Connexions interurbanes a Alemanya, mobilitat diària i cicloturisme.

A cada nou pas per Alemanya quedo sorprès de com evoluciona la bicicleta. Clicant sobre l'etiqueta Alemanya podeu veure tot el que he publicat en els últims anys. Aquest cop, us porto primer un recull fotogràfic del sud-est de la Selva Negra a tocar de la frontera amb Suïssa, una zona més aviat muntanyosa i rural, on els camins més plans estan a les fondalades de les valls. I en aquest àmbit, molts pensaríeu que la bicicleta només s'usa per fer esport, però no és solament així. La segona part del recull és al voltant del llac de Constança on els usos d'oci i mobilitat diària es barregen. En general, he descartat les fotos de ciclisme clarament esportiu de carretera i bicicleta de muntanya que també n'hi ha.

L'auge de la bicicleta elèctrica ja porta almenys una dècada a Alemanya i continua creixent i és que la bicicleta dona resposta als relleus complicats de les zones rurals i elimina el component esportiu de pedalar sense deixar de fer activitat física.

Quan fas de lluny una foto d'un ciclista, no saps la història que hi ha darrera ni exactament d'on ve i a on va. Per l'equipament que porta la gent, pots intuir coses, però sempre et bases en estereotips i en etiquetes.

Carretera veïnal paral·lela a la carretera principal. Ciclista amb una alforja.

Cicloturisme amb tàndem convencional

Oci en bicicleta elèctrica. En alguns pobles, ajuda molt a la gent a desplaçar-se i salvar els desnivells pronunciats de la zona.

Rider Resilence o com pedalar ens ajuda a superar problemes

Rider Resilence explica a través de 3 casos com la bicicleta és una gran eina per superar els problemes de la vida, una gran eina per la salut mental de les persones.

En 20 minuts, aquest documental ens explica com la bicicleta ha estat una eina terapèutica per a 3 persones que passaven moments molt durs de les seves vides. No explica res de nou, ho sabíem i ho sabem i hi ha molts estudis que ho han anat ratificant científicament, fer esport i fer-lo a la natura és bo per la salut. Pedalar, el ciclisme o en aquest cas la bicicleta de muntanya, és un cas clar o s'ajunten l'esport, la natura i en molts casos la companyia d'altres persones.

Aquest documental no deixa indiferent.

També podeu visitar la comunitat Rider Resilence que cerca donar suport a iniciatives inspiradores que ajudin als ciclistes que passen per moments difícils.

El Kiss & Go és insostenible

Ja fa un temps que ha arribat a casa nostra el kiss and go que s'ha traduït per un petó i adeu. Per si no esteu familiaritzats amb el terme, fa referència al fet d'aturar el cotxe al costat de l'escola només per fer un petó i acomiadar-se de l'infant sense aparcar el cotxe. Hi ha diverses variants, però com veureu totes són insostenibles i no poden ser mai generalitzades, només un percentatge petit d'infants pot fer el petó i adéu, no hi ha temps n'hi espai per fer-ho de forma generalitzada.

Quant de temps necessita el comiat? Tothom pot fer un petó i adeu?

Cada infant és un món, però segurament els infants més petits necessiten que se'ls acompanyi fins a dins de l'escola i d'altres fins a la porta. De fet, molts pares no acceptaran deixar que els seu fills a certa distància de la porta de l'escola perquè no perceben l'entorn com a segur i de fet, la presència de cotxes és un element més que fa que l'entorn escolar es percebi com a insegur.

El petó i adeu incentiva l'ús del cotxe?

Si el petó i adeu posa facilitats a l'ús del cotxe estem convertint l'entorn escolar en molt menys segur. Per tant, la implantació d'aquest sistema s'ha de fer replanificant la mobilitat de l'entorn escolar i a la vegada que s'allunya el cotxe de l'escola per fer l'entorn més segur. Els infants que fan el petó i adéu han de ser autònoms i els pares han de percebre l'entorn com a segur per deixar-los a certa distància de la porta de l'escola.

No tothom pot venir en cotxe a l'escola

Només cal fer números per entendre-ho. Compteu, una escola de tantes línies amb tants alumnes per grup, amb tants nivells, amb un percentatge d'alumnes que venen en cotxe i amb una mínim de 30 segons d'aturada per fer un petó i adeu i veureu que el temps que necessiteu perquè tots arribin a l'hora és de seguida superior a 20 minuts. De fet, el temps d'aturada no dependrà solament del petó i adéu, probablement s'hi sumi el temps que trigui el cotxe de davant o l'altre. Si enlloc, d'un petó i adéu els pares fan aturades i aparcaments il·legals com passa a moltes escoles, llavors es crea el caos circulatori habitual de moltes escoles i es creen perills pels que venen a peu, en bicicleta i en transport públic. És a dir, els que venen en cotxe que són una minoria posen en risc els que venen amb altres mitjans de transport.

De Torí a Niça resseguint els Alps marítims

La Torino-Nice Rally és una travessa de 700 km entre Torí i Niça usant carreteres de muntanya i pistes de terra d'origen militar que passen per paisatges molt bonics com podreu veure en aquest audiovisual d'un parell de cicloviatgers que ja fa temps que segueixo. Gaudiu dels paisatges!

Més informació: 

• Sobre la ruta

D'Alaska a Argentina en bicicleta

Una clàssica ruta de cicloturisme és travessar el continent americà de nord a sud i hi ha moltes maneres de fer-ho. Avui us porto un parell d'audiovisuals que descriuen part d'aquesta llarga ruta.

El primer audiovisual és la travessa d'Alaska a Mèxic d'aquesta parella de cicloviatgers, el Greg i l'Ana Victoria. Amb una durada de 36 minuts, descriu un any de travessa i transmet una proximitat que probablement és el que atrapa més del documental. Trobareu, si voleu, altres vídeos que descriuen etapes concretes d'aquest viatge.

 

El segon audiovisual és la continuació del primer i després d'un temps de repòs a Mèxic, a la ciutat natal de l'Ana Victòria, en Greg continua el viatge en solitari cap a l'Argentina:

Com us deia, també trobareu vídeos més detallats (i menys elaborats) d'algunes etapes d'aquest viatge al Canal de YouTube d'en Greg. Esperem que en un temps en Greg McCahon continuï la seva aventura i ens obsequiï amb nous vídeos i aventures.

Les bicicletes de càrrega. Una alternativa al cotxe.

Les bicicletes de càrrega ja estan treient cotxes en les entrades i sortides escolars de Barcelona i encara en podien treure més si es posen les condicions adequades per al seu creixement. A la dreta, teniu un recull fotogràfic realitzat a la Diagonal de Barcelona un matí de setembre poc abans de les 9 del matí. Hi podeu veure diverses bicicletes de càrrega (tipus long-tail) amb assistència elèctrica i transportant un o dos infants cadascuna.

Les bicicletes de càrrega no són noves a Barcelona, però potser les veiem en altres àmbits i ara, o des de fa uns anys, per fi, també transporten infants a l'escola, un indicador de que els pares perceben certa seguretat en l'entorn urbà. Una seguretat que no sols dona la infraestructura (on hi ha molt de marge de millora), sinó que la dona la gran quantitat de ciclistes que circulen per Barcelona en hora punta.

Les rutes interurbanes són essencials per a canviar la mobilitat

Les rutes interurbanes en bicicleta són essencials per canviar la mobilitat de les nostres ciutats. L'Àrea Metropolitana de Barcelona amb la seva xarxa Bicivia té força encaminat aquest objectiu, però hi ha moltes altres ciutats grans i mitjanes del país que millorarien substancialment la seva mobilitat amb connexions d'aquest tipus. Us en parlaré d'una parell de casos del Vallès: Granollers i Terrassa-Sabadell.

Granollers i el seu entorn

D'entrada, el proper 29 de setembre, Granollers i Cardedeu reclamen la seva connexió en bici, una connexió planificada, però que sembla que els desenvolupament urbanístics oblidin i a mesura que es va urbanitzant l'entorn de la carretera que uneix aquests municipis cada cop es deixa menys espai per a un futur carril bici.

En tot cas, estem parlant de Granollers, una ciutat capital de comarca de més de 60.000 habitants que atrau molts desplaçament externs. Fa uns anys, el 74% dels desplaçament externs a Granollers es feien en cotxe, no crec que hagi variat gaire. D'entrada, cal saber que Granollers forma un continu urbà amb Canovelles i part de les Franqueses (són uns 30.000 habitants més). Cap dels 3 municipis té una infraestructura ciclista destacable que faciliti els desplaçaments en bici, potser l'única excepció és el carril bici del riu Congost que a més dona força bona connexió cap al nord fins a la Garriga (uns 10 km màxim) i cap al sud seguint camins de terra més precaris podríem arribar a Montmeló (8 km). Molts altres municipis més propers no tenen connexió ciclista de cap tipus: la Roca, Vilanova del Vallès, Parets, Llicà, l'Ametlla, etc.

En el cas de Cardedeu, estem parlant d'uns 7 km entre centres urbans i la connexió en bicicleta de polígons industrials i comercials de les Franqueses. Aquest itinerari, a més, estava previst que formés part de la ruta cicloturística prelitoral que la Generalitat havia d'impulsar.