Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris l'Hospitalet. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris l'Hospitalet. Mostrar tots els missatges

14.2.22

La Ronda Verda tallada a l'Hospitalet

La Ronda Verda de Barcelona (l'anell verd d'itineraris pedalables que dona la volta a Barcelona travessant Collserola i travessant les ciutats veïnes del Barcelonès) ha quedat tallada a l'Hospitalet de Llobregat al prohibir-se la circulació de bicicletes als laterals de la Rambla Just Oliveras. No hi ha alternatives senyalitzades i en total afecta uns 650 m.
 
En aquest tram tallat, hi ha un escola, un teatre, un auditori, un camp de bàsquet, un centre d'atenció primària, oficines municipals, una comissaria on fan DNIs, bancs, despatxos i molt de comerç. Tots els desplaçaments en bici cap aquests llocs han quedat penalitzats.

Mentrestant, sí que es dedica espai públic a les terrasses dels bars i a l'estacionament legal de motos i es continua fent la vista grossa amb el cotxe de la policia espanyola i l'estacionament il·legal de cotxes i motos. A les fotografies, ho veureu-ho molt clar.

Les úniques alternatives per continuar fent la Ronda Verda amb els sentits actuals dels carrers són els itineraris que he dibuixat en vermell al mapa. El de la dreta (est) per pujar i el de l'esquerra (oest) per baixar. Però afegeixen 250 m a l'itinerari, cal circular amb cotxes, no estan senyalitzades i no tenen sentit si el teu origen o destí és la pròpia Rambla.

La senyalització, com us podeu imaginar, és una barreja de senyalització antiga i nova que fa que et puguis trobar a mitja Rambla sense adonar-te que tens prohibida la senyalització.

En definitiva, un despropòsit tot plegat, un exemple de molt mala pràctica i un incompliment dels compromisos que la ciutat havia adquirit en formar part de la Ronda Verda.

23.11.20

L'Ajuntament de l'Hospitalet comença a pedalar

Fins ara, l'Hospitalet era un desert desolador d'infraestructures ciclistes, hi havia ciclistes, però no infraestructures. I encara sort que sí que s'havien fet algunes actuacions de pacificació del trànsit que ajudaven a caminar, i indirectament, a circular en bici. Repassant els apunts del blog sobre l'Hospitalet, veig legislatures senceres sense cap carril bici i un fosc deceni 2010-2020 on pràcticament només es fan uns carrils bici al polígon Pedrosa al sud de la Gran Via i amb acabats molt precaris. Tot això, sembla que ha canviat miraculosament aquest estiu i han aparegut carrils bici en calçada, amb estàndards que podríem anomenar barcelonins i treient espai de ciculació i aparcament als cotxes. Ja us dic, tot un miracle.

Us en faig un resum gràfic (incomplet) comentat i al final de l'apunt us parlo del reptes de donar continuïtat a aquests canvis perquè encara hi ha molta feina per fer. De fet, no hi ha informació pública de totes aquestes actuacions i per tant segur que se m'han passat per alt alguna actuació, però estimo que aquest any s'han realitzat entre 2 i 3 km de carrils bici exclusius, sense comptar els petits trams bus-bici o els trams compartits.

Av. Álvarez de Castro, doble sentit en calçada.
L'enllaç en aquesta cruïlla, encara sense resoldre.



Av. Tarradellas, almenys 800 m de carril bici.
Rampes per a la parada del bus i damer per als contenidors.

Carrer Girona. Connexió d'un edifici municipal i
descongestió de la Rambla Just Oliveras.


Ctra. de Sta. Eulàlia, una connexió bus-bici.

Ctra. de Sta. Eulàlia prop de Riera Blanca, carril bus-bici.

13.5.19

Estudi d'una cruïlla de la Gran via de l'Hospitalet 2019

Publicat originalment per La Saboga el 13/5/2019

La bicicleta creix més i s'hi afegeix el patinet elèctric que comptem per primera vegada.

Per tercer any consecutiu, hem realitzat l'estudi d'una cruïlla de la Gran Via de l'Hospitalet de Llobregat per a poder avaluar l'evolució de l'ús de la bicicleta. Les bicicletes augmenten un 6,5% respecte el 2018 més del doble de l'increment de l'any anterior.

Hem volgut també comptar patinets i posar xifres a un auge evident. Per a tenir més perspectiva, hem tornat a visualitzar el vídeo del 2018 per comptar-hi els patinets. Així doncs, si al 2018 els patinets representaven el 7% dels cicles d'aquesta cruïlla, ara ja són el 20%, és a dir, per cada 4 bicicletes que passen per la cruïlla estudiada, passa també 1 patinet.

El perfil ciclista

Es manté la tendència de normalització del tipus de bicicleta que vam detectar l'any passat  Hi ha més bicicleta adaptada per a l'entorn urbà i disminueixen una mica les bicicletes plegables que ja han passat del 30 al 26% després d'haver crescut l'any passat. La bicicleta elèctrica creix tal i com esperàvem i ja representa un 9% de les bicicletes (casi 3 punts més que al 2018).

En canvi anem enrere un parell d'aspectes: el casc i la distribució home-dona.

En el cas del casc, on ja havíem detectat valors alts, aquest any hem tingut un repunt fins al 44%. És una xifra d'ús molt elevada que no veiem a Barcelona ni molt menys als països europeus amb més tradició ciclista. Considerem que és un mal indicador ja que denota una percepció més gran d'inseguretat per part dels ciclistes. Aquí volem insistir en que la qualitat dels carrils bici deixa molt a desitjar.

Un altre aspecte en el que anem enrere és en el tema de la paritat home-dona. Aquí també hem detectat un nou màxim de desigualtat i les dones només representen un 30% dels ciclistes comptabilitzats.

Una altra novetat d'aquest any són el recompte de ciclistes amb màscara anti-pol·lució, i per a veure l'evolució, també hem recomptat els ciclistes de l'any passat. L'ús de les màscares ha passat de l'1,6% al 5%.

Increment notable de patinets elèctrics

L'auge dels vehicles de mobilitat personal dels últims anys és evident, però fins ara ningú li ha posat xifres. Aquest any hem triplicat els número de patinets respecte l'any anterior i representen un 20% dels cicles que usen aquesta cruïlla. Creiem que el carril bici de la Gran Via és especialment propici per aquest tipus de vehicles i que probablement aquesta zona està per sobre de la mitjana barcelonina en l'ús del patinet elèctric que en algun mostreig s'ha valorat en el 16%.

La nostra preocupació respecte aquest increment és que no repercutís en el creixement de la bicicleta, ja que si bé el patinet elèctric és molt més sostenible que altres mitjans, no ho és respecte la bicicleta que a més és un mitjà de transport actiu amb uns grans beneficis per a la salut pública. En tot cas, la bicicleta continua creixent i ho fa a un ritme més ràpid. Així, es confirmaria també la teoria de que la major part dels usuaris del patinet elèctric no venen de la bicicleta.

Un 63% dels usuaris del patinet són homes i un 52% usen el casc. L'ús del casc és del 42% per als homes i del 68% en el cas de les dones.

Condicions de l'estudi

Hem mantingut les condicions dels anys anteriors per a afavorir les comparacions, però per primera vegada, per motius tècnics, de calendari i meteorològics, l'estudi s'ha fet al mes de maig i no a l'abril com havíem fet en les ocasions anteriors, en concret, el dimarts 7 de maig.

Hem realitzat una hora de treball de camp en la franja matinal de 7:45 a 8:45 d'un dia laborable a la cruïlla de la Gran Via i el carrer Alhambra. No hi havia previsió de pluja, però els núvols prims del matí s'han anat enfosquint fins a deixar caure unes gotes, tot i així, la meteorologia no creiem que hagi fet desistir els ciclistes.

S'han comptat 198 bicicletes i 51 patinets.

Estudis de 2018 i 2017:

18.3.19

Itineraris en rotondes que penalitzen als ciclistes

Les rotondes no són una solució gaire satisfactòria per als ciclistes (ni per als vianants) i sempre penalitzen el temps de trajecte del ciclista perquè quan s'hi fa un carril exclusiu per a bicicletes aquest sovint és extern a la rotonda i massa sovint s'acaba usant l'itinerari de vianants.

Un cas extrem el podem trobar en el Polígon Pedrosa de l'Hospitalet (carrer Botànica) on el carril bici puja a la vorera a les cruïlles i acaba fent l'itinerari del pobre vianant. La penalització no es produeix tant sols en incrementar més d'un 25% la distància recorreguda, sinó en que les maniobres que ha de realitzar la bicicleta requereixen una reducció important de la velocitat fent que el temps de trajecte es casi dupliqui en el millor dels casos (quan no hi ha vianants a la vorera i quan no hi ha cotxes a la calçada i calgui assegurar-se que efectivament et cedeixen el pas).

Teniu els càlculs en el gràfic. La bicicleta que segueix la trajectòria en verd he assumit que va a una velocitat de 15 km/h, mentre que la bicicleta de l'itinerari vermell va a uns 10 km/h de mitjana en haver de disminuir la velocitat en diversos punts (ressalts per pujar a la vorera, corbes, angles de 90º, assegurar-se que no venen cotxes o que et cedeixen el pas, etc.). Els càlculs són generosos. La diferència entre un itinerari i l'altre és d'almenys 20 segons.

5.5.18

Estudi d'una cruïlla de la Gran via de l'Hospitalet 2018 (2)

Publicat originalment a La Saboga el 5/5/2018

Després de publicar i analitzar les dades de l'estudi en un primer article, ara hauríem d'analitzar el comportament dels usuaris en aquesta cruïlla per tal de fer propostes per millorar el disseny de la cruïlla. Els comportaments apreciats en aquesta edició de l'estudi no difereixen gaire dels que vam apreciar en l'estudi de l'any 2017. En aquesta edició, no hem quantificat el número de conflictes, però la cruïlla manté la mateixa configuració i per tant intuïm que no hi ha una variació significativa en el nombre de conflictes i tampoc en la tipologia (no hem apreciat cap conflicte diferent).

Per això, reiterem les propostes de millora de la cruïlla que vam assenyalar l'any passat i que hem revisat:

Propostes de millora del disseny de la cruïlla

Cal que els vehicles que surten de la gasolinera hagin de cedir el pas a vianants i ciclistes. Actualment, això no passa i no es protegeix convenientment els ciclistes, la senyalització és incongruent amb la legislació que regula voreres i carrils bici i amb la senyalització de la resta de la via, no es protegeix el més feble i a més se'l culpabilitza en cas de topada. Cal eliminar la prioritat dels cotxes que travessen voreres i carrils bici, a la Gran Via el problema es repeteix en diversos punts (vegeu mapa de punts negres).

Al carrer Alhambra, els 3 carrils de circulació actual són clarament excessius. Amb un d'entrada i un de sortida n'hi ha prou. De fet, només hi ha 3 carrils al tram de la gasolinera, per tant proposem que el carril de sortida de la dreta no arribi a la Gran Via i només sigui d'accés a la gasolinera.

La creació d'una plataforma única en el pas de bicicletes i vianants del carrer Alhambra realçaria la prioritat que tenen els vianants i els ciclistes, donaria continuïtat al passeig de vianants i al carril bici i faria de separació entre una via primària com el lateral de la Gran Via i una via secundària com és el carrer Alhambra. Els mapes d'intensitat del trànsit (i les imatges recollides) ens assenyalen que pocs cotxes giren de la Gran Via cap al carrer Alhambra, uns 500 al dia, i la intensitat de sortida del carrer Alhambra cap a la Gran Via, tot i ser major, 2.500 cotxes al dia, és molt probablement inferior al nombre de vianants i ciclistes que creuen aquesta cruïlla. Les fases semafòriques ja ens donen una idea d'aquesta alta intensitat de vianants i bicis, hi ha 32 segons per sortir del carrer Alhambra i 72 segons per creuar pels pas de vianant i bicicletes o per entrar al carrer Alhambra.

En el tram de vorera de la Gran Via més proper a la ciutat judicial té diversos obstacles que fan que els vianants triïn trajectòries que interfereixen amb els ciclistes. En concret, la parada de bus situada al lateral de la Gran Via cap a la ciutat judicial i propera a aquesta cruïlla no té pas per creuar el carril bici i anar a la part ampla de la vorera (vegeu fotografia). Això fa que molts vianants acabin creuant pel pas de bicicletes. Cal facilitar l'accés a aquesta parada de bus.

Estudis de 2017 a l'Hospitalet (La Saboga) i a Barcelona (Copenhagenize comentat per Bici-Vici):

19.4.18

Estudi d'una cruïlla de la Gran via de l'Hospitalet 2018 (1)

Publicat originalment a La Saboga el 19/4/2018

La bicicleta es normalitza: més ciclistes, menys ús del casc, més dones, més bicis urbanes, menys bicis de muntanya, etc.


Un any després, hem repetit l'estudi d'una cruïlla de la Gran Via de l'Hospitalet per poder avaluar l'evolució de l'ús de la bicicleta en aquesta zona de la ciutat. Comparant els resultats amb els de l'any anterior, podem dir que hem tingut un petit augment de ciclistes (2,7%) i que l'ús de la bici es normalitza en el sentit de que els paràmetres es van aproximant als que trobaríem en altres ciutats ciclistes.

Condicions de l'estudi

Aquest estudi està inspirat en la filosofia dels estudis de Desire Lines que la Consultora Copenhagenize ha realitzat en diverses ciutats europees i entre elles a Barcelona (vegeu 1 i 2). Tot el treball ha estat realitzat per voluntaris de la Saboga i per tant hem limitat el treball de camp a un sola hora punta del matí, el dimecres 18 d'abril de 7:45 a 8:45.

Tenia sentit mantenir la cruïlla escollida l'any passat, la de la Gran Via i el carrer Alhambra, per poder fer comparacions. El cel sense núvols i la temperatura d'uns 14 ºC a l'inici de l'estudi pot haver propiciat l'ús de la bicicleta.

El perfil ciclista

Al matí la major part dels ciclistes vénen de Barcelona

El 77 % dels ciclistes estudiats vénen de Barcelona i van en direcció a la plaça Europa. Només el 17% vénen de plaça Europa i van cap a Barcelona.

La bici plegable i la urbana continuen guanyant terreny

La bici plegable ja és la bici més usada (32%) i ha desbancat la bicicleta de muntanya o BTT (30%), tot i així, com que moltes bicicletes sofreixen adaptacions per a l'ús urbà a vegades aquesta divisió té un punt de subjectivitat. El 29% serien bicicletes urbanes (no plegables, incloent "fixies") i les bicis de carretera representarien un 9% del total. El 6,4% de les bicis tenien assistència elèctrica.

Accessoris

El 34% dels ciclistes portaven casc, el 31% portaven una cistella, una alforja, algun tipus de bossa de bicicleta o un portaequipatges carregat. Només un 1% dels ciclistes portaven armilla.

Diferències entre homes i dones

Encara hi ha més homes que dones en aquesta franja horària. Tot i així, hi hagut variacions de 2 punts percentuals respecte l'any anterior. Hem tingut un 66% d'homes i un 33% de dones. Les dones usen sensiblement més les bicis plegables, urbanes i elèctriques i molt menys les de muntanya i carretera. Pel que fa a la resta de paràmetres no hem trobat diferències.

Perfil, intensitat i comparacions


Es van enregistrar 186 ciclistes en una hora, un 2,7% més que l'any anterior. Comparant amb l'estudi que es va fer a Barcelona on es van enregistrar 375 ciclistes/h i tenint en compte que aquí hi ha un carril bici de doble sentit i a Barcelona s'estudiava una cruïlla entre un carril bici d'un sol sentit i un de doble sentit i tenint en compte la meteorologia, creiem que la intensitat ciclista de la Gran Via de l'Hospitalet és molt similar a la que hi ha en altres carrils bici de l'Eixample de Barcelona. De fet, és el que veiem en tots els mapes d'intensitat de trànsit que s'han generat a través d'aplicacions mòbils d'ús ciutadà (vegeu el mapa).

Pel que fa al tipus de bicicletes, d'entrada no tenim un terç de bicicletes del Bicing, però si que tenim un percentatge similar de bicicletes plegables (ha crescut 6 punts). Sobta no veure encara cap bicicleta de càrrega o bicicleta infantil, dos tipus de bicicleta que podríem associar amb un ús normalitzat de la bicicleta. Sí que hem vist bicis amb cadiretes i una amb remolc. Un 61% de les bicicletes són urbanes i això són 12 punts percentuals més que l'any anterior. A banda, moltes BTT tenen adaptacions per portar equipatges (cistelles, alforges, etc.).

L'ús del casc és molt superior al detectat a Barcelona, però ha disminuït una mica, 13% a Barcelona i 34% en aquest estudi. Interpretem aquestes xifres per les mancances de les infraestructures ciclistes de l'Hospitalet i en especial al polígons de la part sud de la Gran Via on probablement molts ciclistes s'hi desplaçarien.

Finalment, el repartiment home - dona és molt similar al detectat a Barcelona on passa del 60-40 de mitjana al 74% d'homes en hora punta. A l'Hospitalet, en aquesta hora punta matinal els homes representen el 66% dels ciclistes.

Tal i com dèiem, creiem que la bicicleta es normalitza i per això anem en la mateixa direcció que altres ciutats ciclistes d'arreu del món. Que la bicicleta de muntanya fos la més usada a la ciutat, era una anomalia. Possiblement, l'increment de la bici plegable no ens acosta a altres capitals europees, però creiem que és fruit de l'alta densitat de població, de la manca d'aparcaments de bici i de la pressió dels robatoris. L'ús del casc encara és molt alt, duplica l'ús que se'n fa a Barcelona i denota una sensació d'inseguretat dels ciclistes, tot i així ha baixat respecte el 2017.

L'increment de ciclistes no és especialment notori tenint en compte una meteorologia més favorable aquest any, esperàvem un augment més significatiu. Tot i així, és difícil destriar els motius que fan que els ciclistes escullin unes rutes o d'altres. Creiem que també en el futur, amb la posada en marxa de nous carrils bici, part dels actuals ciclistes escullin altres rutes, però esperem compensar-ho amb un augment de l'ús de la bicicleta.

En un segon article, analitzarem el comportament dels usuaris en aquest cruïlla i quines millores caldria realitzar en aquesta zona.

Estudis de 2017 a l'Hospitalet (La Saboga) i a Barcelona (Copenhagenize comentat per Bici-Vici):

12.2.18

La connexió amb Esplugues

En poc temps tindrem disponible una connexió en bicicleta entre la Diagonal de Barcelona i Esplugues de Llobregat, i per tant, s'enllaça per primera vegada de forma efectiva Barcelona i el Baix Llobregat.

La nova connexió ofereix un node de comunicació important que podríem situar en el punt vermell del mapa i que enllaça la Diagonal amb:
  • Cornellà: a través dels carrils bici de l'Av. de Cornellà i la Ctra. d'Esplugues podem arribar fins al centre de Cornellà i des d'allà enllaçar en un futur cap a Sant Boi i fer diverses connexions a través del riu Llobregat. Aquests carrils necessiten millorar molt.
  • Sant Just Desvern:  cap a finals de 2018 hauria d'estar acabat el carril bici de la Laureà Miró i Carrtera Reial que connectarien amb Sant Just Desvern.
  • La Ronda Verda - direcció muntanya: ofereix un itinerari sobretot d'oci i esport cap a Collserola (amb un tram exigent de pujada), però també connecta amb alguns barris d'Esplugues.
  • La Ronda Verda - direcció mar: connecta per la trama urbana amb l'Hospitalet i la seva Gran Via. La Ronda Verda per tot el tram d'Esplugues és amb pintura sobre la vorera amb evidents deficiències. El tram de l'Hospitalet també té trams sobre vorera, discontinuïtat i greus deficiències que caldria millorar.

2.5.17

Estudi d'una cruïlla de la Gran via de l'Hospitalet (2): comportament dels usuaris

Publicat originalment per la Saboga el 2/5/2017

Cada 4,6 minuts es produeix un conflicte entre ciclistes i vehicles motoritzats.



Un cop vist el perfil del ciclista extret de l'enregistrament que vam fer de la cruïlla del carrer Alhambra i la Gran Via (vegeu plànol adjunt), continuem amb l'anàlisi de les trajectòries i dels conflictes que es produeixen entre ciclistes i altres vehicles o entre ciclistes i vianants.

Trajectòries dels ciclistes

Com ja comentàvem, el 78% dels ciclistes ve de Barcelona (de la Ciutat Judicial per ser més exactes), només un 3% gira pel carrer Alhambra i el 75% continua en direcció a plaça Europa. El 19% ve de plaça Europa i no es produeixen girs destacables cap al carrer Alhambra. Finalment, poc més del 3% de ciclistes ve del carrer Alhambra i giren cap a Barcelona o l'Hospitalet a parts iguals.

Les trajectòries dels ciclistes que efectuen girs no poden ser de 90º i per tant els ciclistes sempre retallen la vorera en major o menor mesura per incorporar-se al carril tipus vorera-bici. En canvi, els ciclistes que segueixen recte sempre mantenen la seva trajectòria i només la desvien per deixar distància lateral o esquivar vianants o vehicles motoritzats en el carril bici.

Conflictes entre els usuaris de la cruïlla

Primer de tot definir el concepte conflicte en aquest estudi com a interacció entre els ciclistes i la resta d'usuaris de la bicicleta en que una de les parts es veu obligada a canviar el seu comportament a causa del comportament de l'altra part. Aquest conflicte no té perquè comportar per força cap perill per cap de les parts implicades.

El conflicte més habitual és amb els vianants que creuen el carrer Alhambra pel pas de bicicletes, enlloc de fer-ho pel pas de vianants. Els ciclistes desvien una mica la seva trajectòria per mantenir una distància de seguretat, però no apreciem situacions de perill. En alguns casos, pocs, els vianants continuen pel carril bici, per exemple en el cas d'alguns corredors.

Un altre conflicte habitual és amb els vehicles que surten de la gasolinera i travessen la vorera, el carril vorera-bici i la vorera altre cop per incorporar-se a la Gran Via. Apreciem problemes d'obstrucció del carril bici i perill pel fet de sortir massa ràpid. També hem detectat que una part dels vehicles utilitzen la gasolinera com a drecera per saltar-se el semàfor vermell del carrer Alhambra. Tot això es veu agreujat, per la presència d'una senyalització horitzontal incongruent, ja que els ciclistes han de cedir el pas als vehicles que surten de la gasolinera, però aquests han de cedir el pas als vianants.

Un tercer conflicte força freqüent és el que causen les motos que utilitzen el carril bici com a camí d'accés a l'aparcament de motos en vorera. L'accés de les motos es produeix pel pas de bicicletes del carrer Alhambra, per la sortida de la gasolinera en en sentit contrari i pel carril bici venint de l'Hospitalet.

Un altre conflicte poc freqüent, però potencialment perillós és el que es produeix quan els vehicles de la Gran Via giren cap al carrer Alhambra a la vegada que bicicletes i vianants tenen verd. En les fotos podeu apreciar el cas d'un autocar que gira sense cedir el pas als ciclistes.

Comportament dels ciclistes

Un aspecte que volíem analitzar és el comportament dels ciclistes pel que fa al respecte a la normativa ja que es diu molt que "els ciclistes no compleixen les normes".  A l'estudi de Barcelona, es va quantificar en uns percentatges del 4-8% els ciclistes que no complien.  A la cruïlla del carrer Alhambra, amb la semaforització actual, quan els ciclistes i els vianants tenen el semàfor vermell, només cal mirar a un cantó per creuar amb seguretat i només cal estar pendent dels cotxes d'un sol sentit (amb una intensitat aproximada de 2.500 cotxes/dia), per això, en aquest estudi hem apreciat forces ciclistes i vianants saltar-se el semàfor (també cotxes), però només hem comptabilitzat ciclistes. En total, hem quantificat que un 25% dels ciclistes enregistrats no complien amb les normes de trànsit i pel que fa al cas concret del semàfor en vermell, hem apreciat més ciclistes que se'l saltaven entre els que venien de Barcelona perquè aquests tenen una visió directa del semàfor de la Gran Via i millor visibilitat de la cruïlla que els ciclistes procedents de l'Hospitalet.

En la majoria de casos, el ciclista que es salta el semàfor en vermell, redueix la velocitat i si cal s'atura abans de creuar. No hem apreciat cap conflicte amb els vehicles motoritzats pel fet de realitzar aquesta infracció. No hem quantificat els vianants que també es salten el semàfor, però la sensació és que el percentatge seria lleugerament inferior pel fet que el vianant que creuaria en vermell no sempre troba la finestra temporal per poder creuar amb seguretat i desisteix de fer-ho en algunes ocasions.

Un altre aspecte singular d'aquest carril bici és la velocitat elevada dels ciclistes, no ho hem comprovat empíricament, però ho hem apreciat en el treball de camp i intuïm que al tractar-se de l'hora punta matinal, amb un carril bici de traçat recte i tractant-se de distàncies importants, els ciclistes agafen en la majoria dels casos velocitats importants.

Millores en la cruïlla

Cal que els vehicles que surten de la gasolinera hagin de cedir el pas a vianants i ciclistes. Actualment, això no passa i no es protegeix convenientment els ciclistes, la senyalització és incongruent amb la legislació que regula voreres i carrils bici i amb la senyalització de la resta de la via, no es protegeix el més feble i a més se'l culpabilitza en cas de topada. Cal eliminar la prioritat dels cotxes que travessen voreres i carrils bici, a la Gran Via el problema es repeteix en diversos punts (vegeu mapa de punts negres).

Al carrer Alhambra els 3 carrils de circulació actual són clarament excessius. Amb un d'entrada i un de sortida n'hi ha prou. De fet, només hi ha 3 carrils al tram de la gasolinera, per tant proposem que aquest carril no arribi a la Gran Via i només sigui d'accés a la gasolinera.

La creació d'una plataforma única en el pas de bicicletes i vianants del carrer Alhambra realçaria la prioritat que tenen els vianants i els ciclistes, donaria continuïtat al passeig de vianants i al carril bici i faria de separació entre una via primària com el lateral de la Gran Via i una via secundària com és el carrer Alhambra. Els mapes d'intensitat del trànsit (i les imatges recollides) ens assenyalen que pocs cotxes giren de la Gran Via cap al carrer Alhambra, uns 500 al dia, i la intensitat de sortida del carrer Alhambra cap a la Gran Via, tot i ser major, 2.500 cotxes al dia, és molt probablement inferior al nombre de vianants i ciclistes que creuen aquesta cruïlla. Les fases semafòriques ja ens donen una idea d'aquesta alta intensitat de vianants i bicis, hi ha 32 segons per sortir del carrer Alhambra i 72 segons per creuar pels pas de vianant i bicicletes o per entrar al carrer Alhambra.

El tram de vorera de la Gran Via més proper a la ciutat judicial té diversos obstacles que fan que els vianants triïn trajectòries que interfereixen amb els ciclistes. En concret, la parada de bus situada al lateral de la Gran Via cap a la ciutat judicial i propera a aquesta cruïlla no té pas per creuar el carril bici i anar a la part ampla de la vorera. Això fa que molts vianants acabin creuant pel pas de bicicletes. Cal facilitar l'accés a aquesta parada de bus.

Conclusions

A diferència de l'estudi que es va fer a l'Eixample de Barcelona, aquest estudi no és d'una cruïlla de carrils bici, sinó essencialment d'un punt en que vehicles de motor i ciclistes es creuen i on al tractar-se d'un carril vorera-bici els vianants a vegades invadeixen el pas de bicicletes i més rarament el carril bici. Hi ha invasions del carril bici per part d'altres vehicles cada 4,6 minuts, cada 2,5 minuts si comptem els conflictes amb vianants. Per tant, creiem que els quatre canvis que proposem poden ajudar a millorar notablement la situació actual.

Vegeu també:

1.5.17

Estudi d'una cruïlla de la Gran via de l'Hospitalet (1): el perfil ciclista en hora punta

Publicat originalment a la Saboga el 1/5/2017

Analitzem les dades extretes de l'enregistrament d'una cruïlla del carril bici de la Gran Via de l'Hospitalet durant l'hora punta matinal.

Us presentem els resultats més rellevants d'aquest estudi que hem realitzat i que pretén obtenir dades fiables dels ciclistes urbans i de com interactuen amb la resta d'elements de la mobilitat urbana. En aquest primer article, us expliquem el perfil dels ciclistes.

Condicions de l'estudi

Aquest estudi està inspirat en la filosofia dels estudis de Desire Lines que la Consultora Copenhagenize ha realitzat en diverses ciutat europees i entre elles a Barcelona (vegeu 1 i 2). Tot el treball ha estat realitzat per voluntaris de la Saboga i per tant hem limitat el treball de camp a un sola hora punta del matí, el dimecres 19 d'abril de 7:45 a 8:45.

La cruïlla escollida ha estat la de la Gran Via i el carrer Alhambra. El motiu és la afluència important de ciclistes al carril bici de doble sentit de la Gran Via que ja havíem detectat i el joc que dóna la cruïlla per les possibles interaccions entre cotxes, bicicletes i vianants.

El cel ennuvolat amb alguna gota que es va escapar és una altre factor a tenir en compte alhora de valorar la intensitat de trànsit ciclista.

El perfil ciclista

Al matí la major part dels ciclistes vénen de Barcelona

El 78 % dels ciclistes estudiats venien de Barcelona i el 75% anaven en direcció a la plaça Europa. Només el 19% venien de plaça Europa i anaven cap a Barcelona.

La bici plegable guanya terreny

El 38% de les bicicletes són de muntanya (amb més o menys adaptacions pel trànsit urbà), el 26% són plegables, el 22% urbanes (o de passeig o híbrides) i un 14% de carretera.

Hem comptabilitzat un 4,4% de bicis elèctriques i cal destacar que no em comptabilitzat cap bicicleta de càrrega, cap bicicleta infantil ni cap bici del Bicing.

Accessoris

El 36% dels ciclistes portaven casc, el 28% portaven una cistella, una alforja o algun tipus de bossa de bicicleta. Només un 1,6% dels ciclistes portaven armilla o elements reflectors.

Diferències entre homes i dones

Hem comptabilitzat un 68,5% d'homes i un 31,5% de dones, però no hem apreciat grans diferències, en el tipus de bicicleta, els homes usen més les bicis tipus BTT i carretera i en canvi les dones utilitzen molt més les bicicletes urbanes, mixtes i de passeig i també, en menor mesura, utilitzen molt les bicis plegables. El percentatge de dones s'incrementava fins al 40% en els ciclistes procedents de l'Hospitalet.

Perfil, intensitat i comparacions amb Barcelona

Es van enregistrar 181 ciclistes en una hora. Comparant amb l'estudi que es va fer a Barcelona on es van enregistrar 375 ciclistes/h i tenint en compte que aquí hi ha un carril bici de doble sentit i a Barcelona s'estudiava una cruïlla entre un carril bici d'un sol sentit i un de doble sentit i tenint en compte la meteorologia, creiem que la intensitat ciclista de la Gran Via de l'Hospitalet és molt similar a la que hi ha en altres carrils bici de l'Eixample de Barcelona.

Pel que fa al tipus de bicicletes, d'entrada no tenim un terç de bicicletes del Bicing, però si que tenim un percentatge similar de bicicletes plegables. Sobta no veure encara cap bicicleta de càrrega o bicicleta infantil, dos tipus de bicicleta que podríem associar amb un ús normalitzat de la bicicleta. Per altra banda, podem considerar que més del 50% de les bicis són urbanes en un sentit ampli ja que una part de les BTT tenien adaptacions (portaequipatges, cistelles, bosses, parafangs, etc) i algunes de carretera estaven també adaptades a la pràctica urbana (per exemple pneumàtics més amples, pinyó fix, etc.)

L'ús del casc és molt superior al detectat a Barcelona, 13% a Barcelona i 36% en aquest estudi. També veiem que l'ús del casc arriba al 37% en els ciclistes que es dirigeixen cap a l'Hospitalet i baixa al 29% pels ciclistes que es dirigeixen a Barcelona. Interpretem aquestes xifres per les mancances de les infraestructures ciclistes de l'Hospitalet i en especial al polígons de la part sud de la Gran Via on probablement molts ciclistes s'hi desplaçarien.

Finalment, el repartiment home - dona és molt similar al detectat a Barcelona on passa del 60-40 de mitjana al 74% d'homes en hora punta. A l'Hospitalet, en aquesta hora punta matinal els homes representen el 68,5% dels ciclistes. Per la resta de variables analitzades, només hem detectat diferències significatives en el tipus de bicicletes utilitzades.

Vegeu també:

 

20.5.15

Fent repàs abans de les eleccions locals

Diumenge hem de votar i un dels criteris que us proposo per triar el vostre vot és la política de mobilitat, i en concret, si han afavorit l'ús de la bici o per si per contra no han fet pràcticament res i en les actuacions urbanístiques han afavorit l'ús del cotxe. També us proposo que consulteu els programes electorals dels partits i mireu quines propostes fan.
Algunes entitats d'usuaris de la bicicleta d'arreu han fet propostes i han interpel·lat als partits polítics perquè es posicionessin respecte les propostes. Al final d'aquest apunt teniu alguns enllaços.

Posem ara alguns exemples que potser coneixeu, vosaltres jutjareu:

Barcelona

Començo per la ciutat més coneguda per la majoria de vosaltres. Els quilòmetres de carril bici han augmentat i hi han noves connexions que abans no existien, però la part negativa és que també han desaparegut alguns carrils i algunes segregacions, però sobretot el problema és que la qualitat dels carrils bici deixa molt a desitjar i normalment el problema és que es continua donant prioritat al cotxe en tots els sentits.

L'Hospitalet de Llobregat

La segona ciutat més poblada de Catalunya porta 4 anys sense construir cap nou carril bici i sense millorar la seva xarxa ciclista que malauradament té multitud de defectes que s'han comunicat a l'Ajuntament en diverses ocasions.

Cornellà de Llobregat

4 anys després d'haver fet una pintada de carrils bici (literalment) no s'ha millorat cap dels nombrosos punts negres que diverses entitats i ciutadans han denunciat. Algunes línies damunt de l'asfalt comencen a desaparèixer. Tampoc em consten nous carrils bici.

7.4.15

Sense garanties per la bicicleta a la Gran Via de l'Hospitalet

La Gran Via de l'Hospitalet és un d'aquests punts clau que ha de permetre connexions interurbanes en bicicleta a l'àrea metropolitana de Barcelona, ja ho he comentat altres vegades. És la connexió més recta i plana entre el Delta del Llobregat i la capital. En concret, la distància entre el Prat i la plaça Espanya és assumible per un ciclista qualsevol, si ja venim d'una mica més lluny (Sant Boi o Viladecans) potser no tots els ciclistes estan disposats a fer-ho d'entrada, però si disposem de l'ajuda d'una bici elèctrica, probablement podem anar de Castelldefels o Gavà fins a Barcelona sense massa esforç.

Ara hi ha un pla urbanístic que preveu el soterrament de 400 metres d'aquesta avinguda, just davant dels hospitals de Bellvitge i Duran i Reynals. Aquest pla també contempla la construcció de fins a 26 edificis de gran alçada i uns 15 més d'una alçada més reduïda en diversos punts propers a la Gran Via i part d'ells en l'última zona agrícola de l'Hospitalet. Fent una ullada a aquest "Pla Director d'Urbanisme", te n'adones que la bicicleta no existeix, que no hi ha cap intenció de fer cap canvi en el repartiment modal de la mobilitat, que no s'eliminarà cap carril de vehicles motoritzats, que no importa que hi hagi dos hospitals, que la qualitat de l'aire un cop més se la passaran pel forro!

Sense garanties de carrils bici

Una avinguda d'aquestes dimensions, hauria de tenir carril bici bidireccional en ambdós costats, però en cap plànol l'he vist dibuixat i suposo que el cantó sud no hi ha garanties que en tinguem. D'altra banda, les connexions pels extrems tampoc estan garantides. Pel cantó est, no hi ha cap garantia que se li faci lloc a la bici al pont actual i el més probable és que les bicicletes hagin de fer una gran volta com ara per creuar les vies de tren de la línia de rodalies R2 sud. Al cantó oest, tampoc sembla que hi hagi cap intenció de fer arribar la bici al riu Llobregat i al Prat, si es fa, sembla que serà entrant a la zona agrícola del costat de l'Hospital i agafant un camí similar a l'actual.
Resumint, no sabem si hi haurà carril bicis i per on aniran, però per no complicar els nusos viaris existents i projectats, ja es veu que la bici continuarà havent de recórrer molta més distància que els cotxes.

14.11.14

De Bellvitge a Vilanova i la Geltrú

Aquest vídeo us proposa una ruta (pensada per a bicicletes de ciclocròs) que travessa el Delta del Llobregat i el massís del Garraf.




Vist aquí.

31.3.14

Un Parc Agrari aïllat i municipis desconnectats

Ara es torna a dir que cal crear carrils bici que connectin els municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona, és evident.

Com a exemple, he triat una zona no urbana, que d'estar ben connectada, milloraria el ciclisme urbà i el ciclisme d'oci. Com veieu, he creat un petit mapa d'una part del Parc Agrari del Baix Llobregat situada entre Sant Boi, Cornellà, l'Hospitalet, el Prat i Viladecans. És on volien fer l'Eurovegas.

En taronja he delimitat dues zones del parc agrari i amb un puntets he marcat diversos passos que permeten comunicar els municipis amb el parc agrari i el riu Llobregat. Com veieu, les nombroses carreteres, vies de tren i el propi riu fan de fronteres infranquejables. El Parc Agrari està fragmentat en diversos trossos (aquí en veiem dos), però a la vegada està molt aïllat de les zones urbanes veïnes.

La línia verda és el track de la Ruta pel sector occidental del delta de Llobregat: Castelldefels - Gavà - Viladecans - el Prat - Sant Boi. Com veieu és impossible travessar el parc agrari de forma recta i per tant cal fer una gran volta. Així doncs, moltes connexions entre municipis propers es dificulten perquè la construcció d'infraestructures no ha previst el pas de les bicicletes o dels vianants.

Aquesta situació es repeteix arreu de l'àrea metropolitana, també passa en zones urbanitzades on polígons industrials i carreteres fan de frontera a l'ús de la bicicleta o al caminar.

En els propers dies, m'agradaria comentar i posar exemples dels problemes de connexió en bicicleta entre diverses ciutats del Baix Llobregat, però en aquest mapa ja us podeu fer una idea que les coses actualment, no són fàcils.

27.2.14

Servbici Express: una nova missatgeria en bici al Baix Llobregat sud

Bones notícies! Arriba una nova missatgeria íntegrament en bicicleta en una zona que fins ara no quedava coberta per cap empresa d'aquest estil. La missatgeria es diu ServBici Express.

Les característiques ja us les podeu imaginar: és un servei ràpid i que arriba a la porta de l'establiment d'origen i destí sense problemes d'aparcament. Els avantatges per a tots són els de l'ús de la bicicleta: salut, sense contaminació atmosfèrica ni acústica, sense ocupació de l'espai urbà, eficiència energètica, etc. Per tant, és un component interessant per introduir la responsabilitat social corporativa a la nostra empresa.

ServBici utilitza, entre d'altres, les bicicletes daneses Bullit. Un model molt estès arreu d'Europa pel transport de mercaderies (vegeu aquesta). Vaig tenir la sort de poder provar la Bullit que veieu a les fotografies i d'entrada és una sensació diferent:  va molt suau, cal una mica d'equilibri per iniciar la marxa i cal pràctica pels girs, ja que l'angle de gir és molt més gran que en una bicicleta convencional i es tendeix a voler girar massa el manillar, cosa que et desequilibra. Amb pràctica es soluciona ràpidament.

25.7.13

Ara toca creuar al riu! Volem un pas digne per a ciclistes entre l'Hospitalet i el Prat

Cada dia, centenars de ciutadans creuen el pont de l'autovia entre l'Hospitalet i el Prat a peu i en bicicleta per un pas molt estret damunt del riu Llobregat mentre els cotxes disposen de 8 carrils i un ampli voral. Mobilitat sostenible?

Movent les tanques de formigó i fent més estret el voral ja n'hi hauria prou per donar una mica més amplada al pas. A què esperen els polítics?

En els últims anys, la millora dels accessos al riu Llobregat des de moltes poblacions del Baix Llobregat ha propiciat una augment molt notable de ciutadans, molts d'ells ciclistes, que usen el riu pels seus desplaçaments. El Prat i l'Hospitalet són ciutats molt properes i no prou ben comunicades amb transport públic i la bicicleta ofereix sovint millors temps de viatge de porta a porta. També cal tenir en compte el nombrosos punts d'atracció de viatges que té la Gran Via de l'Hospitalet (ciutat sanitària, judicial, centres comercials, fira de barcelona) i la bona connexió amb el centre de Barcelona. De l'Ajuntament del Prat fins a l'Hospital de Bellvitge són 2'5 km, fins a IKEA 5 km, fins a la ciutat judicial 6'5 km i fins a plaça Espanya 8'3 km. Distàncies perfectament ciclables i on la bici és més ràpida perquè, entre d'altres, no ha d'aparcar i no té embussos.

24.9.12

Visita guiada als carrils bici de l'Hospitalet i BiciEsmorza 2012

Dins dels actes de la Setmana de la Mobilitat Sostenible de l'Hospitalet, l'entitat la Saboga organitza dues activitats gratuïtes:

25.11.11

Noves senyalitzacions de la Ronda Verda

A la Rambla de l'Hospitalet aquesta setmana han pintat al paviment del carril bici un quadrat verd. Pel logo de la bici dedueixo que és una senyalització de la Ronda Verda.

La Ronda Verda és un projecte del Consell Comarcal del Barcelonès que porta un gran retard. Les principals connexions pendents són el tram d'Esplugues i la connexió entre Collserola i el Besòs.

1.3.11

Un any més sense carrils bici de qualitat a l'Hospitalet

Una "catifa vermella" a BCN
A l'Hospitalet de Llobregat estan Un any més sense carrils bici de qualitat. Aquest article de la Saboga fa un repàs a les infraestructures ciclistes d'aquesta ciutat i conclou que han augmentat els km a cop de brotxa, però sense arribar als compromisos adquirits i sobretot el que destaca és que els carrils bici són pèssims: discontinus, mal dissenyats, insegurs i que no porten enlloc.

Demanen que s'utilitzin les senyalitzacions que es fan servir a Barcelona, que es prioritzi un itinerari est-oest continu, que es tinguin en compte les seves propostes de millora.

Us sona tot això? Malauradament la situació es repeteix a moltes ciutats de l'àrea metropolitana. A pocs llocs es fan carrils bici creïbles i continus i a pocs llocs es fan carrils bici 2.0, i per 2.0 entenc senyalitzacions de seguretat i priorització de la bici: catifes vermelles (com la de la foto), semàfors i senyals específiques per la bici, zones d'aturada avançada, ús de LEDS, senyals avisant els cotxes, etc.

28.11.10

El futur passeig que unirà dos barris de l'Hospitalet ha de tenir en compte la bicicleta

Evidentment! Quan es construeix un passeig 1.200 metres que uneix 2 barris d'una ciutat s'ha de tenir en compte els desplaçaments en bicicleta, però de moment el projecte no contempla les bicicletes. Llavors, si no hi ha rutes alternatives (que no sembla que n'hi hagi) les bicis hauran de triar entre la calçada o un passeig amb amplades de 7 metres compartides amb vianants i mobiliari urbà.

A mi em recorda Portal de l'Àngel o el Passeig de Gràcia on no hi ha carril bici i anar en bici per l'espai de vianants és francament difícil.

Llegiu-ne més a: El futur passeig que unirà Pubilla Casas i la Florida ha de tenir en compte la bicicleta (La Saboga 24/11/2010)

1.7.10

El policia en bicicleta és per l'estiu

Amb aquella frase de que les bicicletes són per l'estiu, podríem afegir: ergo els policies en bici també! I és que alguns municipis només tenen policia municipal en bici a l'estiu! I la resta de l'any què? Tant fa si és estiu o hivern, el que és important és que la policia sigui de proximitat i la bici dóna un equilibri fantàstic entre proximitat i mobilitat.

Tot això ve perquè justament hi ha un parell de municipis que comencen a patrullar aquest estiu i no sé si hi haurà continuïtat, són l'Hospitalet de Llobregat i Vilanova i la Geltrú. En parlen en aquests enllaços: