La bicicleta a les ciutats del Rin del Nord-Westfàlia

En les últimes setmanes he publicat reculls fotogràfics de la bicicleta a les ciutats de Colònia (Köln), Bonn, Aquisgrà (Aachen) i Leverkusen, totes a l'estat del Rin del Nord-Westfàlia (Nordrhein-Westfalen). Amb aquest nou i últim article volia fer un resum del que he vist en aquestes ciutats i relacionar-ho amb el que he anat explicant d'Alemanya i amb com evoluciona la bicicleta a casa nostra.

D'entrada, crec que Alemanya (com França i altres llocs) és un bon exemple d'un país que han augmentat molt l'ús de la bicicleta en l'última dècada i que per tant té o ha tingut dificultats similars a les nostres per fer-ho abans i les solucions que adopten ens poden servir ni que sigui en aquesta transició cap un nou model de mobilitat. També com a França, la indústria de l'automòbil hi té molt de pes i els seus lobbies també!

Vull remarcar que si bé existeixen diferències culturals, l'excusa cultural que es plasma amb frases de "aquí no estem preparats" o "això aquí no funcionaria" o "allà hi ha molt més respecte" és senzillament una excusa. La globalització cultural és cada cop més evident i les diferències culturals que resten no són un factor tant important, perquè no són un impediment en molts altres països i ciutats de latituds i cultures diferents per fer canvis i incorporar la bicicleta.

Com remarcava, en alguns dels apunts d'aquests dies, a Alemanya el cotxe continua sent un signe d'estatus social com ho és encara a casa nostra, però com a tot arreu hi ha gent que veu que és absurd gastar el doble en un cotxe, si et porta igual un de més econòmic per la mitat de preu o si et surt encara més a compte llogar-lo puntualment quan el necessites enlloc de tenir-lo en propietat. El transport públic i la bicicleta o la combinació d'ambdós pot ser molt més ràpid i còmode i al final aquest classisme en part cada cop es veu més antic i a més surt molt car moure's en cotxe.

Alguns apunts més sobre Alemanya. Probablement a l'oest del país la bicicleta hi està més desenvolupada a les ciutat que no pas a l'est. Les infraestructures sovint deixen molt a desitjar, entre elles les omnipresents voreres-bicis. També hi ha assetjament als ciclistes a les carreteres, també hi ha qui pensa que les carreteres només són per als cotxes. Ja veieu doncs que les diferències amb casa nostra no són tant grans.

Transport públic 

Cal dir que la xarxa de transport públic en aquesta zona és molt bona. Com potser heu sentit, hi ha moltes queixes del tren perquè hi ha diversos operadors compartint les vies i no s'han fet les inversions en infraestructures adients i això causa retards, però ni de bon tros s'assembla al que passa a Rodalies quan funciona amb "normalitat". També destacar que a Alemanya continuen fent servir els tramvies i trens lleugers com a la major part d'Europa i que és una solució amb molts avantatges com la seva capacitat, el seu accés ràpid i un cost més baix. També vull afegir que en altres zones d'Alemanya he pogut agafar busos en zones molt rurals un diumenge a la tarda i la freqüència m'ha permès fer un transbord, cosa de moment molt poc imaginable a casa nostra.

El transport públic sobre raïls comparat

 

Gestió de dipòsits municipals de bicicletes

El dipòsit municipal de bicis de Ghent

Un problema clàssic de molts ajuntaments és l'acumulació de bicicletes als dipòsits municipals. Aquestes bicicletes venen bàsicament de l'abandonament a la via pública i de la recuperació de bicicletes robades. D'entrada, cal una correcta gestió dels dipòsits municipals i això requereix uns recursos que sovint no s'hi dediquen. També hi ha un pas previ, cal saber gestionar la detecció i retirada de bicicletes de l'espai públic.

L'abandonament sovint va molt lligat al vandalisme i al robatori i suposo que també a la deixadesa dels ciutadans. Les bicis vandalitzades o que se'ls hi ha robat peces, deixen de ser operatives i perden molt de valor. Cal establir protocols clars de retirada de bicicletes de l'espai públic perquè aquestes no ocupin inútilment un espai que va molt buscat.

D'altra banda, les bicicletes robades que són recuperades, sovint són recuperades en poblacions diferents on van ser robades i això dificulta que els seus propietaris les recuperin.

Dos problemes més són la dificultat d'identificar una bicicleta (marca, model, número de sèrie...) i la dificultat dels propietaris de demostrar-ne la propietat (factura de compra amb les dades identificatives, fotografies amb la bicicleta, etc.).

La bicicleta a Leverkusen

Leverkusen, entre Düsseldorf al nord i Colònia al sud, és una ciutat més petita que les altres que he analitzat i està formada per la unió de diversos pobles del voltant que ara s'han convertit en barris. Diverses carreteres, nusos viaris i vies de tren segreguen molt el territori, tot i que soterraments, passarel·les, ponts i passos subterranis intenten mantenir la connectivitat a peu i en bicicleta. La ciutat és coneguda (també a Alemanya) pel seu equip de futbol i per la fàbrica de la Bayer situada al parc químic i indústrial al sud del territori a la riba del Rin. El transport públic i la bicicleta ajuden a enllaçar tots aquests territoris i el tren també facilita que part de la població pugui treballar també a les ciutats properes. 

Al centre, hi ha una zona pacificada i comercial amb un centre comercial i un pont amb botigues que oculten una carretera que passa mig soterrada. A les fotos podeu veure la circulació de bicis per aquesta zona pacificada i per aquest pont amb botigues que comunica el centre amb l'estació de tren i bus, fixeu-vos també amb el gel que hi ha a terra:

 

La bicicleta a Aquisgrà (Aachen)

Aquisgrà (Aachen en alemany) és la ciutat alemanya més occidental, està situada a prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos i a 62 km de Colònia. Fundada pels romans aprofitant les seves aigües termals, va agafar volada quan Carlemany hi construí un palau i una capella que es convertí anys més tard en una catedral. Ara és una ciutat turística, universitària i comercial. No és una ciutat plana com les que he anat comentant a les ribes del Rin i, a més, el seu centre està ple de carrers amb llambordes. Tot i així, la bicicleta hi és molt present i comparteix espai amb els vianants al centre i amb el cotxe a la perifèria a gran trets. Possiblement, la proximitat amb 2 països molt ciclistes també ha ajudat al desenvolupament de la mobilitat sostenible.

 

Comencem el recorregut visual comentat amb la foto inicial on es combina el glamour de la bicicleta clàssica com a reclam publicitari amb la modernitat del repartiment de correus amb tricicle elèctric. A la mateixa zona, veiem passar gent gran amb bicicletes elèctriques de roda petita amb alforges (compres, oci, excursió en bici o una mica de tot?): 

La bicicleta a Bonn

Bonn, tot i no ser molt gran en població, és coneguda arreu per ser l'antiga capital de l'Alemanya occidental. Ciutat històrica, universitària i formant regió metropolitana amb Colònia en l'eix del riu Rin, és una ciutat gran i viva amb un centre històric molt pacificat i comercial amb places grans que permeten fer certa vida al carrer. La quota modal de la bicicleta podria superar el 20% dels viatges segons algunes fonts.

Aquí en teniu un breu itinerari visual analitzant la seva mobilitat sobretot ciclista:

Els espai amplis faciliten la incorporació de la bicicleta i fins i tot en els espais de vianants no causa especials conflictes. Un dels models de tricicle elèctric de càrrega que usa el servei postal alemany: 

Als carrers del centre es permet el contrasentit ciclista i es veu aparcament de bicicletes de molta gent que hi fa compres o s'hi desplaça per oci. En alguns carrers, hi ha restriccions horàries de pas de bicicletes. Els aparcaments de bicicleta estan sovint molt plens i s'aprofiten molts espais i elements del mobiliari urbà que permetin lligar la bici:

 

Les bicicletes urbanes predominen l'escenari i quan cal més capacitat en trobem moltes de càrrega com aquesta blanca o com les bicicletes de Flink que reparteixen les compres per Internet dels seus supermercat on-line:

La bicicleta a Colònia (Köln)

Colònia és una de la grans ciutats alemanyes, la quarta en població, i forma amb Bonn al sud i Leverkusen al nord, entre d'altres poblacions, una regió de 3,1 milions d'habitants.

 

La cultura del cotxe a Alemanya és forta i també és encara un símbol d'estatus social, però ja fa anys que les coses estan canviant.

 

A Colònia no he vist res que no hagi vist a la resta d'Alemanya, les infraestructures són encara insuficients en qualitat i també en quantitat, però hi ha una massa crítica de població de totes les edats i nivells socials que la usen i ho veiem per les bicicletes que circulen i per les que veiem aparcades. Algunes enquestes donen a Colònia una quota modal elevada, però altres índexs independents situen aquesta ciutat molt enrere respecte la resta de ciutats alemanyes.

 

En tot cas, gaudiu d'aquest recull fotogràfic comentat que serà el primer de diverses ciutats d'aquesta zona i treieu vosaltres mateixos les vostres conclusions.

 

Tram de vorera-bici (un tipus de carril bici encara massa habitual), en una avinguda que combina diverses tipologies de carril bici:

En aquesta mateixa avinguda hi trobem el tramvia a la part central que no és pas una barrera més gran que els 4 carrils de cotxe que hi ha. Aquí el carril està a la calçada amb una petita segregació física:

 

A les zones comercials i de vianants del centre hi ha trams amb restriccions horàries per a les bicicletes i d'altres trams on es permet el pas. Les bicis elèctriques hi són molt presents com a tot Alemanya i són molt populars entre la gent de certa edat i per a fer rutes més llargues:

Al voltant de l'estació central i la catedral hi ha molt de moviment i la bici hi té reservat un espai que s'ha guanyat al cotxe (vegeu també la primera foto d'aquest article). I vegeu també l'aparcament exterior. Els robatoris de bicis i de rodes i d'altres peces i accessoris hi són ben presents:

10a edició de la Ladies & Gentlemen de CycloCat, la marxa ciclista de Barcelona a Girona

El proper 14 de març de 2026 es celebra la 10a edició d'aquesta pedalada que connecta Barcelona i Girona i alguns us preguntareu que és això? Doncs de forma resumida:

• No és una cursa, és més aviat una marxa no competitiva.
• No està massificat, la sortida és esglaonada, però pots sortir amb els teus companys o unir-te a altres grups pel camí.
• Es segueix un track de GPS, no hi ha marques pel camí.
• Cal ser autosuficient a nivell de mecànica i a nivell d'hidratació i alimentació. Tot i que a vegades s'ofereixen alguns avituallaments.
• Hi ha una hora límit d'arribada, però segons el teu ritme, pots parar a esmorzar pel camí.
• No té ànim de lucre, la inscripció és econòmica i ajudes a mantenir el projecte CycloCat.
• Si la distància és excessiva, pots començar a mig camí. També pots usar la bici que prefereixis incloent models amb assistència elèctrica.
• Pedalaràs majoritàriament per itineraris de la Xarxa CycloCat que cerca itineraris amb la màxima seguretat i el mínim desnivell per tot Catalunya que serveixen per a la mobilitat diària i per fer rutes d'oci.
• Cada any canvia el recorregut, aquest 

I aquest model es repeteix quasi igual en totes les marxes que organitza CycloCat arreu de Catalunya amb paisatges diferents i normalment amb distàncies més curtes.

Felicitats CycloCat per aquests 10 anys de donar a conèixer el territori!

I aquest any la Ladies & Gentlement també és Memorial Pitu Porta. Llegiu-ne la història!