20.6.22

Why do we bike?

Why do we bike? (Per què pedalem?) és un documental italià de 2016 que intenta respondre a la pregunta de per què la gent ho deixa tot per emprendre un viatge en bicicleta. Els directors del documental viatgen en bicicleta d'Itàlia fins a Noruega visitant altres ciclo-viatgers que expliquen les seves vides, els seus viatges, els motius per emprendre'ls i l'experiència de viatjar en bicicleta.
 
El migmetratge és lent i amb força èmfasi ens els paisatges que recorren els directors, volent recalcar que, entre entrevista i entrevista, els directors pedalen cap al nord. A la vegada, en les entrevistes als viatgers, es mesclen imatges enregistrades pels propis ciclo-viatgers que ajuden a explicar les seves experiències.

M'agrada la filosofia i la senzillesa que desprenen les històries que explica el documental. No m'ha vingut res de nou, per exemple tothom parla de la sensació de llibertat de viatjar en bicicleta.

En podeu veure el tràiler a continuació:

10.6.22

Roba per anar en bicicleta. Del ciclisme esportiu a la mobilitat diària.

A l'hora de triar la roba per anar en bicicleta, entrem en un món molt personal de gustos, sensacions i necessitats. No tothom és igual i a més som canviants al llarg del temps. En aquest article, repasso tot tipus de ciclisme des de l'esport a la mobilitat diària, des d'un punt de vista personal i més masculí que femení.

La comoditat

Segurament, hi ha força consens en que la roba més còmode per anar en bicicleta són els culots. I potser també els mallots de ciclisme. Tot i així, aquí hi ha una àmplia gamma de gustos i models, començant per les formes i els gruixos de les badanes (la peça flonja de l'interior dels culots, d'escuma, gel o altres materials), però també per si els culots són millors amb tirants o sense i si tenen tirants quines formes són més adequades per evitar fregaments i en especial per a les dones.

D'altra banda, com que les condicions meteorològiques no són les mateixes al llarg de l'any, cal tenir roba d'estiu, d'hivern, d'entretemps, de vent (o per si es fan baixades prolongades), de pluja, de molt de fred, etc. No tothom surt en bici a fer esport tot l'any o no tothom es pot permetre tenir tota la roba tècnica necessària per fer ciclisme tot l'any. Finalment, no podem o no volem anar vestits de ciclistes per anar a treballar, anar a un sopar o sortir amb els amics i en aquest article vull parlar també de tot això.

Podríem dir que la incomoditat anant en bici s'agreuja amb el temps i la distància. Els fregaments, la sensació tèrmica (calor o fred) o el mal de cul van a més! En termes generals, la comoditat s'obté amb roba ajustada que no causi fregaments a la pell, sobretot a l'entrecuix que és la zona que té més moviment i més fregament. Hi afegiria que la roba ha d'evacuar la humitat i ser transpirable i aquest últim terme és el que aplicaria a tota la roba de forma general. El mal de cul m'atreviria a dir que s'ha d'entrenar i experimentar amb badanes i seients.

Roba tècnica d'altres disciplines

A falta de roba tècnica ciclista, molta roba tècnica de muntanya o de córrer, entre d'altres, ens pot ser útil. Tot tipus de malles ens poden anar bé (curtes, pirates, llargues, primes, gruixudes, etc) i per la part de dalt el mateix, roba transpirable, polars prims, roba paravents, jaquetes impermeables transpirables (i amb cremalleres millor), vestir-se per capes, etc.

Quan no volem o no ens cal anar de ciclista esportiu...

Hi ha moltes situacions en que no volem, no podem o no ens cal anar de ciclista esportiu, parlem-ne.

Si fem pocs km qualsevol roba ens pot anar bé. Per tant, en moltes situacions de la mobilitat diària, no ens cal cap roba especial i fins i tot hi ha trucs per portar certa roba amb comoditat.

Quan fa calor, hi ha una quants consells que ajuden a no suar: En bici fa menys calor i 10 consells per pedalar amb la calor.

Manlleu - La Garriga: d'Osona al Vallès pel Congost

La plana de Vic ofereix una àmplia trama de camins ideal per anar en bicicleta i fer cicloturisme tranquil, molts d'aquest camins els trobareu al mapa de la xarxa Cyclocat. Qui vulgui més canya, només ha de continuar cap a les muntanyes que envolten la comarca. De fet, l'itinerari clàssic ciclista per anar cap al Vallès amb poc asfalt podríem dir que és creuar el Montseny seguint el Meridià Verd amb BTT (Collformic, la Calma, Vallforners, Cànoves, etc.). Nosaltres vam triar de passar pel Congost, el riu i l'estret que es forma entre el Montseny i els Cingles de Bertí. La xarxa Cyclocat ja marca aquest camins amb colors que avisen que no compleixen els requisits de seguretat o dificultat que demana la xarxa.

Així doncs, en aquesta ressenya hi ha 2 trams molt diferenciats, el de la plana de Vic fins a Sant Martí de Centelles que és planer i apte per a qualsevol bicicleta i la resta que requereix BTT i baixar de la bici en alguns punts.

Itinerari: Manlleu (estació de tren), Vic, Sant Miquel de Balenyà, Centelles, Sant Martí de Centelles, el Figaró i la Garriga.

Distància i dificultat: 57 km i 600 m de desnivell positiu que s'acumula sobretot a la segona part. Fàcil fins a Sant Martí de Centelles / Aiguafreda (camins de terra i carreteres secundàries) i més difícil a la segona part (més desnivell, 1 km de fortes baixades descompostes i camí estret i no del tot ciclable al camí fluvial Figaró - la Garriga).

Accés: ideal per combinar amb el tren, sortim de l'estació de Manlleu i anem passant per casi totes les estacions de la línia R2 de Rodalies per tant podem fer moltes combinacions.

Descripció: