D'Alaska a Argentina en bicicleta

Una clàssica ruta de cicloturisme és travessar el continent americà de nord a sud i hi ha moltes maneres de fer-ho. Avui us porto un parell d'audiovisuals que descriuen part d'aquesta llarga ruta.

El primer audiovisual és la travessa d'Alaska a Mèxic d'aquesta parella de cicloviatgers, el Greg i l'Ana Victoria. Amb una durada de 36 minuts, descriu un any de travessa i transmet una proximitat que probablement és el que atrapa més del documental. Trobareu, si voleu, altres vídeos que descriuen etapes concretes d'aquest viatge.

 

El segon audiovisual és la continuació del primer i després d'un temps de repòs a Mèxic, a la ciutat natal de l'Ana Victòria, en Greg continua el viatge en solitari cap a l'Argentina:

Com us deia, també trobareu vídeos més detallats (i menys elaborats) d'algunes etapes d'aquest viatge al Canal de YouTube d'en Greg. Esperem que en un temps en Greg McCahon continuï la seva aventura i ens obsequiï amb nous vídeos i aventures.

Les bicicletes de càrrega. Una alternativa al cotxe.

Les bicicletes de càrrega ja estan treient cotxes en les entrades i sortides escolars de Barcelona i encara en podien treure més si es posen les condicions adequades per al seu creixement. A la dreta, teniu un recull fotogràfic realitzat a la Diagonal de Barcelona un matí de setembre poc abans de les 9 del matí. Hi podeu veure diverses bicicletes de càrrega (tipus long-tail) amb assistència elèctrica i transportant un o dos infants cadascuna.

Les bicicletes de càrrega no són noves a Barcelona, però potser les veiem en altres àmbits i ara, o des de fa uns anys, per fi, també transporten infants a l'escola, un indicador de que els pares perceben certa seguretat en l'entorn urbà. Una seguretat que no sols dona la infraestructura (on hi ha molt de marge de millora), sinó que la dona la gran quantitat de ciclistes que circulen per Barcelona en hora punta.

Les rutes interurbanes són essencials per a canviar la mobilitat

Les rutes interurbanes en bicicleta són essencials per canviar la mobilitat de les nostres ciutats. L'Àrea Metropolitana de Barcelona amb la seva xarxa Bicivia té força encaminat aquest objectiu, però hi ha moltes altres ciutats grans i mitjanes del país que millorarien substancialment la seva mobilitat amb connexions d'aquest tipus. Us en parlaré d'una parell de casos del Vallès: Granollers i Terrassa-Sabadell.

Granollers i el seu entorn

D'entrada, el proper 29 de setembre, Granollers i Cardedeu reclamen la seva connexió en bici, una connexió planificada, però que sembla que els desenvolupament urbanístics oblidin i a mesura que es va urbanitzant l'entorn de la carretera que uneix aquests municipis cada cop es deixa menys espai per a un futur carril bici.

En tot cas, estem parlant de Granollers, una ciutat capital de comarca de més de 60.000 habitants que atrau molts desplaçament externs. Fa uns anys, el 74% dels desplaçament externs a Granollers es feien en cotxe, no crec que hagi variat gaire. D'entrada, cal saber que Granollers forma un continu urbà amb Canovelles i part de les Franqueses (són uns 30.000 habitants més). Cap dels 3 municipis té una infraestructura ciclista destacable que faciliti els desplaçaments en bici, potser l'única excepció és el carril bici del riu Congost que a més dona força bona connexió cap al nord fins a la Garriga (uns 10 km màxim) i cap al sud seguint camins de terra més precaris podríem arribar a Montmeló (8 km). Molts altres municipis més propers no tenen connexió ciclista de cap tipus: la Roca, Vilanova del Vallès, Parets, Llicà, l'Ametlla, etc.

En el cas de Cardedeu, estem parlant d'uns 7 km entre centres urbans i la connexió en bicicleta de polígons industrials i comercials de les Franqueses. Aquest itinerari, a més, estava previst que formés part de la ruta cicloturística prelitoral que la Generalitat havia d'impulsar.

La Brompton G, el model de Brompton més trencador fins ara!

Brompton incorpora un nou model amb roda de 20" i frens hidràulics de disc, un trencament en la seva evolució fins ara conservadora i un pas més cap al cicloturisme i el Gravel.

Les bicicletes Brompton són al meu entendre les millors bicicletes plegables del mercat, perquè la seva mida i el seu sistema de plegat les fa extremadament pràctiques per transportar un cop plegades i perquè com a bicicleta és lleugera, ràpida i molt pràctica.

Des del seus inicis cap al 1976, el disseny no ha variat gaire. El que sí que ha canviat és la qualitat del components (a millor) i la gamma de models que ara és molt més divers i et deixa triar entre diversos canvis, manillars, materials del quadre, etc.

L'any 2017, es va incorporar un model elèctric que d'entrada no va convèncer massa perquè només afegia un motor a la roda davantera i una bateria en la bossa davantera. Tot i així, el model elèctric ha tingut molt bona acollida. I després d'uns anys amb alguns novetats en els canvis, aquest 2024 han arribat alguns models de 12 velocitats.

La Brompton G

Us feia aquesta introducció històrica per explicar que el nou model trenca amb el quadre petit històric, manté el sistema de plegat, però incorpora rodes de 20" enlloc de les clàssiques de 16" i a partir d'aquí afegeix més canvis, aquí els teniu comentats:

• Nou quadre més gran, rodes més grans i mida de plegat més gran.
• Manté el quadre d'acer
  
• Més pes, uns 2 kg més, però contingut, estem en els 13,9 kg amb parafangs i portaequipatges (que no cal comprar, però que aconsello).
• 3 talles diferents. Una novetat important. El quadre és el mateix, però hi ha 3 tiges de seient i 3 potències de manillar diferents. Fins ara eren bicicletes de talla única on podies agafar una tija de seient més llarga o manillars diferents. Ara compartir bici serà més complicat!
  
• Canvi intern de 8 velocitats Shimano Alfine, més pesat, però més gradual que els antics canvis de 3 velocitats i més senzill i fiable que els canvis externs incorporats els últims anys.
• Frens de disc hidràulics. Millor frenada, especialment en condicions de pluja i terres mullats.
• Rodes de 20" amb pneumàtics més amples que frenen més i patinen menys. Fins ara, amb rodes de 16", amb terres mullats, patíem una mica per les relliscades...
• Pneumàtics de Gravel per defecte (amb opció d'un pneumàtic més llis): millor frenada i més adherència sobre terra sense penalitzar excessivament la velocitat.
  
• Pedals de plataforma (més amples) i el pedal esquerre ja no es plega, es treu i es posa. En el plegat, es pot treure i posar en un punt del quadre.
• Manillar més ample per guanyar estabilitat, però potser costarà més passar per les cancel·ladores de les estacions de tren.
• Forquilla d'alumini amb perforacions per afegir accessoris. Més lleugera, més estilitzada i preparada per afegir-hi accessoris de bikepacking.
  
• La versió amb portaequipatges al darrere incorpora ja unes rodes més adequades per moure la bici plegada o semi-plegada.
• S'actualitzen alguns components com el seient i els punys.
• No hi ha de moment models amb quadre de titani.
  

• Versió elèctrica amb motor al darrere i canvi de 4 velocitats extern. El cablejat cap al motor va per dins del quadre. El rang de la versió elèctrica de 4 velocitat és d'un 160%, quasi la meitat que la versió mecànica. De moment, només s'ha presentat aquest model. Pesa 19,5 kg.
  

El llac de Constança en bicicleta

El llac de Constança (en alemany Bodensee) és el tercer llac més gran d'Europa i és travessat pel riu Rin que neix als Alps suïssos (al sud) i que després continua cap a l'oest. És un llac allargat on la riba nord-est pertany a Alemanya (amb un petit tros d'Àustria) i la riba sud-oest a Suïssa. La volta el llac és d'uns 270 km, està senyalitzada (vegeu foto amb el logo de la bici amb la roda blava) i és una ruta consolidada tot i que té trams de tot tipus, però sobretot molts trams compartits amb vianants. Hi ha forces variants de com fer-la i a més la presència de diverses línies estables de vaixells et permeten fer diverses connexions.

En aquest article farem un repàs de la infraestructura ciclista del llac i us presentarem una ruta de 30 km que combina l'ús de transbordadors per enllaçar les dues ribes. Al final, trobareu enllaços amb més informació sobre el llac i les seves rutes.

La infraestructura

Repassarem la infraestructura ciclista de les ribes alemanyes de forma gràfica i comentada. Com us deia, bona part de la ruta és per zones compartides amb vianants tot i que la majoria d'usuaris són ciclistes degut a les distàncies, però també hi ha carrils bici exclusius segregats, pistes bici (vorals ciclistes), carrers bici, carrers residencials i espais compartits, tot i així, és força segur i pla per fer amb infants. Part de la seguretat no ve de la infraestructura, sinó de la quantitat de ciclistes que hi podem trobar: turistes amb bici elèctrica, molta gent gran, gent local amb bicicleta, ciclistes esportius, etc. Hi vam poder veure també bicicletes de càrrega, remolcs amb nens, tàndems i bicicletes inclinades, entre d'altres.

La bicicleta als aparadors

Ja fa dècades que la bicicleta forma part dels aparadors de les botigues i d'elements de decoració com quadres i il·lustracions diverses. La bicicleta és moderna i és clàssica a la vegada.

 

Si haguéssim de jutjar la cultura ciclista d'aquest país pels aparadors i les icones de la bicicleta, semblaríem molt més ciclistes del que en realitat som com a societat.

 

Però ja està bé, hem començat per l'estètica, i cada cop més, estem portant aquesta imatge a la realitat amb un augment lent, però imparable de l'ús de la bicicleta.

La Catalunya Nord en bicicleta 2024

Ja fa un anys que pedalem per la Catalunya Nord i hem anat compartint les rutes en bici que hi hem fet. En general, hi ha un cert desconeixement geogràfic des de la Catalunya del Sud, per això aquest article de la Viquipèdia i aquest mapa adjunt de les comarques ens ajudarà a situar-nos.

La plana del Rosselló és la que té la major part de vies verdes i carrils bici, perquè és plana i perquè hi ha la capital, Perpinyà.

 

Fem un repàs dels principals itineraris que podeu anar mirant al mapa (en verd trams exclusius i en rosa trams compartits):

Les vies verdes de la Catalunya Nord

• L'Eurovelo 8: és la ruta europea mediterrània. Ressegueix la costa fins a Argelers, i per evitar les muntanyes litorals, gira cap a l'oest fins al Voló que és on s'enfila al coll de Panissars (o al Pertús) per entrar a l'Alt Empordà.
• La Pirinexus: aquesta ruta entra en territori francès pel coll d'Ares i transcorrre per carretera fins a Arles de Tec seguint el riu Tec que és l'eix vertebral del Vallespir. A Arles hi ha habilitada una via verda (amb algun petit tram compartit) que ens duu fins al Voló passant per Ceret (vegeu ressenya i fotos). I com dèiem, al Voló s'enfila al coll de Panissars compartint ruta amb l'Eurovelo 8.
  
• Via verda de Perpinyà-Tuïr: una altra antiga via ferroviària adaptada com a via verda consolidada.
• Via verda de Perpinyà a Santa Maria la Mar: un itinerari que ressegueix el riu Tec de Perpinyà fins al mar (és la tornada d'aquesta ressenya).
• Via verda del riu Aglí: sortint de Ribes Altes ens porta fins al mar o fins a enllaçar amb l'Eurovelo 8. Està planificada la seva continuació cap a l'interior (com podeu veure per les línies discontínues). Nosaltres la vam recórrer amb aquesta ruta: Ribesaltes - Argelers: seguint la via verda del riu Aglí i l'Eurovelo 8.

  

  L'OpenStreetMap.org mostra forces
  carrils bici a la plana
  

Com veieu, el Conflent, l'Alta Cerdanya i el Capcir no tenen d'entrada vies verdes perquè són zones muntanyoses amb el Canigó i altres gran cims del Pirineu. Tot i així, hi ha rutes amb més o menys desnivell, per terra i per asfalt que ens poden permetre fer rutes de cicloturisme.

A la Cerdanya podeu mirar els itineraris proposats a Cyclocat i que es comencen a endinsar a l'Alta Cerdanya. Per exemple, des de Puigcerdà o des de la Tor de Querol podem anar cap a Llívia i Estavar, després evitant carreteres principals hauríem d'enllaçar amb Bolquera o Montlluís passat per Eina. A partir d'aquí, la baixada per carretera cap a Vilafranca de Conflent, Prades i Perpinyà jo l'evitaria completament perquè hi ha massa trànsit. En canvi, hi ha pistes i sinó carreteres que ens permeten anar cap a Matamala i després ja per asfalt enllaçar amb Sant Pau de Fenollet per continuar després cap al mar.

Més informació:

• Bici als Pirineus orientals
• Mapa de les rutes ciclistes franceses
  

• Volta per la plana del Rosselló: de Perpinyà a la platja de Canet i tornada pel riu Tet (43 km +100 m)
• Ribesaltes - Argelers: seguint la via verda del riu Aglí i l'Eurovelo 8 (49 km, +140 m)
• Pirinexus. Taram Arles - Els Banys i Palaldà - Ceret - El Voló (20 km o 40 km, +300 m)
  
• Rutes sobre asfalt al vessant nord del Canigó