La capital europea és un exemple de ciutat amb un important volum de trànsit en hores punta, però que ha apostat per la bicicleta desplegant una infraestructura ciclista important que amb el temps ha atret a molts ciutadans a l'ús de la bici.
L'ús del cotxe, la climatologia, les llambordes i les pujades no han impedit que en una ciutat on regnava el cotxe, la bici hi hagi crescut de forma important. Les fotos que us mostro són de 2009, un any important en el desenvolupament ciclista de Brussel·les, perquè d'una banda es posà en marxa un sistema renovat de bicicletes públiques, i d'altra banda, perquè la ciutat es va comprometre a arribar a un 15% de desplaçaments en bicicleta el 2020 signant la
carta de Brussel·les en el marc del congrés Velo-City que aquell any es va cel·lebrar a la capital europea.
El 2008, el 5% dels desplaçaments de mobilitat obligada es feien en bici, amb dades de 2011-2012, aquesta xifra ha arribat al voltant del 8%.
Anem a repassar algunes de les infraestructures de que disposen i veureu que només amb senyalització (horitzontal i vertical) ja es poden aconseguir moltes coses. Per exemple, en les dues primeres fotos podeu veure un carril bus-bici ample de pujada i en canvi de baixada, com que la velocitat de la bici s'iguala a la del cotxe i es un tram curt, es pot compartir l'espai amb els cotxes.
Els carrils bici unidireccionals sense segregació han estat una solució econòmica que s'ha aplicat en carrers de calçada prou ampla. Com podeu comprovar, ni les amplades ni les distàncies de seguretat amb els cotxes aparcats no sempre són suficients.
 |
| Carrils bici unidireccionals sense segregació |
