26.7.22

La por al canvi en un món canviant

Diuen els entesos que tots tenim por als canvis tant si aquests són petits com si són grans. Els canvis modifiquen les nostres rutines i això provoca sensacions que no solen ser positives. Els experts aconsellen relativitzar els problemes, aprendre a deixar anar certes coses i abraçar-ne de noves, entrenar la ment llegint, debatent i fent coses noves tan senzilles com triar un camí nou per anar o tornar en un desplaçament habitual.

I us explico tot això, perquè el món està canviant, sempre ho ha fet, però sembla que ara ho fa més ràpid. Només cal preguntar-se quantes coses han canviat en les nostres vides i en el nostre entorn en els últims 2 anys des de l'inici de la pandèmia. I la cosa s'està accelerant.
El context actual és un món post-pandèmic amb crisi climàtica i amb necessitat d'una transició energètica urgent, amb sobre-població, amb falta de recursos naturals i amb problemes ambientals, socials i econòmics greus. No sé si tothom és conscient d'aquests problemes i de la magnitud del canvis que ens esperen.

Són canvis que hem de fer, perquè el preu de no fer-los és massa alt, tant és així que els responsables polítics fan canvis en les polítiques, massa a poc a poc, però els estan fent.

Alguns ciutadans s'ho prenen com una imposició del polítics i els partits opositors intenten rascar vots donant suport als veïns que no volen canviar. Populisme, crítiques poc constructives, gent que critica la manera de fer quan realment no volen canviar i estan en contra de la mesura que s'aplica. No estic parlant d'enlloc en concret i a la vegada estic parlant d'un munt de llocs a la vegada: la pacificació d'un carrer, les restriccions d'accés als cotxes, la implantació d'un sistema de recollida d'escombraries tipus porta a porta, els impostos tipus "qui contamina paga" i tants altres canvis. El lema "Eco not ego" de la foto per mi il·lustra, entre d'altres coses, l'egoisme de molts ciutadans que no volen canviar i que volen que tota la resta continuem pagant el seu model de vida. Aquest article també s'hagués pogut anomenar "l'egoisme davant del canvi en un món canviant".

He parlat en moltes ocasions de com canviarà la nostra mobilitat en els propers anys derivat de l'encariment del petroli i per la impossibilitat tecnològica actual de substituir els cotxes de combustió per cotxes elèctrics. Però els canvis que ens venen ja a sobre són immensos i no només en la mobilitat, alguns exemples:

  • Amb la pujada del preu de l'electricitat i del gas i amb les tarifes horàries qui no ha canviat hàbits? A quina hora poseu la rentadora? Encara feu la pizza el divendres a la nit o l'heu passat a dissabte? O potser eviteu engegar el forn?
  • Probablement, en els propers anys, les hores d'electricitat més econòmica seran les de més sol i les més cares al vespre que és el tipus de consum de qui té i vol aprofitar les seves plaques fotovoltaiques.
  • Us heu posat ja plaques fotovoltaiques aprofitant les subvencions o us ho esteu pensant? Si viviu en una comunitat de veïns, potser ja heu parlat de fer una comunitat energètica. Probablement, aquest és un dels canvis que veurem aviat.
  • Si necessites un cotxe nou, potser et plantejaràs comprar-ne un d'elèctric i valoraràs el preu i probablement veurem com cada cop més gent decideix compartir o llogar un cotxe enlloc de comprar-lo. Si finalment en compres un, potser serà de poca autonomia (més assequible) i això farà canviar la manera com et mous.
  • En aparcaments comunitaris, cada cop hi haurà més demanda d'instal·lar comptadors i sistemes de recàrrega de vehicles elèctrics, però veurem que és tècnicament impossible carregar tots els cotxes a la vegada i potser ens haurem de conformar amb una càrrega parcial i això ens portarà a fer servir menys el cotxe.
  • Probablement, ens aparcaments subterranis comunitaris, veurem cada cop més bicicletes, bicicletes elèctriques, bicicletes de càrrega i motos elèctriques compartint antigues places d'aparcament de cotxes perquè amb aquests vehicles elèctrics segurament en podrem carregar molts més a la vegada.
  • Els nostres hàbits alimentaris canviaran quan es repercuteixi en el preu el cost real del transport. Consumirem més productes de proximitat i de temporada. Menjarem menys carn. Els preus seran més elevats i proliferaran els hort urbans.
  • En el preu de l'habitatge, hi tindrà molt més pes la seva eficiència energètica: l'aïllament de l'habitatge i el seu sistema de climatització.
  • Pagarem taxes de residus en funció del pes dels residus que generem i generar envasos o rebuig ens sortirà més car que la resta de fraccions. De fet, els Ajuntament ja paguen diferent segons el residu, el que passa és que fins ara ho pagàvem entre tots.
  • Veurem cada cop més compostadors comunitaris i particulars, també en balcons!
  • El preu de l'aigua s'encarirà i per tant veurem menys jardins particulars i més horts. Més sistemes d'aprofitament i emmagatzemament d'aigua (aigua pluvial o aigües grises).
  • Veurem menys places dures i més verd urbà, però les espècies de vegetació canviaran. Veurem menys gespa i, en tot cas, més herba groga a l'estiu.

13.7.22

En bicicleta tot i alguns problemes de salut

Un dels tòpics de la bicicleta és que és per a gent jove i esportista i això és com dir que caminar és per a gent jove i esportista.
 
La bicicleta és per a totes les edats i amb els anys he anat coneixent persones que amb diverses edats, malalties i discapacitats, la utilitzen amb normalitat. També tinc la sensació que els metges, fins a cert punt, han normalitzat que anar en bicicleta és com caminar i que per tant et donen orientacions de que fer i que no fer segons la teva malaltia.

 

Us faré una llista de casos (alguns de més genèrics i d'altres més concrets) que he conegut. Evidentment, això no és una guia mèdica.

20.6.22

Why do we bike?

Why do we bike? (Per què pedalem?) és un documental italià de 2016 que intenta respondre a la pregunta de per què la gent ho deixa tot per emprendre un viatge en bicicleta. Els directors del documental viatgen en bicicleta d'Itàlia fins a Noruega visitant altres ciclo-viatgers que expliquen les seves vides, els seus viatges, els motius per emprendre'ls i l'experiència de viatjar en bicicleta.
 
El migmetratge és lent i amb força èmfasi ens els paisatges que recorren els directors, volent recalcar que, entre entrevista i entrevista, els directors pedalen cap al nord. A la vegada, en les entrevistes als viatgers, es mesclen imatges enregistrades pels propis ciclo-viatgers que ajuden a explicar les seves experiències.

M'agrada la filosofia i la senzillesa que desprenen les històries que explica el documental. No m'ha vingut res de nou, per exemple tothom parla de la sensació de llibertat de viatjar en bicicleta.

En podeu veure el tràiler a continuació:

10.6.22

Roba per anar en bicicleta. Del ciclisme esportiu a la mobilitat diària.

A l'hora de triar la roba per anar en bicicleta, entrem en un món molt personal de gustos, sensacions i necessitats. No tothom és igual i a més som canviants al llarg del temps. En aquest article, repasso tot tipus de ciclisme des de l'esport a la mobilitat diària, des d'un punt de vista personal i més masculí que femení.

La comoditat

Segurament, hi ha força consens en que la roba més còmode per anar en bicicleta són els culots. I potser també els mallots de ciclisme. Tot i així, aquí hi ha una àmplia gamma de gustos i models, començant per les formes i els gruixos de les badanes (la peça flonja de l'interior dels culots, d'escuma, gel o altres materials), però també per si els culots són millors amb tirants o sense i si tenen tirants quines formes són més adequades per evitar fregaments i en especial per a les dones.

D'altra banda, com que les condicions meteorològiques no són les mateixes al llarg de l'any, cal tenir roba d'estiu, d'hivern, d'entretemps, de vent (o per si es fan baixades prolongades), de pluja, de molt de fred, etc. No tothom surt en bici a fer esport tot l'any o no tothom es pot permetre tenir tota la roba tècnica necessària per fer ciclisme tot l'any. Finalment, no podem o no volem anar vestits de ciclistes per anar a treballar, anar a un sopar o sortir amb els amics i en aquest article vull parlar també de tot això.

Podríem dir que la incomoditat anant en bici s'agreuja amb el temps i la distància. Els fregaments, la sensació tèrmica (calor o fred) o el mal de cul van a més! En termes generals, la comoditat s'obté amb roba ajustada que no causi fregaments a la pell, sobretot a l'entrecuix que és la zona que té més moviment i més fregament. Hi afegiria que la roba ha d'evacuar la humitat i ser transpirable i aquest últim terme és el que aplicaria a tota la roba de forma general. El mal de cul m'atreviria a dir que s'ha d'entrenar i experimentar amb badanes i seients.

Roba tècnica d'altres disciplines

A falta de roba tècnica ciclista, molta roba tècnica de muntanya o de córrer, entre d'altres, ens pot ser útil. Tot tipus de malles ens poden anar bé (curtes, pirates, llargues, primes, gruixudes, etc) i per la part de dalt el mateix, roba transpirable, polars prims, roba paravents, jaquetes impermeables transpirables (i amb cremalleres millor), vestir-se per capes, etc.

Quan no volem o no ens cal anar de ciclista esportiu...

Hi ha moltes situacions en que no volem, no podem o no ens cal anar de ciclista esportiu, parlem-ne.

Si fem pocs km qualsevol roba ens pot anar bé. Per tant, en moltes situacions de la mobilitat diària, no ens cal cap roba especial i fins i tot hi ha trucs per portar certa roba amb comoditat.

Quan fa calor, hi ha una quants consells que ajuden a no suar: En bici fa menys calor i 10 consells per pedalar amb la calor.

Manlleu - La Garriga: d'Osona al Vallès pel Congost

La plana de Vic ofereix una àmplia trama de camins ideal per anar en bicicleta i fer cicloturisme tranquil, molts d'aquest camins els trobareu al mapa de la xarxa Cyclocat. Qui vulgui més canya, només ha de continuar cap a les muntanyes que envolten la comarca. De fet, l'itinerari clàssic ciclista per anar cap al Vallès amb poc asfalt podríem dir que és creuar el Montseny seguint el Meridià Verd amb BTT (Collformic, la Calma, Vallforners, Cànoves, etc.). Nosaltres vam triar de passar pel Congost, el riu i l'estret que es forma entre el Montseny i els Cingles de Bertí. La xarxa Cyclocat ja marca aquest camins amb colors que avisen que no compleixen els requisits de seguretat o dificultat que demana la xarxa.

Així doncs, en aquesta ressenya hi ha 2 trams molt diferenciats, el de la plana de Vic fins a Sant Martí de Centelles que és planer i apte per a qualsevol bicicleta i la resta que requereix BTT i baixar de la bici en alguns punts.

Itinerari: Manlleu (estació de tren), Vic, Sant Miquel de Balenyà, Centelles, Sant Martí de Centelles, el Figaró i la Garriga.

Distància i dificultat: 57 km i 600 m de desnivell positiu que s'acumula sobretot a la segona part. Fàcil fins a Sant Martí de Centelles / Aiguafreda (camins de terra i carreteres secundàries) i més difícil a la segona part (més desnivell, 1 km de fortes baixades descompostes i camí estret i no del tot ciclable al camí fluvial Figaró - la Garriga).

Accés: ideal per combinar amb el tren, sortim de l'estació de Manlleu i anem passant per casi totes les estacions de la línia R2 de Rodalies per tant podem fer moltes combinacions.

Descripció:

20.5.22

Es presenta la Pirinexus Litoral

Dins del projecte europeu BiciTransCat (de connexió ciclable transfronterera), ahir es va presentar la ruta Pirinexus Litoral que complementa l'Anella Pirinexus actual afegint un nou itinerari més proper al mediterrani.

La nova ruta Pirinexus Litoral uneix Perpinyà i Figueres en bicicleta per vies verdes i amb l'ajuda del transport públic, ja que actualment entre Vilajuïga (Alt Empordà) i Argelers (el Rosselló, la Merenda) no hi ha cap més itinerari pedalable que les carreteres litorals (N-260, D914 i D114). La nova ruta serà un complement a l'actual anella Pirinexus i a la ruta mediterrània Eurovelo 8 que comparteix part del traçat Pirinexus actual i part del nou traçat litoral.

De sud a nord

El primer tram de Pirinexus Litoral que podrem gaudir des del sud són els 45 km Figueres - Castelló d'Empuries - Roses - Vilajuïga. D'aquest tram cal dir que usa camins rurals que ja existien i que la ruta no segueix el camí recte entre Figueres i Vilajuïga, sinó que fa una volta considerable. La idea és enllaçar Figueres que és una ciutat gran i que a més té tren per donar a les vies verdes un doble sentit lúdic i de mobilitat diària. Aquí és on s'ha fet la major part de la inversió catalana.

El tram Vilajuïga - Argelers de moment està previst fer-lo amb transport públic i dins dels objectius del projecte hi ha facilitar l'accés al transport públic en bici, oferir informació i comptabilitzar els ciclistes per tal de saber quines rutes fan. Qui vulgui anar per carretera, també ho pot fer, tot i que són carreteres transitades i molt especialment a l'estiu.

9.5.22

Els camins fluvials pedalables alteren els ecosistemes?

M'han arribat diverses crítiques d'entitats ecologistes a projectes de vies verdes fluvials arreu del territori i en concret al projecte de vies blaves que impulsa la Diputació de Barcelona. No crec que la creació de camins alteri sensiblement els ecosistemes i crec que pot ajudar a millorar-los. Evidentment, si es fa amb un mínim de seny. M'explico.

El riu Besòs a Montcada. Per falta d'un camí
habilitat continu els ciclistes van per la llera.
En la majoria de casos, els camins fluvials ja existeixen i fa molts anys o segles que s'usen: camins de sirga, camins de mota, camins de ronda, camins de pescadors... I paral·lels al rius també tenim carreteres, vies de tren, oleoductes, gasoductes, línies d'alta tensió, canalitzacions de tot tipus, etc. Així doncs, els rius i els seus entorns (sempre parlant en general) estan altament humanitzats i en molts casos degradats i no ha estat fins que la qualitat de l'aigua ha millorat que els ecosistemes s'han recuperat.

Les vies verdes fluvials (o vies blaves) poden ajudar a ordenar els entorns fluvials. Si bé és cert, que una via verda té un factor crida que pot fer augmentar els nombre d'usuaris d'un camí fluvial, també pot servir per regular activitats i accessos al riu. Alguns exemples:

  • Es pot restringir l'accés de vehicles motoritzats prop dels cursos fluvials.
  • Es pot dirigir el trànsit de ciclistes cap una de les dues ribes, poden mantenir meandres, aiguamolls o boscos de ribera com a petites reserves naturals.
  • Els camins es poden allunyar convenientment del curs de l'aigua i es poden afegir tanques que impedeixin que la gent circuli per zones inundables.
  • Ponts i passarel·les existents o de nova creació es poden usar com a elements per ordenar l'entorn.

3.5.22

Ribesaltes - Argelers: seguint la via verda del riu Aglí i l'Eurovelo 8

Ribesaltes
Una proposta per conèixer la costa del Rosselló descendint el riu Aglí i travessant la Tet i el Tec, els altres 2 grans rius de la zona.

Itinerari: Ribesaltes (estació de tren) - Via Verda de l'Aglí (Clairà, Sant Llorenç de la Salanca) - Enllaç amb l'Eurovelo 8 - Santa Maria de la Mar Canet de Rosselló - Estany de Canet - Sant Cebrià - Platja d'Argelers - Argelers (estació de tren).


Distància i dificultat: 49 km molt plans (150 m de desnivell acumulat). Ferms aptes per a qualsevol tipus de bicicleta. Majoritàriament segregat del trànsit, però amb trams rurals de cohabitació i algun petit tram urbà.

Accés: ideal per combinar amb el tren (viatge de 30' entre Argelers i Ribesaltes) i segons la previsió meteorològica i (sobretot la direcció i velocitat del vent) podeu acabar de triar en quin sentit fer la ruta. Els trens tenen espais adaptats per portar bicicletes. S'hi pot arribar amb tren des de Barcelona i sinó les estacions tenen aparcament de cotxe (el d'Argelers és més gran).

Descripció:

Ribesaltes des del riu Aglí
Travessem el poble de Ribesaltes (Rivesaltes en francès) des de l'estació fins a trobar el riu Aglí que travessarem per un pas inundable (la foto de la dreta està feta des d'allà). Si el pas no és practicable, farem servir el pont superior (el que es veu a a la foto) i des d'on possiblement tindrem millors vistes del poble i apreciarem que està construït a la riba més alta del riu. Agafarem la via verda del riu Aglí (voie verte de l'Agly), primer per un camí rural asfaltat, i després de creuar l'autopista per un túnel (n'hi ha 2 de practicables), per una via verda ben propera al riu. El paviment combina una part asfaltada amb una franja de terra més petita, ideal per a tots els gustos i disciplines esportives. Trobarem alguna cruïlla per acostar-nos, si volem, als pobles de Clairà i Sant Llorenç de la Salanca (Saint-Laurent-de-la-Salanque).

Via verda de l'Aglí amb paviment
asfaltat i franja de terra compactada
La via verda continua fins al Barcarès, però nosaltres agafem la ruta mediterrània Eurovelo 8 en direcció sud i per tant creuem el riu. Anem paral·lels a la carretera (D-81). Travessem diversos rius (alguns ponts estan en obres i ens fan canviar de cantó de la carretera).

A Santa Maria la Mar, deixem una desviació cap a Perpinyà (pel nord del riu Tet, vegeu aquesta ressenya), nosaltres continuem cap al sud i travessem la Tet (frontera entre la Salanca i la Plana del Rosselló) i de seguida arribem a Canet de Rosselló. Nosaltres vam anar cap a la platja perquè allà hi ha més oferta de restauració, però us aconsello seguir els senyals d'EV8 i anar per l'interior pel costat de l'estany i així evitar el passeig marítim (compartit amb vianants). En tot cas, les dues rutes, s'uneixen a la costa on s'acaba el passeig marítim. Anant cap al sud, passem per un poblet de pescadors que és el punt on neixen diversos itineraris a peu de visita de l'estany de Canet.

Pirinexus. Tram Arles - Els Banys i Palaldà - Ceret - El Voló

Tram de la Pirinexus que segueix l'antiga via ferroviària Elna - Arles. L'antic tren entre Elna i Arles data de 1889 i deixà de funcionar el 1939. Actualment, s'usa com a línia de mercaderies entre Elna i el Voló.

La via verda actual està recuperant ponts, alguns túnels i part del traçat original.

Distància, desnivell i dificultat: 40 km si es torna pel mateix camí, i uns 300 m de desnivell positiu que s'acumulen a la tornada. 20 km si només es fa la baixada. La major part del recorregut és via verda amb ferm de ciment, però hi ha també trams compartits (urbans i rurals) que eviten la carretera. El traçat està en evolució i s'estan tornant a obrir els antics ponts del ferrocarril. Apte per tot tipus de bicicletes.

Accés i connexions: el tram de via verda neix al sud d'Arles (si feu la Pirinexus del coll d'Ares fins a Arles es va per carretera), però podeu començar en qualsevol punt del traçat accedint en cotxe. La ruta forma part de l'anella Pirinexus i des del Voló es pot continuar cap a el Pertús per la Pirinexus o cap a Argelers per l'Eurovelo 8 (la ruta mediterrània).

Descripció

La ruta segueix la vall que forma el riu Tec que és la comarca del Vallespir. Al sud d'Arles (Arles-du-Tech), seguint la carretera (D115), trobem un trencall a mà dreta que baixa cap al riu amb la senyalització de Pirinexus. Passem per sota el pont de la carretera i tornem a pujar per travessar un carrer i un nucli urbà. Darrere les cases, ja trobem un tram segregat (fotos). Com serà habitual tota l'estona, combinarem trams sense trànsit amb trams urbans residencials pràcticament sense trànsit. En 2 km, arribarem als Banys i Palaldà (Amélie-les-Bains-Palaldà).

Passarel·la i senyal de la Pirinexus entre Arles i els Banys i Palaldà