L'illa de Sardenya a l'estiu, com altres illes mediterrànies, augmenta molt la seva població i la majoria de platges estan massificades. Caminant una mica més podem trobar zones més tranquil·les, però rarament solitàries perquè també hi ha molts accessos en barca. En canvi, l'interior de l'illa acostuma a ser tot el contrari, trobem paratges molt bonics i solitaris. Aquí teniu una selecció de 7 paratges on hi podeu anar caminant o passejant.
Canal Grande di Nebida (mínim 4,5 km +150 m)
Al sud-oest de l'illa, prop de cala Domestica, si agafeu la carretera SP83, aproximadament 1,4 km abans d'arribar al desviament de la cala, hi ha una pista forestal on podem entrar amb cotxe i aparcar-hi. Si sou més atrevits podeu continuar per la pista 1,7 km fins a trobar el camí que baixa a la cala de Canal Grande di Nebida.
A la cala, trobareu una cova que és un túnel natural per on entra l'aigua del mar (vegeu foto). És un tram de costa molt rocosa i salvatge. La cala no fa platgeta i és poc protegida en cas de mala mar, per tant no és dels llocs més agraïts per banyar-s'hi.
Santa Maria Navarrese - Pedralonga (10,5 km, +250 m)
Una proposta per recórrer a peu uns 5 km de la costa de Baunei al nord de Sant Maria Navarrese. Sortim al nord d'aquesta població d'un hotel que queda damunt del port. D'aquí agafem un sender que transita elevat damunt del mar amb vegetació mediterrània. Trobarem algun petit sender que baixa fins al mar. La costa és pedregosa, potser prop de Pedra Longa trobarem els llocs on és més fàcil banyar-se. Pedra Longa és una agulla característica on també hi ha accés en cotxe. Us proposo continuar un tros més cap al nord per apreciar el paisatge i també trobareu diverses opcions de fer un bany. Si el camí us sembla massa llarg el podeu fer a trams accedint per la carretera de Pedra Longa.
Perda Cràpias o Punta la Marmora (14 km +600 m)
 |
Vistes des del cim
|
El Perda Cràpias de 1833 m és el punt més alt de l'illa de Sardenya i és més conegut pel topònim italià de Punta la Marmora. És un cim fàcil i amb unes vistes extraordinàries de tots el Parc del Gennargentu i també de tota l'illa. El recorregut és força pelat i per tant, a l'estiu, millor que aneu ben protegits del sol, però a la vegada porteu roba d'abric per protegir-vos sobretot del vent.
Sortirem del refugi abandonat de s'Arena (1510 m) i ascendirem fins al coll de d'Arcu Atilai (1660 m) i continuarem amb una pujada i una baixada pel sud del Bruncu Spina (trobareu un font) fins arribar al coll d'Arcu Gennargentu (1659 m) on ja encararem cap al sud la pujada final per la carena i encadenant algun cims, a destacar la punta della Crocce (1829 m) i finalment el Perdas Crapias (1833 m).
Cala Goloritzè (7,5 km, +520m)
Una de les cales més boniques de l'illa, però és petita i massificada. S'hi accedeix amb embarcacions (i nedant des d'elles) o a peu per un sender de pagament. Per fer aquesta segona opció cal aparcar a Su Porteddu. La baixada a la cala és per dins de barrancs amb certa ombra, amb trossos de bosc i per sota d'agulles escarpades en algun moments. Tot i ser un sender molt turístic i estar força arranjat, cal anar ben calçats amb calçat de muntanya i portar aigua. El desnivell és important.
Tot i la massificació de la platja, es pot anar cap a una zona amb més pedres per estar més tranquils i el paratge és excepcional. Si sou dels que us passeu més temps dins l'aigua que a fora, la gaudireu, i si sou bon nedadors podeu nedar fins a la gran arcada natural de sota la Punta Goloritzè i tornar per fora (fareu uns 350 - 500 m). A més, nedareu tranquils perquè les barques tenen una barrera de boies que tenen prohibit sobrepassar.
