El Bici Hospital, una bona pràctica de promoció de la bicicleta

Una activitat clàssica de promoció de la bicicleta són els punts de revisió i reparació de la bici, que a més a més serveixen com a punt d'informació i trobada de persones interessades en desplaçar-se en bicicleta. Moltes entitats de la bicicleta d'arreu del món n'han fet la seva adaptació: a vegades te la revisen, a vegades t'ajuden a ajustar-la i t'introdueixen en el món de la mecànica, et donen informació, et donen esmorzar o berenar, etc.

Des de fa un temps, a Cardedeu, el Bici Hospital porta aquesta activitat un pas més endavant. Un grup de voluntaris amb coneixements de mecànica ofereixen de forma regular un punt de reparació de bicicletes al carrer on t'ajuden a ajustar i reparar la teva bicicleta.

Ho fan de forma regular en un mercat d'artesania cada 15 dies, però, a més a més, en coordinació amb l'entitat local Cardedeu Vital i les Associacions de Famílies de les escoles, ara munten punts de reparació a la sortida de totes les escoles del municipi.

El Bici Hospital no deixa de ser un punt on t'ajuden a reparar la teva bici i on t'encoratgen a que ho facis tu mateix, però a enlloc he conegut un cas com aquest, un punt ambulant que porten un grup de voluntaris i amb una programació regular (i també en dies puntuals en alguns llocs i actes) i que ara que han fet arribar a totes les escoles de Cardedeu. Llarga vida al Bici Hospital!

Més informació:

• Bici Hospital de Cardedeu
  

La xarxa de cicloturisme de la Selva

En els últims anys, la comarca de la Selva ha invertit en la millora de la seva xarxa de camins i senders per a la pràctica del senderisme i el cicloturisme. A dia d'avui, tenim més de 400 km de camins pedalables, una xarxa de cicloturisme i senderisme molt ben senyalitzada i fins a 25 rutes BTT de diverses dificultats per recórrer.

 

Senyalitzar una xarxa de cicloturisme és especialment interessant, perquè més enllà del seu ús per oci i esport, permet també ser utilitzada per als desplaçaments diaris dels ciutadans.

 

De fet, recordo la iniciativa de la comunitat educativa de la Selva el 2014, quan 10 escoles i les seves comunitat educatives van demanar la connexió en bicicleta de Riudarenes, Maçanet, Vidreres i Sils, el projecte RiMaViSi (vegeu apunt). No sé en quin punt es troba la connexió d'aquests municipis i les seves escoles, però la xarxa de cicloturisme pot ser un primer pas per a la seva connexió. Tot i així, em sembla que caldrà continuar treballant per aconseguir connexions més rectes i segures.

Per tirar endavant una xarxa com aquesta cal fer un inventari dels camins de tot tipus existents i totes les rutes que travessen la comarca per tal de donar forma a una xarxa que doni bona comunicació als municipis i també als punts d'interès cultural, patrimonial, natural, educatiu i de transport públic, entre d'altres. Sempre he destacat la xarxa de cicloturisme del Baix Empordà que va aconseguir ja fa més de de dues dècades la connexió de tots els municipis de la comarca amb una extensa xarxa de camins senyalitzats en els quals, amb el temps, s'hi han afegit Vies Verdes i altres.

La Selva ha fet bona feina i té marge de millora. Ha aprofitat algunes de les rutes de gran recorregut que passen pel seu territori (les vies verdes, el Camí de Sant Jaume o la Tourdera, entre d'altres) i també n'ha creat algunes de locals. Trobo a faltar en la xarxa actual la via verda de la Ruta Termal que a més és xarxa Eurovelo 8 (vegeu foto d'un indicador a Caldes de Malavella) i crec que el camí a seguir a partir d'ara és continuar marcant més camins i cruïlles i anar invertint en la millora camins (manteniment, ponts, carrils bici segregats, etc.).

Més informació:

• Xarxa de cicloturisme de la Selva
  
• Wikiloc de La Selva Turisme
• Totes les rutes BTT
  
• Fulletó amb 25 rutes BTT (PDF)
• Fulletó amb diverses rutes llargues que passen per la comarca (PDF)
• Circular Maçanet-Massanes, Sils, Brunyola, Anglès, Girona, Fornells, Riudellots, Sils i tornada fins a l'estació de Maçanet-Massanes (89 km, D+1000 m)
  
• Algunes de les rutes que es comenten aquí les trobareu a l'apartat de rutes.
  

Nou Carrer Bici a Cardedeu

Enllaços

Un carrer bici és un carrer on les bicicletes circulen en ambdós sentits amb prioritat davant de la resta de vehicles. En el cas del nou carrer bici de Cardedeu, els cotxes poden circular en un sentit cedint el pas a les bicicletes que circulen en sentit contrari i aturant-se o apartant-se si és necessari per fer-ho.

Els carrers bici tenen èxit quan formen part de les xarxes ciclistes locals i s'implanten en carrers on el trànsit de cotxes és baix. En el cas de Cardedeu, es tracta d'un tram de 170 metres que té continuïtat pel nord per un carril bici i per un pas sota les vies del tren que connecta amb la xarxa ciclista de la part nord del municipi. Per l'extrem sud, hi ha un enllaç de 35 m de longitud de calçada compartida fins a un carrer de plataforma única amb circulació de bicicletes en doble sentit que dona continuïtat a la xarxa ciclista.

Contrasentit abans del Carrer Bici

 

En vermell, el nou Carrer Bici.
En verd, escoles i instituts.

 

La ubicació sembla ideal per tots aquests factors i pel fet que ja era un carrer molt usat pels ciclistes, també en contrasentit (tot i que no estava legalment autoritzat, vegeu 3a foto). Tampoc no hi ha cap cruïlla en tot el tram de carrer bici i això dona una seguretat addicional als ciclistes.

En la implementació d'aquest carrer bici, la senyalització vertical de les cruïlles és la que dona cobertura legal a aquest sistema de prioritats i als sentits de circulació autoritzats.

Apunts relacionats:

• Contrasentit insubmís
• Cardedeu en bici i a peu 2021 (inclou vídeo de 3 minuts)
• Cardedeu en bici (2019) 
  

Cardedeu en bici i a peu 2021

Ja us he parlat més d'una vegada de Cardedeu, de fet, el 2019 vaig fer aquest apunt on resumia el desenvolupament de la infraestructura ciclista i com s'havia arribat a aquest punt. Ara, us en faig un resum gràfic de 3 minuts.

Alguns cops, defineixo Cardedeu com un petit paradís ciclista perquè s'hi veuen un munt de bicicletes tot el dia, especialment, a les entrades i sortides escolars. Però també és veritat que hi ha molta feina per fer encara.

Espero poder actualitzar aquest vídeo en els propers anys, perquè hi han planificades noves millores de la xarxa ciclista i espero que es faci feina per millorar les mancances actuals: per exemple, en la senyalització de les cruïlles ciclistes o la connexió amb municipis propers.

Aparcaments de bicicleta vigilats a la platja del Prat de Llobregat

La platja del Prat torna a tenir aquest estiu aparcaments de bicicleta vigilats. Aquest any són 3 els punt d'aparcament, un de funcionament diari i 2 que funcionaran només els caps de setmana. El seu horari és de 10 a 18 h del 25 de juny al 30 d'agost.

El funcionament és senzill, deixes la bicicleta a l'aparcament i se t'entrega una polsera de goma que et serveix per identificar-te com a propietari de la bicicleta.

El servei entra dins d'un conjunt de mesures per regular la mobilitat en l'accés a la platja en aquest municipi. Un platja amb unes característiques molt peculiars: allunyada del nucli urbà (però en plena àrea metropolitana), envoltada de zones naturals d'accés restringit (i l'aeroport), d'uns 3 km de longitud (ha perdut sorra i s'ha reduït la longitud), amb antecedents de grans col·lapses de cotxes i amb usos molt diversos (vela, bany, pesca, esport, etc.).

Esperem que aquest servei s'estengui per altres platges i esdeveniments del nostre país i sempre acompanyat d'aparcaments en superfície tradicionals i aparcaments segurs que complementen aquest servei de temporada.

Més informació:

• El Prat
• Cyclolock  

Cardedeu en bici

La Bicicleda de l'estació (20 places)

Cardedeu és un municipi de 18.000 habitants que des de fa anys s'ha destacat per iniciatives pioneres de tot tipus i concretament en l'àmbit de la bicicleta que és el tema que ens ocupa. Cercant en el blog, ja veig que el 2009 tenien una campanya de subvenció de cadenats de bici per a evitar robatoris (vegeu), el 2008 ja tenien la primera parella d'agents de policia local de proximitat patrullant en bicicleta (vegeu) o el 2010 van obrir el registre de bicicletes (vegeu). També ha estat el primer municipi de fora de l'Àrea Metropolitana a instal·lar un aparcament de bicicletes tancat a la seva estació de tren. Ho va fer el 2016 i es diu la Bicicleda (de la paraula cleda que és una tanca o tancat per al bestiar) i més recentment, ha obert un segon aparcament en una zona residencial del poble on a més ha afegit un espai per a estacionaments de llarga durada (al detectar que això podria ajudar a l'ús de la bici).

Tot això és fruït d'un pla de mobilitat que va apostar ja l'any 2006-2007 per enllaçar les 5 escoles de primària del poble amb el centre amb una xarxa de 4 km de carrils bici que s'ha anat desenvolupant amb els anys. També ha estat fonamental el paper de la societat civil, en especial, el suport de les famílies de les escoles (AFAs/AMPAs) que han ajudat a vèncer les reticències que sempre causa treure espai al cotxe.

La primera barana ciclista amb reposa peus de Catalunya?

Aquests dies, s'ha estrenat a Sant Just Desvern la primera barana ciclista de Catalunya i probablement de les primeres del sud d'Europa que jo conegui.

El model ve de Copenhaguen on es van fixar que els ciclistes en les esperes en els semàfors tendeixen a usar els elements que troben al seu abast per recolzar-se. Així, que van dissenyar una barana que permetés als ciclistes recolzar-hi el peu o agafar-s'hi amb la mà. Si us hi fixeu, veureu que als nostres carrils bici és habitual usar la vorada per recolzar el peu o un fanal o un semàfor per aguantar-s'hi amb la mà.

 

Informació relacionada: 

• Elements per facilitar l'espera dels ciclistes (Bici-Vici 2017)
• Baranes per a recolzar els ciclistes (Bici-Vici 2010)

La Superilla del Poblenou dos anys després

Ja fa 2 anys de la creació de la Superilla del Poblenou. Un projecte inspirat en el pla Cerdà original que preveia més zones verdes i agrupacions de illes. Tot i el consens original en impulsar aquest tipus d'actuacions (en el Pla de Mobilitat), la polèmica política ha estat sonada, però 2 anys després no crec que hi hagi gaires veïns de l'Eixample que no volguessin una superilla al seu carrer.

La Superilla del Poblenou va ser una prova pilot. Es va escollir una zona poc residencial i es van fer unes actuacions toves de baix cost. Les crítiques van venir pel trànsit desviat, per la modificació de les parades de bus, per alguns negocis que es van haver d'adaptar, per la configuració dels nous espais i pel poc ús que se'n feia. Part de les crítiques van desaparèixer amb l'adaptació dels ciutadans al nou espai i després de diversos retocs, altres quan l'espai públic alliberat s'ha anat consolidant. Finalment, la polèmica més partidista ha desaparegut i ara es pot avaluar el resultat que crec que és molt satisfactori.

Freiburg: vianants, bicicletes i tramvies

Freiburg (Baden-Württemberg, Alemanya) és una ciutat petita (218.000 habitants) i potser per això no surt en la llista de les grans capitals ciclistes europees, però en canvi és un gran exemple de desenvolupament de la bicicleta i del transport públic tant a nivell urbà com a nivell metropolità i rural. En aquest apunt us parlaré de la bicicleta a la ciutat, on segons dades no actualitzades s'arriba a una quota modal del 25%.

El que em sorprèn de Freiburg (des de la nostra perspectiva) és  que es veuen bicicletes de tot tipus i ciclistes també molt diversos de totes les edats. No trobem únicament la bici urbana a l'estil holandès o danès, la gent també aprofita les BTT com ho faria a Barcelona. Els accessoris i els complements estan més adaptats al clima: alforges i bosses impermeables, parafangs, etc.

Bicicletes de càrrega, remolcs, cadiretes, cistelles i porta-equipatges són habituals.

Fent vida normal amb la bicicleta com a mitjà de transport

CycloCat: una xarxa ciclista segura

La xarxa CycloCat va creixent a poc a poc
a mesura que es van estudiant nous camins.

CycloCat és una iniciativa per inventariar les vies pedalables de Catalunya per tal d'anar construint una xarxa ciclista segura i amb poc desnivell. Això es concreta en un mapa interactiu on s'hi van afegint petits segments que van enllaçant nodes (poblacions) i això permet tant cercar rutes segures per a un desplaçament de feina que haguem de fer, com preparar una ruta d'oci o cicloturisme per Catalunya.

Llegenda de cada tram indicant la dificultat

Part de la gràcia d'aquest projecte és que el seu impulsor i els seus col·laboradors recorren el territori a la recerca de noves rutes amb uns criteris de qualitat, així bona part de la xarxa són carrils bici, carreteres poc transitades, camins de terra o grava fàcilment ciclables, vies de servei d’autopistes, vies de tren i lleres de rius ciclables.

Tota la xarxa segueix un codi de colors i a més cada segment té una fitxa identificativa que detalla la distància, el desnivell i la seguretat del segment.

CycloCat també ofereix un mapa de serveis ciclistes (allotjaments bike-friendly, restauració i botigues de bicicletes) i molta informació addicional que ens serà d'utilitat si ens volem iniciar en el món del cicloturisme o el gravel.

Girona Bike Planner

De mapes de carrils bici o que calculin rutes n'hi ha forces, però què té d'especial el  Girona Bike Planner? 

Doncs que a part de tenir en compte els carrils bici i mostrar-te aparcaments i estacions de Girocleta, quan calcula rutes, també té en compte:

• Carrers amb una baixa afluència de trànsit.
• Tipologia de carrers: més o menys propicis a acumular contaminants.
• Espais adaptats a la circulació de la bicicleta.
• Hora i dia en que es farà el desplaçament.

A més, els usuaris registrats poden desar les rutes que el mapa suggereix i afegir nous punts al mapa que corresponguin a serveis per a la bicicleta.

Aquest mapa està desenvolupat pel Servei de Sistemes d'Informació Geogràfica i Teledetecció de la Universitat de Girona dins del programa europeu GeoSmartCity.

Terrassa: 4 mesures de promoció de la bicicleta

Guies ciclistes aturant el trànsit

Després de l'anàlisi de les infraestructures ciclistes de Terrassa, calia explicar que tot i que els carrils bici són imprescindibles, cal fer una promoció de la bici de forma integral. Per això, he seleccionat quatre mesures força innovadores que es fan servir a Terrassa per promoure l'ús de la bici.

Formació ciclista a les escoles

Un programa municipal permet fer una formació ciclista als alumnes de final de primària o de principi de l'ESO. Aquesta formació inclou formació teòrica a l'aula, pràctica al patí i circulació en trànsit obert (6 hores en total). El model està basat en el Bikeability anglès i des de l'any 2011 ha format més 1.800 alumnes.

Habilitació de guies ciclistes

Bicicleta humana, Terrassa 2016 (Foto: BiTer)

La llei permet habilitar temporalment a ciutadans com a agents de regulació del trànsit. Aquesta figura s'usa sovint en actes populars, però a Terrassa han anat més enllà i imparteixen cursos i fan exàmens per habilitar (i revalidar) ciutadans com a guies ciclistes per 4 anys.

Aquests guies treballen de forma voluntària i estan autoritzats i identificats per a poder tallar el trànsit en pedalades populars i altres actes similars i alliberen la policia local d'aquests tasques.

Amonestació de conductors

L'assetjament de ciclistes és poc habitual, però passa de forma regular. També és habitual que hi hagi ciutadans que desconeguin la regulació del trànsit a una ciutat. L'associació local de ciclistes, BiTer, ha arribat a un acord per formalitzar un protocol pel qual qualsevol ciclista pot presentar una queixa amb les dades del vehicle infractor o assetjador a la policia local. La policia llavors, pot fer una amonestació verbal posant-se en contacte amb els conductors terrassencs.

Un més del barri: La història de Trixi

Trixi es va fundar a finals dels anys 90 i va ser la primera iniciativa de transport de persones sostenible a Barcelona. 20 anys més tard, aquest document vol recollir l'esperit d'una època en la que Barcelona vivia immersa en la sensació de que les coses podien ser diferents. Trixi és un dels tants protagonistes d'aquesta Barcelona somiada.

Gràcies per compartir tanta il·lusió amb nosaltres

En bici sense edat. El Dret a Sentir el Vent als Cabells.

Una iniciativa genial que arriba a casa nostra! En bici sense edat és un projecte de voluntariat per retornar a la gent gran la capacitat d'anar en bicicleta quan per dificultats de mobilitat ja no hi poden anar:

En Bici Sense Edat és una iniciativa senzilla però innovadora, impulsada en 2012 per Ole Kassow, a Copenhage: Cycling Without Age.
L’idea que origina el projecte és simplement la de retornar la capacitat d’anar amb bicicleta a la gent gran, tenint en compte les dificultats de mobilitat d’aquest col·lectiu. [...]

L'estació de Benifallet

L'antiga estació de Benifallet de la Via Verda de la Val de Zafán (o Via Verda del Baix Ebre en aquest tram) es va rehabilitar fa uns anys com a centre turístic i punt d'acollida de la via verda. Aquest estiu hi vaig estar i em va captivar l'oferta variada que tenen i que vol anar més enllà de la via verda, sense deixar de ser un punt d'acollida per a ciclistes.

Bicicleta estàtica al refugi de Pombie

Quan vaig arribar al refugi de Pombie (2032 m) i vaig veure aquesta bici vaig flipar! Al acostar-m'hi ja en vaig veure els detalls: una bici de carretera fixada al terra, amb un rodet a la roda del darrere i amb un carregador de mòbils instal·lat!

Resumint, una manera de fer entrenament i ciclisme en alçada i a la vegada carregar els nostres dispositius mòbils!

L'àrea metropolitana de Helsinki en bici, a peu i més enllà

Us vull parlar d'un mapa que m'agradaria que existís per l'àrea metropolitana de Barcelona i per altres zones de Catalunya. El mapa "outdoor" de l'àrea metropolitana de Helsinki és espectacular, es distribueix en paper i es pot consultar on-line i essencialment conté tots els itineraris ciclables i tots els senders de la zona.

Quan dic tots els itineraris ciclables em refereixo a tots els carrils bici, vies verdes, rutes de llarg recorregut, etc.

Però el mapa no és només un recull de camins, té molta més informació que us detallo a continuació: llocs d'interès culturals i històric, càmpings, biblioteques, punts d'informació, zones naturals, parcs naturals protegits, zones de bany (piscines, llacs i platges), llocs de lloguer de bicis, circuits de fitness, circuits d'esquí de fons, lloguer d'embarcacions, aparcaments, lavabos públics, parcs d'skating, aguaits de natura, centres de natura, estacions de transport públic, mini-golfs, tancats per a gossos, llocs on es permet el bany de gossos, etc.

Ja ho veieu, hi ha coses molt pròpies de Finlàndia, com itineraris d'esquí nòrdic que poden ser altres coses a l'estiu (circuit de fitness, pista ciclable...) o itineraris que a l'estiu no existeixen.

És evident que nosaltres tindríem altres punts d'interès i que hauríem de marcar altres rutes, però més enllà d'aquestes coses, un mapa d'aquestes característiques potencia molt el territori, el turisme de proximitat, l'economia local, la mobilitat sostenible, el cicloturisme i totes les vessants del ciclisme, el senderisme, el córrer i en definitiva estils de vida saludables i sostenibles.

3 iniciatives ciutadanes relacionades amb la bici a Barcelona

Millor accés a la Zona Franca en bici

Dimarts 10 de maig, hi ha una proposta per anar en bici de forma

conjunta a les 7:30 del matí.

Save our bikes!

Aquest grup d'estudiants de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) demanen aparcaments segurs. Si voleu subscriure la seva petició.

Més informació:  http://www.saveourbikes.org/

Aparcament segur al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona

Hi ha una altra petició per demanar aparcaments segurs de bicicletes al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB).

Terrassa: infraestructures ciclistes efectives i de baix cost

El meu últim pas per Terrassa m'ha servit per constatar que les ciutats metropolitanes també poden fer infraestructures ciclistes sense tenir grans pressupostos ni finançaments com el de Barcelona. A continuació un petit repàs!

Com veieu en aquestes primeres fotografies, un carril bici central no és segurament la millor opció per a la bicicleta, però tot i així, ens trobem que a cada cruïlla es preveu el gir a la dreta. No puc deixar de pensar en els carrils bici d'aquest estil de Barcelona que encara no preveuen els girs: Paral·lel, Marina, Passeig de Sant Joan, etc.

Carril bici adossat a la mitjana que preveu el gir a la dreta tant amb zones d'espera quan el semàfor és verd (1a foto) i zones d'aturada avançada quan el semàfor és vermell (2a foto).

Carril bici en sentit contrari a la circulació

Una altra solució que trobo prou encertada: compartir l'espai a la baixada i fer un carril bici de pujada en contrasentit. En baixada, les bicis no tenen problemes per compartir l'espai amb els cotxes perquè les velocitat s'igualen, en canvi de pujada cal un carril exclusiu i en aquest cas, només les bicis poden circular en aquest sentit (prioritzem les bicis). Probablement, tots preferiríem un carril bici de pujada segregat i sense aparcament, també s'ha de dir.

Més aparcaments de Semab instal·lats en aparcaments de SABA

Seguint les novetats de l'empresa gironina Semab he vist que han fet noves instal·lacions en aparcaments de SABA a Barcelona. Si l'any passat us parlava de la instal·lació d'uns armariets per a bicis, ara es tracta d'un altre model que tampoc requereix que l'usuari porti les seves pròpies tanques.

El model PKHOR S070 inclou un sistema de fixació de les rodes força polivalent i una cadena que subjecte el quadre de la bici.

Continuo sense trobar cap informació al web de SABA respecte als aparcaments per a bicicleta i per correu electrònic no han contestat.

Trobo molt interessant que els aparcaments subterranis ofereixin cada vegada més aquest tipus d'aparcaments.