Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Boi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Boi. Mostrar tots els missatges

22.7.26

Nou carril bici al pont de la C-245 sobre el riu Llobregat

Com passa sovint quan una obra pública s'allarga en el temps, els usuaris han inaugurat no oficialment el carril bici que uneix Cornellà i Sant Boi pel pont de la carretera C-245 sobre el riu Llobregat. És una connexió molt més ràpida i recta entre Cornellà i Sant Boi i que esquiva el pas inundable sobre el riu Llobregat i els camins de la llera del riu. Forma part de la Bicivia 7 de la xarxa metropolitana de carrils bici i enllaça perfectament amb el carril bici de la C-245 entre Sant Boi i Castelldefels passant per Viladecans i Gavà.

Tot el nou nus viari és una obra que es va començar a planificar al segle passat i que es va haver d'actualitzar per incorporar-hi, entre d'altres, un carril bici quan el Ministeri va decidir a executar-la i que ha patit retards diversos. Segons la informació que he trobat, la finalització d'aquesta obra s'hauria de produir aquest any mateix. Intueixo que les pluges d'aquest hivern i primavera han fet que els ciclistes hagin buscat una alternativa al pas inundable sobre el riu Llobregat que fins ara connectava Cornellà i Sant Joan Despí amb Sant Boi.

El nou itinerari estalvia exactament 1.120 m respecte al que suposava anar a buscar el pas inundable un tros riu amunt, haver de baixar pel marge dret, fer les rampes cap a l'estació de Sant Boi i acostar-se cap a la C-245 per enllaçar amb el carril bici. En cas que el cabal del riu no permetés el pas, l'alternativa era la passera de Cornellà de Llobregat uns 2 km riu avall. Riu amunt, hi ha un pas inundable a 5 km i una passera a 13 km! Ja veieu que la necessitat de tenir passos segurs per a la bicicleta oberts tot l'any és important i aquest serà el primer pas on en ambdós costats hi haurà carril bici pavimentat i no caldrà trepitjar cap camí de terra.

En blau els itineraris ciclistes actuals i
en línies discontínues el nou itinerari.

21.7.23

Finalitzat el carril bici que connecta Castelldefels, Gavà, Viladecans i Sant Boi per la carretera C-245

Castelldefels, Gavà, Viladecans i Sant Boi queden connectats per un itinerari pedalable d'uns 10 km.

El nou carril bici de la carretera C-245 és una connexió molt important a l'àrea metropolitana. És un itinerari pedalable de 10 km que dona servei directament a una població aproximada de 346.000 persones, però que fàcilment pot connectar amb molts altres municipis i destins. Dins la xarxa pedalable de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, correspon a la Bicivia 7.

Alguns dels trams al terme de
Castelldefels
El repte no era fàcil perquè calia reformar una antiga carretera amb un urbanisme ja consolidat i que en els centres urbans de Viladecans, Gavà i Castelldefels tenia trams relativament estrets, i a més, calia encabir-hi carrils exclusius per al bus. Per tot això, al jutjar el resultat també cal tenir present d'on partíem.

Analitzem l'itinerari ciclista

La varietat de trams és molt gran, però podem dir que tot el traçat és de doble sentit i en la seva major part són carrils bici sobre mitjanes laterals i es va alternant entre el cantó de muntanya i el cantó de mar unes 6 vegades en 10 km. En general, l'amplada és justa per a bicicletes de càrrega i durant el traçat sorgeixen molts dels errors més habituals de construcció de carrils bici.

En general, s'incorporen alguns estàndards de disseny que l'AMB ja ha anat introduint a la majoria de nous carrils metropolitans i que encaixen amb els estàndards barcelonins, parlo de la senyalització que no obliga a usar el carrils bici i de la senyalització dels passos de bicicletes, entre d'altres.

Hi ha pocs trams sobre calçada, un a Castelldefels i un a Gavà. En les voreres hi ha poques segregacions amb els vianants, però hi ha paviments diferenciats i en la majoria de casos s'usen antics laterals, mitjanes o voreres amples i això fa que els espais de vianants no siguin gaire utilitzats. Però també trobem trams de vorera compartida, passos de bicicleta on les trajectòries de vianants i ciclistes es poden creuar, etc.

(*) Tot i que pot semblar que hi ha un excés de vorera bici cal matisar:

  • Durant 2 km entre Viladecans i Sant Boi el carril circula per una mitjana on el carril té un paviment diferenciat i els únics vianants que hi circulen són els que venen o van a les parades del bus. Cal dir que a vegades les voreres laterals no són de qualitat ni rectes i qui vol caminar força tros o fa de forma més recte i accessible per la mitjana. Passa una cosa similar a Viladecans tocant a Gavà (1 km)
  • El tram interurbà no urbanitzat entre Castelldefels i Gavà (1'5 km) es pot considerar un tram tipus via verda en el sentit que s'ha creat un espai amb paviments diferenciats per a vianants i ciclistes.
  • Els trams que el carril bici va per calçada a Castelldefels i Gavà sumen 1'5 km.
  • El tram antic de Sant Boi circula per una mitjana amb jardí amb espais diferenciats per a bicis i vianants (1 km).
  • Podríem dir que 1 km de vorera bici a Castelldefels també té jardí i voreres molt amples amb espais prou ben diferenciats.
  • Hi ha uns 300 metres de calçada compartida cotxe-bus-bici al centre de Viladecans al tram més estret de tots.
  • Quedarien un màxim de 2 km de voreres-bici tradicionals sense segregacions. Un km es troba a l'extrem més occidental de Castelldefels en una zona més residencial i l'altre km seria al centre de Viladecans on trobem el carril bici en algunes voreres estretes.

2.12.19

La imprescindible reforma de la C-245 entre Castelldefels i Cornellà ja té data

Mapa d'intensitat ciclista
346.000 persones del Baix Llobregat no tenen possibilitat d'usar la bicicleta de forma segura per moure's entre Castelldefels, Gavà, Viladecans, Sant Boi i Cornellà perquè no hi ha un itinerari segur i recte que ho permeti. La carretera C-245 hauria de ser la via urbana pacificada que ho permetés, però continua sent una carretera tot i existir fins a 3 carreteres alternatives més (C-32, C-31 i B-210).

Aquesta xifra augmenta i es duplica si anem afegint els municipis que també podrien fer ús d'aquesta via ciclista, de forma directa: Esplugues, l'Hospitalet, Sant Joan Despí, Sant Climent i Santa Coloma de Cervelló. També seria fàcil la connexió amb el Prat i amb Barcelona.

De la mateixa manera, els busos que usen aquesta carretera triguen molta estona. La reforma que començarà l'estiu de 2020 i que durarà fins a 2 anys, permetrà la construcció d'un carril bus d'ús exclusiu que permetrà reduir significativament el temps de trajecte d'aquests 13 km de carretera.

És per tot això, que aquesta reforma és tant important en l'àmbit metropolità. I el més important, i segurament el més difícil de tot, hi ha d'haver un carril bici recte, prioritari, ràpid, sense obstacles i ben enllaçat.

12.2.18

La connexió amb Esplugues

En poc temps tindrem disponible una connexió en bicicleta entre la Diagonal de Barcelona i Esplugues de Llobregat, i per tant, s'enllaça per primera vegada de forma efectiva Barcelona i el Baix Llobregat.

La nova connexió ofereix un node de comunicació important que podríem situar en el punt vermell del mapa i que enllaça la Diagonal amb:
  • Cornellà: a través dels carrils bici de l'Av. de Cornellà i la Ctra. d'Esplugues podem arribar fins al centre de Cornellà i des d'allà enllaçar en un futur cap a Sant Boi i fer diverses connexions a través del riu Llobregat. Aquests carrils necessiten millorar molt.
  • Sant Just Desvern:  cap a finals de 2018 hauria d'estar acabat el carril bici de la Laureà Miró i Carrtera Reial que connectarien amb Sant Just Desvern.
  • La Ronda Verda - direcció muntanya: ofereix un itinerari sobretot d'oci i esport cap a Collserola (amb un tram exigent de pujada), però també connecta amb alguns barris d'Esplugues.
  • La Ronda Verda - direcció mar: connecta per la trama urbana amb l'Hospitalet i la seva Gran Via. La Ronda Verda per tot el tram d'Esplugues és amb pintura sobre la vorera amb evidents deficiències. El tram de l'Hospitalet també té trams sobre vorera, discontinuïtat i greus deficiències que caldria millorar.

11.1.17

Cal millorar l'Anell Verd de Sant Boi

Veig que algunes deficiències de l'Anell Verd de Sant Boi amb el temps i la manca de manteniment han empitjorat. Deixo aquí algunes propostes de millora del tram agrari als termes de Sant Boi i de Santa Coloma de Cervelló:

En aquest tram s'hauria d'indicar que les bicicletes
circulessin per la calçada i deixar el camí estret de
terra per a vianant i corredors. Cal afegir senyalització
i també fer el manteniment del camí de terra!
La rampa de l'estació de la Colònia Güell s'ha anat
degradant. Jo senyalitzaria per a bicicletes la rampa
asfaltada propera i deixaria aquest espai per a vianants.

16.1.15

Com estem i que podem esperar pel 2015

Toca fer un mica de balanç de com està la mobilitat en bicicleta a Catalunya i que podem esperar de l'any que comença. Aquest 2015, vindrà marcat per les eleccions municipals del maig i les altres dues que vindran a continuació. Molts Ajuntaments i altres institucions es reserven certes obres significatives pel final del mandat ja sigui per electoralisme o perquè hi ha projectes que triguen en poder-se portar a terme. Altres projectes, surten cíclicament cada 4 anys, s'anuncien, però no tenen pressupost o projectes executius a darrere.

Portem un anys de crisi econòmica que ha fet que la inversió pública hagi disminuït de forma important i això ha tingut un impacte molt gran en inversions d'urbanisme, i en concret, en les relacionades amb la bicicleta. Tot i així, la mobilitat en bici s'ha vist incrementada a les ciutats pel seu baix cost i pel mateix motius a nivell d'oci i esport. En definitiva, hi ha més mobilitat en bicicleta que mai.

A nivell d'urbanisme, ja he dit moltes vegades que el pas definitius que ens queda és millorar les infraestructures ciclistes i donar prioritat a la bici. I en això, continuem suspenent any rere any. A Barcelona, es continuen fent carrils bici estrets, es posa en dubte la necessitat de la segregació i la senyalització i les connexions entre itineraris són molt deficients. A tot això, se li suma el fet de que no hi ha intenció política de donar prioritat a la bici i es continua primant la moto o el cotxe. Ni zones d'aturada avançada per bicicletes, ni semàfors amb verd avançat per bicis, ni itineraris més rectes i curts, ni ona verda semafòrica adaptada a la bici, etc.

14.11.14

De Bellvitge a Vilanova i la Geltrú

Aquest vídeo us proposa una ruta (pensada per a bicicletes de ciclocròs) que travessa el Delta del Llobregat i el massís del Garraf.




Vist aquí.

31.3.14

Un Parc Agrari aïllat i municipis desconnectats

Ara es torna a dir que cal crear carrils bici que connectin els municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona, és evident.

Com a exemple, he triat una zona no urbana, que d'estar ben connectada, milloraria el ciclisme urbà i el ciclisme d'oci. Com veieu, he creat un petit mapa d'una part del Parc Agrari del Baix Llobregat situada entre Sant Boi, Cornellà, l'Hospitalet, el Prat i Viladecans. És on volien fer l'Eurovegas.

En taronja he delimitat dues zones del parc agrari i amb un puntets he marcat diversos passos que permeten comunicar els municipis amb el parc agrari i el riu Llobregat. Com veieu, les nombroses carreteres, vies de tren i el propi riu fan de fronteres infranquejables. El Parc Agrari està fragmentat en diversos trossos (aquí en veiem dos), però a la vegada està molt aïllat de les zones urbanes veïnes.

La línia verda és el track de la Ruta pel sector occidental del delta de Llobregat: Castelldefels - Gavà - Viladecans - el Prat - Sant Boi. Com veieu és impossible travessar el parc agrari de forma recta i per tant cal fer una gran volta. Així doncs, moltes connexions entre municipis propers es dificulten perquè la construcció d'infraestructures no ha previst el pas de les bicicletes o dels vianants.

Aquesta situació es repeteix arreu de l'àrea metropolitana, també passa en zones urbanitzades on polígons industrials i carreteres fan de frontera a l'ús de la bicicleta o al caminar.

En els propers dies, m'agradaria comentar i posar exemples dels problemes de connexió en bicicleta entre diverses ciutats del Baix Llobregat, però en aquest mapa ja us podeu fer una idea que les coses actualment, no són fàcils.

27.2.14

Servbici Express: una nova missatgeria en bici al Baix Llobregat sud

Bones notícies! Arriba una nova missatgeria íntegrament en bicicleta en una zona que fins ara no quedava coberta per cap empresa d'aquest estil. La missatgeria es diu ServBici Express.

Les característiques ja us les podeu imaginar: és un servei ràpid i que arriba a la porta de l'establiment d'origen i destí sense problemes d'aparcament. Els avantatges per a tots són els de l'ús de la bicicleta: salut, sense contaminació atmosfèrica ni acústica, sense ocupació de l'espai urbà, eficiència energètica, etc. Per tant, és un component interessant per introduir la responsabilitat social corporativa a la nostra empresa.

ServBici utilitza, entre d'altres, les bicicletes daneses Bullit. Un model molt estès arreu d'Europa pel transport de mercaderies (vegeu aquesta). Vaig tenir la sort de poder provar la Bullit que veieu a les fotografies i d'entrada és una sensació diferent:  va molt suau, cal una mica d'equilibri per iniciar la marxa i cal pràctica pels girs, ja que l'angle de gir és molt més gran que en una bicicleta convencional i es tendeix a voler girar massa el manillar, cosa que et desequilibra. Amb pràctica es soluciona ràpidament.

12.3.12

Analitzant l'Anell Verd de Sant Boi

Ara que ja he fet aquesta ruta un cop senyalitzada i adaptada és hora de fer-ne balanç. L'anell entra dins de la categoria de camins anomenats camins verds, és a dir, com si fos una via verda, però els pendents i el traçat el converteixen en una ruta de BTT. Per fer-lo peu, és llarguet, però està molt bé, però per fer-lo en bici hi ha diversos trams que s'haurien de millorar, aquestes són les meves observacions:
  1. Hi ha passos de vianants, però falten passos per a bicicletes ben senyalitzats que a més donin més visibilitat als encreuaments amb les carreteres. En concret, això passa a prop de l'estació de FGC de la Colònia als encreuament amb la BV-2002 i també al pas de vianants de l'antiga carretera (vegeu foto). També recordo un pas de vianants al sortir de la Colònia Güell a l'anar cap a Can Ros.
  2. El camí és massa estret quan passa per l'antiga carretera (que es veu a la foto). Caldria deixar el camí pels vianants i fer passar les bicis per l'asfalt ja que aquesta carretera és només d'ús agrícola. Caldria doncs posar la senyalització horitzontal i vertical adequades.
  3. La rampa que puja a l'estació de FGC de la Colònia Güell (també en aquesta foto) té un pendent important i potser valdria la pena encimentar-la, sobretot tenim en compte que ens trobem en una part de l'anell que encara no és forestal i que pot ser utilitzat per ciclistes que fan altres rutes més senzilles i familiars.
  4. Hi ha diversos punts que la senyalització de continuïtat crea dubtes. Per exemple, venint del riu quan cal anar a l'esquerra per anar a trobar la carretera i la via del tren o a l'aparcament de Santa Bàrbara de Llor.
  5. La rampa que baixa fins a la passarel·la de l'Estret de Roques (pel vessant contrari a Sant Ramon) també és un dels punts que potser convindria pavimentar, ja que és un tram estret on la gent s'hi creua a peu i en bici.
  6. Caldria senyalitzar una ruta entre Sant Ramon i l'Estret de Roques que fos mínimament ciclable i si cal posar els cartell de perill o informatius que sigui necessari (per informar de les alternatives), però la gent un cop arribat en aquest punt no sap per on tirar.

He actualitzat la ressenya i el mapa.

29.7.11

L'Anell Verd de Sant Boi


L'Ermita de Sant Ramon, punt culminant de l'Anell Verd
Ruta circular al voltant de Sant Boi de Llobregat que recorre els àmbits fluvial, agrícola i forestal del terme municipal.

Última actualització: gener de 2017

Distància: 16 km
Desnivell acumulat: +425 m aproximadament
Punt d'inici i fi: passarel·la d'accés al riu (a 100m de l'estació de FGC pel carrer Marià Girona)

Descripció de l'itinerari:
Agafem la passarel·la d'accés al riu i el remuntem per la vora fins a creuar per sota el pont de l'AVE. En trobar un edifici pintat amb paisatges, girarem a l'esquerra, tornarem a creuar per sota el pont de l'AVE i continuarem rectes travessant un petit canal (no seguirem pel costat de les vies). Anem rectes en direcció a la muntanya de Sant Antoni (vegeu les 3 fotos, 1 més antiga i 2 més actuals) fins que s'acaba el camí, llavors tombem a l'esquerra (com si volguéssim tornar). Quan trobem l'asfalt girarem a la dreta i continuarem paral·lels a la via del tren (FGC). En bici, ss aconsello anar per l'asfalt (no passen pràcticament cotxes) i no pel camí paral·lel massa estret, ambdós camins queden separats per una tanca de fusta que trobarem al llarg de bona part del recorregut.

Quan passem l'estació de la Colònia Güell girarem a l'esquerra per una rampa pronunciada (vegeu foto), tot i que jo us aconsello continuar per la carretera fins a trobar una rampa asfaltada, en ambdós caos es surt a una rotonda on hem de  retrocedir per la carretera (o per la vorera seguint uns passos marcats). Al cap d'uns 200 metres entrarem a la Colònia Güell i girarem a la dreta per arribar-hi per una zona de pins. Continuarem recte i travessarem la Colònia per la plaça Joan Güell fins a trobar altre cop una camí de terra. Girarem a l'esquerra, creuarem la carretera i anirem a la dreta per anar a buscar el camí de Can Ros.

Aviat trobarem una pista de terra a ma dreta amb els indicadors de l'anell verd, però també amb els pals indicadors antics (vegeu foto esq.). Als pocs metres trobarem la masia de Can Ros (vegeu foto dreta) i la deixarem a l'esquerra mentre nosaltres continuem i fem les primeres pujades.

Arribarem a una cruïlla després d'una pujada més forta i girarem a l'esquerra i no entrarem a la torre de Can Salgado. El camí escollit baixa fins al fons de la vall i després puja per l'altra vessant, deixa la porta de Can Codina i passa entre unes cases per acabar sortint a davant de Santa Bàrbara de Llor. Continuarem fins a l'aparcament d'aquesta masia que funciona com a restaurant i ens acostarem a l'edifici per trobar una pista que baixa. De seguida trobarem una pista a l'esquerra que haurem d'agafar per continuar pujant.

Pujarem un bon tros fins a arribar a la masia de Can Pubill (vegeu foto) i hi passarem ben bé pel costat per continuar pujant. La següent masia serà la de Can Palós que ens quedarà a la dreta. Allà mateix trobarem una àrea de lleure amb una font que ens pot servir per descansar una mica abans d'afrontar unes últimes rampes una mica dures (vegeu foto amb tanques de fusta).

En acabar les rampes, creuarem una cadena i girarem a l'esquerra. Aquí tenim bones vistes del vessant de Sant Boi i del turó de Sant Antoni. Continuant a l'esquerra començarà la baixada cap al coll on travessarem molts camps de cirerers. Tornarem a tenir bones vistes i veurem la masia de Can Palós (vegeu foto esq.).

Continuarem encarats cap a Sant Ramon, pugem una mica per passar per sota del cim de Pedres Blanques (250m) i comencem el descens cap a l'estret de Roques passant pel cim del turó de l'Angla (217m). En arribar damunt de l'estret veurem baixarem una mica més fins a un segon trencall a l'esquerra que ens baixarà fins a la passarel·la que creua per damunt de la carretera i creuant arribarem a sota mateix de Sant Ramon.


Aquí tenim 3 opcions: (1) podem fer la pujada brutal fins a dalt de l'ermita de Sant Ramon (vegeu la foto dreta, són 135 metres de desnivell fets en 700 metres!) o (2) pujar un tros per agafar un camí en baixada a l'esquerra (vegeu foto esquerra) que us portarà a una pista que puja fins a l'ermita passat per la font de Golbes (baixem força, per tonar a pujar!). L'opció (3) que us recomano és anar com si pugéssim directament i agafar el camí de l'esquerra. Seguint aquest camí trobarem al cap d'un metres un camí a la dreta que puua cap a Sant Ramon (vegeu foto). L'agafarem i empenyerem la bici, ja que als pocs metres el camí torna a ser ben ciclable, gira cap a l'esquerra i ens porta fins a la pista de pujada sense perdre desnivell.

El descens el farem cap a Sant Boi i deixant a l'esquerra la pista que puja de la font de Golbes. L'anell verd ens portarà cap al parc de la Muntanyeta i des d'allà podem anar creuant carrers per tornar al  punt d'inici.

Alternatives:


  • Si voleu descendir cap a Sant Boi, és més bonica la pista de la Font de Golbes que anar a buscar el parc de la Muntanyeta.
  • Baixar cap a Viladecans i anar cap al riu per aquesta ruta és potser l'opció més elegant per tancar aquesta ruta circular.
  • Fer la ruta en sentit contrari. És qüestió de preferències. A mi m'agrada tal i com l'he ressenyat.
Mapa de la ruta:


Mostra Anell Verd de Sant Boi en un mapa més gran

Més informació:

28.4.11

Pilons al mig de carril bici del camí del Llor a Sant Boi

Aquesta foto és del carril bici del camí del Llor de Sant Boi al costat del complex esportiu Pau Gasol. Després d'una cruïlla ens trobem aquests 4 pals separant els 2 sentits de les bicicletes. Com que el carril bici no és gaire ample aquests 4 pals són un obstacle per alguns tipus de bici (de càrrega, amb remolcs de nens, tricicles, etc.) i un perill pels ciclistes novells o despistats.

Calien 4 pals? Són per evitar l'aparcament de cotxes? Perquè en el següent tram no n'hi ha al mig però sí segregant el carril en substitució de les peces de cautxú i ara són de color vermell?

Segurament part d'aquest pals estan justificats, però em dóna la sensació que necessitem un manual d'infraestructures ciclistes que orienti una mica els tècnics dels Ajuntaments.

15.4.11

L'Anell Verd de Sant Boi a TV3

A finals de novembre, TV3 va emetre aquest reportatge sobre l'anell verd de Sant Boi al programa el Medi Ambient. La setmana vinent m'agradaria anar a veure com està la construcció d'aquest camí verd i provar-lo de fer, algú hi ha anat últimament?

Només disposo d'aquest mapa, coneixeu alguna ressenya?

31.1.11

L'estat de l'anell verd de Sant Boi

Al setembre us comentava que començaven les obres de l'anell verd de Sant Boi. Avui he fet una cerca per veure com estava el tema i he trobat aquest programa de Com Ràdio que fa un petit reportatge: Extraradi 16/11/2010

Sembla doncs, que 15 del 20 km ja estarien compactats i que continuen arreglant-ho. Algú hi ha anat últimament?

Vegeu també aquesta revista (PDF) de Sant Boi.

14.9.10

Comencen les obres de l'Anell Verd de Sant Boi

Si aquest estiu us parlava de l'anella verda de Sant Boi i us mostrava un plànol del projecte, ara llegeixo a SOSTENIBLE 10/9/2010 que ja s'han iniciat les obres que començaran arranjant els accessos a l'ermita de Sant Ramon i això comportarà el tancament durant unes quantes setmanes de diverses pistes que pugen a l'ermita, aquí en teniu el detall.

Una de les infraestructures més emblemàtiques d'aquest anell serà una passarel·la damunt de la carretera entre Sant Boi i Sant Climent (BV2004) al coll de l'Estret de Roques. També s'arranjarà un camí des del riu Llobregat que remunti la riera de can Soler i entenc que es senyalitzarà tot l'anell, ja que la majoria de camins ja són transitables.

Com us comentava, la segona fase ha de tancar l'anell pel riu i per la zona agrària, convertint així la ruta en "totalment rural" i evitant creuar el centre de la ciutat.


8.9.10

Actualitzada la ruta pel sector occidental del delta del Llobregat

He actualitzat la ressenya de la Ruta pel sector occidental del delta del Llobregat: Castelldefels - Gavà- Viladecans - el Prat - Sant Boi que vaig publicar el passat mes de març i que llavors acabava a Viladecans. Ara la ruta continua cap al Prat i finalitza a Sant Boi de Llobregat.

En total surten uns 36 km per terreny completament pla o 44 si visitem els espais naturals del Remolar i les basses de Can Dimoni (molt recomanable).

Amb la ruta he volgut donar a conèixer tot aquest cantó del delta que si no fos per la petjada humana no tindria res a envejar al delta de l'Ebre:
Amb aquesta ruta descobrim el cantó més occidental del delta del Llobregat: les seves platges, els seus aiguamolls, l'agricultura, les noves infraestructures, els passeigs marítims, els nous carrils bici, etc.

2.8.10

L'anella verda de Sant Boi de Llobregat


L'Anella verda de Sant Boi és un projecte de camí verd d'uns 16 km al voltant del municipi de Sant Boi de Llobregat. L'itinerari surt de les termes romanes (al costat de l'estació de FGC) i travessant el centre del poble se'n va al parc de la Muntanyeta per encarar després la pujada a l'ermita de Sant Ramon. Després va resseguint la carena en direcció a Torrelles per girar a la creu de Can Cartró cap al riu Llobregat, però abans d'arribar al camí de la llera, passa per la Colònia Güell i la riera de Can Soler. Un cop al riu, es descendeix fins a trobar el pont d'accés al riu que ens porta altre cop al punt de partida, les termes romanes.

En una segona fase l'anella s'ampliarà per abastar també la zona del parc agrari de manera que probablement descendirem una mica més pel costat del riu, travessarem la zona agrícola i enllaçarem amb el parc de la Muntanyeta.

15.3.10

La travessa del Delta del Llobregat: Castelldefels - Gavà - Viladecans - el Prat - Barcelona


Amb aquesta ruta descobrim els indrets més interessants del Delta del riu Llobregat: les seves platges, els seus aiguamolls, l'agricultura i el seu parc agrari, els passeigs marítims, els carrils bici, etc.
 
Última revisió: juliol de 2026.
 

Distància: 31 km (40 km si visiteu tot el que us proposo)
Inici: estació de tren de Castelldefels.
Final: plaça Espanya de Barcelona (o alternativament a Sant Boi, Cornellà, l'Hospitalet...).

Descripció:

Sortim de l'estació de Rodalies de Castelldefels i agafem el pas subterrani per creuar les vies en direcció mar. Al sortir, creuem un pas de vianants i travessem una zona d'aparcament (agafant un carril bici pintat a terra) per agafar la rampa d'una passarel·la que ens permetrà creuar l'autopista C-32. Travessarem el Campus del Baix Llobregat de la UPC anant recte i una mica a la dreta per creuar l'estany de l'Olla del Rei i girem a l'esquerra per vorejar-lo (deixarem les marques de carril bici). Ja en aquest tram ens adonem que estem en zona deltaica antigament ocupada per aiguamolls ja que la presència d'aigua és constant.

Campus de la UPC i el seu estany de l'Olla del Rei

Fa uns anys, amb la vegetació menys crescuda
Acabem de travessar el campus per anar a buscar el carril bici de l'avinguda del Canal Olímpic i continuarem paral·lels al canal fins a travessar l'autovia C-31 per un pont. Continuarem per un carril bici estret fins al passeig marítim (km 2,6 vegeu foto).
 
Arribant al Passeig Marítim

Haurem de pedalar per la calçada


Un cop al passeig, continuarem per calçada en direcció Barcelona, mentre gaudim de bones vistes del mar, la platja i de les dunes que tot i que ara són testimonials ocupaven una longitud important del primer tram coster del delta i que són una reserva de sorra i de biodiversitat a preservar. Des de fa un temps, ja no es permet la circulació de bicicletes per damunt del passeig marítim al terme de Castelldefels (vegeu la foto a dalt)  La calçada té 2 carrils en sentit Barcelona i els cotxes et respecten bastant. Al terra, podeu veure encara les marques d'un antic carril bici desmantellat.

Aviat arribarem al tram de Gavà on podrem pujar al passeig marítim i deixar la calçada. El carril bici està marcat amb pintura (km 3,6, vegeu foto superior).
Pg. marítim de Gavà tocant a Castelldefels
 
Pg. Marítim de Gavà a la Riera de Canyars

Creuarem la passarel·la damunt de la riera de Canyars (vegeu la foto feta des de la passarel·la mirant cap al Prat) i després haurem d'estar atents per veure un monument al mig d'una rotonda que ens indicarà que hem de deixar la costa per agafar l'avinguda del Mar en direcció al centre de Gavà (km 5).

Creuarem altre cop l'autovia i continuarem en direcció Gavà Centre pel carril bici i deixarem a mà dreta (a l'altre cantó de la carretera) un parell de pistes de terra. A uns 650 metres del pont de l'autovia, trobarem una pista senyalitzada amb el nom de camí de la Mallola de Baix i creuarem per agafar-lo (km 6,4). Continuarem fins a trobar-nos una pista asfaltada (km 8) que agafarem cap a l'esquerra, però abans pareu-vos un moment a mirar l'estany de la Murtra.
 
Estany de la Murtra

Camí del Serral Llarg (mirant enrere)
Continuarem per la pista asfaltada fins a trobar un camí de terra a ma dreta on trobarem un pontet que ens permetrà creuar un canal, la cua de l'estany de la Murtra (km 8,8). Llavors continuarem per agafar una pista asfaltada a la dreta (camí del Serral Llarg, vegeu foto) que ens acostarà fins a l'autovia. Un cop a l'autovia continuarem pel lateral (atenció que és de doble sentit de circulació) fins arribar a una rotonda on podrem escollir si agafem el Camí del Mar cap a Viladecans o creuem l'autovia per anar a les platges i a l'espai natural del Remolar.

↷ Cap a la platja de Viladecans o cap al Remolar (+6 km)

Des d'aquesta rotonda creuarem l'autovia per a trobar una segona rotonda. Si anem rectes, anirem a la platja de Viladecans, i trobarem un accés directe a la platja de la Pineda on només hi poden passar bicicletes i vianants (600 m). En canvi, si ens deixem portar per la ruta dels cotxes anirem cap a la platja de la Murtra (1,2 km).

Platja de la Pineda, accés només
per a bicicletes i vianants
 
Carril bici cap al Remolar a la cruïlla amb el Camí del Mar

Camí d'accés al Remolar - Filipines

Si a la segona rotonda anem a l'esquerra, continuarem per un carril bici pel que era l'antiga autovia. En 1 km trobarem una rotonda i un accés senyalitzat a l'espai protegit del Remolar-Filipines. En uns 1.200 metres s'arriba a l'interior de l'espai on probablement haurem de deixar les bicicletes per acostar-nos als aguaits. També amb uns 500 metres ens podem acostar a la platja. La tornada es fa pel mateix camí. Acostar-nos al Remolar afegeix uns 3 km d'anada i un 3 més de tornada al nostre còmput de quilòmetres.


Cap a Viladecans pel camí del mar

Des de la rotonda (km 10,8) veiem un passeig pavimentat en vermell (vegeu les fotos de sota), és el Camí del Mar de Viladecans (o amb el seu nom tradicional, el Camí de les Filipines) que ens porta cap al centre de la població i cap a l'estació de tren. Amb el temps, les arrels dels arbres l'han deixat una mica bonyegut, així que si ho preferiu també podeu rodar per la calçada que és força tranquil·la fins a la rotonda de la B-210.  Travessarem la carretera B-210 amb compte pels passos ciclistes que ens donen prioritat i continuarem per un tram de carril bici més nou i just abans de la rampa del pont que travessa l'autopista C-32, girarem a la dreta travessant la carretera (o bé fent una mica de volta per sota el pont, la foto ens indica la primera possibilitat).
 
Camí del Mar de Viladecans

Camí del Mar abans de creuar la C-32

 
Riera de Sant Climent, tram inundable
 
Continuarem uns metres per l'altre costat de la carretera fins a girar a la dreta per una camí que ens portarà fins a la riera de Sant Climent que normalment no tindrem problemes per creuar. Remuntarem un metres la riera (vegeu la fotografia) i abans de travessar l'autopista C-32 hi ha una rampa a la dreta (km 14,9) que ens portarà fins a un camí paral·lel a la via del tren que seguirem. Al mapa final, teniu totes les possibilitats i alternatives que teniu en aquesta zona. Atenció, si la vegetació de la riera està crescuda i plou, a vegades s'acumulen bassals d'aigua d'entre 1 i 4 dits de profunditat a la zona pavimentada. L'alternativa és passar per l'Outlet i l'estació de Rodalies de Viladecans.
 
Continuem paral·lels a la via del tren i en direcció a Barcelona, però un accés des de Viladecans ens farà allunyar-nos de la via per tornar-nos apropar un tros més enllà (en aquesta zona hi ha una hípica i potser trobem algun cotxe). Creuarem una riera canalitzada, la riera Roja (i entrem al terme de Sant Boi), i al passar per sota d'un pont que creua les vies (km 17) tenim diverses alternatives, la meva recomanació és continuar rectes paral·lels a les vies (la següent foto està feta des d'aquest pont i mirant enrere cap a Viladecans).
Pel costat de la via, deixem enrere el Garraf

 

↷ Basses de can Dimoni (+2 km)

Abans de continuar rectes, podem agafar un camí en direcció al mar fins a les basses de can Dimoni i visitar aquesta llacuna natural. Haurem de sumar 1 km d'anada i un altre de tornada. La foto de sota està feta amb un teleobjectiu i es veuen 5 edificis característics de Viladecans, els mateixos que es veuen petits a la foto de dalt.
Bassa gran de Can Dimoni amb Viladecans al fons
↷ Per damunt de les vies (+0 km)
 
També hi ha la possibilitat de continuar paral·lels a les vies, però pel seu cantó nord. Caldrà creuar primer pel pont. Després (cap al km 19) en separarem una mica de les vies fins que haurem de girar a la dreta fins arribar a un pont que les torna a creuar. Aquí és on ens trobem amb la ruta proposada.
 
Continuem cap al Prat

Continuarem paral·lels a les vies i veurem la incorporació del ramal ferroviari que ve de l'aeroport, aquí haurem de girar a la dreta per sota de les vies i immediatament a l'esquerra. A continuació, el camí ens farà girar a la dreta i deixarem les vies darrera nostra per anar cap al mar (vegeu foto).
Camí del Corral (en allunyem de les vies)

La Ronda de Ponent cap al centre del Prat

A la següent cruïlla (km 19), tornem a girar a l'esquerra i continuem rectes fins que el camí gira a l'esquerra fins a un pont que creua les vies, però nosaltres anirem a la dreta per un túnel (km 20) que ens permetrà travessar el vial d'accés a l'aeroport. Uns metres més enllà, un nou túnel (km 21) ens permetrà creuar l'autovia C-31 i girarem a l'esquerra i agafarem un carril bici per anar cap al centre del Prat i travessar-lo. Anirem per la Ronda de Ponent (carril bici, vegeu foto), el carrer del Doctor Soler i Torrents, la plaça de la Vila, la plaça Espanya i finalment l'avinguda Anselm Clavé que al final ens permetrà accedir a la llera del riu Llobregat (km 23).

Cap a l'Hospitalet i Barcelona

Remuntarem el riu i passarem per sota del pont de l'autovia C-31 (vegeu foto) i usarem aquest mateix pont per creuar, hi ha un pas habilitat per vianants i ciclistes (km 23,5, vegeu foto a sota). Continuarem per darrera una benzinera i després el camí està pavimentat i passa per sota de dos ponts abans d'arribar a l'Hospital de Bellvitge (km 25). Entrarem per un accés de vianants al recinte hospitalari (vegeu foto) i de seguida trobarem una pista-bici pintada en vermell que agafarem cap a la nostra dreta.
Remuntant el riu abans de la C-31

 
Després de la C-31
 
 
Travessant el riu Llobregat per la C-31
 
 
 
Trams força estrets cap a l'hospital
 
 
Anem rectes per entrar al recinte


Al sortir del recinte hospitalari (foto a sota) creuarem una rotonda i agafarem un carril bici que neix a la dreta de la porta principal de l'hotel Hesperia. Vorejarem el Parc de Bellvitge (on hi ha l'ermita romànica de Bellvitge) i arribarem a la Rambla Marina que travessarem per continuar per carril bici paral·lels a la Gran Via. 

Passarel·la per creuar les vies

El carril bici anirà girant i donarem l'esquena a la Gran Via i travessarem l'avinguda Amèrica en un semàfor i continuarem en direcció muntanya per anar a buscar una passarel·la metàl·lica amb rampes que ens permetrà creuar les vies del tren (km 27). Continuarem aproximant-nos a la Gran Via i enllaçant carrils bici a la vorera de muntanya de la Gran Via tota l'estona. En arribar a la Ciutat de la Justícia (km 29), avançarem una mica i ja entrarem al terme municipal de Barcelona, només ens quedarà creuar la plaça Cerdà per fer l'últim tram de Gran Via per un carril bici a la vorera fins a la plaça Espanya.

Alternatives

Amb aquesta ruta he volgut recórrer alguns dels espais naturals i agrícoles del sector occidental del delta del Llobregat, per això en la pròpia ressenya ja us suggereixo algunes visites addicionals, però també la podeu complementar amb:
  • Us quedarà per visitar tot els espais naturals de la desembocadura del riu Llobregat situats al terme del Prat i que podeu trobar en la part final d'aquesta ressenya del camí verd del Llobregat. Al km 19 de la nostra travessa del Delta, hi ha la possibilitat de desviar-vos cap al polígon Mas Blau i per l'av. 11 de Setembre anar cap a la Platja del Prat i cap al mirador de la Bunyola (Carrabiners i Semàfor) i després podeu remuntar el riu per tornar a enllaçar amb la ruta. Aquesta alternativa suma almenys 9 km més a la ruta i uns quants més si també voleu anar a la platja del Prat.
  • Si continueu riu amunt podeu connectar amb Cornellà i Sant Boi fàcilment, entre d'altres poblacions. Per aquesta zona podeu fer una volta pel parc agrari seguint part d'aquesta ruta.
  • Podeu començar la ruta a Castelldefels-Platja, però no podreu anar legalment pel passeig marítim i us perdreu un espai natural i veure de prop l'entramat de corredores (canals d'aigua) que hi ha en aquesta zona. L'avantatge és que potser us podeu acostar fins a Port Ginesta i aquí sí que teniu un tram de carril bici i podeu arribar-vos per dins de la zona portuària fins a una platja i una zona amb surgències d'aigua dolça provinents del Garraf. Aquest tram de Delta es diu les Botigues de Sitges ja que pertany administrativament a Sitges.
  • Riu amunt podeu combinar aquesta ruta amb la Colònia Güell o amb l'Anell Verd de Sant Boi.
  • No hi ha connexió en bici prop del litoral entre la Platja del Prat i la de Viladecans i tampoc entre la de Viladecans i la de Gavà. Vegeu el mapa per conèixer totes les possibles connexions i alternatives.
Més informació:
  • A Instagram, hi tinc diversos vídeos: aquest, aquest o aquest altre que us ajudaran a fer una idea dels paisatges que travessem.
  • Track a Wikiloc actualitzat el 2026, no feu cas del tracks anteriors.
  • Vídeo de la ruta de l'11/5/2014
  • Fauna a les basses de can Dimoni
  • La marinada és el vent de mar cap a terra que acostuma a aparèixer a mig matí i que té el seu màxim a la tarda d'hora. Si ve de sud o d'oest ens ajudarà, però si té una component est ens pot fer la punyeta. Mireu la previsió del temps.

Mapa:

En aquest mapa de la ruta, hi trobareu molts punts d'interès i camins per arribar-hi i també un munt de possibles variants i dreceres que podeu escollir segons si voleu un camí més ràpid i curt o més segur. Des d'un ordinador podeu descarregar els tracks i els punts en formats kml/kmz (des del mòbil no).