9.12.19

Cardedeu en bici


La Bicicleda de l'estació (20 places)
Cardedeu és un municipi de 18.000 habitants que des de fa anys s'ha destacat per iniciatives pioneres de tot tipus i concretament en l'àmbit de la bicicleta que és el tema que ens ocupa. Cercant en el blog, ja veig que el 2009 tenien una campanya de subvenció de cadenats de bici per a evitar robatoris (vegeu), el 2008 ja tenien la primera parella d'agents de policia local de proximitat patrullant en bicicleta (vegeu) o el 2010 van obrir el registre de bicicletes (vegeu). També ha estat el primer municipi de fora de l'Àrea Metropolitana a instal·lar un aparcament de bicicletes tancat a la seva estació de tren. Ho va fer el 2016 i es diu la Bicicleda (de la paraula cleda que és una tanca o tancat per al bestiar) i més recentment, ha obert un segon aparcament en una zona residencial del poble on a més ha afegit un espai per a estacionaments de llarga durada (al detectar que això podria ajudar a l'ús de la bici).

Tot això és fruït d'un pla de mobilitat que va apostar ja l'any 2006-2007 per enllaçar les 5 escoles de primària del poble amb el centre amb una xarxa de 4 km de carrils bici que s'ha anat desenvolupant amb els anys. També ha estat fonamental el paper de la societat civil, en especial, el suport de les famílies de les escoles (AFAs/AMPAs) que han ajudat a vèncer les reticències que sempre causa treure espai al cotxe.

2.12.19

La imprescindible reforma de la C-245 entre Castelldefels i Cornellà ja té data

Mapa d'intensitat ciclista
346.000 persones del Baix Llobregat no tenen possibilitat d'usar la bicicleta de forma segura per moure's entre Castelldefels, Gavà, Viladecans, Sant Boi i Cornellà perquè no hi ha un itinerari segur i recte que ho permeti. La carretera C-245 hauria de ser la via urbana pacificada que ho permetés, però continua sent una carretera tot i existir fins a 3 carreteres alternatives més (C-32, C-31 i B-210).

Aquesta xifra augmenta i es duplica si anem afegint els municipis que també podrien fer ús d'aquesta via ciclista, de forma directa: Esplugues, l'Hospitalet, Sant Joan Despí, Sant Climent i Santa Coloma de Cervelló. També seria fàcil la connexió amb el Prat i amb Barcelona.

De la mateixa manera, els busos que usen aquesta carretera triguen molta estona. La reforma que començarà l'estiu de 2020 i que durarà fins a 2 anys, permetrà la construcció d'un carril bus d'ús exclusiu que permetrà reduir significativament el temps de trajecte d'aquests 13 km de carretera.

És per tot això, que aquesta reforma és tant important en l'àmbit metropolità. I el més important, i segurament el més difícil de tot, hi ha d'haver un carril bici recte, prioritari, ràpid, sense obstacles i ben enllaçat.

29.11.19

La bici urbana a Sardenya

Després de visitar diverses ciutats de Sardenya, veig que com a molts llocs del món la bicicleta urbana hi va guanyant terreny, però encara és minoritària i hi ha molta feina per fer. Hi ha poca infraestructura, però tot i així els ciclistes aprofiten els carrers i les zones més pacificades.

Sardenya és una illa gran, poc poblada (d'1,6 M d'hab.),  però que augmenta molt la població degut al turisme.

La capital
 
Càller (en sard Casteddu i en italià Cagliari) és la ciutat més gran de l'illa amb 160.000 hab. i uns 432.000 hab. si hi sumem la seva àrea metropolitana. És l'única ciutat on vaig veure un sistema de bicicleta pública (vegeu la primera foto del mosaic superior), el Cabubi. Té només 10 estacions i sembla que només cobreix part de la capital, però no la seva àrea metropolitana. El relleu és complicat, però el turisme, la restricció d'accés en cotxe al casc antic i ser ciutat universitària són elements que poden ajudar a augmentar l'ús de la bici.


L'Alguer, la ciutat ciclista

Passeig marítim de l'Alguer
L'Alguer és una ciutat petita amb prop de 44.000 hab., però és on més ciclistes vaig veure amb diferència. Paradoxalment, em consta que només hi ha un carril bici al passeig marítim. Tot i així, es veuen molts ciclistes pel casc antic i el seu perímetre i no són solament turistes, hi ha gent de totes les edats, hi ha bicicletes urbanes. Segurament, les zones blaves d'aparcament i el fet que al casc antic el trànsit hi està regulat i molt restringit hi ajuda molt, però potser també hi ha algun element cultural que se m'escapa, però els elements culturals es poden canviar arreu.

17.11.19

Provant la bici urbana més equipada de Decathlon, l'Elops 920

He estat pedalant amb l'Elops 920 de Decathlon i en volia fer una petita ressenya. És la bicicleta urbana més equipada de tota la gamma Decathlon (amb el permís de la bici híbrida Hoprider 900). Porta un canvi intern Shimano de 7 velocitats, dinamo de boixa a la roda davantera que alimenta els llums, una tanca de quadre a la roda de darrere, parafangs, porta-equipatge i una geometria urbana que et permet una  postura còmode per a l'esquena i bona visió de l'entorn. Pesa uns 17 kg i val uns ajustats 400€.

Tot i que el pes ens sembli molt elevat, per comparar  amb altres bicicletes cal tenir en compte els components que porta: la tanca de seguretat que fixa la roda de darrere (630 g), la dinamo de boixa (+523 g aprox.) amb el cablejat i els llums, el porta-equipatges (1-1,5 kg aprox.), la pota de cabra (400 g), el parafangs i el protector de cadena, entre d'altres. Cal tenir en compte que alguns d'aquests components els haurem d'afegir en qualsevol bicicleta (llums, tanques per lligar la bici, etc.) i que haurem de sumar-los també al pes de la bicicleta a l'hora de fer comparacions. Segurament, es podria reduir una mica el pes amb uns components més lleugers, però encaririen notablement la bicicleta i reduirien poc el pes.

La conducció i el canvi

La conducció és còmode. La posició elevada et dona una bona visibilitat de l'entorn i tens l'esquena recta. Cal acostumar-se a un manillar una mica corbat, però quan t'hi acostumes esquives obstacles sense problemes. Les rodes de 700 mm (28") permeten notar menys les irregularitats del terreny i també hi ajuda el seient, tot i que el seient no s'ajusta gens a la morfologia masculina (o almenys a la meva).

La bici es nota una mica pesada i val la pena inflar les rodes a la banda alta de la pressió permesa, recomano els 5,5 bars. En baixades, la posició elevada del cos actua de fre natural i la pròpia geometria de la bici, el seient i el manillar no et permeten baixar ni endarrerir el centre de gravetat, per tant millor no intentar fer coses que faríem amb altres bicicletes. En baixades fortes i continuades, no he aconseguit passar dels 40 km/h.

El canvi intern Shimano de 7 velocitats permet adaptar-se a les necessitats de cada moment, és molt més progressiu que un canvi intern de 3 velocitats, però esperava tenir una mica més de rang que em permetés fer pujades fortes més còmodament i també poder pedalar en baixades. Potser és el pes i la geometria de la bici que fa que l'augment de marge de les marxes no es noti gaire. Teòricament, el Shimano de 3v tindria un rang del 186% i el de 7v en tindria 245% (vegeu). La sensació és que en pla pots agafar bones velocitats, però que en pujades fortes continua sent una mica just, tot hi així suposo que fa el fet per la majoria de trajectes urbans.

15.11.19

La bicicleta en les mobilitzacions

La bicicleta s'està mostrant un cop més molt útil en les manifestacions, en les grans concentracions de persones i en desplaçaments quan tota la resta de mitjans de transport fallen. He volgut fer un recull fotogràfic de l'últim mes i un apunt comentant algunes aspectes.

El mode de desplaçament ideal

Ja sabem que la bicicleta és el mitjà de transport més ràpid en desplaçaments urbans de fins a 8 km, però aquests dies hem tornat a constatar que quan hi ha vagues i talls de carretera, la bicicleta es converteix en l'únic mitjà de transport que garanteix la mobilitat. També anar a peu, però la bicicleta guanya en velocitat i permet un rang de distàncies molt més ampli.

Passa el mateix en les manifestacions i les gran concentracions de gent, la bicicleta és una bona alternativa al transport públic que sovint queda saturat.

Bicicletes a l'aparcament de cotxes de l'aeroport

També en distàncies més llargues, com va ser el cas de la concentració a l'Aeroport del 14 d'octubre, la bicicleta va permetre el desplaçament a molta gent mentre la resta de mitjans fallaven.

La bicicleta ha estat present també d'altres formes. Per exemple, en forma de manifestació ciclista o "massa crítica". El 18 d'octubre, el dia de vaga i de l'arribada de les Marxes per la Llibertat, una massa crítica de ciclistes va creuar els túnels de Vallvidrera cap a Barcelona.

També hem vist com els cascs i les ulleres de bicicleta han estat usats com a proteccions contra les pilotes de goma i els projectils de foam.

18.9.19

De Pequín a Teheran seguint la ruta de la seda

Travessa en bicicleta de Pequín a Teheran seguint l'antiga carretera de la ruta de la seda l'any 2016.


Més informació:
Vegeu també:

12.9.19

Passejades i excursions pel Montseny 2

Segon recull de passejades i excursions curtes a peu per diverses zones del Montseny aptes per fer en família i amb nens petits.

Totes les distàncies són d'anada i tornada si no s'indica el contrari.

De Collformic al Santuari de Sant Segimon (8,5 km +350 m)

És un itinerari planer que segueix els primers metres de la clàssica pujada al Matagalls des de Collformic. Després, una pista en lleugera baixada ens porta entre torrents, fagedes i fonts fins aquest magnífic Santuari penjat a la roca al nord-oest del Matagalls. És un dels llocs del Montseny que cal visitar!

Pels que vulguin caminar una mica més, us recomano pujar al Matagalls i descendir per la carena fins al Santuari per acabar tornant pel camí proposat. I també hi podeu arribar des de Viladrau i l'Ermita de l'Erola.


El Gorg Negre de la riera de Gualba (6 km)

La riera de Gualba porta les aigües que recull el pantà de Santa Fe. Vegeu itinerari circular i aquest vídeo que il·lustra alguns dels paratges que hi trobareu.


Poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús (3,4 km +220 m)

Des del Centre Cívic i el camp de futbol de Samalús agafem el sender senyalitzat com a SL-C 89  que puja cap al Puig del Castell. Vegeu el mapa.
Si l'itinerari us queda curt, podeu fer aquesta ruta circular de 5,4 km cap al sud o arribar-vos a Corró d'Amunt amb aquesta altra ruta circular de 7,6 km.


Del Samon al turó del Samon (9,5km +550 m)

Un recorregut fàcil i circular per arribar al grans cims del sud del Montseny. Les vistes des del cim i la fageda del Samon acaben d'arrodonir aquesta excursió. Val la pena arribar almenys fins al turó de can Cuc o fins al Sui (13 km +680 m).

L'Empedrat del turó de Morou (6 km +330 m)

Un itinerari circular clàssic de Santa Fe que evita una mica les gentades fins que arriba al pantà. La Fageda, les roques, el pantà i el rierol són els elements més destacables.  Més informació.
Església romànica de la Mora

Aiguadreda: Casanova de Sant Miquel - Sant Cebrià de la Mora - Sant Isidre de la Figuera - Casanova de Sant Miquel (11 km +550 m)

D'Aiguadreda cal ascendir per la pista de la riera de l'Avençó fins al punt de sortida. La circular puja per la carena d'un dels barrancs de la vall principal fins als altiplans de la Calma i baixa per un altre barranc. Tracks a GM i a WL.

3.9.19

Volta circular per la plana de la Vall d'en Bas

Volta circular des d'Olot fins als Hostalets d'en Bas anant per la via verda i tornant per carreteres secundàries.
Actualitzat a febrer de 2024.

Distància i desnivell: 26 km molt planers de terra compactada o asfalt que acaben acumulant uns 200 m de desnivell positiu. Si afegiu les 3 variants que us proposo us sortiran uns 35 km i +370 mD.

Punt de sortida i arribada proposat: antiga estació de tren d'Olot (Avinguda de l'Estació, 13, Olot) o qualsevol punt de la ruta!

Descripció:

Sortim de l'antiga estació de tren d'Olot i agafem la via verda en direcció Girona. Deixem a mà dreta la font de Sant Roc i el riu Fluvià que anirem seguint a més o menys distància durant tota la ruta. Passem un primer túnel i fem un tros fins a trobar a mà dreta el Camp Municipal d'Atletisme (dissenyat pels guardonats arquitectes RCR d'Olot). Continuem i passem pel baixador de Codella (consulteu horaris per menjar-hi). Pocs metres després passem pel costat del Parc de la Pedra Tosca (també dissenyat per RCR Arquitectes).

Travessem una carretera amb precaució, continuem per prats i entrem al nucli urbà de les Presses. Creuem la carretera principal i tenim la possibilitat d'entrar al nucli antic del poble, sinó continuem la via verda passant per l'antiga estació i després seguint la carretera C-152. Creuarem la pista que puja a l'Àrea Recreativa de Xenacs (la serra de Xenacs queda a la nostra dreta) i continuarem pel costat de la carretera fins a una rotonda que uneix diverses carreteres. Nosaltres continuem cap a Sant Esteve d'en Bas.

2.9.19

"De l'amor i d'altres viatges" d'en Xavier Corominas

El segon llibre de cicloturisme d'en Xavier Corominas manté l'estil directe del primer (De Catalunya al Japó en bicicleta). En el nou llibre, el viatge ja no és un de sol, són diversos viatges previs a un de llarg per Nova Zelanda, Austràlia i Bali. Una altra diferència notable és que els viatges ja no són en solitari, ara són en parella, per això en aquest llibre hi juga un paper important les reflexions sobre el viatge que representa la convivència en parella.

Si el voleu llegir, aquí teniu la referència i també de l'edició traduïda al castellà:
  • Corominas, Xavier. De l’amor i d’altres viatges. [S.l. : s.n.], 2018. 215 p. ISBN 978-84-09-04965-3
  • Corominas, Xavier. Del amor y otros viajes. [S.l. : s.n.], 2019. 249 p. ISBN 978-84-09-09267-3
Articles i entrevistes en mitjans:

29.7.19

L'autovia de Castelldefels només per a ciclistes esportius?

Es podria anar un pas més endavant i no solament reformar els vorals, sinó també alguns laterals per tal de facilitar l'ús de la bicicleta més enllà del ciclisme esportiu.


La tardor passada, l'Àrea Metropolitana de Barcelona va presentar un estudi sobre l'autovia C-31 sud, és a dir l'autovia de Castelldefels. L'estudi es centra en el tram Castelldefels - Gavà - Viladecans (Filipines) i proposa ampliar vorals, reduir la velocitat dels cotxes a 80 i aplicar senyalitzacions especials a les sortides i a les entrades perquè els ciclistes de carretera puguin circular segurs. La C-31 sud és una via que pertany a la Generalitat i aquesta s'ha mostrat receptiva als canvis. Així doncs, és possible que d'aquí a un temps vegem un projecte de reforma.

A mi, la proposta de l'AMB m'agrada, però em sap greu que només es centri en l'ús esportiu quan també podria ser utilitzada puntualment per a desplaçaments d'un altre tipus. De fet, actualment, en els laterals i vies de servei ja es veuen molts ciclistes no esportius que van als centres esportius, educatius, comercials o residencials de la zona. Els vorals serien d'entre 1,4 i 2 metres segons el punt i amb una línia separadora de 30 cm. A les incorporacions i a les sortides, es senyalitzarà el pas de bicicletes perquè aquestes puguin seguir rectes amb prioritat. Són canvis interessants, però jo afegiria més coses:
  1. Bones connexions amb els eixos ciclistes mar-muntanya com són l'avinguda de la Pineda i l'avinguda del Canal Olímpic de Castelldefels, l'avinguda del Mar de Gavà i el camí del Mar de Viladecans.
  2. Entrades i sortides addicionals només per a ciclistes en alguns punts com els carrers sense sortida que antigament desembocaven a l'autovia i que permetrien itineraris més ràpids als ciclistes sense haver de fer voltes.
  3. Un voral ciclista a França en una zona rural
  4. En els trams que hi hagi prou amplada fer un itinerari més segregat i separat aprofitant espais dels laterals i vies de servei on actualment ja roden molts ciclistes urbans.

Més informació:


24.7.19

10 consells per pedalar amb la calor

Tant en sortides lúdiques com en ciclisme urbà aquests consells et poden ser útils. Segurament, res que no sàpigues:
  1. Aprofita les primeres i les últimes hores del dia quan fa menys calor
  2. Cerca rutes ombrívoles: que passin per boscos, parcs o carrils bici que tinguin l'ombra de les cases (evita els carrils bici centrals). Planifica prèviament la ruta per no haver de fer distàncies innecessàries, però en ciutat, fes més distància si és per passar per llocs més ombrívols.
  3. Ajusta bé la bici per no cansar-te. Porta les rodes ben inflades i la bici ben revisada per no haver de fer una reparació a ple sol.
  4. Utilitza un bon desodorant, tots t'ho agrairem.
  5. Tria bé la roba: per a ciclisme esportiu ja hi ha roba adequada, per a ciclisme urbà usa roba que transpiri bé. I si és el cas, porta roba de recanvi i una tovallola per eixugar la suor. La roba de colors foscos dona més calor, però dissimula millor la suor. Si disposes de dutxa a la feina, és el millor moment de l'any per usar-la! Evita bosses i motxilles penjades del coll i l'esquena que et faran suar.
  6. Menja i beu adequadament. Hidrata't bé, porta aigua, no pedalis en dejú ni amb la panxa molt plena i porta una mica de menjar.
  7. Si notes marejos o una baixada de pressió, atura't en una ombra, seu, descansa, beu i menja. I si et cal, demana ajuda.
  8. Un bon truc per no arribar tan suat és pedalar molt suau els últims 5 minuts. Sobretot no tinguis pressa i arriba d'hora al teu destí.
  9. Tapa't el cap i protegeix-te els ulls. Utilitza una gorra o el casc i unes ulleres de sol.
  10. No t'oblidis la crema del sol: cara, clatell, braços i genolls són les parts més exposades al sol.
Llegeix també:

12.7.19

La ruta InterCatalunya

La ruta InterCatalunya en taronja, la
Pirinexus en verd i l'Eurovelo 8 en blau.
A principis d'any, la Conselleria de Territori i Sostenibilitat va posar en funcionament el primer tram de la via cicloturística InterCatalunya  o ruta InterCatalunya que enllaçarà Lleida i Girona amb un recorregut de 300 km. El tram que s'ha posat en marxa ara discorre entre Lleida i Cervera, té una longitud de 67,7 km i passa per Alcoletge, Bell-lloc d’Urgell, Palau d’Anglesola, Vila-sana, Castellnou de Seana, Anglesola i Tàrrega per arribar a Cervera.

Aquest primer tram està dividit en dues etapes: Lleida - Vila-sana (34 Km) i Vila-sana - Cervera (36 Km). També hi ha connexions amb Mollerussa, Bellpuig i l’Estany d’Ivars. Entre Lleida i Roquetes (Alcoletge) s'agafa una alternativa al camí de Sant Jaume. De les Roquetes a Tàrrega coincideix amb el camí de Sant Jaume (amb dues variants). Finalment, de Tàrrega a Cervera es segueix el camí de Sant Jaume a excepció del nucli urbà  de Cervera

2.7.19

Pedalant endins

Ja fa més d'un any, us comentava per les xarxes socials que en Marcel Lázara (ex-Txarango) i la Júlia Arrey havien tornat d'un viatge en bicicleta pel Brasil i que havien editat un disc inspirat en les vivències d'aquest viatge. Doncs ara, han publicat un documental auto-produït sobre aquest viatge, on pedalar i la distància pedalada és el que menys importància té, tot amenitzat per la seva fantàstica música.


13.6.19

Open Cycle Map, el mapa dels carrils bici de tot el món


L'any 2004, va començar la iniciativa OpenStreetMap (OSM) i des de llavors cada cop són més les persones que voluntàriament col·laboren per a fer un mapa del món amb molta informació i el més acurada possible, és a dir un mapa del món viu i canviant. Dins d'aquesta iniciativa ja fa molt de temps que existeix una capa d'informació ciclista que també es pot consultar directament, és l'Open Cycle Map.

Dins de l'Open Cycle Map trobem itineraris ciclistes, però també punts d'interès com poden ser botigues de bicicletes i tallers, aparcaments, etc. A la seva vegada, dins dels itineraris caldria distingir entre els carrils bici i les rutes ciclistes. Avui us parlo dels carrils bici i deixo per a més endavant les rutes ciclistes.


5.6.19

Festa reivindicativa d’inauguració del BiciHub


Aquest dissabte 8 de juny s'inaugura de forma reivindicativa el BiciHub de Barcelona. El BiciHub vol ser un centre de referència de la bicicleta que serveixi d'incubadora de projectes i punt de trobada de diversos actors del món de la bicicleta.
Crec que és un projecte molt interessant que pot reproduir-se en el temps en altres llocs del territori i que requereix el suport de les administracions i el dels usuaris de la bicicleta.
Si veniu dissabte, a més, podreu veure les fotos d'aquest blog en una petita exposició fotogràfica.

El dissabte 8 de juny vine a la festa reivindicativa d’inauguració del BiciHub, després de l’última notícia rebuda del BiciHub està en perill, seguim amb la presentació del BiciHub per demostrar que som capaces de seguir endavant.

El programa de la festa:
10h a 11:30h – Ruta Cicletera – Una ruta amb bicicleta pel barri del Poblenou. Punt de Trobada: BiciHub C/Pere IV 58
11:30h a 14h – Exposició i prova de tricicles i bicicargos 
12h a 12:45h – Benvinguda i parlaments 
13h a 14h – Viatjar pel món amb bicicleta! Presentació del llibre “De l’amor i d’altres viatges” De Francesc Xavier Corominas i Mainegre, autor també de ” Catalunya al Japó en bicicleta”
Presenten Benjo Aguilar (President Fem Bici) i Laura Vergara (Coordinador de Con Bici) – Espai Social del BiciHub
14h a 16h – Arrossada Popular, fes la teva reserva en el següent enllaç https://forms.gle/VkVnkkZu4vhZoG7m6
18h – a 20h – Mercat d’entitats: Vine a conèixer les entitats que conformen l’Associació del BiciHub i del barri
21:30h – Cinema a Pedals: No paris de pedalar per veure la pel·lícula.

Durant tot el dia activitats infantils i música
Visites guiades a l’espai de Can Picó a les 10h, 16h i 17:30h.
T’esperem amb moltes ganes el dissabte 8 de juny al BiciHub, lluitem pel centre de la mobilitat sostenible.

29.5.19

La ruta dels Castells del Sió

Teníem pendent fer la ruta dels Castells de la Segarra i per fi hem trobat el moment: la previsió meteorològica donava pluges al nord i massa vent cap al sud. A la primavera, a la Segarra, la temperatura és la ideal i el paisatge està esplendorós, és el millor moment de l'any! Vaig estar mirant moltes de les variants que hi ha amb la idea de fer una ruta més llarga i dividir-la en dues etapes, però al final, per diversos motius, vam decidir fer una ruta d'un sol dia i la proposta del Consell Comarcal de la Segarra és la ruta dels Castells del Sió, una ruta molt equilibrada per a poder fer cicloturisme tranquil i gaudir del paisatge i el patrimoni cultural de la ruta.
 
Distància i desnivell: 42 km i +400 m aproximats de desnivell positiu.

Inici: a l'estació de tren de Cervera si veniu en tren o en qualsevol punt de l'itinerari si ho feu en cotxe.

Informació general de l'itinerari:

La ruta dels Castells del Sió està senyalitzada com a PR i la veritat és que ens va caldre poc mirar el GPS (el mòbil amb l'App Catalunya Offline i el track), però tot i així en algun moment les marques blanques i grogues queden ocultes amb la vegetació.

L'itinerari és molt planer i transcorre majoritàriament per pistes de terra compactada sense circulació de vehicles, també per pistes asfaltades i els carrers dels pobles. També hi ha algun petit tram de camí estret i en concret hi ha una petit tram de sender on la vegetació (els cereals conreats) ha envaït el camí (això és just abans de creuar la C-14). En general, és un ruta bastant adequada i segura per a fer amb nens els caps de setmana, exceptuant potser el tram de Cervera.

13.5.19

Estudi d'una cruïlla de la Gran via de l'Hospitalet 2019

Publicat originalment per La Saboga el 13/5/2019

La bicicleta creix més i s'hi afegeix el patinet elèctric que comptem per primera vegada.

Per tercer any consecutiu, hem realitzat l'estudi d'una cruïlla de la Gran Via de l'Hospitalet de Llobregat per a poder avaluar l'evolució de l'ús de la bicicleta. Les bicicletes augmenten un 6,5% respecte el 2018 més del doble de l'increment de l'any anterior.

Hem volgut també comptar patinets i posar xifres a un auge evident. Per a tenir més perspectiva, hem tornat a visualitzar el vídeo del 2018 per comptar-hi els patinets. Així doncs, si al 2018 els patinets representaven el 7% dels cicles d'aquesta cruïlla, ara ja són el 20%, és a dir, per cada 4 bicicletes que passen per la cruïlla estudiada, passa també 1 patinet.

El perfil ciclista

Es manté la tendència de normalització del tipus de bicicleta que vam detectar l'any passat  Hi ha més bicicleta adaptada per a l'entorn urbà i disminueixen una mica les bicicletes plegables que ja han passat del 30 al 26% després d'haver crescut l'any passat. La bicicleta elèctrica creix tal i com esperàvem i ja representa un 9% de les bicicletes (casi 3 punts més que al 2018).

En canvi anem enrere un parell d'aspectes: el casc i la distribució home-dona.

En el cas del casc, on ja havíem detectat valors alts, aquest any hem tingut un repunt fins al 44%. És una xifra d'ús molt elevada que no veiem a Barcelona ni molt menys als països europeus amb més tradició ciclista. Considerem que és un mal indicador ja que denota una percepció més gran d'inseguretat per part dels ciclistes. Aquí volem insistir en que la qualitat dels carrils bici deixa molt a desitjar.

Un altre aspecte en el que anem enrere és en el tema de la paritat home-dona. Aquí també hem detectat un nou màxim de desigualtat i les dones només representen un 30% dels ciclistes comptabilitzats.

Una altra novetat d'aquest any són el recompte de ciclistes amb màscara anti-pol·lució, i per a veure l'evolució, també hem recomptat els ciclistes de l'any passat. L'ús de les màscares ha passat de l'1,6% al 5%.

Increment notable de patinets elèctrics

L'auge dels vehicles de mobilitat personal dels últims anys és evident, però fins ara ningú li ha posat xifres. Aquest any hem triplicat els número de patinets respecte l'any anterior i representen un 20% dels cicles que usen aquesta cruïlla. Creiem que el carril bici de la Gran Via és especialment propici per aquest tipus de vehicles i que probablement aquesta zona està per sobre de la mitjana barcelonina en l'ús del patinet elèctric que en algun mostreig s'ha valorat en el 16%.

La nostra preocupació respecte aquest increment és que no repercutís en el creixement de la bicicleta, ja que si bé el patinet elèctric és molt més sostenible que altres mitjans, no ho és respecte la bicicleta que a més és un mitjà de transport actiu amb uns grans beneficis per a la salut pública. En tot cas, la bicicleta continua creixent i ho fa a un ritme més ràpid. Així, es confirmaria també la teoria de que la major part dels usuaris del patinet elèctric no venen de la bicicleta.

Un 63% dels usuaris del patinet són homes i un 52% usen el casc. L'ús del casc és del 42% per als homes i del 68% en el cas de les dones.

Condicions de l'estudi

Hem mantingut les condicions dels anys anteriors per a afavorir les comparacions, però per primera vegada, per motius tècnics, de calendari i meteorològics, l'estudi s'ha fet al mes de maig i no a l'abril com havíem fet en les ocasions anteriors, en concret, el dimarts 7 de maig.

Hem realitzat una hora de treball de camp en la franja matinal de 7:45 a 8:45 d'un dia laborable a la cruïlla de la Gran Via i el carrer Alhambra. No hi havia previsió de pluja, però els núvols prims del matí s'han anat enfosquint fins a deixar caure unes gotes, tot i així, la meteorologia no creiem que hagi fet desistir els ciclistes.

S'han comptat 198 bicicletes i 51 patinets.

Estudis de 2018 i 2017:

29.4.19

Per la falda del Montseny: de la Garriga a Sant Celoni

Ruta pel Baix Montseny per la falda de la muntanya d'oest a est. Comencem a l'estació de tren de la Garriga i passem per Cànoves, Sant Antoni de Vilamajor i Santa Maria de Palautordera on enllacem amb la ruta de la Tourdera per acabar a Sant Celoni.

Distància i desnivell: 37 km i uns +600 m de desnivell positiu.

Inici: estació de tren de la Garriga.

Descripció general de l'itinerari:

Useu el track GPS o el mapa per orientar-vos. La descripció no és detallada com en altres ressenyes.

Sortim de l'estació de tren de la Garriga i agafem el Passeig (vegeu foto), una rambleta que convida a fer slow-cycling, especialment si us agrada l'arquitectura, el modernisme i el patrimoni cultural en general. Al final del Passeig, trobareu un petit carril bici que ens porta a una carretera (N-152a). Deixem una vila romana a mà esquerra i continuem fins a una rotonda on s'acaba el carril bici. Continuem per l'asfalt 50 metres i girarem a l'esquerra per entrar a una pista de terra.

Travessarem la via del tren per un pont i girarem cap a la dreta passant per una construcció de pedra que amaga un pou (vegeu foto). Continuarem fins a un dipòsit d'aigua i després travessarem la urbanització els Gorgs. A partir d'aquí, passarem molts barrancs fent baixades, creuant torrents i pujant de nou. Ho fem per primer cop en aquesta urbanització.

26.4.19

Bidonets d'acer inoxidable

A mi no m'agrada el gust que agafa l'aigua dins dels bidonets de plàstic de ciclisme, i a més, recomanen evitar usar recipients de plàstic perquè deixen a l'aigua substàncies químiques que són perjudicials per a la salut, i encara més, si aquests recipients s'escalfen, com per exemple pot passar amb els bidonets de bicicleta amb el sol.

L'acer inoxidable és una bona alternativa. De moment, el model més pràctic i econòmic que he trobat és aquest Syssa de 750 ml que comercializa Decathlon. És pràctic per al cicloturisme on el pes no importa tant. L'únic inconvenient és que l'estanquitat no és molt bona i millor que no li doneu la volta. També encaixa millor en un porta bidons que no sigui metàl·lic i així no el ralleu.

Dos comentaris personals més: Primer, jo sempre desenrosco la tapa del bidonet i normalment paro per beure. Segon, si vaig amb alforges, puc portar alguna cantimplora amb funda tèrmica amb més aigua.

28.3.19

A l'abril, torna el repte de pedalar 30 dies en bici

Un any més, al mes d'abril, arriba el 30 dies en bici. És una iniciativa que va néixer a EEUU (30 day of biking) i que s'ha escampat per tot el món. Des de fa uns anys, també a casa nostra. La idea és senzilla, intentar complir el repte d'agafar la bicicleta cada dia (o quasi cada dia) durant el mes d'abril, perquè diuen que quan un hàbit el mantens durant unes setmanes, l'acabes incorporant a la teva vida. Així doncs, el repte el que pretén és que s'agafi molt més la bici, especialment, que ho facin les persones que no l'agafen sovint pels seus desplaçaments diaris.

I quins incentius hi ha a part dels beneficis de la bici?

Doncs aquí tens una guia imprescindible del que pots fer:
  1. COMPROMÍS. Si vols, pots comprometre't públicament amb el repte i compartir-ho a les xarxes socials: http://30daysofbiking.com/pledge-2019
  2. AGENDA D'ACTIVITATS. D'entrada, un grup de voluntaris treballa per a dinamitzar la iniciativa a l'àrea de Barcelona i han elaborat una completa agenda d'activitats organitzades per entitats de tot tipus.
  3. INSTAGRAM. Si vius a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, pots participar en un concurs d'Instagram, cal penjar durant 21 dies d'abril una foto anant en bicicleta (vegeu les bases).
  4. APP CICLOGREEN. Si t'instal·les aquesta aplicació pots enregistrar anònimament els teus desplaçaments en bici i participar en molts reptes durant tot l'any i en especial:
    1. Repte #30diesAMBbiciBCN et pots apuntar-te a aquest repte i entraràs en el sorteig de premis fent tant sols 30 km a l'abril i pots unir-te a un equip per a guanyar una competició. Tens tota la informació a https://repte30diesambbicibcn.cat/
    2. Més premis. Si t'instal·les i et registres amb l'App Ciclogreen et pots apuntar a altres reptes, per exemple n'hi ha un dels 30 dies en bici a nivell estatal.

26.3.19

"Pedal" el documental sobre la cicloturista Hera Van Willick

PEDAL from ultralitefilms on Vimeo.

La Hera Van Willick és una viatgera holandesa que ha viatjat en bicicleta per més de 43 països. Ara tenim un breu resum de la seva experiència en aquest petit documental de 8 minuts.

18.3.19

Itineraris en rotondes que penalitzen als ciclistes

Les rotondes no són una solució gaire satisfactòria per als ciclistes (ni per als vianants) i sempre penalitzen el temps de trajecte del ciclista perquè quan s'hi fa un carril exclusiu per a bicicletes aquest sovint és extern a la rotonda i massa sovint s'acaba usant l'itinerari de vianants.

Un cas extrem el podem trobar en el Polígon Pedrosa de l'Hospitalet (carrer Botànica) on el carril bici puja a la vorera a les cruïlles i acaba fent l'itinerari del pobre vianant. La penalització no es produeix tant sols en incrementar més d'un 25% la distància recorreguda, sinó en que les maniobres que ha de realitzar la bicicleta requereixen una reducció important de la velocitat fent que el temps de trajecte es casi dupliqui en el millor dels casos (quan no hi ha vianants a la vorera i quan no hi ha cotxes a la calçada i calgui assegurar-se que efectivament et cedeixen el pas).

Teniu els càlculs en el gràfic. La bicicleta que segueix la trajectòria en verd he assumit que va a una velocitat de 15 km/h, mentre que la bicicleta de l'itinerari vermell va a uns 10 km/h de mitjana en haver de disminuir la velocitat en diversos punts (ressalts per pujar a la vorera, corbes, angles de 90º, assegurar-se que no venen cotxes o que et cedeixen el pas, etc.). Els càlculs són generosos. La diferència entre un itinerari i l'altre és d'almenys 20 segons.

22.2.19

La ruta dels Llacs: de Lleida a la Pobla de Segur

Aquests dies s'ha presentat el projecte d'una nova ruta cicloturista impulsada per la Generalitat. La ruta dels Llacs consisteix en un itinerari de 98 km pedalables entre Lleida i la Pobla de Segur seguint aproximadament el traçat ferroviari i combinant bicicleta i tren en el tram central entre Sant Llorenç de Montgai i Cellers.

Així doncs, la ruta tindrà un primer tram Lleida – Balaguer – Sant Llorenç de Montgai a una banda de la serra del Montsec, i un segon tram Cellers – Tremp – la Pobla de Segur, a l’altra banda. El tram intermedi de connexió entre Sant Llorenç de Montgai i Cellers travessant el Montsec (uns 27 km) es farà en tren. En total, la ruta serà d'uns 125 km.
 
Aquest primavera, tindrem ja senyalitzat els trams entre Lleida i Balaguer, i entre Salàs de Pallars i la Pobla de Segur.

15.1.19

Canvis en el mercat de l'automòbil

Les vendes de cotxes cauen un 2,8% el 2018

Regularment, miro les dades del sector de l'automòbil per saber com evoluciona el mercat i la mobilitat. Tradicionalment, s'han associat les xifres de vendes de cotxes amb el creixement econòmic del país fins a convertir-ho en un indicador econòmic més. Per sort, crec que això està canviant. Tard o d'hora una part dels cotxes, ja no tornaran, perquè cada cop més hi haurà alternatives més econòmiques per a la mobilitat.

Les vendes de cotxes a Catalunya cauen un 2,8% i les vendes de cotxes de gasoil baixen un 37% respecte l'any anterior i ja només representen un 28% del total.

Un altre canvi per mi molt significatiu és que el cotxe més venut és un utilitari de gasolina (Dacia Sandero) que costa entre 7.500 i 12.000 € segons els acabats. És molt significatiu que la gent no malgasti els diners en un cotxe tot i la forta publicitat que exalta valors sovint poc ètics. El segon més venut potser es l'antítesi, el Seat León, un cotxe que tradicionalment s'ha publicitat amb una connotació d'agressivitat al volant. El temps ens dirà si realment aquest canvi cultural es produeix.

7.1.19

"Per terres d'Al·là. Viatge a l'altra riba de la Mediterrània" de Gabriel Pernau

Aquest és el tercer viatge cicloturista de Gabriel Pernau fet llibre i no defrauda. D'entrada, que l'autor declari que fa el viatge amb intenció d'escriure un llibre, li treu una mica d'espontaneïtat a la narració i, segurament, que el viatge es produeixi durant el ramadà marca de manera important l'aventura, però a la vegada la documentació prèvia de l'autor i les referències a viatgers anteriors són molt interessants. Per mi l'aspecte clau de la narració és el punt de vista que ofereix el viatge en bicicleta sobre aquesta part del món islàmic. El viatge es produeix el 2003 i des des llavors hi hagut canvis profunds a l'altra riba de la mediterrània, però el relat no perd vigència en el sentit que retrata molt bé els xocs culturals entre ribes, religions, ètnies i països.

A la contraportada hi podem llegir:
Crònica d’un viatge per alguns dels racons més desconeguts de la Mediterrània uns mesos després que els EUA envaïssin l’Iraq. Desplaçant-se sempre en bicicleta i transport públic, l’autor va recórrer el llarg camí que va d’Algesires a Istanbul. En el seu accelerat periple, Pernau coneix la desoladora bellesa de la costa mediterrània marroquina, l’Algèria que intenta deixar enrere una guerra civil que ha causat 150.000 morts i la turística Tunísia.
Davant la impossibilitat d’entrar a Líbia, el viatger haurà de volar fins al sempre conflictiu Pròxim Orient. Allà coneix Alexandria i El Alamein, el canal de Suez, el desert del Sinaí i el golf d’Aqaba. De camí cap al nord, visita el desert d’Uadi Ram i la ciutat perduda de Petra, durant la seva estada a Israel coneix de primera mà el conflicte palestí, visita una Damasc adormida pel Ramadà, la cosmopolita Beirut i una Istanbul sacsejada per atemptats terroristes.