20.5.22

Es presenta la Pirinexus Litoral

Dins del projecte europeu BiciTransCat (de connexió ciclable transfronterera), ahir es va presentar la ruta Pirinexus Litoral que complementa l'Anella Pirinexus actual afegint un nou itinerari més proper al mediterrani.

La nova ruta Pirinexus Litoral uneix Perpinyà i Figueres en bicicleta per vies verdes i amb l'ajuda del transport públic, ja que actualment entre Vilajuïga (Alt Empordà) i Argelers (el Rosselló, la Merenda) no hi ha cap més itinerari pedalable que les carreteres litorals (N-260, D914 i D114). La nova ruta serà un complement a l'actual anella Pirinexus i a la ruta mediterrània Eurovelo 8 que comparteix part del traçat Pirinexus actual i part del nou traçat litoral.

De sud a nord

El primer tram de Pirinexus Litoral que podrem gaudir des del sud són els 45 km Figueres - Castelló d'Empuries - Roses - Vilajuïga. D'aquest tram cal dir que usa camins rurals que ja existien i que la ruta no segueix el camí recte entre Figueres i Vilajuïga, sinó que fa una volta considerable. La idea és enllaçar Figueres que és una ciutat gran i que a més té tren per donar a les vies verdes un doble sentit lúdic i de mobilitat diària. Aquí és on s'ha fet la major part de la inversió catalana.

El tram Vilajuïga - Argelers de moment està previst fer-lo amb transport públic i dins dels objectius del projecte hi ha facilitar l'accés al transport públic en bici, oferir informació i comptabilitzar els ciclistes per tal de saber quines rutes fan. Qui vulgui anar per carretera, també ho pot fer, tot i que són carreteres transitades i molt especialment a l'estiu.

9.5.22

Els camins fluvials pedalables alteren els ecosistemes?

M'han arribat diverses crítiques d'entitats ecologistes a projectes de vies verdes fluvials arreu del territori i en concret al projecte de vies blaves que impulsa la Diputació de Barcelona. No crec que la creació de camins alteri sensiblement els ecosistemes i crec que pot ajudar a millorar-los. Evidentment, si es fa amb un mínim de seny. M'explico.

El riu Besòs a Montcada. Per falta d'un camí
habilitat continu els ciclistes van per la llera.
En la majoria de casos, els camins fluvials ja existeixen i fa molts anys o segles que s'usen: camins de sirga, camins de mota, camins de ronda, camins de pescadors... I paral·lels al rius també tenim carreteres, vies de tren, oleoductes, gasoductes, línies d'alta tensió, canalitzacions de tot tipus, etc. Així doncs, els rius i els seus entorns (sempre parlant en general) estan altament humanitzats i en molts casos degradats i no ha estat fins que la qualitat de l'aigua ha millorat que els ecosistemes s'han recuperat.

Les vies verdes fluvials (o vies blaves) poden ajudar a ordenar els entorns fluvials. Si bé és cert, que una via verda té un factor crida que pot fer augmentar els nombre d'usuaris d'un camí fluvial, també pot servir per regular activitats i accessos al riu. Alguns exemples:

  • Es pot restringir l'accés de vehicles motoritzats prop dels cursos fluvials.
  • Es pot dirigir el trànsit de ciclistes cap una de les dues ribes, poden mantenir meandres, aiguamolls o boscos de ribera com a petites reserves naturals.
  • Els camins es poden allunyar convenientment del curs de l'aigua i es poden afegir tanques que impedeixin que la gent circuli per zones inundables.
  • Ponts i passarel·les existents o de nova creació es poden usar com a elements per ordenar l'entorn.

3.5.22

Ribesaltes - Argelers: seguint la via verda del riu Aglí i l'Eurovelo 8

Ribesaltes
Una proposta per conèixer la costa del Rosselló descendint el riu Aglí i travessant la Tet i el Tec, els altres 2 grans rius de la zona.

Itinerari: Ribesaltes (estació de tren) - Via Verda de l'Aglí (Clairà, Sant Llorenç de la Salanca) - Enllaç amb l'Eurovelo 8 - Santa Maria de la Mar Canet de Rosselló - Estany de Canet - Sant Cebrià - Platja d'Argelers - Argelers (estació de tren).


Distància i dificultat: 49 km molt plans (150 m de desnivell acumulat). Ferms aptes per a qualsevol tipus de bicicleta. Majoritàriament segregat del trànsit, però amb trams rurals de cohabitació i algun petit tram urbà.

Accés: ideal per combinar amb el tren (viatge de 30' entre Argelers i Ribesaltes) i segons la previsió meteorològica i (sobretot la direcció i velocitat del vent) podeu acabar de triar en quin sentit fer la ruta. Els trens tenen espais adaptats per portar bicicletes. S'hi pot arribar amb tren des de Barcelona i sinó les estacions tenen aparcament de cotxe (el d'Argelers és més gran).

Descripció:

Ribesaltes des del riu Aglí
Travessem el poble de Ribesaltes (Rivesaltes en francès) des de l'estació fins a trobar el riu Aglí que travessarem per un pas inundable (la foto de la dreta està feta des d'allà). Si el pas no és practicable, farem servir el pont superior (el que es veu a a la foto) i des d'on possiblement tindrem millors vistes del poble i apreciarem que està construït a la riba més alta del riu. Agafarem la via verda del riu Aglí (voie verte de l'Agly), primer per un camí rural asfaltat, i després de creuar l'autopista per un túnel (n'hi ha 2 de practicables), per una via verda ben propera al riu. El paviment combina una part asfaltada amb una franja de terra més petita, ideal per a tots els gustos i disciplines esportives. Trobarem alguna cruïlla per acostar-nos, si volem, als pobles de Clairà i Sant Llorenç de la Salanca (Saint-Laurent-de-la-Salanque).

Via verda de l'Aglí amb paviment
asfaltat i franja de terra compactada
La via verda continua fins al Barcarès, però nosaltres agafem la ruta mediterrània Eurovelo 8 en direcció sud i per tant creuem el riu. Anem paral·lels a la carretera (D-81). Travessem diversos rius (alguns ponts estan en obres i ens fan canviar de cantó de la carretera).

A Santa Maria la Mar, deixem una desviació cap a Perpinyà (pel nord del riu Tet, vegeu aquesta ressenya), nosaltres continuem cap al sud i travessem la Tet (frontera entre la Salanca i la Plana del Rosselló) i de seguida arribem a Canet de Rosselló. Nosaltres vam anar cap a la platja perquè allà hi ha més oferta de restauració, però us aconsello seguir els senyals d'EV8 i anar per l'interior pel costat de l'estany i així evitar el passeig marítim (compartit amb vianants). En tot cas, les dues rutes, s'uneixen a la costa on s'acaba el passeig marítim. Anant cap al sud, passem per un poblet de pescadors que és el punt on neixen diversos itineraris a peu de visita de l'estany de Canet.

Pirinexus. Tram Arles - Els Banys i Palaldà - Ceret - El Voló

Tram de la Pirinexus que segueix l'antiga via ferroviària Elna - Arles. L'antic tren entre Elna i Arles data de 1889 i deixà de funcionar el 1939. Actualment, s'usa com a línia de mercaderies entre Elna i el Voló.

La via verda actual està recuperant ponts, alguns túnels i part del traçat original.

Distància, desnivell i dificultat: 40 km si es torna pel mateix camí, i uns 300 m de desnivell positiu que s'acumulen a la tornada. 20 km si només es fa la baixada. La major part del recorregut és via verda amb ferm de ciment, però hi ha també trams compartits (urbans i rurals) que eviten la carretera. El traçat està en evolució i s'estan tornant a obrir els antics ponts del ferrocarril. Apte per tot tipus de bicicletes.

Accés i connexions: el tram de via verda neix al sud d'Arles (si feu la Pirinexus del coll d'Ares fins a Arles es va per carretera), però podeu començar en qualsevol punt del traçat accedint en cotxe. La ruta forma part de l'anella Pirinexus i des del Voló es pot continuar cap a el Pertús per la Pirinexus o cap a Argelers per l'Eurovelo 8 (la ruta mediterrània).

Descripció

La ruta segueix la vall que forma el riu Tec que és la comarca del Vallespir. Al sud d'Arles (Arles-du-Tech), seguint la carretera (D115), trobem un trencall a mà dreta que baixa cap al riu amb la senyalització de Pirinexus. Passem per sota el pont de la carretera i tornem a pujar per travessar un carrer i un nucli urbà. Darrere les cases, ja trobem un tram segregat (fotos). Com serà habitual tota l'estona, combinarem trams sense trànsit amb trams urbans residencials pràcticament sense trànsit. En 2 km, arribarem als Banys i Palaldà (Amélie-les-Bains-Palaldà).

Passarel·la i senyal de la Pirinexus entre Arles i els Banys i Palaldà