Curiositats ciclistes japoneses

He volgut dedicar un segon apunt (vegeu el primer) a coses que des de la nostra cultura occidental (i encara poc ciclista) ens poden semblar curioses, però la veritat és que no hi ha res aquí que no hagi vist abans en altres països. Aquí teniu les fotos comentades:

Els suports per paraigües o para-sols als manillars de les bicis no són estranys.

Suport per transportar una taula de surf a la bici

Suport per portar el cafè al manillar

Japó i la bicicleta

Aquí teniu un recull de fotografies comentades de la bicicleta urbana al Japó procedents de la corresponsalia de Bici-Vici en aquest país a qui agraeixo molt totes les fotos que m'ha fet arribar i tots els comentaris i informació que m'ha transmès.

Dues nenes circulant soles en bici és un bon indicador de la salut de la bicicleta al Japó.

La típica circulació en bici per vorera, però
com veieu també hi ha qui va per calçada.

D'entrada, jo en sabia ben poc de la bici allà. Sabia que Tòquio estava algunes posicions abans que Barcelona en l'índex de Copenhagenize de 2017 (posició 9 davant de Berlin i Barcelona), però no sabia en quines condicions i si això estava estès a  altres ciutats. Amb les primeres fotos que vaig rebre ja vaig veure que hi havia tota una cultura ciclista: la majoria de bicicletes són urbanes, n'hi ha moltes d'elèctriques i el més habitual és portar accessoris que et permetin transportar coses: cistelles, caixes, porta-equipatges, cadiretes, remolcs i és clar, bicicletes de càrrega. Tot això contrasta amb una circulació que es fa massa per les voreres i que paradoxalment no dóna problemes de convivència segurament degut a una cultura molt respectuosa.

El percentatge modal que representa la bicicleta varia entre el 15% i el 30% segons els barris de Tòquio o si ens trobem a la seva àrea metropolitana. La combinació bici+tren és molt habitual i per tant trobem grans aparcaments de bicicletes i sistemes de bicicleta pública.

Us deixo amb el recull gràfic i aviat un segon apunt de curiositat ciclistes.

Les bicicletes elèctriques són molt habituals als carres de Tòquio. També les bicicletes de càrrega, les cadiretes per nens, les caixes per carregar coses i els remolcs, de fet, tot el necessaris per poder fer vida normal en bici sense problemes. Amb tot això, és habitual que les bicis portin cavallets, enlloc de potes de cabra.

Sistemes d'aparcament de pagament per a bicicletes privades

De Catalunya al Japó en bicicleta

He gaudit molt d'aquest Quadern de viatge, la narració del viatge en bicicleta (i també amb trams de transport públic) entre Catalunya (Salt, el Gironès) i el Japó que va fer en Xavier Corominas ara fa un parell d'anys.

No espereu un gran estil literari, però sí un estil planer, proper, amb molta reflexió personal i també general sobre la vida i la nostra societat. I sobretot, cicloturisme d'alforges real.  Segurament, el fet que en Xavier faci aquest viatge en plena maduresa, després de jubilar-se, fa que el llibre tingui tot aquest caire reflexiu, però també transmet la intensitat amb la que viu el moment.

A cadascú l'atrauen coses diferents i sovint ens emmirallem en les històries dels altres en uns aspectes o en altres. Jo em quedo amb aquest cicloturisme tranquil, amb aquest slow movement, en gaudir del viatge, amb la intensitat en que viu la vida i amb les reflexions que fa. He viatjat uns dies amb en Xavier hi he viscut intensament!

• Presentació del llibre - El Punt 6/9/2015

Convivència entre ciclistes i vianants al Japó

Segons aquesta notícia (El Periódico 26/3/2007) al Japó hi ha poques infraestructures per a ciclistes, per això des de fa molts anys hi hagut certa permissivitat per a deixar circular les bicicletes per les voreres, però sembla que aquesta permissivitat ha desencadenat en que els ciclistes exigeixin a cop de timbre una prioritat a la vorera que no tenen. Ara sembla que es regularà. Tot plegat sembla, tot i que no conec la realitat d'aquest país, que en un país amb una alta densitat de població el cotxe hi té massa presència.