Novetats ciclistes al nou codi de circulació - RGC 2026

L'1 d'octubre de 2026 entra en vigor un nou Reglament General de Circulació que ja fa temps que s'ha anat preparant. De fet, fa un any ja va entrar en vigor un nou catàleg de senyals que va molt amb concordància amb el reglament que ara s'ha aprovat. Segur que heu sentit i llegit moltes coses, pel que fa a la bicicleta els titulars serien aquests:

• Regula uns mínims de circulació urbana bàsica per no haver de dependre de que els ajuntaments actualitzin o tinguin ordenances que ho facin.
• Circular pel mig del carril en via urbana ara és l'opció recomanada.
• Els vehicles de motor cal que deixin 5 metres de distància per darrera del ciclista.
• Els carrils bici són d'ús preferent, però només obligatoris si la senyalització ho indica amb el senyal R-407a (Art. 153). Millora el redactat.
• Es poden avançar els cotxes aturats o en retenció en un semàfor o cruïlla per tal d'arribar a les zones d'aturada avançada ciclista, es pot fer per l'esquerra o per la dreta.
• En carrers d'un sol carril de velocitat 30 km/h o inferior, les bicicletes poden anar en contrasentit si es senyalitza.
• En carretera, per avançar a ciclistes cal disminuir fins a 20 km/h per sota de la velocitat màxima de la via.
• Tant per ciutat com per carretera, cal deixar un mínim d'1,5 metres de distància lateral en els avançaments a ciclistes i si hi ha més d'un carril per sentit, cal canviar de carril.
• No es pot avançar quan hi ha passos de vianants, interseccions amb vies ciclistes (passos de ciclista) o en passos a nivell o quan s'està a prop (Art. 87.1b). 
• En general, millora el redactat, hi ha menys imprecisions, es corregeixen articles i s'actualitzen les definicions 

Anem a buscar una mica més els detalls.

Les prioritat no canvien (Art. 64), els ciclistes tenen prioritat:

• En carrils bici, passos de ciclista i vorals senyalitzats.
• Quan un vehicle gira per entrar a una via i hi ha un ciclista a prop. 
• Quan circulen en grup i el primer hagi iniciat una cruïlla o rotonda i es consideraran com una única unitat mòbil (Art. 85.4).

Els avançaments a ciclistes:

• Cal deixar 1,5 metres de distància lateral i canviar totalment de carril si n'hi ha més d'un en el sentit de l'avançament, en zona urbana i en ciutat.
• Els avançament en carretera s'han de fer a 20 km/h per sota de la velocitat màxima de la via com a molt.
• En zona urbana, cal tenir present que si no es pot deixar la distància lateral d'1'5 metres, no es pot avançar, és a dir, si hi ha un sol carril, no es pot avançar a un ciclista.
• No es poden fer avançaments quan hi ha passos de vianants o de ciclistes i per tant n'hi ens haurien d'avançar ni quan passem per un pas de ciclistes, ens hauríem de preocupar per si ve un cotxe avançant. 

Les ordenances poden desenvolupar aspectes regulats sense desvirtuar el sentit del RGC (art. 151).

En circulació urbana (Art. 153) afegir que:

• Les voreres només es poden usar si l'ordenança municipal ho autoritza.
• Els ciclistes aniran preferentment pel centre de la calçada. Pel carril de la dreta preferentment si n'hi ha més d'un, tot i que per raons de seguretat i per a fer girs podran usar altres carrils.

En aquest mateix article, del contrasentit ciclista en carrers 30 km/h, cal tenir present: 

• Ho ha de permetre la senyalització. Ho ha de senyalitzar l'Ajuntament corresponent.
• Han de ser carrers d'un sol carril amb velocitat màxima de 30 km/h, però també com fins ara en carrers 20 i 10 km/h com els nous carrers de coexistència i els d'estada i joc (els que reemplacen als antics carrers residencials). 
• Ambdós vehicles hauran d'arrambar-se a la dreta.
• Si el pas no és segur, la prioritat serà dels vehicles que circulin en el sentit de la via. 
• Si algun vehicle gira per entrar en aquest carrer amb contrasentit ciclista, l'article 64 estableix que tenen prioritat els ciclistes que hi estiguin circulant.

Reflexions sobre el model 3-30-300 i la ciutat dels 15 minuts per a les ciutats del futur

El model 3-30-300 ens diu que tot ciutadà hauria de poder veure 3 arbres des de casa seva, tenir un 30% de cobertura vegetal al seu barri i tenir un espai verd de qualitat a menys de 300 metres de casa.

I això per què?

Doncs perquè un nombre ingent d'estudis relacionen la salut humana amb el verd urbà i la qualitat de vida i perquè molts altres estudis ens indiquen que aquest és el camí per a tenir ciutats més resilients al canvi climàtic. A grans trets:

• 3 arbres a la vista o la presència visual d'elements naturals redueix l'estrès i millora la salut mental.
• Un 30% de cobertura vegetal o d'arbres a cada barri ajuda a regular la temperatura, millora la qualitat de l'aire i fomenta la biodiversitat urbana.
• Un espai verd a 300 metres fomenta que la població tingui un accés fàcil a fer exercici, tenir un espai de lleure i per a sociabilitzar-se.

 

D'altra banda, el model de la ciutat dels 15 minuts ens diu que tot ciutadà hauria de tenir idealment a 15 minuts a peu una sèrie de serveis (educatius, de salut, culturals, esportius, de comerç, de transport públic i espais verds) i el seu lloc de feina. Aquest model d'urbanisme cerca reduir la dependència dels vehicles motoritzats i millorar la qualitat de vida de la gent mitjançant la creació de barris autosuficients que facilitin la vida comunitària. Aquest model té grans beneficis a nivell de mobilitat i d'estalvi energètic, entre molt altres aspectes de sostenibilitat. De fet, no és res del tot nou, sempre s'ha parlat que les ciutats compactes i l'urbanisme vertical és més sostenible que l'urbanisme horitzontal.

Remodelació del passeig del riu Congost a Granollers

Nou carril bici Sant Celoni - La Batllòria

Ja sembla obert el nou carril bici entre Sant Celoni i la Batllòria paral·lel a la carretera C-35. Aquest itinerari que ha promogut la Generalitat és interessant per dos aspectes: forma part de la ruta prelitoral catalana i s'ha desenvolupat a la vegada que es convertia la carretera paral·lela, la C-35, en una carretera 2+1.

Primer de tot, esmentar que les obres no semblen acabades del tot, però gairebé. Aneu en compte a les cruïlles que potser falta encara certa senyalització horitzontal.

Com us deia, aquest carril bici forma part d'alguna manera de la ruta mediterrània prelitoral que complementa la ruta litoral. A la vegada, la ruta europea Eurovelo 8 combinarà trams litorals i prelitorals per esquivar algunes de les nostres muntanyes litorals que fan el relleu coster més complicat. També, més localment, aquest carril bici transcorre paral·lel a la riba esquerra de la Tordera i complementa la ruta ciclista Tourdera que transcorre per la riba dreta. Ambdós itineraris es troben a la Batllòria on un pont permet creuar la Tordera. També, gràcies al itineraris secundaris de la ruta Tourdera, aquest nou carril bici permet enllaçar i anar cap a Gualba i també continuar fins a Viabrea i Breda. Amb tot això, hi ha uns quants pobles, nuclis urbans, urbanitzacions i empreses que queden connectades entre sí i amb el tren.

Bossa tèrmica de manillar per a bidonets

L'espai al quadre per portar bidonets i líquid és molt limitat. Si el quadre de la nostra bicicleta és bastant estàndard i la talla prou gran, normalment, podrem portar un parell de bidonets de mida estàndard o fins i tot una mica més grans (al tub diagonal i al tub vertical). Però si comencem a posar bosses de quadre (de bikepacking) o similars, l'espai es pot veure molt reduït. Llavors on posem l'aigua?

Una de les solucions que hi ha és aquest bossa tèrmica porta-bidons que amb petites variacions es pot trobar en diversos proveïdors. En el meu cas, és una bossa lleugera amb un aïllament limitat que permet portar bidonets estàndard o també ampolles de plàstic de mig litre o més, entre d'altres. 

Avantatges:

• Augmentes la capacitat de transportar líquid.
• És molt accessible quan ho poses al manillar. 
• L'aïllament bàsic dura unes hores, però hi ha amplada per afegir elements d'aïllament extra, sobretot en ampolles estretes. Altres bosses deuen portar millor aïllament.
• Amb una ampolla també t'hi caben uns paquets de clínex o un plàtan, entre d'altres, a més porta unes reixetes exteriors on hi pots posar alguna cosa més.
• Quan no hi portes líquid, tens una bossa més on desar coses.
• Es pot col·locar en algun altre lloc que no sigui el manillar.  

Inconvenients: 

• En alguns moments, col·locada al manillar per la part de dins, pots donar-li un cop amb el genoll.
• El manillar sovint està saturat de bosses i accessoris diversos. En bicicletes gravel i amb manillar de carretera, l'espai és més limitat.
• Si hi poses molt de pes o no portes una bossa davant potser pendula una mica. 

Poques alternatives hi ha quan vols augmentar la capacitat de transportar líquid de la teva bicicleta. Hi ha qui afegeix un porta-bidons sota del tub diagonal o qui usa els laterals de la forquilla, però totes aquestes alternatives tenen diversos inconvenients. Quan fas cicloturisme, si portes porta-equipatge i alforges, hi pots portar una reserva d'aigua amb la que pots reomplir el teus bidonet. Jo hi porto normalment una cantimplora cilíndrica amb funda tèrmica. També és interessant portar porta-bidons amb entrada-sortida lateral.

Al blog hi ha més entrades sobre accessoris, feu-hi una ullada.

Un nou "camí natural" connectarà els pobles de la taula del Sénia

S'està projectant un nou "camí natural" d'aquests que fa anys que desenvolupa el Ministeri d'Agricultura. El nou itinerari travessaria els Ports des de Beseit fins a la Sénia i continuaria pel riu Sénia fins al mar al terme d'Alcanar i també, en un altre ramal, des d'Ulldecona a Vinallop per poder connectar amb Tortosa o Amposta per la via verda de la Val de Zafán.

Una primera fase entre Beseit (al nord dels Ports) i Fredes (dalt dels Ports) estaria pendent de les pertinents autoritzacions i podria estar enllestit aquest any 2026. Aprofitaria camins de muntanya existents i passaria també pel terme municipal de la Sénia ja que entenc que pujaria per algunes de les pistes que s'enfila dalt dels Ports i que queden al terme municipal d'aquesta població.

En fases posteriors, el camí continuaria resseguint el riu Sénia fins a la seva desembocadura, coneguda amb el nom de Sol de Riu i que queda entre els termes d'Alcanar i Vinaròs. Un altre ramal es desviaria uns quilòmetres abans, al terme d'Ulldecona, i aniria cap a Freginals, Godall, la Galera i Santa Bàrbara per acabar resseguint el traçat d'una antiga via de tren fins que a Vinallop (ja al terme de Tortosa) connectaria amb la Via Verda de la Val de Zafán.

Esbós del nou camí respecte la via verda

 Aquest nou itinerari obre moltes possibilitats interessants:

• D'entrada, marca un camí per travessar els Ports de nord a sud, perquè si vols fer travesses o voltes als Ports hi ha diverses possibilitats.
• Pel nord, es pot connectar amb la Via Verda de la Val de Zafán de diverses maneres.
• També amb el ramal entre Ulldecona i Tortosa permet fer una volta als Ports usant la Via Verda de la Val de Zafán, una proposta que jo sempre aconsello molt pels paisatges i la poca massificació dels Ports occidentals.
• Des de Sol de Riu no és difícil connectar amb el Delta i agafar la via verda a la Ràpita i això ens permet fer una volta a la Serra del Montsià.
• Pel costat valencià del riu Sénia podem continuar pel litoral cap al sud fàcilment almenys fins a Peníscola i la Serra d'Irta.
• Diversos camins de la plana del Montsià ens permeten ja fer algunes voltes molt interessants i la Via Augusta també transcorre per aquestes contrades.

Estarem pendents al desenvolupament d'aquest camí i de les possibilitats que ens obre. En concret, caldrà veure com es fa la connexió entre Fredes i la Sénia i quins camins es trien i fins a quin punt s'eviten les carreteres locals existents o s'habiliten alternatives. 

Més informació:

• Diari de Tarragona 2/6/2026

Porta-bidons amb entrada-sortida lateral

Suposo que no descobreixo res de nou per a la majoria de gent, però hi ha porta-bidons on el bidonet es treu lateralment per un dels cantons i això pot ser molt convenient per al cicloturisme/bikepacking.

Comencem pel més bàsic, un dels primers accessoris que un es posa a la bicicleta és un porta-bidons. Si la bicicleta ho permet i el quadre és prou gran sovint ja tenim perforacions per portar 2 porta-bidons (un al tub diagonal i un al tub vertical, com a les fotografies).

A més, moltes bicicletes inclouen més perforacions per tal de posar el porta-bidons més amunt o més avall (vegeu la foto de la dreta amb detall) i això ens permetrà experimentar amb diverses combinacions que ens permetran portar doble porta-bidons, portar bidons més grossos o portar una bossa de quadre d'una mida o d'una altra.

El porta-bidons amb entrada-sortida lateral ens permet poder treure el bidonet sense necessitar espai lliure a damunt i per tant ens pot permetre portar bidons més grans o bosses de quadre i així aprofitar més l'espai de dins el quadre.

Sense pedals automàtics

Si adaptar-se als pedals automàtics requereix un temps, el procés invers també requereix una adaptació.

Després de molts anys fent sortides en BTT/Gravel amb pedals automàtics, l'altre dia vaig decidir tornar als pedals convencionals per fer una sortida de cicloturisme i així evitar portar un calçat de més per quan baixés de la bicicleta. De fet, pedalo amb pedals convencionals en almenys dues bicicletes més i hi faig molt quilòmetres i per això pensava que no notaria res estrany, però amb la bici de Gravel trobava a falta el clic!

Què vaig notar?

• D'entrada el peu es movia damunt de la plataforma del pedal i no acabava de trobar la posició ideal, almenys al principi.
• A vegades, en iniciar la marxa intentava encaixar la sabata al pedal tot i no tenir cales. El costum.
• El peu em tocava a vegades la roda de davant en fer algun gir a poc a poc quan gires molt el manillar.
• Menys control de la bicicleta a les baixades.
• No pots estirar el pedal cap amunt i és un moviment subtil que crec que a vegades fem amb el pedal automàtic.
• L'alçada del seient cal tornar-la a regular! Amb les presses no vaig pensar que els pedals i les sabates tenen unes alçades diferents i que per tant pot ser que calgui tornar a regular el seient.
• L'adaptació és ràpida i quan ja estàs en marxa tens altres coses en que pensar!
• En algunes parades, feia el moviment del peu per desenganxar la sabata de la cala tot i no portar-ne!

No esperava que em passés tot això, perquè com us dic, pedalo habitualment amb dues altres bicicletes sense pedals automàtics i no em passa tot això, suposo que és l'adaptació inconscient a cada tipus de bicicleta.

Finalment, crec que a nivell de manteniment, és convenient treure els pedals i netejar la rosca de tant en tant (almenys un cop a l'any) i tornar-hi a posar greix perquè em va costar força treure els pedals. No els enrosqueu fort que no cal, que no cauran pas, en canvi treure'ls pot ser difícil. A la BTT antiga, no he estat capaç mai de treure'ls!

Vegeu també:

• Com canviar els pedals