8.4.24

La mobilitat en bicicleta en àmbits rurals

Quan parlem de mobilitat urbana i interurbana, sovint ho fem des de la perspectiva de les grans ciutats i els seus entorns metropolitans, però podem aplicar les mateixes polítiques i les mateixes decisions tècniques en àmbits metropolitans i en àmbits rurals? Com han de ser les polítiques de mobilitat en l'àmbit rural i quin paper hi té la mobilitat en bicicleta?

Fora dels àmbits metropolitans hi ha diversos factors que agafen especial importància, els primers: l'orografia, la població, la densitat de població i la seva distribució pel territori.

  • L'orografia és un factor clau per a l'ús de la bici. D'acord que les bicicletes amb assistència elèctrica ens poden ajudar, però ens restringiran bastant l'ús de la bicicleta.
  • Els habitants ens determinaran sovint el nombre i el tipus de serveis que disposa o que potencialment pot disposar un municipi: escoles, instituts, centres sanitaris, centres esportius o la diversitat de comerç, entre d'altres.
  • La densitat de població i la seva distribució en el territori ens definiran també com és la mobilitat del municipi. Cal tenir present que molt municipis d'àmbit rural tenen un terme municipal molt extens, però que només una part té una densitat de població important. També és molt habitual trobar grans urbanitzacions amb molta extensió, però poca densitat de població.

Els termes municipals de Cardedeu i
Sant Antoni de Vilamajor presenten
distribucions urbanes molt diferents (*).

Un factor més a tenir present és quina part dels habitatges d'un municipi són utilitzats com a primera residència i quins són segona residència i com es distribueixen aquests en el territori.

Havent identificat aquests factors, ja podem començar a parlar de com és i com pot ser la mobilitat en aquests municipis. Si l'orografia és propicia i la població és suficient per tenir centres educatius, ja podem garantir una mobilitat en bici i a peu a les escoles. Segons la distribució de la població i dels centre educatius, podem anar cap a una mobilitat més a peu o més en bicicleta. Si hi ha nuclis dispersos, les distàncies marcaran la possibilitat d'arribar als centres educatius en bicicleta.

Després caldrà analitzar on treballa la població i com s'hi desplaça i com s'hi podria desplaçar. Hi ha transport públic al municipi? Quines mancances té? Tot això, és determinant per afavorir la mobilitat interna en bicicleta i també la mobilitat interurbana en bici ja sigui amb intermodalitat o sense.

La xarxa ciclista

En l'àmbit rural, podem parlar que els municipis han de tenir una xarxa d'itineraris pedalables o de carrils bici? Doncs segons la mida i l'urbanisme del municipi sí. He conegut pobles que l'únic carril bici que tenen és el que connecta el centre del poble amb l'escola que està als afores. En d'altres casos, han creat una xarxa de carrils bici per connectar totes les escoles i instituts del municipi com a base per acabar de connectar tot el municipi. Altres pobles, tenen nuclis urbans molt compactes i pacificats que en alguns casos ja venen determinats per construccions amb segles d'història, llavors potser no calen tants carrils bici, però cal senyalitzar adequadament la prioritat de vianants i bicicletes i permetre i senyalitzar el contrasentit de les bicicletes, fet que donarà un avantatge a aquest mitjà davant del cotxe.

Les recomanacions de com han de ser els carrils bici també canvien molt en l'àmbit rural. Si normalment recomano fermament els carrils bici d'un sol sentit a la dreta de la calçada i segregats del trànsit i dels vianants, en l'àmbit rural amb menys intensitat de trànsit podem usar solucions que a les ciutats ens serien molt conflictives. Estic parlant de carrils bici de doble sentit o de solucions de tipus camí verd o via verda compartida amb els vianants segons on ens trobem.

21.2.24

La xarxa de cicloturisme de la Selva

En els últims anys, la comarca de la Selva ha invertit en la millora de la seva xarxa de camins i senders per a la pràctica del senderisme i el cicloturisme. A dia d'avui, tenim més de 400 km de camins pedalables, una xarxa de cicloturisme i senderisme molt ben senyalitzada i fins a 25 rutes BTT de diverses dificultats per recórrer.
 
Senyalitzar una xarxa de cicloturisme és especialment interessant, perquè més enllà del seu ús per oci i esport, permet també ser utilitzada per als desplaçaments diaris dels ciutadans.
 
De fet, recordo la iniciativa de la comunitat educativa de la Selva el 2014, quan 10 escoles i les seves comunitat educatives van demanar la connexió en bicicleta de Riudarenes, Maçanet, Vidreres i Sils, el projecte RiMaViSi (vegeu apunt). No sé en quin punt es troba la connexió d'aquests municipis i les seves escoles, però la xarxa de cicloturisme pot ser un primer pas per a la seva connexió. Tot i així, em sembla que caldrà continuar treballant per aconseguir connexions més rectes i segures.

Per tirar endavant una xarxa com aquesta cal fer un inventari dels camins de tot tipus existents i totes les rutes que travessen la comarca per tal de donar forma a una xarxa que doni bona comunicació als municipis i també als punts d'interès cultural, patrimonial, natural, educatiu i de transport públic, entre d'altres. Sempre he destacat la xarxa de cicloturisme del Baix Empordà que va aconseguir ja fa més de de dues dècades la connexió de tots els municipis de la comarca amb una extensa xarxa de camins senyalitzats en els quals, amb el temps, s'hi han afegit Vies Verdes i altres.

La Selva ha fet bona feina i té marge de millora. Ha aprofitat algunes de les rutes de gran recorregut que passen pel seu territori (les vies verdes, el Camí de Sant Jaume o la Tourdera, entre d'altres) i també n'ha creat algunes de locals. Trobo a faltar en la xarxa actual la via verda de la Ruta Termal que a més és xarxa Eurovelo 8 (vegeu foto d'un indicador a Caldes de Malavella) i crec que el camí a seguir a partir d'ara és continuar marcant més camins i cruïlles i anar invertint en la millora camins (manteniment, ponts, carrils bici segregats, etc.).

10.2.24

Monty incorpora bicicletes de càrrega

Monty V4 amb rodes de 20"
al darrera i 24" a davant
La popularització de les bicicletes de càrrega es fa evident a mesura que més i més marques les incorporen als seus catàlegs. El 2021, la multinacional francesa Decahtlon en va incorporar una al seu catàleg i això va ser molt simptomàtic de que hi ha mercat per aquest tipus de bicicletes.

Ara ho fa la marca de bicicletes Monty (d'origen català i des del 2018 propietat de BH). Monty presenta 3 models amb diverses variants, però tots incorporen motors BH al pedalier, bon equipament, components de qualitat i alguns accessoris.

El model V6 està pensat per portar
càrrega amb les dimensions d'una bici
normal. Té diverses variants.
I més enllà d'aquests 3 models, Monty ha renovat també el seu històric tricicle que ara és més de càrrega i ara ofereix una gamma més extensa amb models amb motor al pedalier i models més econòmics amb motor a la roda davantera. Més enllà del seu ús com a bicicleta de càrrega, també vull destacar que ajuden a molta gent amb patologies diverses que no poden usar bicicletes de dues rodes.



El model V8 és més llarg i està
pensat pel transport d'infants i de mercaderies.

9.2.24

Cardedeu en bici i a peu 2024

Tant per xarxes socials com en el blog, us he anat posant al dia de les novetats de la bici a Cardedeu. I és que aquest municipi del Baix Montseny té una llarga trajectòria en la promoció de la bici. El 2019 vaig fer aquest apunt on resumia el desenvolupament de la infraestructura ciclista i com s'havia arribat a aquest punt. I el 2021, vaig fer-ne un resum en vídeo (Cardedeu en bici i a peu 2021). Ara actualitzo el vídeo per incorporar els últims canvis que s'hi han fet. M'agradaria poder explicar més coses, però el desenvolupament de nous carrils bici s'ha alentit. El canvi més rellevant és la inauguració ara fa un any d'un carrer bici. I el que no surt al vídeo és la millora de la senyalització de moltes cruïlles ciclistes o la millora d'alguns trams de carril bici. Algunes imatges al final del vídeo mostren la cultura ciclista de Cardedeu i projectes com En Bici Sense Edat, bicicletades, el Bici Hospital o el repartiment de mercaderies en bicicleta. Espero poder anar actualitzant el vídeo amb més novetats!

Apunts relacionats:

 

17.1.24

El bikepacking recupera les alforges

La moda del bikepacking ha desterrat parcialment durant uns quants anys (potser ja una dècada) les mítiques alforges de cicloturisme de tota la vida, però el sentit comú s'ha imposat, i ara, els "bikepackers" han començat a incorporar portaequipatges i alforges petites en les seves configuracions.

Què aporta la filosofia bikepacking?

  • Sobretot lleugeresa
  • Una distribució de la càrrega més equilibrada i adaptada als diversos tipus de bicicletes.
  • Una solució per a les bicicletes que no tenien possibilitat de portar un porta-equipatges.
  • Més facilitat per fer senders estrets.

Quins inconvenients té el bikepacking? 

  • Una capacitat de càrrega molt limitada i limitant sobretot per a viatges de diversos dies o per sortides hivernals on cal portar més equipament.
  • La lleugeresa del bikepacking també es tradueix en alguns casos en menys resistència tant de les bicicletes com de les bosses que no estan preparades per la duresa del viatge.
  • La distribució equilibrada de la càrrega és teòrica. Les bosses del manillar o de la forquilla davantera poden afectar l'estabilitat del manillar. La bossa gran que es porta sota el seient acostuma a pendular (venen un accessori metàl·lic per estabilitzar-la).
  • Les bosses i accessoris de bikepacking són cars i a la vegada t'obliguen a dur material molt lleuger i a la vegada també car.
  • En el bikepacking on cal dur sac, aïllant, tenda i estris de cuina la bici es queda petita i el portaequipatge del darrera es fa imprescindible i lligar-hi coses sense més és poc pràctic en comparació a la practicitat d'unes alforges.
  • Descarregar la bici ja sigui per pujar al tren, pujar a l'habitació d'un hotel o entrar a una tenda és més laboriós en comparació amb la facilitat de treure i posar unes alforges.
  • Segons la bossa de quadre que s'usi, es perd l'espai dels bidonets d'aigua i cal trobar noves ubicacions: bosses al manillar, etc.
  • Sovint s'acaben usant motxilles d'hidratació o per portar la compra perquè no hi ha més lloc on carregar les coses.
  • Si vas en solitari, necessites portar més coses que si les pots compartir amb companys de viatge.
  • Amb tantes bosses, suports i accessoris, el pes acaba sent igual o més gran per la mateixa capacitat de càrrega.

Ciclistes amb alforges

Com sempre les etiquetes, les modes i les fotos de les xarxes socials són més superficials i simplistes que la realitat que és molt més complexa. El bikepacking no surt del no res, el minimalisme i la lleugeresa sempre s'han buscat en els viatges a peu i en bicicleta i les bosses del bikepacking no són noves i ja s'usaven abans i es combinaven amb les clàssiques alforges i es continuen combinant perquè les alforges no s'han deixat d'utilitzar en cap moment.

Ara, el seny ha tornat i apareixen alforges de "gravel" o de bikepacking, més petites, més lleugeres i menys resistents que les alforges més clàssiques, però que en definitiva donen per bo el portaequipatges i les alforges de tota la vida. Alguns exemples els podeu trobar en aquestes fotos de 3 cicloviatgeres a les xarxes socials: aquí, aquí (però ha usat també configuracions clàssiques) o aquí (i abans feia servir aquesta combinació).

4.1.24

Circular Estació de Maçanet/Massanes - Sils - Brunyola - Anglès - Girona - Sils - Maçanet/Maçanes

Ruta circular que travessa la comarca de la Selva sortint de l'estació de Maçanet-Massanes i anant primer cap al nord de Sils fins a Brunyola i fins els afores d'Anglès on enllaça amb a la Via Verda Olot-Girona. Tornem per Girona i agafant la Via Verda del Pla del Gironès Sud per anar a Fornells, Riudellots i continuar pel camí de Sant Jaume pel terme de Caldes de Malavella per tornar a enllaçar amb Sils i desfer el camí de l'anada. És especialment interessant el tram Sils-Brunyola-Anglès perquè té un paisatge més feréstec que la resta de la ruta, té bones vistes i, a més, és una bona drecera per enllaçar amb la Via Verda Olot-Girona i així fer rutes de cicloturisme més llargues.

Itinerari: Maçanet-Massanes, Sils, Brunyola, enllaç amb la Via Verda, Girona, Fornells, Riudellots, Golf de Caldes de Malavella, Sils, Maçanet-Maçanes.

Distància i dificultat: 88 km i 900 m de desnivell positiu acumulat que podem reduir a 68 km +600 m si iniciem i acabem la ruta Sils i fem estrictament la part circular de la ruta. La major part de l'itinerari és sobre terra compactada en camins sense pràcticament trànsit, també hi ha alguns camins asfaltats. Travessem urbanitzacions, fem alguns metres de carretera en algun moment i potser el més estressant és creuar Girona.

Descripció:

Sortim de l'estació de Rodalies de Maçanet-Massanes (que està allunyada d'ambdós pobles) i agafem un camí de terra que s'enfila amb força per una serra entre boscos de pi i alzina. En menys de 2 km, arribarem a la urbanització Maçanet Residencial Parc que creuarem per l'avinguda de la Selva tenint a estones vistes de la comarca. Dins la urbanització farem un puja i baixa i després de la segona pujada ja agafarem el camí de Marata fins a la torre del mateix nom i on girarem a l'esquerra per deixar l'asfalt i retrobar la terra.