10.5.23

Fent Gravel i sense saber-ho!

Les bicicletes de bona part del segle XX tenien pneumàtics més amples, en part per un tema tecnològic, però sobretot perquè la majoria de camins i carreteres no estaven asfaltats. En definitiva, durant molts anys les bicicletes van evolucionar relativament poc en geometria i sobretot van mantenir rodes força amples que els permetien rodar per camins de terra i per asfalt. La bicicleta era ja llavors Gravel.

Una mica d'història

A partir dels anys 60, en el context de desenvolupament del cotxe, l'asfaltat de carrers i carreteres i el retrocés paral·lel de la bicicleta a la ciutat, la bicicleta cada cop queda més relegada, però en canvi es manté el ciclisme esportiu que s'havia introduït a principis de segle i ara passa cap a l'asfalt. Les bicicletes de carretera van reduint l'amplada de la roda fins arribar als 20 mm de gruix als any 80-90. Mentrestant, dels 60 als 80, qui vol continuar rodant per camins, continua usant amplades de pneumàtic més generoses de 28-35 mm.

Als 80, les bicicletes BMX (llavors conegudes com les de trial) es popularitzen a casa nostra. Usen rodes de diàmetre petit i pneumàtics amples més resistents.

I la revolució ve a finals dels 80 amb les bicicletes de muntanya o tot terreny (les BTT) que introdueixen les rodes de 26" i amplades grans. Són tot un èxit. Amb els carrers i les carreteres plens de cotxes, la bicicleta troba el seu espai fora de l'asfalt. El ciclisme es divideix a grans trets en 2, el de carretera i el de muntanya i aquest segon creix i creix.

26.4.23

Cicloturisme per Austràlia: "Al corazón de Australia"

Interessant documental en dues parts sobre un viatge de 16.000 km per Austràlia que ens dona una bona visió d'aquest continent. Cada persona és un món i amb els cicloviatgers passa el mateix, en aquest cas, l'Arturo, que té una molt bona preparació física, planteja el viatge una mica com un repte esportiu de superació personal, però a la vegada hi ha altres motivacions que us explicarà de bon principi.

 

17.4.23

Ruta en forma de 8 pel Ter al Baix Empordà

Ruta en família improvisada sobre la marxa pel voltant del Ter al Baix Empordà. La vam fer en 3 dies i segons l'allotjament que trobàvem. Vam combinar la Ruta del Ter i la sobretot la xarxa ciclista del Baix Empordà, també vam fer un bon tros de la ruta Pirinexus. Tot hi haver pedalat per aquesta zona moltes vegades, encara trobem zones desconegudes amb paisatges molt bonics.

Itinerari detallat: Flaçà - Sant Llorenç de les Arenes - Verges - Bellcaire d'Empordà - Ullà - Torroella de Montgrí - Fontanilles - Sant Julià de Boada - Pals - Platja de Pals - Aiguamolls del Baix Empordà - Torroella de Montgrí - Colomers - Vilopriu - Camallera

Distància i dificultat: 83 km i 300 m de desnivell positiu acumulat. La xarxa ciclista del Baix Empordà inclou alguns trams de carreteres secundàries asfaltades amb poca intensitat de trànsit.

Accés: en tren a Flaçà i a Camallera. Tingueu en compte que els tren poden anar força plens a la tornada.

14.4.23

Continuem respirant un aire molt poc saludable

L'emergència climàtica o la crisi energètica crec que ens ha fet deixar una mica de banda el problema de la baixa qualitat de l'aire que respirem. Crec que molts polítics pensen que amb l'entrada del cotxe elèctric els problemes s'arreglaran. I potser parcialment sí, però tindrem encara les partícules dels pneumàtics i dels frens, però quan de temps trigaran a desaparèixer significativament els vehicles de combustió?

Les evidències científiques fa anys que s'acumulen i relacionen la mala qualitat de l'aire amb múltiples patologies, moltes de les quals afecten el desenvolupament dels infants. Tant és així que l'Organització Mundial de la Salut va endurir (el 2021) els llindars de la qualitat de l'aire d'alguns dels contaminants més comuns i problemàtics com són les partícules fines (PM10) i ultrafines (PM2.5) i els òxids de nitrogen (NO₂).

Els límits legals i els de salut no coincideixen

Segur que això és bona
qualitat de l'aire?
La legislació europea fixa uns límits legals de contaminació per protegir la salut de les persones que no s'haurien de superar (directives de 2005 i 2008), però aquests límits estan molt per sobre de les recomanacions mèdiques de l'OMS i ara, amb els canvis de l'OMS, encara més.

Ara per al NO₂ es fixa un límit de 10 µg/m3 quan abans el límit era de 40.

Pel que fa a les partícules PM10, ara el límit està en 15 µg/m3 i abans era de 20.

Finalment, les partícules ultrafines PM2.5 queden en 5 µg/m3 quan abans eren 10. 

Amb tot això, hem de tenir present que moltes de les aplicacions que ens permeten saber la qualitat de l'aire i que ens haurien de fer decidir coses diàries com si és bona idea sortir a fer esport o a quina hora és millor ventilar casa nostra, no són gens fiables en els seus valors qualitatius.

Un 2022 encara superant la normativa de la UE

Tot i que amb els anys hem anat millorant la qualitat de l'aire, encara tenim superacions de la normativa de la UE en NO₂,  PM10 i O₃, però tot i així, com us explicava, estem lluny de respirar un aire saludable.

27.3.23

Estratègia 2+1, ampliar carreteres per millorar la seguretat?

Amb l'excusa de la seguretat, el Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya vol implantar el model 2+1 en un munt de carreteres (en concret a 420 km de carreteres). Però què és el 2+1? Es guanya seguretat? Què implica aquesta ampliació de carreteres més enllà del seu cost?

El model 2+1 separa els 2 sentits de circulació amb una barrera que a casa nostra acostuma a ser una tanca de formigó (tipus New Jersey). L'objectiu és evitar accidents de trànsit greus (principalment els xocs frontals i els derivats dels avançaments imprudents). Com que amb la segregació dels 2 sentits no es pot avançar, llavors s'afegeix un carril més que es va alternant de sentit.

Una carretera sueca 2+1

Per tant, el 2+1 implica augmentar l'amplada de la carretera i per tant la seva capacitat. Com sabeu, l'amplada disponible no és infinita, més aviat al contrari, hi ha molts passos estrets i a part d'expropiar terrenys cal ampliar ponts, per això també es mantenen en alguns casos trams d'1+1. A la pràctica, trobem que moltes carreteres 2+1 deixen vorals més estrets que els d'origen (vegeu-ho a la C-35 o la C-55) i per tant rodar-hi en bici és objectivament més perillós. Tampoc es fa un carril bici segregat quan es fa una 2+1 ni es deixa espai per poder-lo fer en el futur. El model 2+1 només té en compte els cotxes!

La realitat és que la planificació de vies ciclistes o xarxa bàsica ciclista s'oblida constantment per donar prioritat al "cotxe".

I la seguretat?

Però es guanya en seguretat? Doncs NO. D'entrada s'eviten alguns accidents greus de cotxe, sí, però per als ciclistes es perd seguretat perquè no es pot deixar la distància mínima de seguretat lateral. El problema de la seguretat també està en l'efecte crida de l'ampliació de la capacitat: més cotxes sempre vol dir més accidents. A la vegada es desincentiven les alternatives, els desplaçaments a peu o en bici que transcorrien ni que fos uns metres per la carretera passen a fer-se en cotxe. Tampoc es pot creuar la carretera.

El 2+1 també incentiva que els cotxes corrin més i s'avancin inútilment quan hi ha 2 carrils. Això fa que la velocitat no sigui estable i que es provoquin més accidents i que hi hagi frenades brusques per l'efecte acordió. En definitiva, més nervis, més accidents, més consum de combustible i més contaminació.

D'alguna manera, el model 2+1 converteix les carreteres en vies que els conductors perceben com a autovies.

No hi ha millor exemple que el que ha passat a l'autopista AP-7. S'ha anat ampliant carrils amb els anys i s'han fet carreteres paral·leles per evitar els peatges. Els col·lapse han continuat tot i les ampliacions. Ara s'ha eliminat el peatge i encara tenim més col·lapse i més accidents que mai. Necessiteu més exemples de l'efecte crida de l'ampliació de les carreteres?

16.3.23

Algunes eines per planificar rutes

La millor manera de planificar rutes és d'entrada amb una pantalla gran, per tant deseu el mòbil que va molt bé per consultar cartografia i orientar-te sobre el terreny, però no és gens pràctic per l'etapa prèvia de planificació.

La meva eina preferida per preparar rutes és l'eina i web gpx.studio que et permet generar tracks de GPS fàcilment: carregar rutes, modificar-les, calcular les distàncies i els desnivells, etc. Aquesta eina a més disposa de diverses capes que et permeten orientar-te millor si la capa per defecte en un moment donat no ens dona prou informació. Així la vista per satèl·lit o diversos mapes d'OpenStreetMap (OSM) et donen força informació addicional.

Continuo sent fidel als mapes topogràfics de l'Institut Cartogràfic perquè tenen la millor cartografia de Catalunya i continuo usant el seu visor de mapes.

Quant la ruta transcorre per altres llocs, utilitzo altres visors de mapes topogràfics, com el Géoportail francès.

També continuo usant el Google Maps i molt especialment el Google Street View que em permet saber detalls com si una carretera té voral, si hi ha un carril bici, si hi ha molt de trànsit, com és l'inici d'una pista que s'agafa des d'una carretera asfaltada, etc.

Per Catalunya, utilitzo molt els tracks generats per la Guineu de CyclotCat, ja sigui amb l'enrutador automàtic entre 2 punts o el manual. Usar la xarxa Cyclocat és garantia de que els camins són relativament segurs i fàcils de pedalar i si no és així ho saps pel seu codi de colors.

El procés de planificació de la ruta, un cas pràctic

Us poso com a exemple la ruta que apareix en les imatges (és aquesta). A grans trets, vaig descarregar els tracks de les rutes Pirinexus i Pirinexus Litoral del web de les Vies Verdes Gironines i diversos tracks de Cyclocat de la mateixa zona.  Amb tot aquests tracks carregats al gpx.studio, vaig tenir una petita xarxa d'itineraris per intentar fer una circular d'un parell de dies que és el que buscava. Com que volia explorar la plana de l'Alt Empordà vaig decidir traçar una nova ruta per carretera per enllaçar la Pirinexus des de la Jonquera fins a la Pirinexus Litoral i així vaig obtenir una primera ruta circular. Vaig esborrar els trams de Pirinexus que no volia recórrer i altres tracks que havia descarregat i que no em servien. A partir d'aquí, vaig començar a modificar l'itinerari per fer-lo passar per pistes de terra i camins que em permetessin estalviar quilòmetres de carretera. A cada modificació, podia comparar si la distància i el desnivell acumulat augmentaven o disminuïen i per tant em permetien prendre decisions de si els camins alternatius que estava traçant eren interessants o no. Amb algunes consultes puntuals al visor de mapes de l'ICGC i a les capes ciclistes de l'OSM en vaig tenir prou per validar la ruta.

15.3.23

Circular per l'Alt Empordà enllaçant Pirinexus i Pirinexus Litoral

Ruta circular travessant la plana de l'Alt Empordà des de l'Albera fins als Aiguamolls de l'Empordà combinant les rutes Pirinexus i Pirinexus Litoral i enllaçant-les per carreteres secundàries i camins de terra. Una ruta que no defrauda a nivell de paisatge, natura i patrimoni cultural.

Itinerari: Figueres - Peralada - Capmany - Cantallops - Sant Climent Sescebes - Vilajuïga - Roses - Aiguamolls de l'Empordà - Castelló d'Empúries - Vilanova de la Muga - Figueres.

Distància i dificultat: 93 km i 600 m de desnivell positiu acumulat que queden en 80 km si no es surt de Figueres. Es travessen diversos rius i rieres per guals inundables i després de pluges això pot ser una dificultat afegida.

Accés: a Figueres i a Vilajuïga hi podeu arribar en tren.

Descripció
:

Sortim de l'estació de Figueres seguint el track i deixarem les indicacions de la Pirinexus Litoral per a la tornada. Anem a buscar la Muga per agafar la ruta Pirinexus (i el camí de la Muga) en direcció a la Jonquera. Travessarem la Muga i després el riu Llobregat d'Empordà. Passarem per Peralada que mereix una visita. Continuarem cap al nord passant per paisatges molt bonics i després de Vilarnadal i abans d'arribar a Capmany farem algunes pujades. Capmany també mereix que ens desviem un metres cap a la zona de l'església.