Algunes eines per planificar rutes

La millor manera de planificar rutes és d'entrada amb una pantalla gran, per tant deseu el mòbil que va molt bé per consultar cartografia i orientar-te sobre el terreny, però no és gens pràctic per l'etapa prèvia de planificació.

La meva eina preferida per preparar rutes és l'eina i web gpx.studio que et permet generar tracks de GPS fàcilment: carregar rutes, modificar-les, calcular les distàncies i els desnivells, etc. Aquesta eina a més disposa de diverses capes que et permeten orientar-te millor si la capa per defecte en un moment donat no ens dona prou informació. Així la vista per satèl·lit o diversos mapes d'OpenStreetMap (OSM) et donen força informació addicional.

Continuo sent fidel als mapes topogràfics de l'Institut Cartogràfic perquè tenen la millor cartografia de Catalunya i continuo usant el seu visor de mapes.

Quant la ruta transcorre per altres llocs, utilitzo altres visors de mapes topogràfics, com el Géoportail francès.

També continuo usant el Google Maps i molt especialment el Google Street View que em permet saber detalls com si una carretera té voral, si hi ha un carril bici, si hi ha molt de trànsit, com és l'inici d'una pista que s'agafa des d'una carretera asfaltada, etc.

Per Catalunya, utilitzo molt els tracks generats per la Guineu de CyclotCat, ja sigui amb l'enrutador automàtic entre 2 punts o el manual. Usar la xarxa Cyclocat és garantia de que els camins són relativament segurs i fàcils de pedalar i si no és així ho saps pel seu codi de colors.

El procés de planificació de la ruta, un cas pràctic

Us poso com a exemple la ruta que apareix en les imatges (és aquesta). A grans trets, vaig descarregar els tracks de les rutes Pirinexus i Pirinexus Litoral del web de les Vies Verdes Gironines i diversos tracks de Cyclocat de la mateixa zona.  Amb tot aquests tracks carregats al gpx.studio, vaig tenir una petita xarxa d'itineraris per intentar fer una circular d'un parell de dies que és el que buscava. Com que volia explorar la plana de l'Alt Empordà vaig decidir traçar una nova ruta per carretera per enllaçar la Pirinexus des de la Jonquera fins a la Pirinexus Litoral i així vaig obtenir una primera ruta circular. Vaig esborrar els trams de Pirinexus que no volia recórrer i altres tracks que havia descarregat i que no em servien. A partir d'aquí, vaig començar a modificar l'itinerari per fer-lo passar per pistes de terra i camins que em permetessin estalviar quilòmetres de carretera. A cada modificació, podia comparar si la distància i el desnivell acumulat augmentaven o disminuïen i per tant em permetien prendre decisions de si els camins alternatius que estava traçant eren interessants o no. Amb algunes consultes puntuals al visor de mapes de l'ICGC i a les capes ciclistes de l'OSM en vaig tenir prou per validar la ruta.

Circular per l'Alt Empordà enllaçant Pirinexus i Pirinexus Litoral

Ruta circular travessant la plana de l'Alt Empordà des de l'Albera fins als Aiguamolls de l'Empordà combinant les rutes Pirinexus i Pirinexus Litoral i enllaçant-les per carreteres secundàries i camins de terra. Una ruta que no defrauda a nivell de paisatge, natura i patrimoni cultural.

Itinerari: Figueres - Peralada - Capmany - Cantallops - Sant Climent Sescebes - Vilajuïga - Roses - Aiguamolls de l'Empordà - Castelló d'Empúries - Vilanova de la Muga - Figueres.

Distància i dificultat: 93 km i 600 m de desnivell positiu acumulat que queden en 80 km si no es surt de Figueres. Es travessen diversos rius i rieres per guals inundables i després de pluges això pot ser una dificultat afegida.

Accés: a Figueres i a Vilajuïga hi podeu arribar en tren.

Descripció:

Sortim de l'estació de Figueres seguint el track i deixarem les indicacions de la Pirinexus Litoral per a la tornada. Anem a buscar la Muga per agafar la ruta Pirinexus (i el camí de la Muga) en direcció a la Jonquera. Travessarem la Muga i després el riu Llobregat d'Empordà. Passarem per Peralada que mereix una visita. Continuarem cap al nord passant per paisatges molt bonics i després de Vilarnadal i abans d'arribar a Capmany farem algunes pujades. Capmany també mereix que ens desviem un metres cap a la zona de l'església.

Nou Carrer Bici a Cardedeu

Enllaços

Un carrer bici és un carrer on les bicicletes circulen en ambdós sentits amb prioritat davant de la resta de vehicles. En el cas del nou carrer bici de Cardedeu, els cotxes poden circular en un sentit cedint el pas a les bicicletes que circulen en sentit contrari i aturant-se o apartant-se si és necessari per fer-ho.

Els carrers bici tenen èxit quan formen part de les xarxes ciclistes locals i s'implanten en carrers on el trànsit de cotxes és baix. En el cas de Cardedeu, es tracta d'un tram de 170 metres que té continuïtat pel nord per un carril bici i per un pas sota les vies del tren que connecta amb la xarxa ciclista de la part nord del municipi. Per l'extrem sud, hi ha un enllaç de 35 m de longitud de calçada compartida fins a un carrer de plataforma única amb circulació de bicicletes en doble sentit que dona continuïtat a la xarxa ciclista.

Contrasentit abans del Carrer Bici

 

En vermell, el nou Carrer Bici.
En verd, escoles i instituts.

 

La ubicació sembla ideal per tots aquests factors i pel fet que ja era un carrer molt usat pels ciclistes, també en contrasentit (tot i que no estava legalment autoritzat, vegeu 3a foto). Tampoc no hi ha cap cruïlla en tot el tram de carrer bici i això dona una seguretat addicional als ciclistes.

En la implementació d'aquest carrer bici, la senyalització vertical de les cruïlles és la que dona cobertura legal a aquest sistema de prioritats i als sentits de circulació autoritzats.

Apunts relacionats:

• Contrasentit insubmís
• Cardedeu en bici i a peu 2021 (inclou vídeo de 3 minuts)
• Cardedeu en bici (2019) 
  

Distàncies recomanables d'instal·lació d'aparcaments de bicicleta en forma d'U invertida

És relativament habitual trobar aparcaments de bicicleta que han estat instal·lats sense tenir en compte les mides d'una bicicleta i per tant sense deixar les distàncies adequades amb els elements propers de l'entorn urbà. Repassem les distàncies començant amb les que menys es respecten:

• La distància de l'aparcament amb qualsevol obstacle (una paret, un ressalt, una jardinera o qualsevol altres element del mobiliari urbà) ha de ser de 70 cm. D'aquests 70 cm, per anar bé 10 haurien de quedar lliures un cop la bici queda lligada i per tant la roda de la bicicleta no hauria de tocar cap paret. Si l'aparcament està arran d'un calçada, no s'hauria d'envair la vorada.
• La distància entre suports ha de ser d'un mínim de 80 cm perquè la bici a part d'estar aparcada, ha de poder entrar i sortir de l'aparcament i no ho fa sola, hi ha una persona que l'acompanya i que a més ha de poder ajupir-se per lligar la bicicleta.
• Les mides de l'aparcament és un altre element important. L'estàndard de 80 cm d'ample i d'alt és ideal per poder lligar bé les dues rodes i el quadre. És habitual usar la mateixa tanca per lligar roda, quadre i aparcament sempre que és possible i si això es pot fer amb les dues rodes, llavors s'obté la màxima seguretat, sobretot si usem tanques rígides de qualitat en forma d'U. Una altura del suport d'aparcament inadequada pot dificultar la subjecció de la bici.
• Dos aspectes importants més de l'aparcament són primer el seu gruix. Si és massa gruixut, moltes tanques rígides en forma d'U massa petites no es podran utilitzar i si és massa estret, podria ser que fos massa fàcil de serrar. 5 cm de diàmetre és la mida ideal. El segon aspecte és si l'aparcament està ben inserit en el terra i per tant que no sigui fàcil d'arrencar i que tampoc tingui joc.
• Finalment, cal que en un dels costats de l'aparcament hi hagi almenys 1,20 m lliure per poder maniobrar i entrar amb la bici a l'aparcament. Si hi entrem des d'una vorera, carril bici o calçada, haurem de tenir en compte que aturarem la circulació de vianants, bicicletes o cotxes durant uns segons i que la bicicleta ocuparà 60 cm des de l'aparcament, però que se n'haurien de deixar 70 fins a qualsevol zona de pas de vianants, bicicletes o altres vehicles.

Pròposits transformadors per al 2023

A principi d'any, tendim a formular propòsits i, tradicionalment, en molts casos tenen una motivació molt egoista o egocèntrica. Us proposo fer petits canvis en la vostra vida i en la vostra forma de consum i a no desmerèixer la capacitat que tenim com a societat de canviar.

Així doncs, primer de tots us proposo que penseu en algun canvi individual que si el féssim tots tindria una repercussió important en el planeta. Se m'acudeixen molts exemples, des de l'evident d'agafar més la bicicleta i menys el cotxe, a mil formes diferents de variar el nostre consum: canviar de companyia elèctrica (banc, asseguradora, etc.), menjar menys carn o no menjar-ne, comprar certs productes de km0 i no comprar-ne d'altres segons l'impacte ambiental que tenen, adquirir serveis d'empreses més properes i petites, no viatjar en avió, reduir la vostra petjada energètica, etc.

En segon lloc, vull reivindicar el poder dels petits canvis individuals. Tendim a sentir a dir que els nostres canvis no tenen impacte perquè no els fa tothom, però a la vegada això acaba sent una excusa per no fer aquests canvis. Com més aviat canviem nosaltres, més aviat canviarà la societat. I per posar-vos un exemple, fixeu-vos com han canviat els aliments i el seu etiquetatge en els supermercats, com les etiquetes bio/eco/verd/reciclat/km0 i moltes altres (baix en sal, sense sucre, sense glutamat monosòdic, sense oli de palma, etc.) van apareixen no sols per la demanda dels consumidors, sinó també per atraure nous consumidors al oferir productes diferenciats dels de la competència.

L'últim pas per fer que aquests canvis tinguin més impacte és explicar-los a tothom i això pot anar des d'un missatge a les xarxes socials a una conversa en un ascensor amb els veïns o esmorzant amb els companys de feina.

Ser conscient dels nostres actes i el seu impacte ambiental pot causar un cert neguit. Cadascú ha de trobar el seu equilibri i viure amb les seves contradiccions, ja que tots les tenim.

Relacionats:

• La por al canvi en un món canviant
  

Mobilitat elèctrica sobre dues rodes: bicicletes, patinets, ciclomotors i motos.

He volgut fer una mica de prospectiva dels costos i les característiques de diversos vehicles elèctrics de dues rodes que crec que competeixen en la mobilitat sobretot urbana, però també per a desplaçaments interurbans. He deixat de banda les externalitats o els beneficis de salut dels mitjans més actius, almenys fins a les conclusions. En concret, he estat mirant:

• Motos elèctriques de categoria L3e (equivalents a 125 cc) i de velocitat màxima de 90km/h
• Ciclomotors elèctrics
• Bicicletes elèctriques de 45 km/h (també anomenades speed bikes o speed pedelecs)
• Bicicletes elèctriques convencionals (a Europa també en diuen pedelecs)
  
• Patinets elèctrics (Vehicles de Mobilitat Personal, VMPs)
  

Les 3 primeres categories requereixen matriculació, casc, assegurança i passen la ITV.

Les bicicletes de 45 km/h

L'Opium és una bici de 45 km/h amb
una autonomia teòrica de 280 km
i possibilitat d'afegir una 2a bateria.

Potser el cas més desconegut és el de les bicicletes elèctriques amb assistència al pedaleig fins als 45 km/h que a efectes legals ve a ser un ciclomotor (amb les mateixes obligacions), però amb la diferència que estan preparades per pedalar i que per tant amb una bateria de poca capacitat i poc pes, aconsegueixen autonomies molt grans. Però pel que veig, punxen en els preus que són molt elevats i que a més no tenen cap tipus de subvenció pública. Suposo que els preus són fruit de que la producció i venda d'aquest tipus de bicicletes és encara molt baix. I és una llàstima, perquè els usuaris probablement tindran en compte el preu abans dels beneficis que té una bicicleta (encara que sigui elèctrica) per a la societat.

Preus i característiques molt diverses

La catalana Silence fabrica
aquest ciclomotor i diverses motos

En totes les categories, trobem preus molt diversos. La capacitat de la bateria és la que penalitza més el preu i el que marca també l'autonomia, especialment en el cas de les motos i els ciclomotors. En els rangs de preus hi ha moltes categories que es solapen i per tant fer comparacions és difícil, però algunes coses queden clares:

• Les motos i els ciclomotors elèctrics són més cars i amb menys autonomia que els seus homòlegs de combustió. On presenten avantatges és amb el cost de recàrrega per km recorregut i per tant la diferència de preu es pot amortitzar amb un temps de vida teòricament més llarg.
  
• Amb els preus actuals de l'electricitat, encara surt molt econòmic recarregar una moto (1-2 € als 100 km) i per tant poc importa que recarregar una bici elèctrica sigui unes 10 vegades més econòmic.
• L'eficiència de la bicicleta és evident, menys pes i més autonomia.
• Hi ha molta picaresca en càlcul de l'autonomia i les autonomies homologades diuen que són poc realistes i que per tant cal pensar que no hi arribarem mai i menys quan la bateria tingui ja uns anys.
  
• La bicicleta elèctrica és més econòmica que motos i ciclomotors i el seu preu ha baixat, però també hi ha una gamma molt extensa i preus que poden superar els de les motos quan anem a la gamma alta i a la gamma alta esportiva.
• La bicicleta de 45 km/h té un preu poc competitiu (n'hi ha molt poques que no superin  els 3.000 o els 4.000 €).
• El patinet elèctric o VMP té un preu de compra molt competitiu, almenys d'entrada.
  

Partint d'una gamma bàsica i fins a una gamma mitjana podríem dir que actualment els rangs de preus de les 4 categories de vehicles estudiades són aquests i tenen aquestes característiques:

Vehicle	Preu	Autonomia	Cost de càrrega	Pes
Moto L3e (125 cc)	2.800 - 5.800 €	50 - 130 km	1,2 € / 100 km	90-170 kg
Ciclomotor	2.000 - 4.500 €	50 - 150 km	1 € / 100 km	> 90kg
Bicicleta 45 km/h	2.400 - 4.500 €	Fins a 180 km	0,13 € / 100 km	24 - 30 kg
Bicicleta elèctrica	600 - 2.600 €	Fins a 90 km	0,10 € / 100 km	18 - 25 kg
Patinet	200 - 500 €	15 - 40 km	0,25 € / 100 km	12 - 15 kg

Via Verda Foix - Saint Girons

Feia temps que em cridava l'atenció aquesta via verda. Sobretot per la proximitat amb Catalunya, la possibilitat d'arribar-hi en tren i la promesa que en un futur connectarà amb altres vies verdes podent arribar a l'Atlàntic per un cantó i al Mediterrani per l'altre.

Actualment, aquesta via verda fa uns 42 km i connecta Foix amb Saint Girons seguint el traçat d'un antic tren que va funcionar del 1884 fins al 1955 quan la competència amb la carretera la va fer poc viable. Encara es conserva la major part de la infraestructura, edificis i estacions, túnels, ponts (alguns d'ells metàl·lics i amb terra de fusta) i un gran viaducte prop de Foix.

És un itinerari est-oest que transcorre més allunyat de la carretera pel cantó oriental (travessant boscos i pastures) i és molt ombrívola i per tant es fa força bé a l'estiu. El paviment és majoritàriament terra compactada i es pot fer prou bé amb qualsevol bicicleta.

Comparant amb altres vies verdes, potser l'hi falta una mica més de senyalització i sobretot algunes zones de descans (no n'hi havia cap). Vam coincidir amb una màquina desbrossadora que feia el manteniment dels laterals i també ens vam fixar que un pont amb terra de fusta s'hi havien substituït alguns travessers i s'havia marcat els que calia substituir.

Les estacions i els edificis ferroviaris han estat completament privatitzats i ara tenen usos diversos (alguns són cases particulars). Alguns costen de reconèixer, però d'altres han mantingut el nom de l'estació.

Com us explicava al principi, en un futur ha de ser possible connectar a través d'aquesta via verda amb l'Atlàntic per un cantó i amb el mediterrani per l'altre (vegeu el mapa de les vies verdes franceses, en color gris discontinu es marquen les futures ampliacions).