Actualment, aquesta via verda fa uns 42 km i connecta Foix amb Saint Girons seguint el traçat d'un antic tren que va funcionar del 1884 fins al 1955 quan la competència amb la carretera la va fer poc viable. Encara es conserva la major part de la infraestructura, edificis i estacions, túnels, ponts (alguns d'ells metàl·lics i amb terra de fusta) i un gran viaducte prop de Foix.
És un itinerari est-oest que transcorre més allunyat de la carretera pel cantó oriental (travessant boscos i pastures) i és molt ombrívola i per tant es fa força bé a l'estiu. El paviment és majoritàriament terra compactada i es pot fer prou bé amb qualsevol bicicleta.
Les estacions i els edificis ferroviaris han estat completament privatitzats i ara tenen usos diversos (alguns són cases particulars). Alguns costen de reconèixer, però d'altres han mantingut el nom de l'estació.
Com us explicava al principi, en un futur ha de ser possible connectar a través d'aquesta via verda amb l'Atlàntic per un cantó i amb el mediterrani per l'altre (vegeu el mapa de les vies verdes franceses, en color gris discontinu es marquen les futures ampliacions).