Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estudi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estudi. Mostrar tots els missatges

12.3.26

Les partícules de la combustió del dièsel provoquen arrítmies malignes

Sabem des de fa anys que la contaminació atmosfèrica que provoquen els cotxes té un impacte important en la salut de les persones, de fet, causa una mortalitat molt més elevada que els accidents de trànsit. Amb el temps hem anat tenint estudis que han anat desgranant els efectes de cada tipus de contaminant, cancerígens, irritants, que causen malalties respiratòria i cardiovasculars, que afecten els desenvolupament neurològic dels infants, etc.

Ara un nou estudi, aclareix una mica més aquest augment d'ingressos hospitalaris que es dona quan hi ha episodis de contaminació elevada. En concret, el nou estudi relaciona directament les partícules de la combustió dels vehicles de gasoil amb un augment de les arrítmies cardíaques malignes, és a dir, les arrítmies potencialment mortals, en concret amb les arrítmies ventriculars.

El meu primer pensament ha estat per tots aquells conductors que esperen aturats amb el motor en marxa, cremant gasoil o gasolina com si ens sobrés el petroli i amb aquell egoisme tant propi de la nostra societat, pensant que són els altres els que respiren els nostres fums i sense saber que bona part d'aquests fums tornen a entrar dins el cotxe pel sistema de ventilació sense que els filtres puguin filtrar la major part dels contaminants.

17.6.25

L'ús excessiu del cotxe causa infelicitat

Un estudi realitzat a Estats Units d'Amèrica (on hi ha una alta dependència del cotxe per a la mobilitat) conclou que tenir cotxe dona felicitat, però que hi ha un llindar d'ús a partir del qual et fa infeliç. 

En un país tan depenent del cotxe com EUA, no tenir cotxe pot causar insatisfacció amb la vida, és a dir, infelicitat. No tenir cotxe allà et limita molt. Però l'estudi conclou que hi ha un llindar d'ús del cotxe, aproximadament si el fas servir per més del 50% dels desplaçaments, a partir del qual creix la insatisfacció amb la vida, és a dir, que causa infelicitat.

Les conclusions semblen lògiques, passar molta estona en un vehicle, amb possibles retencions, nivell elevats d'estrès i exposat a la contaminació atmosfèrica és evident que no és un estil de vida saludable. L'estudi també diu que calen estratègies per afavorir la intermodalitat, és a dir, que cal impulsar alternatives al cotxe: transport públic i itineraris per a bicicletes i vianants.

Més informació:

3.6.25

Els carril bici protegits atreuen el doble de ciclistes

L'evidència científica afirma que fer carrils bici és una de les millors polítiques de promoció de la bicicleta, perquè la seva construcció atrau nous ciclistes. Ara, un estudi afirma que els carrils bici protegits (és a dir segregats de la circulació de cotxes) atrauen més ciclistes que no pas els carrils bici sense segregació o els itineraris senyalitzats compartits amb cotxes.
Un carril bici protegit i de qualitat
 
El nou estudi realitzat als Estats Units quantifica exactament quan ciclistes es guanyen de més si es fa un carril bici segregat (o protegit com diuen el americans) respecte a un carril bici sense segregació (un carril amb pintura) i respecte a un itinerari ciclista senyalitzat, però compartit amb cotxes.
 
Les conclusions són bastant lògiques, els itineraris ciclistes que percebem com a més segurs són els més utilitzats i els que atreuen més ciclistes. I això és lògic que sigui més així quan parlem de llocs on no hi ha especial cultura ciclista o poc ús de la bicicleta com és el cas d'Estats Units. Per tant, la quantificació probablement no és traslladable a altres llocs, però és una bona referència.

19.5.25

La contaminació atmosfèrica incrementa el risc de problemes emocionals en infants

L'impacte de la contaminació atmosfèrica en la salut física de les persones i en especial en la dels infants està ben demostrada. Ara també queda ben acreditat (perquè no és el primer estudi que ho afirma) que la salut mental dels infants es veu afectada per la mala qualitat de l'aire. També, com altres estudis, s'acredita la importància de tenir verd urbà a les ciutats i en especial prop dels centre educatius.

Un estudi amb 4.485 infants i adolescents de 48 escoles i instituts de Catalunya mostra que l'exposició continuada a la contaminació atmosfèrica i especialment a les partícules PM10, s'associa a un risc més alt d'afeccions emocionals, com l'ansietat i la depressió.

Allunyar els cotxes dels centres
educatius pot ser una bona mesura

L'estudi també apunta que les zones verdes (arbrat i verd urbà) properes als centres educatius disminueix el risc d'alteracions de conducta com el trastorn de dèficit d'atenció o l'agressivitat.

Cal dir que molt probablement l'estudi hagi tingut en compte les partícules PM10 (de menys de 10 micres) perquè són les que es mesuren des de fa més temps i més àmpliament en el territori, però que la comunitat científica també està preocupada pels efectes de les partícules ultra fines (les de menys de 2,5 micres).

Mesures pal·liatives que es poden promoure des de la comunitat educativa:

  • No deixar acostar els cotxes al centres educatius és una de les opcions que tenim per intentar millorar la qualitat de l'aire de les escoles. A la vegada, millorem la seguretat i desincentivem l'ús del cotxe davant d'alternatives com anar a peu i en bicicleta.
  • Gestionar l'aturada d'autobusos i autocars prop del centre.
  • Tenir patis amb molt de verd.
  • Tenir una política de ventilació del centres segons la qualitat de l'aire exterior.
  • Promoure un bus-bici per anar a l'escola.
  • Instal·lar aparcaments de bicicletes dins del centre educatiu.

Més informació:

27.6.23

Les conversions en zones de vianants fan augmentar els beneficis del petit comerç

Carrer pacificat d'un casc antic amb gent caminant
Un nou estudi ens diu altre cop que la pacificació d'entorns urbans afavoreix el comerç local del lloc on es produeix aquesta conversió. La novetat és que l'estudi està fet a l'estat espanyol (publicat el gener de 2022) i utilitza una metodologia que sembla força fiable. Comencem per les conclusions i després parlem de la
metodologia.

Quines conclusions treu?

  • Els comerços de zones pacificades tenen volums de vendes més alts que els comerços de zones amb trànsit de vehicles.
  • Un factor clau és la densitat de comerços de la zona on es realitza l'actuació.
  • No hi ha diferència si la conversió es fa al centre d'una ciutat o una en zona més perifèrica.
  • Bars i restaurants són els comerços més beneficiats.
  • L'estudi suggereix que la gent prefereix zones pacificades per al consum local.

Com s'ha fet?

S'han analitzat 14 ciutats espanyoles usant dades d'OpenStreetMap i dividint les ciutats en quadrícules de 128 m2 on s'ha analitzat les conversions en zones de vianants entre l'1 de novembre de 2010 i el 21 de desembre de 2012. Aquestes dades s'han combinat amb les dades econòmiques que ha facilitat el BBVA.


Més informació:

Street pedestrianization in urban districts: Economic impacts in Spanish cities


13.5.19

Estudi d'una cruïlla de la Gran via de l'Hospitalet 2019

Publicat originalment per La Saboga el 13/5/2019

La bicicleta creix més i s'hi afegeix el patinet elèctric que comptem per primera vegada.

Per tercer any consecutiu, hem realitzat l'estudi d'una cruïlla de la Gran Via de l'Hospitalet de Llobregat per a poder avaluar l'evolució de l'ús de la bicicleta. Les bicicletes augmenten un 6,5% respecte el 2018 més del doble de l'increment de l'any anterior.

Hem volgut també comptar patinets i posar xifres a un auge evident. Per a tenir més perspectiva, hem tornat a visualitzar el vídeo del 2018 per comptar-hi els patinets. Així doncs, si al 2018 els patinets representaven el 7% dels cicles d'aquesta cruïlla, ara ja són el 20%, és a dir, per cada 4 bicicletes que passen per la cruïlla estudiada, passa també 1 patinet.

El perfil ciclista

Es manté la tendència de normalització del tipus de bicicleta que vam detectar l'any passat  Hi ha més bicicleta adaptada per a l'entorn urbà i disminueixen una mica les bicicletes plegables que ja han passat del 30 al 26% després d'haver crescut l'any passat. La bicicleta elèctrica creix tal i com esperàvem i ja representa un 9% de les bicicletes (casi 3 punts més que al 2018).

En canvi anem enrere un parell d'aspectes: el casc i la distribució home-dona.

En el cas del casc, on ja havíem detectat valors alts, aquest any hem tingut un repunt fins al 44%. És una xifra d'ús molt elevada que no veiem a Barcelona ni molt menys als països europeus amb més tradició ciclista. Considerem que és un mal indicador ja que denota una percepció més gran d'inseguretat per part dels ciclistes. Aquí volem insistir en que la qualitat dels carrils bici deixa molt a desitjar.

Un altre aspecte en el que anem enrere és en el tema de la paritat home-dona. Aquí també hem detectat un nou màxim de desigualtat i les dones només representen un 30% dels ciclistes comptabilitzats.

Una altra novetat d'aquest any són el recompte de ciclistes amb màscara anti-pol·lució, i per a veure l'evolució, també hem recomptat els ciclistes de l'any passat. L'ús de les màscares ha passat de l'1,6% al 5%.

Increment notable de patinets elèctrics

L'auge dels vehicles de mobilitat personal dels últims anys és evident, però fins ara ningú li ha posat xifres. Aquest any hem triplicat els número de patinets respecte l'any anterior i representen un 20% dels cicles que usen aquesta cruïlla. Creiem que el carril bici de la Gran Via és especialment propici per aquest tipus de vehicles i que probablement aquesta zona està per sobre de la mitjana barcelonina en l'ús del patinet elèctric que en algun mostreig s'ha valorat en el 16%.

La nostra preocupació respecte aquest increment és que no repercutís en el creixement de la bicicleta, ja que si bé el patinet elèctric és molt més sostenible que altres mitjans, no ho és respecte la bicicleta que a més és un mitjà de transport actiu amb uns grans beneficis per a la salut pública. En tot cas, la bicicleta continua creixent i ho fa a un ritme més ràpid. Així, es confirmaria també la teoria de que la major part dels usuaris del patinet elèctric no venen de la bicicleta.

Un 63% dels usuaris del patinet són homes i un 52% usen el casc. L'ús del casc és del 42% per als homes i del 68% en el cas de les dones.

Condicions de l'estudi

Hem mantingut les condicions dels anys anteriors per a afavorir les comparacions, però per primera vegada, per motius tècnics, de calendari i meteorològics, l'estudi s'ha fet al mes de maig i no a l'abril com havíem fet en les ocasions anteriors, en concret, el dimarts 7 de maig.

Hem realitzat una hora de treball de camp en la franja matinal de 7:45 a 8:45 d'un dia laborable a la cruïlla de la Gran Via i el carrer Alhambra. No hi havia previsió de pluja, però els núvols prims del matí s'han anat enfosquint fins a deixar caure unes gotes, tot i així, la meteorologia no creiem que hagi fet desistir els ciclistes.

S'han comptat 198 bicicletes i 51 patinets.

Estudis de 2018 i 2017:

5.5.18

Estudi d'una cruïlla de la Gran via de l'Hospitalet 2018 (2)

Publicat originalment a La Saboga el 5/5/2018

Després de publicar i analitzar les dades de l'estudi en un primer article, ara hauríem d'analitzar el comportament dels usuaris en aquesta cruïlla per tal de fer propostes per millorar el disseny de la cruïlla. Els comportaments apreciats en aquesta edició de l'estudi no difereixen gaire dels que vam apreciar en l'estudi de l'any 2017. En aquesta edició, no hem quantificat el número de conflictes, però la cruïlla manté la mateixa configuració i per tant intuïm que no hi ha una variació significativa en el nombre de conflictes i tampoc en la tipologia (no hem apreciat cap conflicte diferent).

Per això, reiterem les propostes de millora de la cruïlla que vam assenyalar l'any passat i que hem revisat:

Propostes de millora del disseny de la cruïlla

Cal que els vehicles que surten de la gasolinera hagin de cedir el pas a vianants i ciclistes. Actualment, això no passa i no es protegeix convenientment els ciclistes, la senyalització és incongruent amb la legislació que regula voreres i carrils bici i amb la senyalització de la resta de la via, no es protegeix el més feble i a més se'l culpabilitza en cas de topada. Cal eliminar la prioritat dels cotxes que travessen voreres i carrils bici, a la Gran Via el problema es repeteix en diversos punts (vegeu mapa de punts negres).

Al carrer Alhambra, els 3 carrils de circulació actual són clarament excessius. Amb un d'entrada i un de sortida n'hi ha prou. De fet, només hi ha 3 carrils al tram de la gasolinera, per tant proposem que el carril de sortida de la dreta no arribi a la Gran Via i només sigui d'accés a la gasolinera.

La creació d'una plataforma única en el pas de bicicletes i vianants del carrer Alhambra realçaria la prioritat que tenen els vianants i els ciclistes, donaria continuïtat al passeig de vianants i al carril bici i faria de separació entre una via primària com el lateral de la Gran Via i una via secundària com és el carrer Alhambra. Els mapes d'intensitat del trànsit (i les imatges recollides) ens assenyalen que pocs cotxes giren de la Gran Via cap al carrer Alhambra, uns 500 al dia, i la intensitat de sortida del carrer Alhambra cap a la Gran Via, tot i ser major, 2.500 cotxes al dia, és molt probablement inferior al nombre de vianants i ciclistes que creuen aquesta cruïlla. Les fases semafòriques ja ens donen una idea d'aquesta alta intensitat de vianants i bicis, hi ha 32 segons per sortir del carrer Alhambra i 72 segons per creuar pels pas de vianant i bicicletes o per entrar al carrer Alhambra.

En el tram de vorera de la Gran Via més proper a la ciutat judicial té diversos obstacles que fan que els vianants triïn trajectòries que interfereixen amb els ciclistes. En concret, la parada de bus situada al lateral de la Gran Via cap a la ciutat judicial i propera a aquesta cruïlla no té pas per creuar el carril bici i anar a la part ampla de la vorera (vegeu fotografia). Això fa que molts vianants acabin creuant pel pas de bicicletes. Cal facilitar l'accés a aquesta parada de bus.

Estudis de 2017 a l'Hospitalet (La Saboga) i a Barcelona (Copenhagenize comentat per Bici-Vici):

19.4.18

Estudi d'una cruïlla de la Gran via de l'Hospitalet 2018 (1)

Publicat originalment a La Saboga el 19/4/2018

La bicicleta es normalitza: més ciclistes, menys ús del casc, més dones, més bicis urbanes, menys bicis de muntanya, etc.


Un any després, hem repetit l'estudi d'una cruïlla de la Gran Via de l'Hospitalet per poder avaluar l'evolució de l'ús de la bicicleta en aquesta zona de la ciutat. Comparant els resultats amb els de l'any anterior, podem dir que hem tingut un petit augment de ciclistes (2,7%) i que l'ús de la bici es normalitza en el sentit de que els paràmetres es van aproximant als que trobaríem en altres ciutats ciclistes.

Condicions de l'estudi

Aquest estudi està inspirat en la filosofia dels estudis de Desire Lines que la Consultora Copenhagenize ha realitzat en diverses ciutats europees i entre elles a Barcelona (vegeu 1 i 2). Tot el treball ha estat realitzat per voluntaris de la Saboga i per tant hem limitat el treball de camp a un sola hora punta del matí, el dimecres 18 d'abril de 7:45 a 8:45.

Tenia sentit mantenir la cruïlla escollida l'any passat, la de la Gran Via i el carrer Alhambra, per poder fer comparacions. El cel sense núvols i la temperatura d'uns 14 ºC a l'inici de l'estudi pot haver propiciat l'ús de la bicicleta.

El perfil ciclista

Al matí la major part dels ciclistes vénen de Barcelona

El 77 % dels ciclistes estudiats vénen de Barcelona i van en direcció a la plaça Europa. Només el 17% vénen de plaça Europa i van cap a Barcelona.

La bici plegable i la urbana continuen guanyant terreny

La bici plegable ja és la bici més usada (32%) i ha desbancat la bicicleta de muntanya o BTT (30%), tot i així, com que moltes bicicletes sofreixen adaptacions per a l'ús urbà a vegades aquesta divisió té un punt de subjectivitat. El 29% serien bicicletes urbanes (no plegables, incloent "fixies") i les bicis de carretera representarien un 9% del total. El 6,4% de les bicis tenien assistència elèctrica.

Accessoris

El 34% dels ciclistes portaven casc, el 31% portaven una cistella, una alforja, algun tipus de bossa de bicicleta o un portaequipatges carregat. Només un 1% dels ciclistes portaven armilla.

Diferències entre homes i dones

Encara hi ha més homes que dones en aquesta franja horària. Tot i així, hi hagut variacions de 2 punts percentuals respecte l'any anterior. Hem tingut un 66% d'homes i un 33% de dones. Les dones usen sensiblement més les bicis plegables, urbanes i elèctriques i molt menys les de muntanya i carretera. Pel que fa a la resta de paràmetres no hem trobat diferències.

Perfil, intensitat i comparacions


Es van enregistrar 186 ciclistes en una hora, un 2,7% més que l'any anterior. Comparant amb l'estudi que es va fer a Barcelona on es van enregistrar 375 ciclistes/h i tenint en compte que aquí hi ha un carril bici de doble sentit i a Barcelona s'estudiava una cruïlla entre un carril bici d'un sol sentit i un de doble sentit i tenint en compte la meteorologia, creiem que la intensitat ciclista de la Gran Via de l'Hospitalet és molt similar a la que hi ha en altres carrils bici de l'Eixample de Barcelona. De fet, és el que veiem en tots els mapes d'intensitat de trànsit que s'han generat a través d'aplicacions mòbils d'ús ciutadà (vegeu el mapa).

Pel que fa al tipus de bicicletes, d'entrada no tenim un terç de bicicletes del Bicing, però si que tenim un percentatge similar de bicicletes plegables (ha crescut 6 punts). Sobta no veure encara cap bicicleta de càrrega o bicicleta infantil, dos tipus de bicicleta que podríem associar amb un ús normalitzat de la bicicleta. Sí que hem vist bicis amb cadiretes i una amb remolc. Un 61% de les bicicletes són urbanes i això són 12 punts percentuals més que l'any anterior. A banda, moltes BTT tenen adaptacions per portar equipatges (cistelles, alforges, etc.).

L'ús del casc és molt superior al detectat a Barcelona, però ha disminuït una mica, 13% a Barcelona i 34% en aquest estudi. Interpretem aquestes xifres per les mancances de les infraestructures ciclistes de l'Hospitalet i en especial al polígons de la part sud de la Gran Via on probablement molts ciclistes s'hi desplaçarien.

Finalment, el repartiment home - dona és molt similar al detectat a Barcelona on passa del 60-40 de mitjana al 74% d'homes en hora punta. A l'Hospitalet, en aquesta hora punta matinal els homes representen el 66% dels ciclistes.

Tal i com dèiem, creiem que la bicicleta es normalitza i per això anem en la mateixa direcció que altres ciutats ciclistes d'arreu del món. Que la bicicleta de muntanya fos la més usada a la ciutat, era una anomalia. Possiblement, l'increment de la bici plegable no ens acosta a altres capitals europees, però creiem que és fruit de l'alta densitat de població, de la manca d'aparcaments de bici i de la pressió dels robatoris. L'ús del casc encara és molt alt, duplica l'ús que se'n fa a Barcelona i denota una sensació d'inseguretat dels ciclistes, tot i així ha baixat respecte el 2017.

L'increment de ciclistes no és especialment notori tenint en compte una meteorologia més favorable aquest any, esperàvem un augment més significatiu. Tot i així, és difícil destriar els motius que fan que els ciclistes escullin unes rutes o d'altres. Creiem que també en el futur, amb la posada en marxa de nous carrils bici, part dels actuals ciclistes escullin altres rutes, però esperem compensar-ho amb un augment de l'ús de la bicicleta.

En un segon article, analitzarem el comportament dels usuaris en aquest cruïlla i quines millores caldria realitzar en aquesta zona.

Estudis de 2017 a l'Hospitalet (La Saboga) i a Barcelona (Copenhagenize comentat per Bici-Vici):

19.3.18

Enregistrar i estudiar una cruïlla per tenir més i millors dades sobre la mobilitat

Tenir dades sobre la mobilitat en bicicleta és essencial per planificar bé el seu creixement. Molts cops les fonts d'on obtenim les dades (enquestes, comptadors, observació, etc.) tenen mancances, per això tenir dades de qualitat és important i tenir diverses fonts sempre ajuda a corroborar tendències o hipòtesis.
En aquesta línia, em consten només dos estudis d'enregistrament de ciclistes a Catalunya. D'una banda, la consultora Copenhaguenize Barcelona, per encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona va fer un interessant treball molt enfocat a estudiar el comportament dels ciclistes de cara a la reforma d'una cruïlla. D'altra banda, La Saboga (associació ambiental i d'usuaris de la bici de l'Hospitalet) va realitzar un comptatge amb la intenció de fer un perfil dels ciclistes i posar de manifest la intensitat de ciclistes de la Gran via de l'Hospitalet.

Estudis d'aquest tipus poden donar molta informació:
  • D'entrada s'obté el nombre de ciclistes que circulen per un carril bici o una cruïlla i també en quina direcció van.
  • El perfil del ciclista: sexe, edat, tipus de bici, equipament de la bici, etc.
  • El comportament del ciclista: respecte per la normativa, traçat que segueix, etc.
  • El perfil del ciclista segons el seu comportament.
  • El comportament d'altres vehicles o vianants i la seva interacció amb les bicicletes.

15.1.18

Dades de la mobilitat a Barcelona el 2016

Amb molt de retard, l'Ajuntament de Barcelona ha publicat les dades de mobilitat de l'any 2016 (PDF 7 MB). Els desplaçaments en bici augmenten fins a una quota modal del 2,1%, això és un augment del 14% respecte el 2015 i del 30% respecte el 2013. L'augment és important en els desplaçaments interns (dins de la ciutat) i poc significatiu en els externs (de fora de Barcelona), tot i que els desplaçaments no motoritzats augmenten en en els desplaçaments externs (suposo que augmenten els desplaçament a peu de fora de Barcelona).

L'ús del Bicing ha augmentat amb la mateix proporció que la bici a la ciutat i per tant manté un 26% dels desplaçaments en bici. El número d'abonats ha augmentat força.

Pel que fa als accidents, augmenten lleugerament per sobre de l'augment de la bici, és a dir que augmentaria una mica la taxa d'accidentalitat ciclista. L'augment respecte el 2015 és del 19% (recordeu que les bicis augmenten un 14%) i respecte el 2013 és del 33% (els desplaçaments un 30%). Sense dades detallades d'aquest tipus d'accidents es fa difícil fer-ne un anàlisi. Esperem que amb les dades de 2017 la tendència es corregeixi i torni la disminució de la taxa d'accidentalitat que es produïa per l'augment dels desplaçaments en bicicleta.

Pel que fa a la resta de mobilitat, cal destacar que la mobilitat privada augmenta dins de la ciutat i que les dades de comptatges a arreu de la ciutat i en els accessos han augmentat (cal diferenciar el que són enquestes del que són dades més objectives). Hi ha un fort augment de la moto dins de la ciutat.

30.10.17

Els carrils bici augmenten la seguretat dels ciclistes tot i les seves mancances

És coneguda la premissa força demostrada que a més ciclistes més seguretat, en diuen "safety in numbers". Com sempre cal aclarir, que en nombres absoluts els accidents poden augmentar, però la taxa d'accidentalitat baixa perquè augmenten molt més els desplaçaments en bici.

Representació gràfica de diversos
models de regressió lineal
Ara, un cop més, això es demostra amb un nou estudi fet a Sevilla amb dades de 2000 a 2013, però aquest cop es relaciona amb la creació d'una xarxa ciclista i deixeu-me afegir que es tracta d'una xarxa ciclista imperfecta, perquè estem parlant d'uns carrils bici que deixen molt a desitjar i que per tant en termes de seguretat es podrien millorar molt. Ho dic perquè hi ha gent que critica que els carrils bici són insegurs i ho són, però és difícil quantificar si ho són més que anar per la calçada. En tot cas, com que els carrils bici atrauen nous ciclistes, la sinistralitat disminueix i anar en bici es converteix en més segur.

Les principals conclusions de l'estudi són:
  • El risc d'accident en bicicleta va caure després de la creació de la xarxa de carrils bici segregats.
  • La connexió d'itineraris ciclistes va incrementar l'efecte positiu que aquests tenen en la seguretat.
  • La teoria de "safety in numbers" es confirma quantitativament i qualitativament.
  • La causalitat entre el risc, la infraestructura i el nombre de ciclistes sembla bidireccional.
Les xarxes d'itineraris ciclistes són el principal incentivador de l'ús de la bicicleta. Treballar en tenir xarxes més ben connectades, més segures i que donin més sensació de seguretat és treballar per augmentar el nombre de ciclistes i per la disminució del accidents. A part d'això, hi ha moltes altres tasques que ajuden a fer créixer la bicicleta de forma segura.
Font:


15.6.17

Barcelona manté l'11a posició en Copenhagenize Index 2017

Arriba una nova edició del rànquig de ciutats ciclistes que publica cada 2 anys la consultora danesa Copenhagenize. Barcelona manté la seva 11a posició en un rànquing molt competitiu en que es valoren les transformacions de mobilitat de les ciutats per promocionar la bicicleta urbana.

De Barcelona, es valora sobretot l'increment de la xarxa de carrils bici i la inversió i planificació dels propers 2 anys. També els projectes de super-illes per la pacificació del trànsit que suposen. S'esmenta també la bona salut del Bicing i la seva renovació i també els esforços per impulsar la distribució urbana de mercaderies en bicicleta.

L'informe critica els carrils bici centrals que no existeixen en cap manual de planificació i la manca de decisió per restringir més fermament l'ús del cotxe.

Ciutats emergents

Les primeres posicions de l'índex no tenen sorpreses, Copenhaguen, Utrech i Amsterdam. En posicions molt altres trobem ciutats franceses no tant llunyanes com Estrasburg (4) que es manté i Bordeus (6) que avança dues posicions. Ljubljana (8) la petita capital d'Eslovènia (310.000 hab) avança 5 posicions. Tokio (9) s'incorpora a la llista i Berlin (10) avança Barcelona gràcies a un moviment social molt potent que ha reclamat canvis a la ciutat a través de processos participatius. Viena (12) i Paris (13) també avancen posicions i es situen darrera de Barcelona.

Ciutats que decauen

Les ciutats que baixen posicions són les que han desatès les polítiques de mobilitat sostenible i no han avançat o han anat enrere en l'ús de la bici. Sevilla (14) ha perdut 4 posicions i va enrere per segona vegada, però es valora encara la seva potencialitat i la quota modal que va aconseguir en molt poc temps. Nantes (15) és una situació similar.

Estancament a Barcelona?

Hem de considerar que Barcelona s'estanca? No, les ciutats que s'estanquen van enrere en l'índex perquè la majoria de ciutats avancen i només les que avancen molt ho fan també en l'índex. Barcelona per avançar posicions ha de portar a bon terme les inversions en la nova xarxa i fer una aposta seriosa per la qualitat de les infraestructures i deixar definitivament els carrils bici centrals i començar a abandonar els bidireccionals en itineraris de forta demanda. Tirar endavant la super-illa de l'Eixample, els eixos cívics planificats i el tramvia per la Diagonal, serien factors clau per un canvi modal. A tot això, se li ha de sumar una restricció més directe del cotxe i ens especial per evitar la contaminació.

2.5.17

Estudi d'una cruïlla de la Gran via de l'Hospitalet (2): comportament dels usuaris

Publicat originalment per la Saboga el 2/5/2017

Cada 4,6 minuts es produeix un conflicte entre ciclistes i vehicles motoritzats.



Un cop vist el perfil del ciclista extret de l'enregistrament que vam fer de la cruïlla del carrer Alhambra i la Gran Via (vegeu plànol adjunt), continuem amb l'anàlisi de les trajectòries i dels conflictes que es produeixen entre ciclistes i altres vehicles o entre ciclistes i vianants.

Trajectòries dels ciclistes

Com ja comentàvem, el 78% dels ciclistes ve de Barcelona (de la Ciutat Judicial per ser més exactes), només un 3% gira pel carrer Alhambra i el 75% continua en direcció a plaça Europa. El 19% ve de plaça Europa i no es produeixen girs destacables cap al carrer Alhambra. Finalment, poc més del 3% de ciclistes ve del carrer Alhambra i giren cap a Barcelona o l'Hospitalet a parts iguals.

Les trajectòries dels ciclistes que efectuen girs no poden ser de 90º i per tant els ciclistes sempre retallen la vorera en major o menor mesura per incorporar-se al carril tipus vorera-bici. En canvi, els ciclistes que segueixen recte sempre mantenen la seva trajectòria i només la desvien per deixar distància lateral o esquivar vianants o vehicles motoritzats en el carril bici.

Conflictes entre els usuaris de la cruïlla

Primer de tot definir el concepte conflicte en aquest estudi com a interacció entre els ciclistes i la resta d'usuaris de la bicicleta en que una de les parts es veu obligada a canviar el seu comportament a causa del comportament de l'altra part. Aquest conflicte no té perquè comportar per força cap perill per cap de les parts implicades.

El conflicte més habitual és amb els vianants que creuen el carrer Alhambra pel pas de bicicletes, enlloc de fer-ho pel pas de vianants. Els ciclistes desvien una mica la seva trajectòria per mantenir una distància de seguretat, però no apreciem situacions de perill. En alguns casos, pocs, els vianants continuen pel carril bici, per exemple en el cas d'alguns corredors.

Un altre conflicte habitual és amb els vehicles que surten de la gasolinera i travessen la vorera, el carril vorera-bici i la vorera altre cop per incorporar-se a la Gran Via. Apreciem problemes d'obstrucció del carril bici i perill pel fet de sortir massa ràpid. També hem detectat que una part dels vehicles utilitzen la gasolinera com a drecera per saltar-se el semàfor vermell del carrer Alhambra. Tot això es veu agreujat, per la presència d'una senyalització horitzontal incongruent, ja que els ciclistes han de cedir el pas als vehicles que surten de la gasolinera, però aquests han de cedir el pas als vianants.

Un tercer conflicte força freqüent és el que causen les motos que utilitzen el carril bici com a camí d'accés a l'aparcament de motos en vorera. L'accés de les motos es produeix pel pas de bicicletes del carrer Alhambra, per la sortida de la gasolinera en en sentit contrari i pel carril bici venint de l'Hospitalet.

Un altre conflicte poc freqüent, però potencialment perillós és el que es produeix quan els vehicles de la Gran Via giren cap al carrer Alhambra a la vegada que bicicletes i vianants tenen verd. En les fotos podeu apreciar el cas d'un autocar que gira sense cedir el pas als ciclistes.

Comportament dels ciclistes

Un aspecte que volíem analitzar és el comportament dels ciclistes pel que fa al respecte a la normativa ja que es diu molt que "els ciclistes no compleixen les normes".  A l'estudi de Barcelona, es va quantificar en uns percentatges del 4-8% els ciclistes que no complien.  A la cruïlla del carrer Alhambra, amb la semaforització actual, quan els ciclistes i els vianants tenen el semàfor vermell, només cal mirar a un cantó per creuar amb seguretat i només cal estar pendent dels cotxes d'un sol sentit (amb una intensitat aproximada de 2.500 cotxes/dia), per això, en aquest estudi hem apreciat forces ciclistes i vianants saltar-se el semàfor (també cotxes), però només hem comptabilitzat ciclistes. En total, hem quantificat que un 25% dels ciclistes enregistrats no complien amb les normes de trànsit i pel que fa al cas concret del semàfor en vermell, hem apreciat més ciclistes que se'l saltaven entre els que venien de Barcelona perquè aquests tenen una visió directa del semàfor de la Gran Via i millor visibilitat de la cruïlla que els ciclistes procedents de l'Hospitalet.

En la majoria de casos, el ciclista que es salta el semàfor en vermell, redueix la velocitat i si cal s'atura abans de creuar. No hem apreciat cap conflicte amb els vehicles motoritzats pel fet de realitzar aquesta infracció. No hem quantificat els vianants que també es salten el semàfor, però la sensació és que el percentatge seria lleugerament inferior pel fet que el vianant que creuaria en vermell no sempre troba la finestra temporal per poder creuar amb seguretat i desisteix de fer-ho en algunes ocasions.

Un altre aspecte singular d'aquest carril bici és la velocitat elevada dels ciclistes, no ho hem comprovat empíricament, però ho hem apreciat en el treball de camp i intuïm que al tractar-se de l'hora punta matinal, amb un carril bici de traçat recte i tractant-se de distàncies importants, els ciclistes agafen en la majoria dels casos velocitats importants.

Millores en la cruïlla

Cal que els vehicles que surten de la gasolinera hagin de cedir el pas a vianants i ciclistes. Actualment, això no passa i no es protegeix convenientment els ciclistes, la senyalització és incongruent amb la legislació que regula voreres i carrils bici i amb la senyalització de la resta de la via, no es protegeix el més feble i a més se'l culpabilitza en cas de topada. Cal eliminar la prioritat dels cotxes que travessen voreres i carrils bici, a la Gran Via el problema es repeteix en diversos punts (vegeu mapa de punts negres).

Al carrer Alhambra els 3 carrils de circulació actual són clarament excessius. Amb un d'entrada i un de sortida n'hi ha prou. De fet, només hi ha 3 carrils al tram de la gasolinera, per tant proposem que aquest carril no arribi a la Gran Via i només sigui d'accés a la gasolinera.

La creació d'una plataforma única en el pas de bicicletes i vianants del carrer Alhambra realçaria la prioritat que tenen els vianants i els ciclistes, donaria continuïtat al passeig de vianants i al carril bici i faria de separació entre una via primària com el lateral de la Gran Via i una via secundària com és el carrer Alhambra. Els mapes d'intensitat del trànsit (i les imatges recollides) ens assenyalen que pocs cotxes giren de la Gran Via cap al carrer Alhambra, uns 500 al dia, i la intensitat de sortida del carrer Alhambra cap a la Gran Via, tot i ser major, 2.500 cotxes al dia, és molt probablement inferior al nombre de vianants i ciclistes que creuen aquesta cruïlla. Les fases semafòriques ja ens donen una idea d'aquesta alta intensitat de vianants i bicis, hi ha 32 segons per sortir del carrer Alhambra i 72 segons per creuar pels pas de vianant i bicicletes o per entrar al carrer Alhambra.

El tram de vorera de la Gran Via més proper a la ciutat judicial té diversos obstacles que fan que els vianants triïn trajectòries que interfereixen amb els ciclistes. En concret, la parada de bus situada al lateral de la Gran Via cap a la ciutat judicial i propera a aquesta cruïlla no té pas per creuar el carril bici i anar a la part ampla de la vorera. Això fa que molts vianants acabin creuant pel pas de bicicletes. Cal facilitar l'accés a aquesta parada de bus.

Conclusions

A diferència de l'estudi que es va fer a l'Eixample de Barcelona, aquest estudi no és d'una cruïlla de carrils bici, sinó essencialment d'un punt en que vehicles de motor i ciclistes es creuen i on al tractar-se d'un carril vorera-bici els vianants a vegades invadeixen el pas de bicicletes i més rarament el carril bici. Hi ha invasions del carril bici per part d'altres vehicles cada 4,6 minuts, cada 2,5 minuts si comptem els conflictes amb vianants. Per tant, creiem que els quatre canvis que proposem poden ajudar a millorar notablement la situació actual.

Vegeu també:

1.5.17

Estudi d'una cruïlla de la Gran via de l'Hospitalet (1): el perfil ciclista en hora punta

Publicat originalment a la Saboga el 1/5/2017

Analitzem les dades extretes de l'enregistrament d'una cruïlla del carril bici de la Gran Via de l'Hospitalet durant l'hora punta matinal.

Us presentem els resultats més rellevants d'aquest estudi que hem realitzat i que pretén obtenir dades fiables dels ciclistes urbans i de com interactuen amb la resta d'elements de la mobilitat urbana. En aquest primer article, us expliquem el perfil dels ciclistes.

Condicions de l'estudi

Aquest estudi està inspirat en la filosofia dels estudis de Desire Lines que la Consultora Copenhagenize ha realitzat en diverses ciutat europees i entre elles a Barcelona (vegeu 1 i 2). Tot el treball ha estat realitzat per voluntaris de la Saboga i per tant hem limitat el treball de camp a un sola hora punta del matí, el dimecres 19 d'abril de 7:45 a 8:45.

La cruïlla escollida ha estat la de la Gran Via i el carrer Alhambra. El motiu és la afluència important de ciclistes al carril bici de doble sentit de la Gran Via que ja havíem detectat i el joc que dóna la cruïlla per les possibles interaccions entre cotxes, bicicletes i vianants.

El cel ennuvolat amb alguna gota que es va escapar és una altre factor a tenir en compte alhora de valorar la intensitat de trànsit ciclista.

El perfil ciclista

Al matí la major part dels ciclistes vénen de Barcelona

El 78 % dels ciclistes estudiats venien de Barcelona i el 75% anaven en direcció a la plaça Europa. Només el 19% venien de plaça Europa i anaven cap a Barcelona.

La bici plegable guanya terreny

El 38% de les bicicletes són de muntanya (amb més o menys adaptacions pel trànsit urbà), el 26% són plegables, el 22% urbanes (o de passeig o híbrides) i un 14% de carretera.

Hem comptabilitzat un 4,4% de bicis elèctriques i cal destacar que no em comptabilitzat cap bicicleta de càrrega, cap bicicleta infantil ni cap bici del Bicing.

Accessoris

El 36% dels ciclistes portaven casc, el 28% portaven una cistella, una alforja o algun tipus de bossa de bicicleta. Només un 1,6% dels ciclistes portaven armilla o elements reflectors.

Diferències entre homes i dones

Hem comptabilitzat un 68,5% d'homes i un 31,5% de dones, però no hem apreciat grans diferències, en el tipus de bicicleta, els homes usen més les bicis tipus BTT i carretera i en canvi les dones utilitzen molt més les bicicletes urbanes, mixtes i de passeig i també, en menor mesura, utilitzen molt les bicis plegables. El percentatge de dones s'incrementava fins al 40% en els ciclistes procedents de l'Hospitalet.

Perfil, intensitat i comparacions amb Barcelona

Es van enregistrar 181 ciclistes en una hora. Comparant amb l'estudi que es va fer a Barcelona on es van enregistrar 375 ciclistes/h i tenint en compte que aquí hi ha un carril bici de doble sentit i a Barcelona s'estudiava una cruïlla entre un carril bici d'un sol sentit i un de doble sentit i tenint en compte la meteorologia, creiem que la intensitat ciclista de la Gran Via de l'Hospitalet és molt similar a la que hi ha en altres carrils bici de l'Eixample de Barcelona.

Pel que fa al tipus de bicicletes, d'entrada no tenim un terç de bicicletes del Bicing, però si que tenim un percentatge similar de bicicletes plegables. Sobta no veure encara cap bicicleta de càrrega o bicicleta infantil, dos tipus de bicicleta que podríem associar amb un ús normalitzat de la bicicleta. Per altra banda, podem considerar que més del 50% de les bicis són urbanes en un sentit ampli ja que una part de les BTT tenien adaptacions (portaequipatges, cistelles, bosses, parafangs, etc) i algunes de carretera estaven també adaptades a la pràctica urbana (per exemple pneumàtics més amples, pinyó fix, etc.)

L'ús del casc és molt superior al detectat a Barcelona, 13% a Barcelona i 36% en aquest estudi. També veiem que l'ús del casc arriba al 37% en els ciclistes que es dirigeixen cap a l'Hospitalet i baixa al 29% pels ciclistes que es dirigeixen a Barcelona. Interpretem aquestes xifres per les mancances de les infraestructures ciclistes de l'Hospitalet i en especial al polígons de la part sud de la Gran Via on probablement molts ciclistes s'hi desplaçarien.

Finalment, el repartiment home - dona és molt similar al detectat a Barcelona on passa del 60-40 de mitjana al 74% d'homes en hora punta. A l'Hospitalet, en aquesta hora punta matinal els homes representen el 68,5% dels ciclistes. Per la resta de variables analitzades, només hem detectat diferències significatives en el tipus de bicicletes utilitzades.

Vegeu també:

 

3.4.17

Estudi "The Desire Lines of Cyclists" a Barcelona (2): les línies del desig dels ciclistes

Continuo analitzant aquest estudi que ha comptabilitzat els ciclistes d'una cruïlla de Barcelona durant 7 hores, vegeu la primera part on analitzo el perfil del ciclista de Barcelona.

Com bé diu el nom de l'estudi, part del seu objectiu és estudiar les línies del desig, és a dir, quines són realment les trajectòries dels ciclistes en la cruïlla estudiada i quins conflictes es produeixen entre els usuaris de la cruïlla.

Les trajectòries són les esperades

No hi ha grans sorpreses, entre un 10 i un 30% dels ciclistes fan girs en aquesta cruïlla i com que els ciclistes no podem fer girs de 90º, tothom retalla més o menys per les cantonades. Venint de Besòs i girant cap a mar, tot i no haver-hi senyalització específica, els ciclistes cerquen punts d'aturada per esperar el verd que els hi permeti continuar amb la nova trajectòria.

Els punts d'aturada de muntanya a mar també són interessants. Un semàfor intermitent deixa passar els ciclistes per fer el gir a la dreta, però el semàfor no ho indica, per tant els ciclistes poden aturar-se en diversos punts. El 50% s'espera al primer semàfor i la resta avança fins a la cruïlla de carrils bici i espera el verd per continuar recte.

És curiós apreciar que quan els ciclistes no tenen segregació física o hi ha un possible gir de vehicles motoritzats per damunt del carril bici, els ciclistes tendeixen a desplaçar-se més cap a la dreta, a vegades fora del carril bici.

Els conflictes

Com que el carril bici és el camí més ràpid, rarament es veuen ciclistes a les voreres i els que s'han observat anaven a poc a poc. Amb els vianants es produeix algun conflicte en el pas de vianants amb semàfor intermitent quan el ciclista no cedeix el pas o el vianant no s'espera el pas de ciclistes.

La majoria de conflictes es produeixen amb els vehicles motoritzats quan paren i obstrueixen el carril bici o no cedeixen el pas a les bicis en els girs. L'altre punt negre són els xamfrans on molts vehicles s'aturen o maniobren marxa enrere amb visibilitat reduïda i amb ciclistes que retallen en major o menor mesura la cruïlla. Aquí també hi ha moltes aturades obstruint el carril bici.
També s'han detectat problemes de visibilitat en el carril bici bidireccional quan els cotxes que giren des de mar cap a Llobregat tenen problemes per veure tant els ciclistes que pugen com els que baixen pel carrer Girona.

Finalment, també hi ha alguns conflictes entre ciclistes, normalment quan els que giren venint de mar cap a Llobregat, es creuen amb els que van de muntanya a mar.
Hi ha un conflicte per obstrucció del carril bici cada 9 minuts.


Algunes solucions proposades

L'empresa que ha realitzat l'estudi, Copenhagize Barcelona, fa dues propostes de millora de la cruïlla. Una de baix cost mantenint els carrils bici actuals i l'altra reconvertint el carril bici del carrer Girona en un carril bici unidireccional que aniria per la dreta.

En el primer escenari, es proposa fer una "cantonada ciclista" per evitar tots els conflictes que es produeixen amb els cotxes. D'altra banda, es senyalitzarien horitzontalment tots els girs a la dreta. Finalment, s'afegiria als semàfors del carrer Girona un verd avançat (4 segons) pels ciclistes de manera que puguin fer el gir a l'esquerra sense vehicles motoritzats.

En el segon escenari hi ha canvis importants, els carrils bici són d'un sol sentit, més amples i van per la dreta de la calçada. Això implica canviar completament el carril bici del carrer Girona. Els avantatges d'aquesta proposta és que hi ha per disseny molts menys conflictes amb vehicles motoritzats i d'altra banda, els vianants veuen venir les bicicletes pel mateix costat d'on vénen els cotxes.

Conclusions

No hi ha grans sorpreses en aquesta part de l'estudi, més aviat constatem coses que hem experimentat tantes vegades com a ciclistes. També constatem una vegada més que els carrils bici de doble sentit donen problemes i que la combinació amb xamfrans de l'Eixample on es permet l'aparcament, la càrrega descàrrega, la recollida d'escombraries o a la pràctica aturades il·legals dels vehicles motoritzats, causa molts conflictes entre bicicletes i vehicles motoritzats.

La reconversió dels xamfrans més conflictius és una bona solució, però cal més pressió policial per aquest aparcament il·legal en doble fila que sovint posa en perill al ciclista.

30.3.17

Estudi "The Desire Lines of Cyclists" a Barcelona (1): Quin és el perfil real dels ciclistes de Barcelona?

Fins ara, sabíem el perfil dels ciclistes de Barcelona a través d'enquestes, però desconeixíem si aquest perfil era real. Ara, gràcies a un magnífic estudi de Copenhagenize Barcelona tenim dades molt més reals despreses de l'observació d'una cruïlla de l'Eixample durant 7 hores. En concret, es va enregistrar la cruïlla de Diputació (carril bici d'un sentit) i Girona (carril bici de doble sentit) un dia assolellat, el 4/10/2016, en les franges: 7:30-9:30, 13:30-14:30, 16:00-17:00 i 17:30-19:30. Aquest estudi es va realitzar seguint els mateixos paràmetres d'altres estudis realitzats en altres ciutats per tal de poder fer comparacions.

En aquesta primera part, us parlaré únicament del perfil dels ciclistes observats que van ser 2.627.

El tipus de bicicleta
  • Les bicis del Bicing representen el 33% i d'aquestes l'1,1% són elèctriques.
  • De la resta de bicis (66%), un 25% són plegables i un 0,7% són bicis de càrrega.

El comportament dels ciclistes

Tot i la percepció social de que els ciclistes no respecten les normes, en aquest estudi es veu de forma objectiva que no és així, més aviat tot el contrari:
  • El 88% dels ciclistes segueixen estrictament les normes de trànsit.
  • El 8% dels ciclistes adopten posicions avançades sobrepassant la línia de detenció o comencen a pedalar abans del verd.
  • El 4% dels ciclistes els podríem considerar insubmisos: creuen en vermell, van per la vorera, van en contrasentit al carril bici o fan altres girs no permesos.
  • Els insubmisos es redueixen en hora punta i es dupliquen en hores de menys trànsit. De la mateixa manera, hi ha una compliment més estricte de la normativa en hora punta.

Repartiment Home - Dona
El baròmetre català de la bici ens diu que les dones representen del 32 al 40% dels ciclistes segons la freqüència d'ús de la bici. El present estudi ho situa de mitjana en un 40%, però mireu:
  • De mitjana hi ha un 60% d'homes i un 40% de dones en bici
  • Hi ha bastants més homes (fins al 74%) en l'hora punta matinal i la del final del dia i s'arriba més a la igualtat al migdia-tarda.
  • Les dones utilitzen sensiblement molt més les bicicletes plegables.
  • Les dones utilitzen més el Bicing, tot i que hi ha més homes abonats. Per exemple, de 17:30 a 19:30, un 36% de les dones i un 19% dels homes fan servir el Bicing.

18.7.16

Dades de la mobiltat a Barcelona del 2015

Un any més, l'Ajuntament de Barcelona publica les dades de mobilitat referent a l'any anterior, el 2015. I un any més, les comentaré fixant-me en la bicicleta.

La bicicleta torna a ser el mitjà de transport que més augmenta durant el 2015, un 6,29%. Ara es realitzen uns 10.000 viatges més que l'any anterior, però en aquest període han augmentat els desplaçaments i per tant l'augment en la quota modal és d'una dècima. Ara la bici representa l'1,8% de tots els desplaçaments, un 2,5% si només tinguéssim en compte els desplaçaments interns.

La tendència amb el Bicing es manté i baixen un 15% el nombre de desplaçaments. És a dir, la bicicleta privada augmenta i la bicicleta pública continua baixant i per les dades, podríem concloure fàcilment que ens els últims anys molts usuaris del Bicing s'han passat a la bici privada.

Un altre aspecte que sempre m'agrada repassar és l'accidentalitat. Hi ha un augment d'1,3% en els accidents, però com que els desplaçaments en bici han augmentat un 6,29%, la taxa d'accidents es redueix un any més, també hi ha una reducció de la taxa respecte l'any 2012 que acaba de confirmar la teoria que ens diu que a més bicicletes, menys accidents o el que en món anglosaxó en diuen safety in numbers. Si us heu perdut, només dir-vos que amb 10.000 nous viatges en bicicleta al dia, només hi han hagut 9 accidents més en bicicleta a l'any.

18.5.15

Baròmetre Europeu de la Bicicleta 2015

L'ECF acaba de publicar la segona edició del baròmetre europeu de la bicicleta, un rànquing de 30 països europeus que té en compte 5 factors: l'ús de la bici, la taxa d'accidentalitat ciclista, les vendes de bicicletes, el número de viatges de cicloturisme fets per turistes i els membres de col·lectius ciclistes.

Com que Catalunya encara no apareix al rànquing, he anat a mirar Espanya i veig que ha avançat una mica fins a la posició 18. En els 5 àmbits sembla haver pujat una mica. La sinistralitat força baixa ajuda a compensar la 21a posició en l'ús de la bicicleta.

El rànquing

Posició País Posició País Posició País Posició País
 1  Denmark  10=  Slovakia  19  Estonia  28  Romania
 2  Netherlands  UK  20  Poland
 3  Sweden  12  France  21=  Bulgaria
 4  Finland  13  Luxembourg  Ireland
 5  Germany  14  Czech Republic  Latvia
 6  Belgium  15  Lithuania  24=   Greece
 7  Slovenia  16  Croatia  Malta
 8  Hungary  17  Italy  26  Cyprus
 9  Austria  18  Spain  27  Portugal


13.5.15

Quant li costa a la societat cada km realitzat en cotxe?

Doncs 0,16 € segons un estudi, i en canvi, anant en bicicleta la societat guanya 0,16 € per cada km recorregut.

Tot això surt d'un estudi danès que calcula el cost-benefici d'aquests 2 mitjans de transport per la societat incloent paràmetres com: la salut, la contaminació, els accidents, les infraestructures, etc.

També suma el cost públic i privat a la vegada, és de 0,50 € per cada km en cotxe i l'impacte de la bicicleta és de 0,08 € per km.

En definitiva, anar en cotxe és 6 vegades més car que anar en bicicleta.


12.5.15

L'efecte del casc obligatori per menors a Suècia

Com que a Espanya s'ha aprovat l'obligació dels menors de 16 anys de dur casc, és molt interessant comentar el que ha passat a Suècia que ho van aprovar l'any 2005 i que ara ja tenen dades per poder-s'ho mirar amb perspectiva.

D'entrada, la reducció dels traumatismes cranials en nens és comuna pels vianants, conductors de cotxe i ciclistes sense que l'obligatorietat del casc hagi alterat la tendència (ho podeu veure al primer gràfic).