon municipi es quedi les bicicletes, que són les fabricades per Urbikes.

La història és força curiosa i sembla que només hi ha 15 bicis, com pot triomfar un servei així?

29.3.11

Bikedispenser: un aparcament-dispensador de bicicletes

Bikedispenser és un aparcament compacte i que dispensa bicicletes i pot ser usat en sistemes de bicicletes públiques, sistemes de llogues o altres...



22.2.11

El Bicing londinenc un dia de vaga de metro

Aquesta animació mostra l'ús del sistema de bicicletes públiques de Londres, el Barclays Cycle Hire, un dia en que hi ha una vaga del metro. Veig que arriben a circular un miler de bicicletes simultàniament uns minuts abans de les 9 del matí:


Via The Bike-sharing blog.

27.1.11

El projecte del "bicing" a Reus es deixarà lligat abans d'acabar el mandat

En temps de crisi costa posar en marxa nous sistemes de bicicletes públiques. A Reus, sembla que ho intentaran segons llegeixo a www.delCamp.cat (26/1/2011).

També m'ha fet gràcia la foto que il·lustra la notícia i que aquí reprodueixo, ja que aquest carrer té unes línies de carril bici al centre força didàctiques pels conductors de cotxes ja que fa saber que la bici pot anar pel mig del carrer. Però potser els cotxes pensaran que les bicis només poden anar pel mig del carril en aquest carrer? Bé, en tot cas a l'hora de comptabilitzar els km de carril bici jo no consideraria aquest carrer com a carril bici, sinó com a bici-carrer.

3.7.10

Ampliació de la Girocleta

Al setembre el servei de bicicletes públiques de Girona augmentarà en 2 el nombre d'estacions i en 100 el nombre de bicicletes. En total seran 10 estacions i 260 bicicletes.

De les dades d'ús del servei es pot veure la influencia del clima (la pluja i el fred han des-incentivat l'ús) i ara a l'estiu es nota un increment important de l'ús. Tot i així, el nombre d'abonats no ha tingut un creixement gaire important aquest any i ara es situa en 1.160 usuaris. El perfil de l'usuari és una persona jove: el grup entre 25 i 34 anys és el més nombrós, (40%) seguit dels de 35 a 44 anys (25%). L'ús més habitual és per anar a la feina.

Em dóna la sensació que la Girocleta es fa servir menys per a usos d'oci que a Barcelona el Bicing. També em sorprèn que l'estació situada prop de l'estació de Renfe sigui de les poc usades. Esperem que aquestes dues noves estacions situades en llocs de força densitat d'usuaris potencials promoguin un augment d'abonats.

1.6.10

Sobre bicicletes públiques...

Amb les últimes dades sobre el Bicing i sobre mobilitat a Barcelona sembla que es confirma el bon estat de salut de la bici i el paper clau que hi ha jugat la bicicleta pública. Tot i la caiguda en els desplaçaments causada per la crisi la bicicleta ho nota menys i d'altra banda sembla que molts usuaris del Bicing s'han passat a la bicicleta privada i això és bo per molts motius.

En altres llocs, la crisi s'ha endut la bicicleta pública, així a l'Àrea Metropolitana de Barcelona no hi hagut finalment Àrea Bicing o a Madrid sembla que han retardat l'entrada en funcionament del seu sistema que estava previst per a principis de 2011. Però també hi ha altres llocs on l'aposta per la mobilitat no s'ha arronsat, com a Londres on Barclays s'ha convertit en el patrocinador del sistema de bicicletes públiques de la ciutat, el Barclays Bicycle Hire.

29.5.10

Vic renova el seu sistema de bicicletes públiques: del BiciVic al Vicky

Vic va ser un dels primers municipis catalans a tenir un sistema de lloguer de bicicletes l'any 2005: el BiciVic. Ara el sistema es renova i es converteix realment en un sistema de bicicletes públiques utilitzant el sistema de l'empresa catalana Urbikes que utilitza bicicletes robustes i parquímetres solars multifuncionals. El sistema funciona per abonament i amb unes característiques molt similars al Bicing.

El servei neix amb el nom de Vicky i amb una flota molt petita: 15 bicicletes i 5 estacions. En fases posteriors el servei s'anirà ampliant.

29.3.10

Figueres fa una prova pilot per implantar un sistema de préstec de bicis

Sembla que Figueres ha posat en marxa un prova pilot per implantar un sistema de préstec de bicicletes més que un sistema de bicicletes públiques com el Girocleta o el Bicing. En aquesta prova pilot hi participen els treballadors de l'Ajuntament i alguns ciutadans fent servir un sistema de préstec manual i gratuït i un ventall de bicicletes que inclou algunes plegables i una bici elèctrica. L'ampliació del servei al públic en general es faria mitjançant acreditacions, amb el préstec manual i el servei continuaria sent gratuït.

13.3.10

València estrenarà servei de bicicletes públiques

Aquest estiu començarà a funcionar a València el "Bi Si", un servei de bicicletes públiques que començarà amb 1.500 bicis i 150 estacions, per passar finalment a les 2.750 bicis i 250 estacions. El servei ha estat ajudicat a Mobiliario Urbano SA, una filial de JC Decaux, i anirà lligat al contracte de publicitat de la ciutat.