28.9.22

Mobilitat elèctrica sobre dues rodes: bicicletes, patinets, ciclomotors i motos.

He volgut fer una mica de prospectiva dels costos i les característiques de diversos vehicles elèctrics de dues rodes que crec que competeixen en la mobilitat sobretot urbana, però també per a desplaçaments interurbans. He deixat de banda les externalitats o els beneficis de salut dels mitjans més actius, almenys fins a les conclusions. En concret, he estat mirant:

  • Motos elèctriques de categoria L3e (equivalents a 125 cc) i de velocitat màxima de 90km/h
  • Ciclomotors elèctrics
  • Bicicletes elèctriques de 45 km/h (també anomenades speed bikes o speed pedelecs)
  • Bicicletes elèctriques convencionals (a Europa també en diuen pedelecs)
  • Patinets elèctrics (Vehicles de Mobilitat Personal, VMPs)

Les 3 primeres categories requereixen matriculació, casc, assegurança i passen la ITV.

Les bicicletes de 45 km/h

L'Opium és una bici de 45 km/h amb
una autonomia teòrica de 280 km
i possibilitat d'afegir una 2a bateria.
Potser el cas més desconegut és el de les bicicletes elèctriques amb assistència al pedaleig fins als 45 km/h que a efectes legals ve a ser un ciclomotor (amb les mateixes obligacions), però amb la diferència que estan preparades per pedalar i que per tant amb una bateria de poca capacitat i poc pes, aconsegueixen autonomies molt grans. Però pel que veig, punxen en els preus que són molt elevats i que a més no tenen cap tipus de subvenció pública. Suposo que els preus són fruit de que la producció i venda d'aquest tipus de bicicletes és encara molt baix. I és una llàstima, perquè els usuaris probablement tindran en compte el preu abans dels beneficis que té una bicicleta (encara que sigui elèctrica) per a la societat.

Preus i característiques molt diverses

La catalana Silence fabrica
aquest ciclomotor i diverses motos

En totes les categories, trobem preus molt diversos. La capacitat de la bateria és la que penalitza més el preu i el que marca també l'autonomia, especialment en el cas de les motos i els ciclomotors. En els rangs de preus hi ha moltes categories que es solapen i per tant fer comparacions és difícil, però algunes coses queden clares:

  • Les motos i els ciclomotors elèctrics són més cars i amb menys autonomia que els seus homòlegs de combustió. On presenten avantatges és amb el cost de recàrrega per km recorregut i per tant la diferència de preu es pot amortitzar amb un temps de vida teòricament més llarg.
  • Amb els preus actuals de l'electricitat, encara surt molt econòmic recarregar una moto (1-2 € als 100 km) i per tant poc importa que recarregar una bici elèctrica sigui unes 10 vegades més econòmic.
  • L'eficiència de la bicicleta és evident, menys pes i més autonomia.
  • Hi ha molta picaresca en càlcul de l'autonomia i les autonomies homologades diuen que són poc realistes i que per tant cal pensar que no hi arribarem mai i menys quan la bateria tingui ja uns anys.
  • La bicicleta elèctrica és més econòmica que motos i ciclomotors i el seu preu ha baixat, però també hi ha una gamma molt extensa i preus que poden superar els de les motos quan anem a la gamma alta i a la gamma alta esportiva.
  • La bicicleta de 45 km/h té un preu poc competitiu (n'hi ha molt poques que no superin  els 3.000 o els 4.000 €).
  • El patinet elèctric o VMP té un preu de compra molt competitiu, almenys d'entrada.

Partint d'una gamma bàsica i fins a una gamma mitjana podríem dir que actualment els rangs de preus de les 4 categories de vehicles estudiades són aquests i tenen aquestes característiques:

VehiclePreuAutonomiaCost de càrregaPes
Moto L3e (125 cc)2.800 - 5.800 €50 - 130 km1,2 € / 100 km90-170 kg
Ciclomotor2.000 - 4.500 €50 - 150 km1 € / 100 km> 90kg
Bicicleta 45 km/h2.400 - 4.500 €Fins a 180 km0,13 € / 100 km24 - 30 kg
Bicicleta elèctrica600 - 2.600 €Fins a 90 km0,10 € / 100 km18 - 25 kg
Patinet200 - 500 €15 - 40 km0,25 € / 100 km12 - 15 kg

30.8.22

Via Verda Foix - Saint Girons

Feia temps que em cridava l'atenció aquesta via verda. Sobretot per la proximitat amb Catalunya, la possibilitat d'arribar-hi en tren i la promesa que en un futur connectarà amb altres vies verdes podent arribar a l'Atlàntic per un cantó i al Mediterrani per l'altre.

Actualment, aquesta via verda fa uns 42 km i connecta Foix amb Saint Girons seguint el traçat d'un antic tren que va funcionar del 1884 fins al 1955 quan la competència amb la carretera la va fer poc viable. Encara es conserva la major part de la infraestructura, edificis i estacions, túnels, ponts (alguns d'ells metàl·lics i amb terra de fusta) i un gran viaducte prop de Foix.

És un itinerari est-oest que transcorre més allunyat de la carretera pel cantó oriental (travessant boscos i pastures) i és molt ombrívola i per tant es fa força bé a l'estiu. El paviment és majoritàriament terra compactada i es pot fer prou bé amb qualsevol bicicleta.

Comparant amb altres vies verdes, potser l'hi falta una mica més de senyalització i sobretot algunes zones de descans (no n'hi havia cap). Vam coincidir amb una màquina desbrossadora que feia el manteniment dels laterals i també ens vam fixar que un pont amb terra de fusta s'hi havien substituït alguns travessers i s'havia marcat els que calia substituir.

Les estacions i els edificis ferroviaris han estat completament privatitzats i ara tenen usos diversos (alguns són cases particulars). Alguns costen de reconèixer, però d'altres han mantingut el nom de l'estació.

Com us explicava al principi, en un futur ha de ser possible connectar a través d'aquesta via verda amb l'Atlàntic per un cantó i amb el mediterrani per l'altre (vegeu el mapa de les vies verdes franceses, en color gris discontinu es marquen les futures ampliacions).

26.7.22

La por al canvi en un món canviant

Diuen els entesos que tots tenim por als canvis tant si aquests són petits com si són grans. Els canvis modifiquen les nostres rutines i això provoca sensacions que no solen ser positives. Els experts aconsellen relativitzar els problemes, aprendre a deixar anar certes coses i abraçar-ne de noves, entrenar la ment llegint, debatent i fent coses noves tan senzilles com triar un camí nou per anar o tornar en un desplaçament habitual.

I us explico tot això, perquè el món està canviant, sempre ho ha fet, però sembla que ara ho fa més ràpid. Només cal preguntar-se quantes coses han canviat en les nostres vides i en el nostre entorn en els últims 2 anys des de l'inici de la pandèmia. I la cosa s'està accelerant.
El context actual és un món post-pandèmic amb crisi climàtica i amb necessitat d'una transició energètica urgent, amb sobre-població, amb falta de recursos naturals i amb problemes ambientals, socials i econòmics greus. No sé si tothom és conscient d'aquests problemes i de la magnitud del canvis que ens esperen.

Són canvis que hem de fer, perquè el preu de no fer-los és massa alt, tant és així que els responsables polítics fan canvis en les polítiques, massa a poc a poc, però els estan fent.

Alguns ciutadans s'ho prenen com una imposició del polítics i els partits opositors intenten rascar vots donant suport als veïns que no volen canviar. Populisme, crítiques poc constructives, gent que critica la manera de fer quan realment no volen canviar i estan en contra de la mesura que s'aplica. No estic parlant d'enlloc en concret i a la vegada estic parlant d'un munt de llocs a la vegada: la pacificació d'un carrer, les restriccions d'accés als cotxes, la implantació d'un sistema de recollida d'escombraries tipus porta a porta, els impostos tipus "qui contamina paga" i tants altres canvis. El lema "Eco not ego" de la foto per mi il·lustra, entre d'altres coses, l'egoisme de molts ciutadans que no volen canviar i que volen que tota la resta continuem pagant el seu model de vida. Aquest article també s'hagués pogut anomenar "l'egoisme davant del canvi en un món canviant".

He parlat en moltes ocasions de com canviarà la nostra mobilitat en els propers anys derivat de l'encariment del petroli i per la impossibilitat tecnològica actual de substituir els cotxes de combustió per cotxes elèctrics. Però els canvis que ens venen ja a sobre són immensos i no només en la mobilitat, alguns exemples:

  • Amb la pujada del preu de l'electricitat i del gas i amb les tarifes horàries qui no ha canviat hàbits? A quina hora poseu la rentadora? Encara feu la pizza el divendres a la nit o l'heu passat a dissabte? O potser eviteu engegar el forn?
  • Probablement, en els propers anys, les hores d'electricitat més econòmica seran les de més sol i les més cares al vespre que és el tipus de consum de qui té i vol aprofitar les seves plaques fotovoltaiques.
  • Us heu posat ja plaques fotovoltaiques aprofitant les subvencions o us ho esteu pensant? Si viviu en una comunitat de veïns, potser ja heu parlat de fer una comunitat energètica. Probablement, aquest és un dels canvis que veurem aviat.
  • Si necessites un cotxe nou, potser et plantejaràs comprar-ne un d'elèctric i valoraràs el preu i probablement veurem com cada cop més gent decideix compartir o llogar un cotxe enlloc de comprar-lo. Si finalment en compres un, potser serà de poca autonomia (més assequible) i això farà canviar la manera com et mous.
  • En aparcaments comunitaris, cada cop hi haurà més demanda d'instal·lar comptadors i sistemes de recàrrega de vehicles elèctrics, però veurem que és tècnicament impossible carregar tots els cotxes a la vegada i potser ens haurem de conformar amb una càrrega parcial i això ens portarà a fer servir menys el cotxe.
  • Probablement, ens aparcaments subterranis comunitaris, veurem cada cop més bicicletes, bicicletes elèctriques, bicicletes de càrrega i motos elèctriques compartint antigues places d'aparcament de cotxes perquè amb aquests vehicles elèctrics segurament en podrem carregar molts més a la vegada.
  • Els nostres hàbits alimentaris canviaran quan es repercuteixi en el preu el cost real del transport. Consumirem més productes de proximitat i de temporada. Menjarem menys carn. Els preus seran més elevats i proliferaran els hort urbans.
  • En el preu de l'habitatge, hi tindrà molt més pes la seva eficiència energètica: l'aïllament de l'habitatge i el seu sistema de climatització.
  • Pagarem taxes de residus en funció del pes dels residus que generem i generar envasos o rebuig ens sortirà més car que la resta de fraccions. De fet, els Ajuntament ja paguen diferent segons el residu, el que passa és que fins ara ho pagàvem entre tots.
  • Veurem cada cop més compostadors comunitaris i particulars, també en balcons!
  • El preu de l'aigua s'encarirà i per tant veurem menys jardins particulars i més horts. Més sistemes d'aprofitament i emmagatzemament d'aigua (aigua pluvial o aigües grises).
  • Veurem menys places dures i més verd urbà, però les espècies de vegetació canviaran. Veurem menys gespa i, en tot cas, més herba groga a l'estiu.

13.7.22

En bicicleta tot i alguns problemes de salut

Un dels tòpics de la bicicleta és que és per a gent jove i esportista i això és com dir que caminar és per a gent jove i esportista.
 
La bicicleta és per a totes les edats i amb els anys he anat coneixent persones que amb diverses edats, malalties i discapacitats, la utilitzen amb normalitat. També tinc la sensació que els metges, fins a cert punt, han normalitzat que anar en bicicleta és com caminar i que per tant et donen orientacions de que fer i que no fer segons la teva malaltia.

 

Us faré una llista de casos (alguns de més genèrics i d'altres més concrets) que he conegut. Evidentment, això no és una guia mèdica.

20.6.22

Why do we bike?

Why do we bike? (Per què pedalem?) és un documental italià de 2016 que intenta respondre a la pregunta de per què la gent ho deixa tot per emprendre un viatge en bicicleta. Els directors del documental viatgen en bicicleta d'Itàlia fins a Noruega visitant altres ciclo-viatgers que expliquen les seves vides, els seus viatges, els motius per emprendre'ls i l'experiència de viatjar en bicicleta.
 
El migmetratge és lent i amb força èmfasi ens els paisatges que recorren els directors, volent recalcar que, entre entrevista i entrevista, els directors pedalen cap al nord. A la vegada, en les entrevistes als viatgers, es mesclen imatges enregistrades pels propis ciclo-viatgers que ajuden a explicar les seves experiències.

M'agrada la filosofia i la senzillesa que desprenen les històries que explica el documental. No m'ha vingut res de nou, per exemple tothom parla de la sensació de llibertat de viatjar en bicicleta.

En podeu veure el tràiler a continuació:

10.6.22

Roba per anar en bicicleta. Del ciclisme esportiu a la mobilitat diària.

A l'hora de triar la roba per anar en bicicleta, entrem en un món molt personal de gustos, sensacions i necessitats. No tothom és igual i a més som canviants al llarg del temps. En aquest article, repasso tot tipus de ciclisme des de l'esport a la mobilitat diària, des d'un punt de vista personal i més masculí que femení.

La comoditat

Segurament, hi ha força consens en que la roba més còmode per anar en bicicleta són els culots. I potser també els mallots de ciclisme. Tot i així, aquí hi ha una àmplia gamma de gustos i models, començant per les formes i els gruixos de les badanes (la peça flonja de l'interior dels culots, d'escuma, gel o altres materials), però també per si els culots són millors amb tirants o sense i si tenen tirants quines formes són més adequades per evitar fregaments i en especial per a les dones.

D'altra banda, com que les condicions meteorològiques no són les mateixes al llarg de l'any, cal tenir roba d'estiu, d'hivern, d'entretemps, de vent (o per si es fan baixades prolongades), de pluja, de molt de fred, etc. No tothom surt en bici a fer esport tot l'any o no tothom es pot permetre tenir tota la roba tècnica necessària per fer ciclisme tot l'any. Finalment, no podem o no volem anar vestits de ciclistes per anar a treballar, anar a un sopar o sortir amb els amics i en aquest article vull parlar també de tot això.

Podríem dir que la incomoditat anant en bici s'agreuja amb el temps i la distància. Els fregaments, la sensació tèrmica (calor o fred) o el mal de cul van a més! En termes generals, la comoditat s'obté amb roba ajustada que no causi fregaments a la pell, sobretot a l'entrecuix que és la zona que té més moviment i més fregament. Hi afegiria que la roba ha d'evacuar la humitat i ser transpirable i aquest últim terme és el que aplicaria a tota la roba de forma general. El mal de cul m'atreviria a dir que s'ha d'entrenar i experimentar amb badanes i seients.

Roba tècnica d'altres disciplines

A falta de roba tècnica ciclista, molta roba tècnica de muntanya o de córrer, entre d'altres, ens pot ser útil. Tot tipus de malles ens poden anar bé (curtes, pirates, llargues, primes, gruixudes, etc) i per la part de dalt el mateix, roba transpirable, polars prims, roba paravents, jaquetes impermeables transpirables (i amb cremalleres millor), vestir-se per capes, etc.

Quan no volem o no ens cal anar de ciclista esportiu...

Hi ha moltes situacions en que no volem, no podem o no ens cal anar de ciclista esportiu, parlem-ne.

Si fem pocs km qualsevol roba ens pot anar bé. Per tant, en moltes situacions de la mobilitat diària, no ens cal cap roba especial i fins i tot hi ha trucs per portar certa roba amb comoditat.

Quan fa calor, hi ha una quants consells que ajuden a no suar: En bici fa menys calor i 10 consells per pedalar amb la calor.

Manlleu - La Garriga: d'Osona al Vallès pel Congost

La plana de Vic ofereix una àmplia trama de camins ideal per anar en bicicleta i fer cicloturisme tranquil, molts d'aquest camins els trobareu al mapa de la xarxa Cyclocat. Qui vulgui més canya, només ha de continuar cap a les muntanyes que envolten la comarca. De fet, l'itinerari clàssic ciclista per anar cap al Vallès amb poc asfalt podríem dir que és creuar el Montseny seguint el Meridià Verd amb BTT (Collformic, la Calma, Vallforners, Cànoves, etc.). Nosaltres vam triar de passar pel Congost, el riu i l'estret que es forma entre el Montseny i els Cingles de Bertí. La xarxa Cyclocat ja marca aquest camins amb colors que avisen que no compleixen els requisits de seguretat o dificultat que demana la xarxa.

Així doncs, en aquesta ressenya hi ha 2 trams molt diferenciats, el de la plana de Vic fins a Sant Martí de Centelles que és planer i apte per a qualsevol bicicleta i la resta que requereix BTT i baixar de la bici en alguns punts.

Itinerari: Manlleu (estació de tren), Vic, Sant Miquel de Balenyà, Centelles, Sant Martí de Centelles, el Figaró i la Garriga.

Distància i dificultat: 57 km i 600 m de desnivell positiu que s'acumula sobretot a la segona part. Fàcil fins a Sant Martí de Centelles / Aiguafreda (camins de terra i carreteres secundàries) i més difícil a la segona part (més desnivell, 1 km de fortes baixades descompostes i camí estret i no del tot ciclable al camí fluvial Figaró - la Garriga).

Accés: ideal per combinar amb el tren, sortim de l'estació de Manlleu i anem passant per casi totes les estacions de la línia R2 de Rodalies per tant podem fer moltes combinacions.

Descripció:

20.5.22

Es presenta la Pirinexus Litoral

Dins del projecte europeu BiciTransCat (de connexió ciclable transfronterera), ahir es va presentar la ruta Pirinexus Litoral que complementa l'Anella Pirinexus actual afegint un nou itinerari més proper al mediterrani.

La nova ruta Pirinexus Litoral uneix Perpinyà i Figueres en bicicleta per vies verdes i amb l'ajuda del transport públic, ja que actualment entre Vilajuïga (Alt Empordà) i Argelers (el Rosselló, la Merenda) no hi ha cap més itinerari pedalable que les carreteres litorals (N-260, D914 i D114). La nova ruta serà un complement a l'actual anella Pirinexus i a la ruta mediterrània Eurovelo 8 que comparteix part del traçat Pirinexus actual i part del nou traçat litoral.

De sud a nord

El primer tram de Pirinexus Litoral que podrem gaudir des del sud són els 45 km Figueres - Castelló d'Empuries - Roses - Vilajuïga. D'aquest tram cal dir que usa camins rurals que ja existien i que la ruta no segueix el camí recte entre Figueres i Vilajuïga, sinó que fa una volta considerable. La idea és enllaçar Figueres que és una ciutat gran i que a més té tren per donar a les vies verdes un doble sentit lúdic i de mobilitat diària. Aquí és on s'ha fet la major part de la inversió catalana.

El tram Vilajuïga - Argelers de moment està previst fer-lo amb transport públic i dins dels objectius del projecte hi ha facilitar l'accés al transport públic en bici, oferir informació i comptabilitzar els ciclistes per tal de saber quines rutes fan. Qui vulgui anar per carretera, també ho pot fer, tot i que són carreteres transitades i molt especialment a l'estiu.